Butlletí número 710 (dimarts 23/10/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí

SUMARI

1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú

2) Eugeni S. Reig - Les llengües soterrades de l'estació

3) Francesc-Joan Monjo i Dalmau - Calp: únic nom genuí, històric i actual

4) La nit dels Octubre 41a edició a Joan Fuster

5) XXXè premi de poesia MANUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ - CIUTAT D'ALCOI

6) Jornades Internacionals de Poesia Experimental

7) Butlletí electrònic del Servei Lingüístic de la UdL

8) IB3 suprimeix l'emissió a Catalunya 'per estalviar'

9) XXV CURS DE SOCIOLINGÜÍSTICA DE LA NUCIA: ENSENYAMENT, CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC I CODIFICACIÓ DE LES LLENGÜES A L'ESTAT ESPANYOL

10) Cursos d'escriptura creativa de l'Escola de Lletres de Tarragona

Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 60).

182. Cada poble de la Terra té uns trets distintius que el singularitzen. La llengua no és pas, en tots els casos, el tret definitori més decisiu. Pot ser compartida per diverses comunitats, creences, costums i territoris. En el cas del nostre poble, però, la llengua sí que n'és el tret diferencial i decisiu. La llengua catalana és cabdal per a la definició, la permanència, la prosperitat i l'esdevenidor de la nació que l'enraona. Per a la gent de llengua i cultura catalanes, la mil·lenària llengua que parla no és, per dir-ho així, una superestructura secundària o, fins i tot, escadussera. La llengua catalana, per als catalans, ha esdevingut un tret estructural, de soca-rel, de la nostra existència com a poble. No vull pas cridar la vostra atenció vers les raons i les circumstàncies polítiques, econòmiques i culturals que, històricament, han fet que això sigui així. Em limitaré a constatar austerament el fet. La llengua catalana és, essencialment, un fet nacional constitutiu, un fet nacional radical. Traieu-nos la llengua catalana i deixarem d'ésser. Soscaveu-la i començarem a deixar d'ésser; començarem a ésser, certament, una altra cosa, un altre país.

Salvador Giner

Sociòleg i president de l'IEC

Article publicat en EL PUNT AVUI dilluns 22 d'octubre del 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/584254-les-llenguees-soterrades-de-lestacio.html

Les llengües soterrades de l'estació

Eugeni S. Reig

CALP

ÚNIC NOM GENUÍ, HISTÒRIC I ACTUAL

Francesc-Joan Monjo i Dalmau

Per patrimoni toponímic s'entén l'herència immaterial que ens ha arribat dels nostres avantpassats, i a nosaltres ens recau l'obligació de conservar-lo per poder traspassar-lo als nostres descendents. No és ni una minúcia ni una antigalla, és un tresor comú i té un valor perenne. Ens resultaria impossible parlar del Calp d'avui sense fer menció especial al patrimoni cultural i lingüístic heretat, i que s'ha conservat fins a l'actualitat. Element que ens conforma com a poble amb un caràcter diferenciat i amb una idiosincràsia pròpia.

El topònim Calp és herència del passat i està ben viu avui, per això hem de sentir l'obligació de protegir-lo i transmetre'l, ja que ens servirà com a motor per a implicar la societat calpina en la conservació del patrimoni toponomàstic i que, alhora, ens servirà per a mantenir viva la memòria del nostre passat. En l'entorn de l'actual Calp cosmopolita, en què s'entrecreuen tantes cultures i on la patrimonial està un tant desdibuixada, l'oficialització de la forma toponímica Calp, com a única, ha suposat un gest de compromís cap a la recuperació sobre allò que els nostres ascendents ens han deixat i que nosaltres podrem transmetre als nostres fills i néts. Una presa de consciència de preservar i posar en valor el topònim històric de Calp.

En 2008 vaig rebre l'encàrrec de redactar un informe històric sobre el topònim Calp. Un document que va ser aprovat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb l'informe favorable del Doctor Emili Casanova, President de la Secció d'Onomàstica, i que l'ONU, mitjançant el Grup d'Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics (GENUNG), aconsella que cada lloc ha de ser oficialitat pel seu nom en la llengua del territori on està ubicat, sense que això excloga l'ús d'exotopònims.

Ací us presente un resum, sempre amb criteris científics, sobre l'evolució històrica i filològica del topònim Calp, l'únic nom genuí, històric i actual.

Sobre el topònim Calp

El topònim Calp és la forma existent en tota la documentació Medieval consultada i en gran part de la Moderna. Per tant, podem afirmar que és la que s'adequa a la tradició històrica i lingüística del municipi, ja que és a partir de la incorporació d'aquest nucli poblacional, i el seu antic terme castral, al regne cristià de València (1244) quan comença a aparèixer en totes les fonts, tant escrites en llatí com en català, Calp. La forma toponímica Calp –d'origen preromà, segons els eminents filòlegs Joan Coromines i Manuel Sanchis Guarner, indicant que potser tinga etimologia fenícia– la trobem documentada, per primera vegada, en el Tractat de Caçola (1179) signat entre Alfons el Cast (I de Catalunya i II d'Aragó) i Alfons VIII de Castella. El document cita Calp de la següent manera: “...sicut tendit et ducit portus usque ed mare et vadit usque ad Calp”. Segons el pacte, Calp i el seu terme quedava sota domini catalanoaragonès.

En el tractat d'Almizra (1244) es confirmava la integració de Calp en la Corona d'Aragó. Un altre document important és el Llibre del Repartiment, on apareixen les donacions que es fan als colons cristians durant el segle XIII i, com no, parla del Castell de Calp. La forma Calp, a més d'estar encara ben viva, com hem pogut veure és antiquíssima. Un topònim històric que ha perdurat a través dels segles perquè el poble l'ha considerat seu.

Evolució històrica del topònim

a) Durant la dominació islàmica el nucli poblacional de Calp –era encara una petita alqueria– i el seu terme castral pertanyien a la Taifa de Daniya (Dénia). El seu nom seria transcrit KALP o KALB (l'ortografia aràbiga no distingueix les síl.labes finals bilabials p/b). Així apareix en Yaqut al-Hamawi i en el Kitab al-Jaghrafiyya d'al-Zhurí.

b) Com ja hem assenyalat, és en el segle XII quan apareix per primera vegada documentada la forma Calp en un acord entre Estats, en el qual es delimitaven les incorporacions territorials de les empreses conquistadores de les corones de Castella i d'Aragó: el Tractat de Caçola. Però no serà fins el segle XIII quan el terme del Castell de Calp és ocupat i colonitzat pels cristians, i incorporat a la Reial Corona d'Aragó. És a partir de llavors quan ens trobem en tots els documents existents –tant a l'Arxiu de la Corona d'Aragó com a l'Arxiu del Regne de València i de la Catedral de València–, corresponents als segles XIII, XIV, XV, XVI i XVII, el topònim Calp: castrum et vilam de Calp, terminis de Calp, in termino de Calp, castilione et de Calp, castri de Calp, Alcherie de Calp, castrudum de Calp, batlia de Calp, terminun de Calp, justicie de Calp, portu de Calp, erant de Calp, scribaniam de Calp, justicie de Calp, dicto loco de Calp, populatoribus de Calp, alqueria de Calp, terme de Calp, Baronia de Calp, etc.

c) Durant el regnat de Carles I, més concretament després de la revolta dels agermanats (1522), l'antic regne de València va viure una forta castellanització política i cultural. L'oligarquia valenciana, d'adscripció majoritària al projecte nacional impulsat per la monarquia, faria que el país dels valencians anara integrant-se, cada vegada més, en l'Imperi dels Habsburg, de clara ideologia centralista i castellanitzant. És a partir d'ara quan comença a aparèixer en algun document la forma castellana Calpe –els senyors de Calp, els marquesos d'Ariza, eren de parla castellana i potser influïren en la castellanització del topònim– però així i tot el poble segueix conservant el seu topònim històric, ja que trobem molts documents amb la forma genuïna i tradicional de Calp. A més, en altra documentació de l'època, com és la geografia d'Ortelius de 1585 i les de Mercator del 1609, 1630, 1634 i 1639, apareix escrita la forma Calp.

d) Després de la derrota d'Almansa (1707) i amb la posterior publicació dels Decrets de la Nova Planta dictats per Felip V, pels quals quedaven derogats els Furs valencians atorgats pel rei Jaume I, les autoritats borbòniques van iniciar una fèrria castellanització cultural i lingüística, quedant la llengua del valencians expel.lida de l'administració i de l'Església. S'ordenava que “se actue y los Instrumentos se escriban en lengua castellana. Y que de oy en adelante no se permita imprimir libro alguno en otro idioma que castellano”. És precisament a partir del segle XVIII quan l'administració comença a fer servir, de manera usual, la forma castellana Calpe. Malgrat aquesta impuls castellanitzador i castellanitzant, encara podem trobar documents amb la forma Calp.

Podem veure com en les geografies posteriors al 1707, com la de Fer (1709), per dir-ne una de les primeres, apareix ja Calpe. Però hi ha dues excepcions: la de Cantelli (1696) i la de Mercurio Geografico (1698) on trobem la forma Calpe, ja que, com hem assenyalat, la castellanització havia començat abans del 1707, és a dir, amb els Àustries. Però no és un fet absolut, doncs la geografia de Beaurain de 1760 diu Calp. D'altra banda, el botànic Cavanilles, en les seues Observaciones sobre la historia natural, greografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia (1795-1797), cita la població com a Calp.

Conclusió:

Com hem vist, la forma castellana Calpe comença a aparèixer a les darreries del segle XVI i principis del XVII. Segurament la família senyorial, de parla castellana, influirà en la castellanització del topònim (per als castellanoparlants resulta difícil la pronuncia d'alguns mots acabats en consonant, i ho solucionen posant una “e” final). Però és durant els primers anys del XVIII, per circumstàncies polítiques adverses a la cultura del poble valencià, quan fan que els país dels valencians vaja castellanitzant-se, fins i tot en la toponímia. Es viu un procés de substitució lingüística i cultural que porta a la castellanització i deformació de molts dels nostres noms de lloc i de cognoms. Pel que fa a la documentació, queda ja generalitzada la forma Calpe, però a nivell popular continua ben viva, fins avui, la denominació Calp. Per tant, podem afirmar que des del punt de vista històric i filològic la forma Calpe, ni s'adapta a la tradició històrica ni a la lingüística del municipi, ja que és una adaptació morfològica al castellà –llengua no tradicional d'aquest poble– del topònim genuí Calp.

El filòleg Joan Ivars i Cervera, especialista en toponímia, assegura que no existeix el més mínim dubte de quina és l'opinió científica sobre la forma única i genuïna del topònim Calp. És més, el filòleg diu ben clar que “no voler acceptar aquesta realitat és mesclar la ciència amb la política, o en altres punts de vista aliens a la lingüística o la història, que són ciències que aporten criteris per a la fixació dels topònims”. Paraules molt encertades, que tant la historiadora Júlia Campón i Gonzalvo (viuda de Jaume Pastor i Fluixà) com jo mateix també fem nostres.

La nit dels Octubre 41a edició a Joan Fuster

Acte de lliurament dels 41 Premis Octubre: Andròmina de narrativa, Vicent Andrés Estellés de poesia i Joan Fuster d'assaig

Amb la participació de Vicent Torrent, Pau Alabajos, Begonya Pozo, Jordi Llavina, Miquel de Palol i El Tudell.
Concert de Pep Gimeno "Botifarra"

Dissabte 27 d'octubre del 2012 a les 21 h.

Octubre Centre de Cultura Contemporènia - Carrer de Sant Ferran, 12 - València. (Telf: 963-15-77-99)

Preu: 40 euros (sopar a taula)
Aforament limitat a 200 persones
Venda d'entrades a la Llibreria Tres i Quatre (Octubre CCC) o per internet a www.tresiquatre.com
Estudiants de la UV i de la UPV, entrada al concert a les 23.30h: 2? (amb carnet d'estudiant)