181. La llengua catalana,
cor de la nostra cultura i identitat, té en el Diccionari normatiu la seva
expressió més alta.
Salvador Giner
Sociòleg i president de l'IEC
'Encara no hem tingut temps de debatre-ho', argüeixen, i la majoria evita termes com 'oficialitat' o 'cooficialitat', i els substitueix per 'rang institucional', 'estatus' o 'regulació'. Tomeu Martí, vice-president d'Obra Cultural, fins i tot defuig aquests termes i considera que el nom jurídic que caldria donar a la 'regulació institucional' de cadascuna de les llengües hauria de ser el darrer pas del debat. 'De primer, cal debatre l'articulació jurídica de tot plegat, que té molts matisos i pot ser molt profunda, i que ha d'assegurar la prioritat del català', diu. I afegeix que, arribats en aquest punt, no solament cal regular l'estatus de l'espanyol, sinó també el de les altres llengües que es parlen al país com l'amazic, l'urdú, l'anglès o l'alemany.
Qüestió central en els pròxims debats interns per a Òminum i la Plataforma per la Llengua
També desvinculen el debat del context preelectoral que viu el Principat. Però Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua, això sí, asseguren que aquesta qüestió serà central en els pròxims debats interns. Advoquen, de moment, per una fórmula que atorgui al català tota prioritat i que alhora garanteixi 'els drets lingüístics dels habitants del nou estat'. Per la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, cal definir un model que animi els castellanoparlants a aprendre i a fer ús del català, 'perquè res de tot això no anirà contra l'espanyol'.
I Dani Mundet, portaveu de la Plataforma per la Llengua, manifesta que és una qüestió prou complexa que caldrà estudiar amb deteniment, tenint en compte casos de tot el món i, per sobre de tot, assegurant que en el futur estat 'no es pugui apel·lar al desconeixement del català'. Mundet alerta, això sí, del 'discurs de la por que molt probablement arribarà des d'Espanya, també en matèria lingüística, dient, per exemple, que es perseguirà o prohibirà l'espanyol, cosa òbviament falsa i contra la qual caldrà fer front'.
'La cooficialitat al País Valencià no és respectada i el català hi és discriminat'
Toni Gisbert, coordinador d'ACPV, avisa que, sigui quin sigui el model, cal tenir ben present que 'la correlació castellà-català és una discriminació absoluta contra la llengua catalana'. I que, especialment al País Valencià, la cooficialitat de totes dues llengües 'no és respectada, perquè el castellà gaudeix d'una situació de quasi monopoli en tota una sèrie d'àmbits i tot plegat es tradueix en una marginació del català'. I rebla: 'Cal tenir en compte que el català ve d'un període de segles de discriminació, i per tant de desconsideració social i econòmica'.
El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, també recorda que al País Valencià el català viu una situació de discriminació permanent, malgrat la cooficialitat que té sobre el paper, i que cal avançar perquè, com més va, més territoris consolidin la llengua en tots els àmbits d'ús. Tanmateix, conclou, 'el context al País Valencià és totalment diferent, i som encara bastant lluny de la realitat social de Catalunya'. Ara, com a entitat, respectaran tota decisió presa pel poble català en aquest àmbit i en tots els altres.
El president d'ERC explica en aquesta entrevista la proposta de cooficialitat del castellà amb el català en el futur estat català
Presentació del
llibre
Llengua i emoció (Pagès Editors)
a cura de Jordi Bilbeny, Matthew Tree i Quim Gibert, coautors
Dia: Dimecres, 24 d'octubre 2012
Hora: 7 del capvespre
Lloc: Òmnium Cultural, seu nacional
Adreça: carrer Diputació, núm. 276, pral., Barcelona
Organitza: Òmnium Cultural
Sobre el llibre:
Llengua i emoció. 7 mirades sobre el goig de ser aplega les ponències de les jornades sobre dignificació lingüística convocades a Fraga (Franja de Ponent) el març de 2010 i de 2011 per l'Institut d'Estudis del Baix Cinca.
La major part del pensament contemporani ha volgut separar les emocions de la cultura, de l'ètica, de la saviesa. Sense el batec emocional el raonament esdevé distant i ensopit. La recerca intel·lectual és alhora un espetec de joia. Antoni Gaudí i Pau Casals no només ens irradien bellesa, sinó que també ens regiren l'ànima.
Perdem l'ànima quan renunciem als reptes. Acceptar la injustícia és una manera equivocada de ser en el món: fa trista i indigna la nostra existència. Llengua i emoció és un assaig col·lectiu ((Matthew Tree, Josep Ma. Terricabras, Rosa Calafat, Jordi Bilbeny, Eva Monrós, Josep Borrell i Quim Gibert) pouat arran de les dificultats per viure en català i per decidir el nostre futur. Hi trobareu set mirades lúcides i inconformistes (psicològica, poètica, literària, sociolingüística, semiòtica, històrica, filosòfica) a propòsit d'aquells horitzons que ens estimulen a caminar amb pas ferm.
En aquesta entrevista, discorre sobre el règim de llengües d'un nou estat català · Proposa que el català sigui llengua oficial única i avisa: 'Que la prudència no ens faci traïdors'
En el judici que pretén –debades– escatir què va passar entre una parella de la Guàrdia Civil i un pagès de Vilajuïga hi ha prou matèria per omplir un tractat de sociolingüística. Com que la història ve de llarg i algunes conductes són il·lògicament lògiques, no cal fer un gran esforç per acceptar que els agents van recórrer a l'habitual “estamos en España” per escarnir el pagès. Però mai se sabrà del cert. El que sí que se sap és que un número era d'Andalusia i l'altre de Galícia, i que tots dos afirmen que entenen entre el “50% i el 60%” del català, “un barem suficient” per treballar aquí. Atès que en la vista un d'ells va demanar intèrpret, queda clar que el “barem” és insuficient. I encara més quan els dos guàrdies civils proclamen que no reben “formació lingüística” i que els recomanen carregar-se “de paciència”. La paciència i l'autoritat combinen malament. I en tot cas, al darrere s'entreveu una actitud de displicència colonial que tant els agents com els seus superiors deuen considerar il·lògicament lògica.
"No volem la independència per afeblir el català", diu López Tena. CiU i ERC coincideixen a dir que "el castellà seguirà sent idioma oficial i d'aprenentatge obligatori a les escoles catalanes" en cas d'emancipació
La posició de SI sobre l'estatus del castellà en una hipotètica Catalunya independent contrasta amb la de CiU i ERC.
Artur Mas és partidari que el català es mantingui com a llengua oficial. El president de la Generalitat i candidat de CiU va dir fa uns dies en una entrevista a 'La Vanguardia': "El castellà seguirà sent idioma oficial i d'aprenentatge obligatori a les escoles catalanes. Aquí no canvia altra cosa que un estatus polític perquè [...] els set milions i mig de ciutadans de Catalunya visquin millor".
En la mateixa línia s'ha posicionat ERC. Fa uns dies ho va deixar clar el candidat republicà, Oriol Junqueras, en una en un article a 'El Periódico' titulat 'El castellà i la República Catalana". "Deixem-ho clar d'entrada: a la Catalunya independent el català serà la llengua pròpia i oficial del país, la llengua comuna de tothom, però el castellà també serà oficial a la República Catalana. Evidentment, per si algú en tenia cap dubte".
L'estatus del castellà en una Catalunya independent ha generat un intens debat els últims mesos, sobretot arran de l'article del periodista i editor Eduard Voltas a l'ARA titulat 'En castellà també, sisplau' i 'En castellà també, sisplau (i 2)'. Algunes reaccions estan recollides en aquest 'storify' del periodista Oriol Lladó.