Abderrahim Yacine, llicenciat en àrab marroquí, i Pasqual Chabrera Calpe, llicenciat en català valencià, publiquem la TUHFA d'Anselm Turmeda, en Vision libros:

Anselm Turmeda escriu La Tuhfa per tractar la polèmica religiosa anticristiana, quan s'ha convertit a l'islam i vol justificar la seua conversió.

Anselm és un important escriptor de la literatura catalana medieval, autor de Llibre de bons amonestaments, la Disputa de l'ase, Llibre de tres, Cobles de la divisió del regne de Mallorques, obres en les quals ja té una actitud molt crítica envers un cristianisme, que ell vol reformar. Per exemple, en el Llibre de bons amonestaments diu:

                        “Diners alegren los infants

                        e fan cantar los capellans

                        e los frares carmelitans

                        a les grans festes.”

Turmeda va ser un frare franciscà que en passar a l'altra religiositat cercava una compensació d'allò que li mancava. En aquesta obra, que ell va titular Tuhfa al-arîb fî-r-radd ‘alâ ahl as-salîb, Turmeda tractarà dos dels aspectes que més s'ha destacat de la seua personalitat: la seua conversió a l'islam, a través d'unes detallades pàgines autobiogràfiques, i el seu vessant polèmic anticristià.

Míkel de Epalza, que al llarg de la seua vida va estudiar la vida i obra de Turmeda i és potser qui millor va saber penetrar en els registres personals i intel·lectuals de l'escriptor mallorquí-tunisià, explicava que bona part de la fascinació que exerceix l'antic franciscà resideix en el fet que, malgrat les seues vivències religioses, sembla situar-se per damunt de les fronteres a priori insalvables per seguir tenint contacte amb el seu antic món. Home exiliat com ell, i també coneixedor de les diferents ribes del Mediterrani, el catedràtic de la Universitat d'Alacant veia Turmeda com un símbol d'un mar que separa i alhora uneix i en la qual la vida, bé suprem encara que mutable i negociable, es desenvolupa ací i allà.

                La Tuhfa és un tractat en àrab, escrit a Tunis, des del 1420, intitulat Tuhfat al-arīb fī-r-radd alà ahl al-salīb, en català Argumentari de l'home il·lustrat per a replicar la gent de la Creu. Les dues primeres parts són autobiogràfiques: en la primera explica la seua formació i la seua conversió a l'Islam; en la segona, parla sobretot de les obres del soldà de Tunis. La tercera part és la part programàtica de l'obra; Mikel Epalza resumeix en quatre grans temes les idees motrius de la Tuhfa: a) L'Islam és la millor de les religions. b) Les escriptures cristianes han estat falsificades. c) Jesús no és Déu, sinó sols home i profeta. d) Tot el cristianisme és fals i absurd.

            La primera conclusió a què arriba Anselm Turmeda, que concorda amb l'Alcorà, és la següent: ‘No, Jesús no fou mort, no fou dipositat en un sepulcre ni en va eixir, ni després d'un dia ni després de quaranta dies'. Jesús mai no va afirmar la seua divinitat, sinó ben al contrari. Són els seus deixebles els qui van falsificar alguns texts. L'encarnació de Déu no és necessària per a la Redempció; l'Islam no té la noció paulina del pecat original. El cinqué tema és la confessió, contradita perquè no és esmentada en els texts evangèlics ja que només Déu pot perdonar els pecats. Ací Turmeda aprofita l'avinentesa per a dir: ‘El Papa, que viu a la ciutat de Roma, vicari de Jesús (com ells pretenen), concedeix a qualsevol certificats de perdó dels pecats, d'alliberament de l'infern i d'entrada al paradís i, a canvi d'això, rep grans sumes de diners'.

            Tres edicions en àrab i altres tres en turc, i encara una en persa, són fetes en un segle, del 1873 al 1971.

La present traducció és feta per un arabòfon i un hispanòfon, cosa que facilita superar la distància representativa dels idiomes. Cal saber que “Islam” vol dir ‘submissió'. El mot “muslim” significa ‘sotmès' en sentit original i ‘musulmà' en sentit teològic; és a dir, hi ha un salt semàntic en el temps i en la cultura. Per exemple, també és significatiu que en àrab, en començar la frase pel verb, que és l'essència, es vol dir que Déu és el principi de tot; en canvi, les llengües que comencen pel subjecte indiquen que anteposen l'existència, és a dir la humanitat, a l'essència, o sia la divinitat. Usant termes aristotèlics, en àrab es comença per l'essència i en les llengües occidentals es comença per l'existència.

Les representacions són diferents, segons cada idioma. Així per exemple, les estreles en l'imaginari àrab són com pedres per a apedregar dimonis que volen furtar els secrets del cel; en canvi, per al món occidental medieval les estreles són satèl·lits de la terra, que tenen relació amb el destí de l'home.

            Els traductors creiem que Anselm actua per despit després d'una experiència personal negativa; així mateix creiem que cal diferenciar entre creences i estructures religioses, ja que les refutacions de l'autor no són mai contra l'essència de la fe sinó contra la institucionalització d'una religió.

                La tomba d'Anselm Turmeda es troba en un carrer de Tunis, on encara és venerat pels musulmans. Hi existeix el costum de visitar el mausoleu dels sants per tal de demanar ajuda material i espiritual, ja que se'ls considera intermediaris entre Déu i l'home.

            Cal saber que Turmeda es converteix al sunnisme de Tunis, que és ben diferent de l'altra gran branca de l'islam, que és el xiisme. La diferència rau que després de la mort del Profeta, i en absència d'una llei que organitze l'operació de successió, sorgiren partits diferents. Els sunnistes es basen un un hadit que diu: els jueus s'han dividit en 71 grups, els cristians en 72 i els musulmans en 73 i sols se salvarà la gent de la sunna, els sunnistes. Aquesta Sunna és la tradició del Profeta recollida per imams sunnites, diferent de la xiïta que és la tradició del Profeta recollida per imams xiïtes. Xiisme ve del verb àrab xa:ia'â que vol dir ‘ser partidari de'. Els xiïtes són partidaris d'Alí ibn Abu Talib, gendre del Profeta, i creuen que el poder històric dels sunnites és una usurpació. El xiisme afegeix el pilar de l'imamat als cinc pilars de l'islam; és a dir el governant ha de ser religiós, ja que està protegit i té el suport per Déu. Els companys del Profeta són considerats sants pels sunnites, però impostors pels xiïtes.

Per tant, Anselm Turmeda sols es valorat en el sunnisme.

            D'altra banda, la interpretació de l'Alcorà és ben diferent entre sunnistes i xiïtes, així com també és diferent el corpus de la tradició de cada un.

Abderrahim Yacine i Pasqual Chabrera Calpe