Des de fa cosa de tres anys que en el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana publiquem les dues obres de llengua La parla de l'Urgell i Netegem i enriquim la llengua catalana, de Pere Ortís, la segona, en l'actualitat, a migjan publicar. Bonament diríem que són del grat del lector; si més no, no n'hem sentit pas res en contra.
Ara
acaben de veure la llum pública, totes dues en segona edició, en llibres
separats i ben presentats, amb lletra grossa i clara. Estan a la disposició del
públic en les llibreries. L'autor les
ha revisades, rejovenides i enriquides considerablement totes dues... amb una
petita badada, que mai no hi falta –aliquando dormitat
Homerus.
Totes dues obres són bones per al català universal. La parla de l'Urgell fóra la més localitzada en aquella comarca, però conté un tresor de joies, potser oblidades, potser desconegudes, vàlides per al català de tot arreu. Recordem el comentari que va fer Joan-Carles Martí en la llista Migjorn informant-nos que moltes paraules i expressions de La parla d'Urgell també són dites en el Camp d'Elx. El fenomen prové del fet que molts lleidatans acompanyaren el Rei En Jaume a la conquesta de València.
Sempre disposats a servir la llengua i els qui l'estimen i la parlen.
Presentació del
llibre
Llengua i emoció (Pagès Editors)
a cura d'Eva Monrós i Quim Gibert, coautors
Dia: Dijous,11 d'octubre 2012
Hora: dos quarts de 8 del capvespre
Lloc: Llibreria La Mulassa
Adreça: Rambla Principal, núm. 2, Vilanova i la Geltrú
Organitza: VNG per la Independència
Sobre el llibre:
Llengua i emoció. 7 mirades sobre el goig de ser aplega les ponències de les jornades sobre dignificació lingüística convocades a Fraga (Franja de Ponent) el març de 2010 i de 2011 per l'Institut d'Estudis del Baix Cinca.
La major part del pensament contemporani ha volgut separar les emocions de la cultura, de l'ètica, de la saviesa. Sense el batec emocional el raonament esdevé distant i ensopit. La recerca intel·lectual és alhora un espetec de joia. Antoni Gaudí i Pau Casals no només ens irradien bellesa, sinó que també ens regiren l'ànima.
Perdem l'ànima quan renunciem als reptes. Acceptar la injustícia és una manera equivocada de ser en el món: fa trista i indigna la nostra existència. Llengua i emoció és un assaig col·lectiu ((Matthew Tree, Josep Ma. Terricabras, Rosa Calafat, Jordi Bilbeny, Eva Monrós, Josep Borrell i Quim Gibert) pouat arran de les dificultats per viure en català i per decidir el nostre futur. Hi trobareu set mirades lúcides i inconformistes (psicològica, poètica, literària, sociolingüística, semiòtica, històrica, filosòfica) a propòsit d'aquells horitzons que ens estimulen a caminar amb pas ferm.
La setmana passada apuntava, ací mateix, la barbaritat
que significava la llegenda “La volta al col·le”, vista en un diari digital,
quan no es referia a cap trajecte a la redor de ningun recinte escolar, sinó a
“La tornada a escola”. Hui torne a la “volta”, perquè fa uns pocs dies vaig
sentir dir un barbarisme del mateix tenor que l'esmentat, o pitjor. En una
cafeteria, un client deixa unes monedes per pagar la consumició i se'n va. En
adonar-se'n el cambrer, el crida dient-li: “Senyor, espere's que li done la
volta”. El client contesta: “La volta, per a què?, però en vore que l'empleat li
tornava els cèntims sobrants de la consumició ja no va continuar interessant-se
per l'enigmàtica volta, invocada pel cambrer. Em pose a parlar amb este i
l'alabe per parlar en valencià; em diu que és foraster, però que té interés a
parlar bé en esta llengua. Si el practica ja està en camí d'aconseguir-ho. Li dic que, una altra vegada que haja
d'usar l'expressió que ha provocat l'estranyesa del client, diga: “Senyor, que
es deixa les tornes” o “Senyor, que es deixa el canvi”. Per a assegurar-me de la
salut de “les tornes”, a l'endemà pregunte a Sònia i a Adrià, dos excel·lents
becaris de
"La Lluna en un Cove · Revista de Relats en Català", és un projecte literari independent i obert a la participació de tothom.
Estem buscant col·laboradors que vulguin participar enviant material per a selecció i publicació en la revista. Si t'interessa el projecte i vols participar, entra a la nostra web i informa-te'n:
http://relatslallunaenuncove.blogspot.com
Moltes gràcies per la teva atenció.
El ministro de Educación, Cultura y Deporte, José Ignacio Wert, ha dicho hoy está "firmemente" decidido a resolver el problema de que los alumnos en algunas comunidades no puedan estudiar en castellano.
Wert, en declaraciones a Telemadrid facilitadas por la cadena en una nota y recogidas por Efe, ha señalado que "en esta legislatura el tema va a tener una resolución práctica" y que se va a hacer efectivo el derecho que todo alumno tiene a una educación vehicular en castellano, como la ley "dice bien claro".
El ministro ha dicho que hay comunidades en las que se identifican tendencias de autoderterminación en el sistema educativo y ha planteado si los principios de equidad están bien atendidos cuando en el País Vasco el gasto en educación por alumno es el doble que en Andalucía.
Para el ministro "no es una ley ideológica" sino que está basada en dos principios muy claros:" mejorar el rendimiento educativo y tener en cuenta que no podemos permitirnos 17 sistemas con diferencias de rendimiento y por tanto de oportunidades".
Wert ha recordado que todas las leyes de educación planteadas en la democracia han sido promovidas por el PSOE y que la única propuesta por el PP fue la LOCE, que nunca entró en vigor, y la que acaba de aprobar el Gobierno para su trámite parlamentario.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, assegura que el govern espanyol cometria una il·legalitat si decideix subvencionar escoles perquè imparteixin les classes en castellà, tal com publica aquest dimecres 'El Mundo'. "L'Estatut ens obliga a no separar els alumnes per raó de llengua, i aquest és el principi. Si el ministre aplica això es quedarà fora de norma", ha dit Rigau en declaracions a 'El món a RAC1'. "I què faran, traslladaran tots els alumnes a una sola escola, tenint en compte que el nombre d'alumnes és relativament petit?", s'ha preguntat. "Quan un model funciona, s'ha de respectar", ha remarcat. Dels 50.000 nous alumnes aquest curs de P-3, només els pares de 12 alumnes han demanat l'escolarització en castellà.
La consellera també ha recordat que el nivell de castellà dels alumnes catalans "està a la mitjana o per sobre la mitjana"."Ha de quedar clar que el castellà a les escoles de Catalunya té una bona cura, ha afirmat. "El ministre fa una proposta que forma part de les últimes declaracions que ell ha fet, però no té cap valor", ha conclòs.
Rigau feia referència a les paraules d'ahir de José Ignacio
Wert, en què vinculava
el creixement del sentiment independentista als continguts impartits a l'escola
catalana. "No volen llegir la realitat, ni el que va passar a la
manifestació de la Diada. La majoria de gent que es manifestava fa més de 30
anys que van anar a l'escola", li ha respost Rigau.
Segons informa aquest dimecres el diari 'El Mundo', el govern espanyol estudia pagar escoles perquè imparteixin en castellà a Catalunya i les Balears. La intenció del ministre Wert, segons el diari, és "resoldre el problema" que fa que "els pares d'algunes regions espanyoles no puguin escollir la llengua d'aprenentatge dels seus fills". El ministeri d'Educació estudia la possibilitat de signar convenis amb centres privats perquè donin classes en castellà "a la autonomies bilingües que no garanteixin aquest dret". Madrid finançaria el cost amb subvencions estatals. El govern espanyol no descarta un canvi legislatiu, però admet que la via suposaria "com a mínim tres anys".
En declaracions a TV3, la líder del PPC Alícia Sánchez-Camacho ha dit que "és responsabilitat d'Espanya garantir que els nens catalans sàpiguen castellà perfectament".
José Ignacio Wert, el ministre d'Educació de l'Estat espanyol, acaba de posar-se en evidència. Ha demostrat el que ell pensa que és l'educació: una eina d'adoctrinament polític, i no un mecanisme social per formar persones autònomes, solidàries i lliures. I com que ell ho pensa, atribueix a l'escola catalana aquesta funció. Insinuar que l'independentisme ha crescut a Catalunya no per l'espoli fiscal i els menyspreus constants que provenen d'un Estat malagraït, sinó perquè l'escola s'ha dedicat a manipular els nostres infants, és injuriós. Si Wert considera que aquesta és la feina dels nostres professionals de l'educació que convoqui la fiscalia i no es dediqui a insultar-los en les tertúlies de Madrid. A ells, i a la nostra intel·ligència. Ara es veu clarament quin és l'objectiu de la nova llei d'educació que determinats cenacles de Madrid han rebut amb tanta alegria: com que l'educació és adoctrinament, prenguem a les comunitats díscoles aquesta capacitat.
Però després, el ministre s'ha atrevit amb la llengua. Ignorant –o fent veure que ignora– que a Catalunya tots els escolars acaben el cicle obligatori amb una competència més que suficient en català i en espanyol, i sabedor en canvi que el nostre idioma és una línia vermella que convé no trepitjar, Wert anuncia que aquesta mateixa legislatura prendrà mesures per garantir l'ús de l'espanyol com a llengua vehicular als nostres centres. Tant és si aquesta és una petició d'un nombre ínfim de famílies probablement atiades per organitzacions que busquen la fractura social a Catalunya. Wert està anunciant quina serà la pròxima ofensiva del govern estatal contra Catalunya. Ara carregaran contra el nostre idioma.
El ministre d'Educació espanyol relaciona l'augment de l'independentisme amb l'educació catalana i diu que farà efectiu el dret a estudiar en espanyol
La Plataforma per la Llengua ha considerat 'impròpies' d'un ministre d'Educació les paraules de José Ignacio Wert, que ha considerat que 'el creixement del sentiment independentista' respon a 'la direcció que ha portat el procés educatiu'. També ha assegurat que estan convençuts de resoldre la situació del castellà a les escoles a Catalunya. Per a l'entitat catalana, aquests declaracions 'expliciten descaradament la voluntat d'eliminar el model d'escola en català i afegir tensions polítiques demagògiques' en un àmbit com l'educació. Ha afegit que a més clarifiquen el 'prejudici' que des de fa temps s'ha evidenciat contra el model d'escola en català.
Els partits catalans també han carregat contra les declaracions de Wert. Jordi Turull, portaveu de CiU, ha parlat de 'mala fe', mentre que l'ecosocialista Dolors Camats ho ha considerat 'deplorable' i amb 'intencionalitat política'. També ho ha criticat el president d'ERC, Oriol Junqueras, que ha qualificat les paraules de Wert de 'falses'. Tots els grups excepte el PP i C's han tancat files amb el model d'immersió lingüística recordant el reconeixement que té com a sistema d'èxit.
El ministre d'Educació espanyol, José Ignacio Wert, ha dit que hi havia 'algunes evidències' que vinculaven l'augment de l'independentisme 'amb la direcció del sistema educatiu', i fins i tot ha qüestionat els principis d'igualtat, solidaritat i equitat contemplats a la constitució espanyola en territoris com el País Basc (vídeo).
En una entrevista a Telemadrid, Wert ha parlat de la reforma educativa recentralitzadora aprovada per l'executiu de Mariano Rajoy. Al seu parer, la reforma ha de servir per 'eliminar el desenfocament que ha tingut el procés educatiu a Espanya'.
Sobre la immersió lingüística atacada a Catalunya i el decret
de trilingüisme, Wert ha assegurat que faria efectiu el dret de qualsevol alumne
a estudiar en espanyol. 'No hi ha cap dubte que en aquesta legislatura, aquesta
qüestió tindrà una solució pràctica, perquè tothom té dret a que el castellà
sigui la llengua vehicular en l'educació'.
173. Les empreses tenen
molta por, però quan introdueixen el català, els va bé i
venen.
Martí Gasull
Plataforma per