Butlletí
número 696 (dijous 27/09/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S.
Reig i Xavier Marí
Sumari
1) 500
raons per parlar català, de David Pagès
i Cassú
2) El nou estat català bandejarà la llengua
castellana?
3) El documental pel català recapta 4.000
euros
4) Curs "Les nostres actituds lingüístiques a la
feina" – Servei de Normalització Lingüística, Consell de Mallorca
5) Salut
Vila – Amb el català no s'hi fa broma
6) Joan Tudela – El sud
intel·ligent
7) Demà en
InfoMigjorn Cap
de Setmana
.
.
1)
Publicat
en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona,
2011).
168. Parla català perquè és
la teva llengua i la del teu país.
Patrícia
Gabancho
Escriptora i periodista d'origen argentí
2)
El nou estat català
bandejarà la llengua castellana?
Juristes i
sociolingüistes subratllen que no es pot prohibir cap
llengua
El català i el castellà
haurien de conviure, tot i que la llengua pròpia del país hauria de ser
preeminent
En una Catalunya
independent la llengua catalana adquirira un estatus d'entitat pròpia,
n'augmentaria l'ús social i la castellana no significaria cap
amenaça
Publicat al Punt Avui, diumenge 23 de
setembre del 2012
En una Catalunya independent es
mantindrien les dues llengües (català i castellà), amb una preeminència de la
primera, i no seria impossible pensar que se n'hi afegissin d'altres, com ara
l'anglès, a més de l'oficialitat de l'occità (aranès) a l'Aran. De prohibicions,
res. O, com a mínim, així ho plantegen a priori tant sociolingüistes com
juristes especialitzats en qüestions de llengua. El catedràtic de dret
administratiu de
Partint de la base que el dret no
permet prohibir cap llengua, el resum dels experts és que en un estat català la
llengua catalana adquiriria una entitat pròpia i un nivell d'ús social destacat
i, per tant, conviuria amb el castellà sense problemes. En una entrevista a ABC
Punto Radio fa pocs dies, el president Artur Mas va manifestar que
Fa un any, coincidint amb l'èxit de
la cançó Jenifer d'Els Catarres –la història d'amor entre una “choni de
Castefa” i un català de la ceba– l'expresident Jordi Pujol va declarar que
“
Torres i Milian coincideixen que
català i castellà haurien de ser oficials amb una “certa prioritat” per a la
primera. “El castellà ja no seria cap amenaça, perquè el problema d'ara és que
el català és inútil a Espanya i pràcticament innecessari a Catalunya”, argumenta
Milian. Amb un estat propi, les coses canviarien. “En un marc en què el català
fos útil plenament, arribaria a ser necessari i tindria un futur assegurat”,
apunta el catedràtic de dret administratiu de
De ser útil a
necessària
“Ara és una mica parlar per parlar,
perquè hem de partir de la base que qui ho haurà de decidir serà l'assemblea
constituent i no tindran els condicionants que tenim actualment”, adverteix el
president de
Salvant les distàncies, Torres
recorda com els anys vuitanta, amb el pas de la dictadura a l'estat de les
autonomies, es van començar a sentir les primeres converses bilingües amb els
taxistes a Barcelona, per exemple. I quan es va començar a demanar el català per
treballar en uns grans magatzems.
3)
El documental pel
català recapta 4.000 euros
El projecte ‘Són bojos,
aquests catalans?' en vol recaptar 12.000
Publicat al Punt Avui, dilluns 24 de
setembre del 2012
La iniciativa titulada Són bojos,
aquests catalans! ja ha recaptat, quan falten 25 dies perquè s'acabi el
termini, 4.200 euros i escaig, a través de la plataforma de micromecenatge
Verkami. Es tracta d'una road movie que mostrarà sobre el terreny la
situació del català al Principat,
El documental mostrarà els conflictes, problemes i dubtes amb què es troben les persones que parlen català, alhora que compararà la situació lingüística de la nostra llengua amb la d'altres idiomes amb realitats semblants. El treball es pregunta què passaria si de sobte el català fos una llengua imprescindible per a la vida quotidiana.
El promotor del documental, David
Valls, es va inspirar en el programa No Béarla de la televisió irlandesa,
en el qual el seu protagonista viatjava per Irlanda i, en totes les situacions
quotidianes, només usava el gaèlic.
4)
Curs "Les nostres actituds lingüístiques a la
feina" – Servei de Normalització Lingüística, Consell de Mallorca
El Servei de
Normalització Lingüística del Consell de Mallorca, conjuntament amb el
Departament de Benestar Social de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials,
organitza un
curs d'actituds lingüístiques.
"Les nostres actituds lingüístiques a la
feina" és la reedició del curs que es va dur a terme a
Hi ha previstes
dues edicions d'aquest
curs: la primera tindrà lloc de dia
Els objectius d'aquest curs són
identificar els hàbits lingüístics dels alumnes en l'entorn laboral i oferir
recursos per mantenir-se en català amb comoditat. D'aquesta manera s'afavoreix
l'ús del català en la comunicació habitual d'aquest entorn laboral.
En
trobareu més informació al web del Servei
de Normalització.
Servei de
Normalització Lingüística
Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i
Esports
Consell de Mallorca
5)
Amb el català no s'hi
fa broma
Salut
Vila, Membre
de Tallers per
Tallers per la
llengua (www.tallers.cat gestio@tallers.cat) és una entitat que,
mitjançant tallers de caire pedagògic, es proposa donar un impuls decidit a l'ús
social de la llengua catalana.
Publicat al Singular
digital, dilluns 24 de setembre del 2012
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/amb_el_catala_no_s_hi_fa_broma_88690.php
Quan un programa de
ràdio o televisió aconsegueix introduir el seu vocabulari particular al carrer
es pot considerar tot un èxit. Segurament és dins el terreny de l'humor i
l'entreteniment on aquest fet es dóna amb més freqüència. A casa nostra, si hem
de destacar un programa que recentment ha aportat tot un lèxic i un conjunt
d'expressions al parlar d'una part considerable de la població és l'APM (Alguna
pregunta més?). Qui més qui menys, ha rigut amb el recull de pífies i frases
gracioses que ens ofereix aquest programa de TV3. Tanmateix, si ens ho mirem des
d'un punt de vista lingüístic, amb què ens trobem? Com que bona part de les
fonts del programa beuen de televisions espanyoles, el percentatge de presència
d'espanyol respecte al català és escandalosament alt. Si bé és cert que mirar-lo
ens serveix per copsar, i alhora divertir-nos, amb el que es cou en certes
emissions espanyoles, tot mostrant-nos una realitat clarament allunyada de la
nostra, també és veritat que lingüísticament repercuteix en el nostre parlar de
cada dia. Per posar tan sols un exemple, en certs sectors és ja habitual sentir
que algú “l'ha liat parda” enlloc de dir que l'ha feta grossa o ha embolicat la
troca. I com aquesta, desenes d'altres expressions que la majoria de nosaltres
coneixem, siguem o no seguidors del programa en qüestió.
I algú pot
pensar que no n'hi ha per tant, que les llengües són sistemes dinàmics que
contínuament incorporen lèxic provinent d'altres llengües. Sí, és cert. Però què
passa si la llengua que aporta noves paraules i expressions és pràcticament
sempre la mateixa i alhora es tracta de la llengua que ha estat utilitzada per
oprimir i minorar la llengua pròpia del territori durant segles? Al meu parer,
el que passa és que la llengua pròpia s'empobreix i s'aplana el camí cap a la
substitució lingüística. En la situació en què viu actualment la llengua
catalana de contínues amenaces al sistema educatiu, a l'administració, als
mitjans de comunicació, etc., això no ens ho podem permetre, ni en
broma.
Si pretenem normalitzar el català com a llengua de cohesió social
i treballem per viure plenament en català, hem de ser capaços de crear programes
d'humor amb la nostra llengua. Malauradament, el cas de l'APM no és aïllat. Ja
fa anys que sembla que certs humoristes tinguin la necessitat de recórrer a
l'espanyol per fer gràcia, com si la nostra no fos una llengua per fer riure a
la gent. En un país lingüísticament normal, la llengua amb la qual es parla,
s'estudia, es canta i s'estima, també pot i ha de ser la llengua amb què es riu
i es fa broma i també turisme.
El sud
intel·ligent
Joan
Tudela
Publicat al blog
Anys d'aprenentatge del diari digital
http://blocs.xarxanoticies.cat/joantudela/2012/09/24/el-sud-intel%c2%b7ligent/
(Publicat
al diari Avui el 22 de novembre del
2005:)
La idea de
país més brillant que he sentit a dir mai a Josep-Lluís Carod-Rovira és la que
fa més o menys així: els barcelonins es pensen que Catalunya acaba a Sitges;
però està comprovat científicament que existeix vida intel·ligent al sud de
Sitges.
I sí. La
setmana passada, la ciutat més potent del nostre sud donava dos senyals notables
de vida intel·ligent. Dimarts, en caure a causa de la pluja un tros de la
muralla de Tàrraco –ja el reconstruiran–, la ciutat romana ens recordava la seva
esplendor. I dissabte van reviure amb renovada força els premis literaris Ciutat
de Tarragona.
Però
l'esdeveniment d'enguany que demostra més clarament la tesi segons la qual
existeix vida intel·ligent al sud de Sitges és la recent publicació del llibre
Tarragona, patrimoni humà. Els magnífics textos del periodista Carles
Marquès –ben escrits i ben documentats– i les magnífiques fotografies de Ricard
Pla, Jordi Puig i Pere Vivas ens guien en un viatge per la història,
l'arquitectura, l'art, la festa i la gent de Tarragona. Els autors, a través de
la paraula i de la imatge, ens mostren el patrimoni humà d'aquesta ciutat
declarada patrimoni de la humanitat.
Seria una
llàstima que aquest llibre –pensat i escrit en català, però traduït a altres
llengües– fos només el típic llibre per a turistes. Un llibre així interessa, en
primer lloc, als mateixos tarragonins: hauria de ser present a les biblioteques
particulars i a les biblioteques públiques i a les escoles i als instituts de
Tarragona. I interessa, en segon lloc, a tota la gent dels Països Catalans que
vulgui tenir una visió completa de la nostra primera gran ciutat. I també
interessa als turistes d'arreu, és clar.
Aquest article de fa
set anys que ara reedito, dedicat al certament magnífic llibre de Carles Marquès
i companyia, suggereix un eslògan que regalo als tarragonins: Tarragona, la
nostra primera gran ciutat. És un eslògan potent,
oi?
7)
Demà
en InfoMigjorn
Cap de Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig
- de rumb i traca
2) Albert Jané -
Sobre la
«sicalipsi»
3) Antoni Llull
Martí - De jous i jovades
4) Pau Vidal -
Provar
5) Pere Ortís -
Netegem i enriquim la llengua catalana (Barbarismes. Lletra
Y)
6) Pau Vidal -
Iepa-la!
7) Pere Ortís -
Als locutors
8) Josep-Daniel
Climent - Carles Salvador i la divulgació de les Normes de Castelló
9) Ramon Sangles
i Moles - Un bon plantejament és clau
10) El futur del
català, 27 anys després: Entrevista de Joan Tudela a Enric Vives i Jem
Cabanes
Si
voleu rebre cada divendres el butlletí
InfoMigjorn Cap de
Setmana heu
de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça
infomigjorn@telefonica.net
en
el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on
voleu rebre'l.
El
preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana
corresponent a l'any 2012 és de 25 euros.
Els
nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que
s'han publicat fins ara.
- - - - - - - -
- - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- -
InfoMigjorn
és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua
catalana, com ara:
–
Retalls de notícies de premsa.
–
Articles, publicats o inèdits.
–
Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de
llibres, publicacions de revistes, etc.
–
Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així
com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica
històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa,
etc.
Us
preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi
que l'existència del butlletí InfoMigjorn
siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.
- - - - - -
- - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - -
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic
www.drac.com
PROTECCIÓ DE
DADES. En virtut
de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us
hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si
voleu donar-vos de baixa, cliqueu
ací