Butlletí
número 695 (dimecres 26/09/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni
S. Reig i Xavier Marí
Sumari
1) 500
raons per parlar català, de David Pagès
i Cassú
2) Ignasi Roca – Feminisme lingüístic: un monstre amb
molts caps
3)
Anna Carreras – En català
4) Jornada Commemorativa dels 50 anys del
DCVB d'Alcover-Moll-Sanchis
5) Jornada: Oralitat i escriptura als mitjans de
comunicació
6) Taller. La veu: eina de treball i identitat dels
comunicadors
.
.
1)
Publicat
en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona,
2011).
167. La llengua no ens la
regalarà ningú, l'haurem de guanyar dia a dia.
Joan Fuster
Escriptor
2)
Feminisme lingüístic:
un monstre amb molts caps
Ignasi Roca.
Catedràtic de
lingüística
Publicat al Punt Avui, dilluns 24 de
setembre del 2012
Ja sé que el títol és provocatiu.
Però, espero, també interessant, potser intrigant, i tant de bo atregui
l'atenció de més d'un lector (sexe irrellevant). Primer, a què em refereixo?
Doncs en especial a “els catalans i les catalanes”, “los vascos y las vascas”, i
altres de la mateixa espècie. Però no sols a ells, perquè el monstre en té
molts, de caps.
La monstruositat d'“els catalans i
les catalanes”, etc. rau en el fet que: 1. És totalment innecessari, i per tant
mai no s'havia sentit fins fa un petit grapat d'anys; 2. És paradoxal i
incomprensible, perquè al dir els catalans ja hi van incloses les catalanes, com
tots sabem si sabem la llengua (compareu: m'agrada la fruita i les pomes, també
aberrant perquè les pomes ja són fruita); 3. És un virus que si no s'atura
s'escamparà a la resta d'aquestes parelles, centenars, si no milers, i farà la
llengua pesada (de pes!), més encara, immanejable (mireu-vos
Em manca espai i només em miraré un
més dels molts caps del monstre. Dues notícies van aparèixer recentment a un
diari català que admiro i que per discreció mantindré
anònim:
1) “També Tura ha expressat les
seves divergències amb la cúpula i és una de les possibles candidates,
conjuntament amb Ros, a presentar-se al procés de
primàries.”
2) “Catalana d'Iniciatives té nova
presidenta.”
La segona frase pressuposa que el
càrrec ja estava ocupat per una dona: si era home, la redacció correcta (per a
expressar-ne el significat) seria “Catalana d'Iniciatives té nou president”,
perquè la paraula president és asexuada, ja que inclou igualment homes i dones,
mentre que presidenta exclusivament significa dona. Però una cerca a internet
revela que en realitat era un home: Albert Carreras. Per a la primera no em va
caldre cap cerca, perquè ben sé que el Ros de qui parla és home: Àngel Ros. Però
aquí també la frase pressuposa que és dona. Les dues redaccions són doncs
errònies, perquè expressen quelcom contrari a la realitat, i que per tant
imagino que el redactor no volia expressar. Aquests “efectes col·laterals” de
los vascos y las vascas vénen de la mateixa arrel i la mateixa propaganda: la
idea, que tots els parlants intuïtivament sabem que és falsa, que no utilitzar
femenins a dojo quan parlem i escrivim és “masclista”, i que per evitar ser-ho
hem de prodigar-los a destra i a sinistra, calgui o no calgui, ho signifiqui o
no ho signifiqui, malmetent la llengua i l'expressió en benefici d'aquest nou
déu (o deessa!).
La moral, per tant, és: els parlants
del català i llengües afins ja sabem bé com parlar-les des que érem infants,
l'edat en què es respira la llengua materna que així arrela de manera automàtica
en el nostre cos i la nostra persona. No hem, doncs, de parar esment a aquests
nous cants de sirena falsos, aliens i contraproduents. I no només per a la
llengua, com prou he mostrat aquí, sinó per a la mateixa causa que els seus
profetes al·leguen defensar i promoure i que només aconsegueixen fer cada dia
més antipàtica amb aquesta pràctica.
3)
En
català
Anna
Carreras
Publicat al Punt Avui, dilluns 24 de
setembre del 2012
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/577968-en-catala.html
Heu observat la tendència de molts
catalans a canviar d'idioma quan un castellanoparlant se'ls dirigeix en una
conversa? Posem per cas en una fleca. “Hola, bon dia, una barra de quart, si us
plau.” “¿Cómo la quiere, con sal o sin sal?” “Pues con sal,
gracias.” Ras i curt: no anem bé. No és cap signe d'educació. Ben al
contrari, el client no ajuda en cap sentit el treballador i, en termes generals,
retarda la normalització (ergo, la normalitat). En moltes ocasions, els
castellanoparlants de Catalunya ja han nascut aquí i, senzillament, no els dóna
la gana parlar en català. En d'altres, que potser han arribat de petits al
nostre país i entenen perfectament la llengua, apel·len al sentit del ridícul a
l'hora de parlar català o a les errades que cometrien si ho provessin. Ni en un
cas ni en l'altre hem de recórrer ni a la llàstima ni a la caritat, sinó obrir
les portes de la generositat i parlar-los en català.
Fa uns anys vaig assistir als Premis
Octubre a la ciutat de València. Passàvem el dia als congressos literaris i les
nits al barri del Carme. A primera hora, la son ens empenyia com a autòmats cap
a les cafeteries. El primer dia vaig demanar un cafè amb llet. El cambrer, obtús
i malcarat, em va dir (en castellà) que li parlés en cristià, que no m'entenia.
Jo li vaig repetir, una vegada més i molt lentament:
“un-ca-fè-amb-llet-si-us-plau.” Ell, maleint en veu alta tot el poble català, em
va tornar a dir que li ho demanés en castellà. Jo, buscant els tres peus al gat,
li vaig plantejar (també en català) que em digués quantes coses podia voler dir
allò que li demanava i amb quants ingredients li semblava que es podia barrejar
un cafè. Aleshores va fer que m'ignorava. Finalment, algú que havia entrat amb
mi a la cafeteria, i que anava més necessitat que jo de cafeïna, va intervenir:
“Sabes perfectamente que ella te ha pedido un café con leche, pero ahora
mismo te lo puedes meter por el culo.” Sí, senyors: a València, al costat de
casa. Fem que siguin els altres qui facin el salt: no els ho donem tot mastegat,
perquè hi sortirem perdent.
4)
Jornada Commemorativa
dels 50 anys del DCVB d'Alcover-Moll-Sanchis
Aula Magna de
5 d'octubre del
2012
Inscripció:
Des del web www.avl.gva.es, entrant en informació sobre la
jornada.
Per fax: 96 387 40
36
Per correu electrònic:
cases_ros@gva.es
Organitza: AVL.
Col·labora: UV
Cartell en
pdf:
http://dl.dropbox.com/u/48432590/programa_jornada_dcvb_50anys.pdf
Programa
9.15
h
Inauguració:
Esteban Morcillo, rector de
9.30
h
Santi
Cortés (UV), «La presentació
del DCVB a València el 1951»
10.15
h
Taula redona: «El DCVB
i el valencià».
Moderador: Emili
Casanova (UV-AVL)
Josep
Lacreu (AVL),
«L'aprofitament normatiu del DCVB»
Lluís
Gimeno (UJI), «El tortosí en
el DCVB»
Santi
Vicente (UV), «La fraseologia
en el DCVB»
11.30
h
Descans
12.00
h
Gabriel Janer
Manila (UIB), «Antoni Maria
Alcover, el promotor del DCVB»
12.45
h
Maria Pilar
Perea
(UIB), «La tasca d'elaboració del DCVB»
13.30
h
Joan
Veny
(UB-IEC), «Els criteris d'elaboració del DCVB»
5)
Jornada:Oralitat i escriptura als mitjans de
comunicació
El dilluns 1 d'octubre
de 2012
Lloc:
Aula Magna. Facultat
d'Humanitats i Ciències de
Aulari d'Alfara del
Patriarca (UCH CEU)
Inscripció
gratuïta. Per correu a vgarcia@uch.ceu.es
Organitza:
Dep. de Comunicació
Audiovisual, Pub. i Tecn. de
Programa
10h00 CONFERÈNCIA "Les
veus que no veus. Una introducció al doblatge"
Vicent Artur
Moreno (doblador,
comunicador de patrimoni)
11h15
Pausa-café
11h45 TAULA REDONA
"Usos lingüístics en l'àmbit públic de la comunicació"
Josep
Lacreu (cap de
Francesc
Fenollosa (actor, doblador,
coautor LEMAV)
Josep Àngel
Mas
(professor del Grau de CAV en
Laura
Grande (periodista i
presentadora, En connexió, Canal 9 RTVV)
16h00 TAULA REDONA
"Adequació lingüística als mitjans de comunicació"
Ignasi
Muñoz
(corresponsal de Catalunya Ràdio a València)
Xavier
Aliaga (escriptor i
periodista)
Sergi
Pitarch (periodista, bloguer,
Levante-EMV)
Josep Lluís
Marín
(lingüista Ràdio 9)
Alexandre
Berenguer (lingüista Canal
9)
Més informació en la
web oficial de la universitat: http://www.uchceu.es/actividades_culturales/2012/jornadas/oralitat_i_escriptura_als_mitjans_de_comunicacio.aspx
Descàrrega del cartell
de la jornada:
6)
Taller. La veu: eina de treball i identitat dels
comunicadors
Nina. Actriu-cantant.
Entrenadora de cos i veu. Directora de NinaStudio.
4, 5 i 6 d'octubre de
2012
Universitat CEU
Cardenal Herrera
Horari:
Dijous 4/10/2012:
15-20 hores
Divendres 5 i dissabte
6: 9-14 hores
Lloc:
Aula
Magna.
Facultat d'Humanitats
i Ciències de
Aulari d'Alfara del
Patriarca (UCH CEU)
Inscripció:
70 eur (alumnes i
antics alumnes CEU)
100 eur (públic
extern)
En www.uch.ceu.es o Administració (Ext.
116)
Durant tot el mes de
setembre de 2012.
Places
limitades.
Organitza:
Dep. de Comunicació
Audiovisual, Pub. i Tecn. de
Més informació: vgarcia@uch.ceu.es i la web oficial de la
universitat: http://www.uchceu.es/actividades_culturales/2012/taller/la_veu_eina_de_treball_i_identitat_dels_comunicadors.aspx
Descàrrega del cartell
del taller de Nina:
http://www.uchceu.es/actividades_culturales/2012/taller/documentos/Cartell_Nina.pdf
- - - - - -
- - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - -
Enviat pel
servei Sala de premsa de DRAC telemàtic
www.drac.com
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací