Butlletí número 690 (dimarts 18/09/2012) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
Sumari
1) 500
raons per parlar català, de David Pagès
i Cassú
2) Joan F. Mira – Suïssa, la llengua, el
tren
3) El suplement Cultura creix i es
renova
4) Corses de Lenga e Cultura Occitana
2012-13
5) Cursos de fonètica i de redacció en
català. Consell de Mallorca
6) Cursos de català de l'Associació de
Mestres Rosa Sensat
7) Sociolingüística per a joves del segle
XXI, de
Jordi Solé i Camardons
8) El TERMCAT publica en línia el Diccionari
de dret civil
9) El TERMCAT publica la terminologia de les
festes de Maó
10) Butlletí d'Acció Cultural del País
Valencià (14 de setembre)
.
.
1)
Publicat
en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona,
2011).
162. El català
és molt apte per traduir de l’alemany.
Feliu
Formosa
Escriptor
2)
Suïssa, la llengua, el
tren
Joan F.
Mira
Publicat al Punt Avui, divendres 14 de
setembre del 2012
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/574994-suissa-la-llengua-el-tren.html
No sé quin serà el resultat final, o
si hi haurà resultat final, o quan n'hi haurà, de tots aquests debats, tensions,
i manifestacions, al voltant de la matèria nacional dels catalans, de la llarga
i agra qüestió disputada de la relació Catalunya-Espanya: si finalment Catalunya
trobarà un lloc propi confortable dins d'Espanya (cosa altament improbable), o
si definitivament l'haurà de buscar fora, idea que pareix que s'imposa amb una
potència inesperada i mai no vista, i que és també la meua. Sé que la tensió,
l'esquinçament i l'agror no haurien arribat al punt on són si aquesta
construcció nacional i estatal que en diem Espanya no s'hagués imposat i crescut
com un concepte quasi unívocament castellà: “España es una cosa hecha por
Castilla”, tal com escrivia Ortega amb contundència, i per tant “Ser
español es estar acastellanado”, en paraules igualment contundents de Laín
Entralgo. En realitat, no han enganyat mai ningú, abans ni ara. I abans com ara,
la llengua és l'expressió més clara d'aquesta unitat nacional espanyola, que és
una unitat nacional castellana.
Podia haver estat d'una altra
manera, però han triat aquesta. I estic segur que la petita història ferroviària
que contaré, als espanyols de convicció o d'ofici els ha de resultar
incomprensible. La primera vegada que vaig travessar Suïssa jo venia d'Itàlia i
vaig entrar per Lugano. Vaig fer autoestop inútilment moltes hores a la
carretera (jo tenia poc més de vint anys), els suïssos passaven amb aquell aire
seu d'indiferència impàvida, i finalment vaig pujar al tren. El revisor, a
l'eixida de Lugano demanava els bitllets en italià, “Signore e signori,
biglietti, prego”. La segona vegada que passà deia “Meine Damen und
Herren, Fahrkarte bitte”, i la tercera vegada deia “Mesdames et
messieurs, vos billets s'il vous plaît”. Era el mateix revisor: simplement
havíem anat de
Com que tenien un problema al cantó
dels Grisons, que és trilingüe (alemany, italià i retoromànic o romanx), i com
que el romanx especialment està en perill, el 1996 van introduir una novetat
constitucional que reconeixia al romanx caràcter d'oficialitat no sols al seu
cantó --evidentment-- sinó a nivell federal, i un nou text que afavoria i
subvencionava el coneixement mutu de les diferents àrees lingüístiques:
intercanvis entre estudiants, periodistes, treballadors, etc. Des del 1996,
doncs, el romanx és llengua oficial per a les relacions entre els ciutadans que
el parlen i la confederació. Fins aleshores, “únicament” era llengua nacional:
nacional de Suïssa. Supose que tots recorden les xifres: el romanx és parlat en
una part dels Grisons, i només per poques desenes de milers de persones. I a més
està dividit en cinc variants escrites. Doncs bé, és una de les quatre llengües
nacionals de Suïssa, i llengua oficial de la confederació.
Deu ser com una broma sense efectes
reals, poden pensar alguns. Doncs no senyor: és un principi constitucional, i
una cosa que es paga amb diners. He fet el càlcul comparatiu dels diners que es
gasta el govern federal en el suport directe a les llengües minoritàries (italià
i romanx), i convertit en ajuts del govern espanyol representa que de Madrid
haurien d'arribar uns cinquanta milions d'euros a Catalunya, uns trenta al País
Valencià i sis a les Illes. De suport “federal” a la llengua. Sense comptar el
que gasta l'administració cantonal, és a dir, autònoma. Per cert, qui es va
oposar, a Suïssa, al canvi constitucional i a la llei de relacions
lingüístiques? La dreta dura alemànica, evidentment, i el partit que abans es
deia “dels automobilistes”, o siga els extremistes liberals. No volien que es
mantinguera el principi territorial, sinó que s'imposara la “llibertat
individual”: volien, sobretot, que la gent poguera triar allà on va la llengua
escolar, i que per tant no haguessen d'enviar els seus fills, com diu la llei, a
una escola en la llengua del territori. Molt hàbils. En la pràctica, vol dir
llibertat d'expansió per als alemanys, que és del que es tracta: els recorda
alguna cosa, això?
Pel mateix temps, a Friburg, que és
prop de Berna, tenien un greu conflicte: si creaven una entitat metropolitana
friburguesa, un Gran Friburg, seria difícil mantenir el monolingüisme de cada
població. Al cantó friburgués hi ha una majoria de pobles francòfons i alguns
germanòfons, i es tracta que continuen tal qual: no de formar un espai
metropolità bilingüe. El senyor Denis Clerc, socialista i antic conseller
d'estat, o siga, ministre, insistia, llavors: “Una llengua, un territori. La
idea d'un municipi bilingüe és aberrant.” I més encara: “Nosaltres fixem i
delimitem el territori quasi fins al metre quadrat: després, cadascú és molt
lliure d'instal·lar-se allà on vol, i d'assimilar-s'hi”. O siga: per ací
passa la ratlla, i si vostè viu o vol viure a aquesta banda, ja sap que
l'escola, el correu, els rebuts, l'administració, la policia i la justícia
funcionen en francès i només en francès, i a l'altra banda en alemany i només en
alemany.
Són coses, ja se sap, de països
primitius i antiquats com Suïssa, poc moderns i que no entenen res de la vida
internacional. No saben ni què és un banc ni una societat anònima. Una cosa com
a Bèlgica --ací francès, allà neerlandès, i que no maregen–, que també són
bàrbars i rústics i no saben què és Europa. Els espanyols sí que són
internacionals, europeus i moderns. I apliquen amb coherència tots els principis
del cas. Principi territorial: Espanya és un sol territori. Principi personal:
tota persona té dret a usar l'espanyol en tota circumstància. Ni llengües
nacionals (?), en plural, d'Espanya. Ni llengües oficials de l'estat, o d'una
irreal federació. Ni solidaritat confederal: Suïssa es diu Confederatio
Helvetica (CH), en llatí, ¿però qui vol una Confederatio Hispanica? Quins
espanyols volen drets iguals d'unes llengües i altres, ni revisors multilingües
a
3)
El suplement Cultura
creix i es renova
L'històric suplement
cultural amplia els seus continguts i paginació i oferirà una visió de les arts
i les lletres catalanes
Publicat al Punt Avui, dilluns 10 de
setembre del 2012
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/574700-cultura-creix-i-es-renova.html
La fusió d'El Punt i l'Avui ha anat
reforçant una línia del periodisme en català que conjuga els models de la
informació local amb la més globalitzada. La cultura havia estat una prioritat
per a les dues capçaleres històriques, que sempre han estat al costat de la
literatura i les arts.
Fruit d'aquesta fusió apareix el nou
suplement Cultura, amb 32 pàgines –a diferència de les 16 que tenia la temporada
anterior–, que tocarà tots els àmbits de la cultura i que es comença a publicar
divendres dia 14. S'estructurarà a partir d'una primera part, que tindrà com a
protagonista algunes de les principals firmes del país i arribarà fins a la zona
d'art, que tancarà el suplement. Entremig trobarem seccions específiques
dedicades al cinema, les arts escèniques i la música, elaborades pels companys
de secció amb una gran vàlua demostrada dia a dia: Jaume Vidal, Montse Frisach,
Bernat Salvà, Maria Palau, Guillem Vidal, Xavier Castillón, Valèria Gaillard,
Jordi Bordes, Núria Puyuelo i Xavier Roca.
Un dels grans objectius és reflectir
la cultura d'aquest país des de tota la seva dimensió geogràfica i diversificada
a través de les disciplines culturals. Per tant, el nou suplement tindrà pàgines
dedicades a les comarques, tant per reflectir els grans esdeveniments com per
fer-se ressò de la gent que manté la creativitat activa i que sovint queda
marginada o eclipsada per la cultura més aparatosa i d'aparador. Aquestes
pàgines seran confeccionades per un altre grup de grans professionals, com són
Mercè Miralles, Joan Tort, Carina Filella, Jordi Camps, Eva Vázquez, David Marín
i Dani Chicano.
L'aposta és agosarada perquè el
nostre equip de periodistes s'implicarà amb crítics de referència i firmes de
prestigi, des de veterans com ara Arnau Puig, Miquel de Palol, Sam Abrams,
Isidre Grau, Bienve Moya, Pilar Parcerisas, Xavier Cortadellas, Jordi Jané i
Carles Camps Mundó fins a membres de la generació que encara no ha arribat als
cinquanta anys, com Vicenç Pagès, Màrius Serra, Ada Castells, Carlos Zanón,
Lluís Llort, Jordi Llavina i Artur Ramon, entre d'altres.
El planter de crítics afegirà els
provinents de Presència i Cultura. Precisament, el nou Cultura reuneix els
continguts de l'antic suplement sumant les parts culturals que dedicaven les
revistes Sortim i Presència, que s'ha renovat cap a un enfocament més
generalista, mantenint el to que l'ha convertit en una de les revistes més
llegides en català. El nou Cultura complementarà la informació amb l'opinió,
l'actualitat amb la reflexió de fons. Sempre amb un criteri sòlid, que com ha
sintetitzat Jaume Vidal, cap de Cultura i Espectacles d'El Punt Avui, posarà de
relleu conceptes innovadors com ara “l'agenda d'autor”, és a dir, l'actualitat
observada des de la reflexió i la recomanació. Volem ser una guia per a qui
vulgui fer-se una idea del panorama actual de la cultura, però també un espai de
debat i crítica sobre el que s'està fent, qui ho fa i quina repercussió té en la
nostra societat. Tant Cultura com Presència han mantingut un paper fonamental en
la difusió i l'evolució de la cultura catalana, per això les dues capçaleres han
aconseguit diversos guardons, com ara els premis Atlàntida, que concedeix el
Gremi d'Editors.
Va ser el primer suplement cultural
a l'Estat
Va ser gairebé una història de
serendipitat. Ens situem a finals de la dècada del 1980, enmig d'una important
crisi econòmica i amb la rèmora dels 80 marcada per la postmodernitat, la
transavantguarda i altres ismes sense pretensions. Mentre buscàvem un model de
suplement cultural obert, vam apostar per una revista dinàmica i amb continguts
provinents de totes les disciplines, des de les provinents de les ciències
socials fins a les literàries i les de les arts escèniques i plàstiques. Ningú
s'adonava que trencàvem els models estàtics de suplements de pensament, de
llibres o d'arts, que publicaven la majoria dels diaris cultes del nostre àmbit.
El Cultura va ser el primer suplement cultural global de la península i va obrir
la premsa a un tractament de la cultura, que no trigaria a fusionar les
capçaleres de cultura i espectacles, que fins aleshores havien anat plegades.
Des d'aleshores, durant quatre dècades, els grans noms de la cultura catalana
–molts signaven a les nostres pàgines– han desaparegut, però la renovació ens ha
permès poder copsar el canvi generacional i fer coincidir des de veterans amb
l'obra consolidada al costat de noves firmes, que faran que la nostra cultura
sobrevisqui en una època especialment hostil per a la cultura i, singularment,
per al periodisme en paper. A tot això hem d'afegir-hi una depressió econòmica
que no s'ha acabat d'aturar.
4)
Corses de Lenga e
Cultura Occitana 2012-13
L’occità o llengua d’oc és la
llengua romànica pròpia d’Occitània, parlada en tres estats: al terç sud de
l’Estat francès, a
I és llengua oficial a Catalunya
segons l'article 6.5 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006.
Cursos
2012-13
Lloc: Barcelona, seu del
CAOC
Durada: d'octubre a juny (60
h)
Nivells: cursos d'iniciació (A2), de nivell
intermedi (B1.1, B1.2) i nivell avançat (B2), segons el
MECR.
Tallers, conferències,
participació de professors de diferents dialectes, vinguts
d'Occitània, danses i altres activitats de cultura occitana durant tot el
curs.
Aquest
nou curs iniciarem un Taller
de Lectura per a totes
aquelles persones que vulguin continuar mantenint i aprofundint els coneixements
de llengua.
Per
què aprendre l’occità?
Per descobrir la nostra llengua
bessona i conèixer millor el català; endinsar-nos en la seva rica i prestigiosa
literatura; acostar-nos a Occitània, a les seves tradicions, al seu viu folklore
i a la seva gent; ampliar les nostres opcions dins de l’administració catalana;
ajudar que reïxi una llengua minoritzada, oficial a
Catalunya.
Més
informació i inscripcions:
CAOC
- Cercle d'Agermanament Occitano Català
Hotel d'Entitats. c. Providència, 42 08024 Barcelona
Telf. 93.284.36.34
5)
El Consell de Mallorca organitza dos cursos sobre fonètica i
redacció en català adreçats als professionals de la comunicació
El
divendres 14 de setembre s'obre el termini d'inscripció a aquesta convocatòria,
organitzada per
Tècnica
vocal i millora de la fonètica i la dicció en català (mòdul 1 i mòdul 2).
Redacció
per a professionals de la comunicació en català.
El període de
matrícula per als dos cursos és del 14
al 21 de setembre de 2012 (ambdós inclosos).
El curs Tècnica vocal i millora de la fonètica i la
dicció en català (mòdul 1 i mòdul 2) s’ha organitzat en
col·laboració amb l’Associació d’Actors i Actrius Professionals de les Illes
Balears (AAAPIB) i el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB). El
curs s’adreça a professionals dels mitjans de comunicació i a actors i actrius
professionals (tant els que estan en actiu com els que no hi estan) i té una
durada de 24 hores, distribuïdes en dos mòduls de 12 hores. El primer mòdul
s’impartirà del 2 al 10 d’octubre i el segon del 19 al 27 del mateix
mes.
El curs Redacció per a professionals de la
comunicació en català s’ha organitzat en col·laboració amb el
Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB). El curs s’adreça a
professionals dels mitjans de comunicació (tant els que estan en actiu com els
que no hi estan) i té una durada de 20 hores. S’impartirà del 2 al 23 de
novembre.
Amb aquests cursos es
pretén millorar la qualitat lingüística i les capacitats comunicatives en català
d’aquests professionals perquè puguin aconseguir, d’una banda, una bona dicció i
un bon domini de la comunicació oral, i de l’altra, perquè puguin perfeccionar
la redacció de qualsevol tipus de text periodístic.
Els dos cursos
s’impartiran a
Podeu consultar la
informació completa dels cursos
al web del Consell de
Mallorca ( www.conselldemallorca.cat
).
Secció de
Dinamització. Servei de Normalització Lingüística
Vicepresidència de
Cultura, Patrimoni i Esports
Consell de Mallorca
Pl. de l'Hospital, 4 07012 Palma Tel.: 971 219 593 / 595 /
597
6)
Cursos de català de
l'Associació de Mestres Rosa Sensat
Curs superior de llengua
catalana.
Ref. 151201 i Ref.
151202
La finalitat del curs és aprofundir
en els coneixements de la normativa lingüística i treballar la llengua general
per poder-se comunicar, oralment i per escrit, amb adequació i correcció en
qualsevol situació comunicativa, especialment en les que requereixen un ús més
formal de la llengua. Es tractaran també els coneixements del marc
sociolingüístic i històric de la llengua.
L'objectiu del curs és capacitar
l'alumnat per a la prova oficial que convoca
Prof.: Carme
Font
Durada: 70 hores en 21
sessions.
Calendari: Del 3 d'octubre al 19 de
desembre de 2012 (3, 8, 10, 15, 17, 22, 24, 29 i 31 d'octubre; 5, 7, 12, 14, 19,
21, 21, 26 i 28 de novembre; 3, 5, 10, 12, 17 i 19 de
desembre)
Dies de la setmana: Dilluns i
dimecres
Horari Ref. 151201: de
Horari Ref. 151202: de
Preu: 315 € soci/sòcia i 375 € no
socis/sòcies
Curs superior de llengua
catalana.
Ref. 151203 i Ref.
151204
Prof.: Pilar
Sanmartí
Durada: 70 hores en 21
sessions.
Calendari: Del 4 d'octubre al 20 de
desembre de 2012 (4, 9, 11, 16, 18, 23, 25 i 30 d'octubre;6, 8, 13, 15, 20, 22,
27 i 29 de novembre; 4, 11, 13, 18 i 20 de desembre)
Dies de la setmana: Dimarts i
dijous
Horari Ref. 151203: de
Horari Ref. 151204: de
Preu: 315 € soci/sòcia i 375 € no
socis/sòcies
Preu: 315 € soci/sòcia i 375 € no
socis/sòcies
Curs de correcció de textos i
assessorament lingüístic en llengua catalana. Diversos nivells d’intervenció:
adequació de llengua, estil i tipografia
Ref. 151205
Objectiu
general:
· Formar professionals per poder
dedicar-se a l’assessorament lingüístic en llengua
catalana.
Objectius
específics:
· Treballar els diversos nivells
d’intervenció en la correcció de textos,
depenent de les varietats
lingüístiques i funcionals, posant l’èmfasi en la
varietat
estandarditzada.
· Adequar la llengua, l’estil i la
tipografia dels textos, segons la situació
comunicativa
concreta.
· Aprofundir en els aspectes
lingüístics controvertits.
· Donar a conèixer els diferents
materials lingüístics de consulta.
· Utilitzar les noves
tecnologies.
Prof.: Carme
Font
Durada: 54 hores en 18
sessions.
Calendari: Del 4 d'octubre de 2012
al 28 de febrer de 2013 (4, 11, 18 i 25 d'octubre; 8, 15, 22 i 29 de novembre;
13 i 20 de desembre; 10, 17, 24 i 31 de gener; 7, 14, 21 i 28 de
febrer)
Dies de la setmana:
Dijous
Horari: de
Preu: 390 € soci/sòcia i 435 € no
socis/sòcies
Curs d’introducció al llenguatge
administratiu i redacció de documents
Ref. 151206
L’objectiu general del curs és
oferir les eines bàsiques perquè l’alumnat pugui elaborar amb coherència,
cohesió i correcció els documents administratius més usuals, tenint en compte el
tipus de text i la situació comunicativa.
Objectius
específics:
-Reconèixer les especificitats i el
sentit del llenguatge administratiu.
-Conèixer els criteris de redacció i
les convencions gràfiques propis del llenguatge
administratiu.
-Conèixer la terminologia i
fraseologia pròpies del llenguatge administratiu com a llenguatge
d'especialitat.
-Aplicar aquests coneixements en la
redacció dels diferents models de documents
administratius.
Observacions:
Per poder matricular-se a aquest
curs cal tenir assolits uns coneixements mitjans de llengua
catalana
Prof.: Carme
Font
Durada: 39 hores en 13
sessions.
Calendari: Del 9 d'octubre de 2012
al 15 de gener de 2013 (9, 16, 23 i 30 d'octubre; 6, 13, 20 i 27 de novembre; 4,
11 i 18 de desembre; 8 i 15 de gener)
Dies de la setmana:
Dimarts
Horari: de
Preu: 270 € soci/sòcia i 315 € no
socis/sòcies
Lloc de
realització dels cursos i oficina d'informació:
Av. de les Drassanes, 3 08001
Barcelona
Tel. 93 481 73 73 / 74 / 72
cursos@rosasensat.org
Més informació i matrícula: http://www.rosasensat.org/cursos/59/60/
7)
Sociolingüística per a
joves del segle XXI,
de Jordi Solé i
Camardons
Voliana Edicions ha presentat aquest
estiu "Sociolingüística per a joves del segle XXI" a
Sociolingüística per a joves del
segle XXI (Voliana
Edicions, 2012) recupera l’esperit de Sociolingüística per a joves, un
èxit de vendes durant els anys 80 i 90, però ara totalment actualitzat; sense
trair l’estil i l’esperit que el va veure néixer, conserva l’esquema i els
apartats, però fent correccions, esporgades necessàries, molts nous afegits,
nova bibliografia, nous subapartats temàtics, nous exemples que aclareixin els
comentaris teòrics i incorporant molts conceptes i comentaris actuals
en tots els apartats. Un llibre nou adreçat ara als joves del segle XXI.
Sociolingüística per a
joves, recomanat
durant més de deu anys als Instituts de Secundària de tots els Països Catalans
pels professors més conscients a COU, Batxillerat, Filologia i Magisteri, va
servir per elevar el llistó de coneixement sociolingüístic i autocrítica
sociopolítica dels joves d’aleshores que són els independentistes adults d’avui.
Sociolingüística per a joves hi va
contribuir en gran manera. Fa vint-i-cinc anys que trobo gent que m’ho
explica.
Un treball breu però ple de
contingut, clar i dinàmic, que vol presentar la quintaessència de la
sociolingüística als joves, una sociolingüística a fons i compromesa amb la
nostra situació, però que pot servir també per al públic adult interessat en el
tema, de manual per als estudiants i de punt de partida als professors
d’institut, d’escoles normals, de reciclatge i de la universitat.
El llibre, concebut des de la
consciència i la pràctica sociolingüística ecoidiomàtica, no vol ser pas un
“catecisme” doctrinari sinó una proposta d’ètica sociolingüística, un llibre
integrat en el discurs de la responsabilitat, perquè tots els parlants som en
alguna mesura responsables del present i del futur de les
llengües.
La nostra proposta ara queda més
clara que mai: independència o mort de
la llengua. I aquest doble objectiu: llengua i independència, que va ser
iniciat pels joves del segle XX, haurà de ser continuat i enllestit pels joves
catalans del segle XXI, sobretot per ells, perquè la gent, els joves del segle
passat, hem posat les bases, amb errors i amb encerts, però ara us toca a
vosaltres enllestir la feina, per la llengua, per la cultura, pel país i per la
diversitat del planeta de les llengües. Però sabent bé el terreny que trepitgem,
sense cofoismes ni derrotismes. Tot està per fer i tot és possible
encara.
Jordi
Solé i Camardons
(Oliana, 1959) és catedràtic de llengua
catalana i literatura a secundària, ha treballat durant cinc anys d’assessor LIC
(Llengua, Interculturalitat i Cohesió social), i des del 2010 fa de professor al
Maresme. És practicant de la sociolingüística i treballa en l’independentisme
des dels 17 anys. Ha impulsat diverses publicacions, té centenars d’escrits
publicats, i són seus els llibres: Sociolingüística per a joves (1988), Soziolinguistika Gazteentzat (1991), Text i context. Lectures des de la
sociolingüística (1991), Sobirania
sociolingüística catalana (1991), Iniciació a la sociolingüística (1992),
Les paraules del futur (1995), Història social i política de la llengua
catalana (1996), Els silencis
d’Eslet (1996), Poliglotisme i raó.
El discurs ecoidiomàtic de Delfí Dalmau (1998), El poliedre sociolingüístic (2001), Diccionari de sociolingüística (2001),
8)
El TERMCAT publica en
línia el Diccionari de dret civil
Dimecres, 25 de juliol del 2012
http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/317/
El TERMCAT ha publicat el Diccionari de dret civil, que és la versió en
línia del diccionari
elaborat pel Departament de Justícia de
El diccionari conté 1.160 termes
corresponents a les cinc grans àrees clàssiques del dret civil: dret civil
general, dret civil d’obligacions i contractes, drets reals, dret de família i
dret de successions. Cada article conté les denominacions en català, equivalents
en castellà, definicions i, sovint, notes explicatives.
S’hi troben termes com ara contracte d’arrendament, dret de tanteig, hereu fiduciari, llibertat de contractació, règim econòmic conjugal o successió
intestada.
9)
El TERMCAT publica la
terminologia de les festes de Maó
Dimecres 5 de setembre del
2012
http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/322/
Coincidint amb la celebració de les
festes de
Es tracta de termes relatius als
diversos àmbits que formen part de la festa: l’estructura, els actes més
rellevants, els elements materials, la música i els plats
tradicionals.
La terminologia ha estat aplegada
per la lingüista Anna Tudurí Suaus i inclou termes com jaleo,
colcada, fabioler, guindola, aigua-ros o
buldrafa.
10)
Butlletí
d'Acció Cultural del País Valencià (14 de setembre del 2012)
Podeu
llegir-lo en aquesta adreça:
http://acpv.cat/butlleti-e/2012-09-14.html
- - - - - -
- - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - -
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic
www.drac.com
PROTECCIÓ DE
DADES. En virtut
de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us
hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si
voleu donar-vos de baixa, cliqueu
ací