InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]

Butlletí número 690 (dimarts 18/09/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí 

 

Sumari

 

1)  500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú

 

2)  Joan F. Mira – Suïssa, la llengua, el tren

 

3)  El suplement Cultura creix i es renova

 

4)  Corses de Lenga e Cultura Occitana 2012-13  

 

5)  Cursos de fonètica i de redacció en català. Consell de Mallorca 

 

6)  Cursos de català de l'Associació de Mestres Rosa Sensat

 

7)  Sociolingüística per a joves del segle XXI, de Jordi Solé i Camardons

 

8)  El TERMCAT publica en línia el Diccionari de dret civil

 

9)  El TERMCAT publica la terminologia de les festes de Maó

 

10)  Butlletí d'Acció Cultural del País Valencià (14 de setembre)

 

.                                                                                                                                                                                                                 .

 

1)

Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011).

 

162. El català és molt apte per traduir de l’alemany.

 

Feliu Formosa

Escriptor

 

2)

Suïssa, la llengua, el tren

Joan F. Mira

 

Publicat al Punt Avui, divendres 14 de setembre del 2012  

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/574994-suissa-la-llengua-el-tren.html

 

No sé quin serà el resultat final, o si hi haurà resultat final, o quan n'hi haurà, de tots aquests debats, tensions, i manifestacions, al voltant de la matèria nacional dels catalans, de la llarga i agra qüestió disputada de la relació Catalunya-Espanya: si finalment Catalunya trobarà un lloc propi confortable dins d'Espanya (cosa altament improbable), o si definitivament l'haurà de buscar fora, idea que pareix que s'imposa amb una potència inesperada i mai no vista, i que és també la meua. Sé que la tensió, l'esquinçament i l'agror no haurien arribat al punt on són si aquesta construcció nacional i estatal que en diem Espanya no s'hagués imposat i crescut com un concepte quasi unívocament castellà: “España es una cosa hecha por Castilla”, tal com escrivia Ortega amb contundència, i per tant “Ser español es estar acastellanado”, en paraules igualment contundents de Laín Entralgo. En realitat, no han enganyat mai ningú, abans ni ara. I abans com ara, la llengua és l'expressió més clara d'aquesta unitat nacional espanyola, que és una unitat nacional castellana.

 

Podia haver estat d'una altra manera, però han triat aquesta. I estic segur que la petita història ferroviària que contaré, als espanyols de convicció o d'ofici els ha de resultar incomprensible. La primera vegada que vaig travessar Suïssa jo venia d'Itàlia i vaig entrar per Lugano. Vaig fer autoestop inútilment moltes hores a la carretera (jo tenia poc més de vint anys), els suïssos passaven amb aquell aire seu d'indiferència impàvida, i finalment vaig pujar al tren. El revisor, a l'eixida de Lugano demanava els bitllets en italià, “Signore e signori, biglietti, prego”. La segona vegada que passà deia “Meine Damen und Herren, Fahrkarte bitte”, i la tercera vegada deia “Mesdames et messieurs, vos billets s'il vous plaît”. Era el mateix revisor: simplement havíem anat de la Suïssa italiana a la francesa, passant per l'alemanya. La senyora del carret de les begudes també deia primer birra, panini, després Bier i al final bière. D'això, crec, se'n diu territorialitat, normalitat i respecte. Més o menys com fan ací els revisors de la Renfe i els cambrers de la cafeteria del tren. Italià, alemany i francès, sense canviar-se la gorra, i tot funciona suau i amb perfecta naturalitat.

 

Com que tenien un problema al cantó dels Grisons, que és trilingüe (alemany, italià i retoromànic o romanx), i com que el romanx especialment està en perill, el 1996 van introduir una novetat constitucional que reconeixia al romanx caràcter d'oficialitat no sols al seu cantó --evidentment-- sinó a nivell federal, i un nou text que afavoria i subvencionava el coneixement mutu de les diferents àrees lingüístiques: intercanvis entre estudiants, periodistes, treballadors, etc. Des del 1996, doncs, el romanx és llengua oficial per a les relacions entre els ciutadans que el parlen i la confederació. Fins aleshores, “únicament” era llengua nacional: nacional de Suïssa. Supose que tots recorden les xifres: el romanx és parlat en una part dels Grisons, i només per poques desenes de milers de persones. I a més està dividit en cinc variants escrites. Doncs bé, és una de les quatre llengües nacionals de Suïssa, i llengua oficial de la confederació.

 

Deu ser com una broma sense efectes reals, poden pensar alguns. Doncs no senyor: és un principi constitucional, i una cosa que es paga amb diners. He fet el càlcul comparatiu dels diners que es gasta el govern federal en el suport directe a les llengües minoritàries (italià i romanx), i convertit en ajuts del govern espanyol representa que de Madrid haurien d'arribar uns cinquanta milions d'euros a Catalunya, uns trenta al País Valencià i sis a les Illes. De suport “federal” a la llengua. Sense comptar el que gasta l'administració cantonal, és a dir, autònoma. Per cert, qui es va oposar, a Suïssa, al canvi constitucional i a la llei de relacions lingüístiques? La dreta dura alemànica, evidentment, i el partit que abans es deia “dels automobilistes”, o siga els extremistes liberals. No volien que es mantinguera el principi territorial, sinó que s'imposara la “llibertat individual”: volien, sobretot, que la gent poguera triar allà on va la llengua escolar, i que per tant no haguessen d'enviar els seus fills, com diu la llei, a una escola en la llengua del territori. Molt hàbils. En la pràctica, vol dir llibertat d'expansió per als alemanys, que és del que es tracta: els recorda alguna cosa, això?

 

Pel mateix temps, a Friburg, que és prop de Berna, tenien un greu conflicte: si creaven una entitat metropolitana friburguesa, un Gran Friburg, seria difícil mantenir el monolingüisme de cada població. Al cantó friburgués hi ha una majoria de pobles francòfons i alguns germanòfons, i es tracta que continuen tal qual: no de formar un espai metropolità bilingüe. El senyor Denis Clerc, socialista i antic conseller d'estat, o siga, ministre, insistia, llavors: “Una llengua, un territori. La idea d'un municipi bilingüe és aberrant.” I més encara: “Nosaltres fixem i delimitem el territori quasi fins al metre quadrat: després, cadascú és molt lliure d'instal·lar-se allà on vol, i d'assimilar-s'hi”. O siga: per ací passa la ratlla, i si vostè viu o vol viure a aquesta banda, ja sap que l'escola, el correu, els rebuts, l'administració, la policia i la justícia funcionen en francès i només en francès, i a l'altra banda en alemany i només en alemany.

 

Són coses, ja se sap, de països primitius i antiquats com Suïssa, poc moderns i que no entenen res de la vida internacional. No saben ni què és un banc ni una societat anònima. Una cosa com a Bèlgica --ací francès, allà neerlandès, i que no maregen–, que també són bàrbars i rústics i no saben què és Europa. Els espanyols sí que són internacionals, europeus i moderns. I apliquen amb coherència tots els principis del cas. Principi territorial: Espanya és un sol territori. Principi personal: tota persona té dret a usar l'espanyol en tota circumstància. Ni llengües nacionals (?), en plural, d'Espanya. Ni llengües oficials de l'estat, o d'una irreal federació. Ni solidaritat confederal: Suïssa es diu Confederatio Helvetica (CH), en llatí, ¿però qui vol una Confederatio Hispanica? Quins espanyols volen drets iguals d'unes llengües i altres, ni revisors multilingües a la Renfe? Els espanyols no són suïssos, i són “moderns” de l'única manera que van aprendre del Cid Campeador i dels Borbons. Potser caldria que un milió de catalans es manifestaren pels carrers de Madrid. Amb les pancartes en castellà, per si de cas.

 

3)

El suplement Cultura creix i es renova

L'històric suplement cultural amplia els seus continguts i paginació i oferirà una visió de les arts i les lletres catalanes

 

Publicat al Punt Avui, dilluns 10 de setembre del 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/574700-cultura-creix-i-es-renova.html

 

La fusió d'El Punt i l'Avui ha anat reforçant una línia del periodisme en català que conjuga els models de la informació local amb la més globalitzada. La cultura havia estat una prioritat per a les dues capçaleres històriques, que sempre han estat al costat de la literatura i les arts.

 

Fruit d'aquesta fusió apareix el nou suplement Cultura, amb 32 pàgines –a diferència de les 16 que tenia la temporada anterior–, que tocarà tots els àmbits de la cultura i que es comença a publicar divendres dia 14. S'estructurarà a partir d'una primera part, que tindrà com a protagonista algunes de les principals firmes del país i arribarà fins a la zona d'art, que tancarà el suplement. Entremig trobarem seccions específiques dedicades al cinema, les arts escèniques i la música, elaborades pels companys de secció amb una gran vàlua demostrada dia a dia: Jaume Vidal, Montse Frisach, Bernat Salvà, Maria Palau, Guillem Vidal, Xavier Castillón, Valèria Gaillard, Jordi Bordes, Núria Puyuelo i Xavier Roca.

 

Un dels grans objectius és reflectir la cultura d'aquest país des de tota la seva dimensió geogràfica i diversificada a través de les disciplines culturals. Per tant, el nou suplement tindrà pàgines dedicades a les comarques, tant per reflectir els grans esdeveniments com per fer-se ressò de la gent que manté la creativitat activa i que sovint queda marginada o eclipsada per la cultura més aparatosa i d'aparador. Aquestes pàgines seran confeccionades per un altre grup de grans professionals, com són Mercè Miralles, Joan Tort, Carina Filella, Jordi Camps, Eva Vázquez, David Marín i Dani Chicano.

 

L'aposta és agosarada perquè el nostre equip de periodistes s'implicarà amb crítics de referència i firmes de prestigi, des de veterans com ara Arnau Puig, Miquel de Palol, Sam Abrams, Isidre Grau, Bienve Moya, Pilar Parcerisas, Xavier Cortadellas, Jordi Jané i Carles Camps Mundó fins a membres de la generació que encara no ha arribat als cinquanta anys, com Vicenç Pagès, Màrius Serra, Ada Castells, Carlos Zanón, Lluís Llort, Jordi Llavina i Artur Ramon, entre d'altres.

 

El planter de crítics afegirà els provinents de Presència i Cultura. Precisament, el nou Cultura reuneix els continguts de l'antic suplement sumant les parts culturals que dedicaven les revistes Sortim i Presència, que s'ha renovat cap a un enfocament més generalista, mantenint el to que l'ha convertit en una de les revistes més llegides en català. El nou Cultura complementarà la informació amb l'opinió, l'actualitat amb la reflexió de fons. Sempre amb un criteri sòlid, que com ha sintetitzat Jaume Vidal, cap de Cultura i Espectacles d'El Punt Avui, posarà de relleu conceptes innovadors com ara “l'agenda d'autor”, és a dir, l'actualitat observada des de la reflexió i la recomanació. Volem ser una guia per a qui vulgui fer-se una idea del panorama actual de la cultura, però també un espai de debat i crítica sobre el que s'està fent, qui ho fa i quina repercussió té en la nostra societat. Tant Cultura com Presència han mantingut un paper fonamental en la difusió i l'evolució de la cultura catalana, per això les dues capçaleres han aconseguit diversos guardons, com ara els premis Atlàntida, que concedeix el Gremi d'Editors.

 

Va ser el primer suplement cultural a l'Estat

 

Va ser gairebé una història de serendipitat. Ens situem a finals de la dècada del 1980, enmig d'una important crisi econòmica i amb la rèmora dels 80 marcada per la postmodernitat, la transavantguarda i altres ismes sense pretensions. Mentre buscàvem un model de suplement cultural obert, vam apostar per una revista dinàmica i amb continguts provinents de totes les disciplines, des de les provinents de les ciències socials fins a les literàries i les de les arts escèniques i plàstiques. Ningú s'adonava que trencàvem els models estàtics de suplements de pensament, de llibres o d'arts, que publicaven la majoria dels diaris cultes del nostre àmbit. El Cultura va ser el primer suplement cultural global de la península i va obrir la premsa a un tractament de la cultura, que no trigaria a fusionar les capçaleres de cultura i espectacles, que fins aleshores havien anat plegades. Des d'aleshores, durant quatre dècades, els grans noms de la cultura catalana –molts signaven a les nostres pàgines– han desaparegut, però la renovació ens ha permès poder copsar el canvi generacional i fer coincidir des de veterans amb l'obra consolidada al costat de noves firmes, que faran que la nostra cultura sobrevisqui en una època especialment hostil per a la cultura i, singularment, per al periodisme en paper. A tot això hem d'afegir-hi una depressió econòmica que no s'ha acabat d'aturar.

 

4)

Corses de Lenga e Cultura Occitana 2012-13

 

L’occità o llengua d’oc és la llengua romànica pròpia d’Occitània, parlada en tres estats: al terç sud de l’Estat francès, a la Val d’Aran  de Catalunya i a una franja alpina del Piemont d’Itàlia. És la llengua dels trobadors i la llengua moderna de la Renaixença occitana.

 

I és llengua oficial a Catalunya segons l'article 6.5 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006.

 

Cursos 2012-13

 

Lloc: Barcelona, seu del CAOC 

Durada: d'octubre a juny (60 h)

Nivells: cursos d'iniciació (A2), de nivell intermedi (B1.1, B1.2) i nivell avançat (B2), segons el MECR. 

Tallers, conferències, participació de professors de diferents dialectes, vinguts d'Occitània, danses i altres activitats de cultura occitana durant tot el curs. 

Aquest nou curs iniciarem un Taller de Lectura per a totes aquelles persones que vulguin continuar mantenint i aprofundint els coneixements de llengua.

Per què aprendre l’occità?

 

Per descobrir la nostra llengua bessona i conèixer millor el català; endinsar-nos en la seva rica i prestigiosa literatura; acostar-nos a Occitània, a les seves tradicions, al seu viu folklore i a la seva gent; ampliar les nostres opcions dins de l’administració catalana; ajudar que reïxi una llengua minoritzada, oficial a Catalunya.  

  

Més informació i inscripcions:

CAOC - Cercle d'Agermanament Occitano Català 

Hotel d'Entitats.  c. Providència, 42  08024 Barcelona

Telf. 93.284.36.34

www.caoc.cat

 

5)

El Consell de Mallorca organitza dos cursos sobre fonètica i redacció en català adreçats als professionals de la comunicació

 

El divendres 14 de setembre s'obre el termini d'inscripció a aquesta convocatòria, organitzada per la Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports, a través del Servei de Normalització Lingüística.

 

La Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, a través del Servei de Normalització Lingüística, ha organitzat dos cursos gratuïts de formació específica:

Tècnica vocal i millora de la fonètica i la dicció en català (mòdul 1 i mòdul 2).

Redacció per a professionals de la comunicació en català.

 

El període de matrícula per als dos cursos és del 14 al 21 de setembre de 2012 (ambdós inclosos).

 

El curs Tècnica vocal i millora de la fonètica i la dicció en català (mòdul 1 i mòdul 2) s’ha organitzat en col·laboració amb l’Associació d’Actors i Actrius Professionals de les Illes Balears (AAAPIB) i el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB). El curs s’adreça a professionals dels mitjans de comunicació i a actors i actrius professionals (tant els que estan en actiu com els que no hi estan) i té una durada de 24 hores, distribuïdes en dos mòduls de 12 hores. El primer mòdul s’impartirà del 2 al 10 d’octubre i el segon del 19 al 27 del mateix mes.

 

El curs Redacció per a professionals de la comunicació en català s’ha organitzat en col·laboració amb el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB). El curs s’adreça a professionals dels mitjans de comunicació (tant els que estan en actiu com els que no hi estan) i té una durada de 20 hores. S’impartirà del 2 al 23 de novembre.

 

Amb aquests cursos es pretén millorar la qualitat lingüística i les capacitats comunicatives en català d’aquests professionals perquè puguin aconseguir, d’una banda, una bona dicció i un bon domini de la comunicació oral, i de l’altra, perquè puguin perfeccionar la redacció de qualsevol tipus de text periodístic.

 

Els dos cursos s’impartiran a la Sala de reunions del Centre Cultural la Misericòrdia.

 

Podeu consultar la informació completa dels cursos al web del Consell de Mallorca ( www.conselldemallorca.cat ).

 

Secció de Dinamització. Servei de Normalització Lingüística
Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports
Consell de Mallorca
Pl. de l'Hospital, 4   07012 Palma   Tel.: 971 219 593 / 595 / 597

 

6)

Cursos de català de l'Associació de Mestres Rosa Sensat

 

Curs superior de llengua catalana.

Ref. 151201 i Ref. 151202

 

La finalitat del curs és aprofundir en els coneixements de la normativa lingüística i treballar la llengua general per poder-se comunicar, oralment i per escrit, amb adequació i correcció en qualsevol situació comunicativa, especialment en les que requereixen un ús més formal de la llengua. Es tractaran també els coneixements del marc sociolingüístic i històric de la llengua.

L'objectiu del curs és capacitar l'alumnat per a la prova oficial que convoca la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

Prof.: Carme Font

Durada: 70 hores en 21 sessions.

Calendari: Del 3 d'octubre al 19 de desembre de 2012 (3, 8, 10, 15, 17, 22, 24, 29 i 31 d'octubre; 5, 7, 12, 14, 19, 21, 21, 26 i 28 de novembre; 3, 5, 10, 12, 17 i 19 de desembre)

Dies de la setmana: Dilluns i dimecres

Horari Ref. 151201: de 10 a 13 h (les dues darreres sessions de 10 a 13.30 h)

Horari Ref. 151202: de 18 a 21 h (les dues darreres sessions de 17.30 a 21 h)

Preu: 315 € soci/sòcia i 375 € no socis/sòcies

 

Curs superior de llengua catalana.

Ref. 151203 i Ref. 151204

 

Prof.: Pilar Sanmartí

Durada: 70 hores en 21 sessions.

Calendari: Del 4 d'octubre al 20 de desembre de 2012 (4, 9, 11, 16, 18, 23, 25 i 30 d'octubre;6, 8, 13, 15, 20, 22, 27 i 29 de novembre; 4, 11, 13, 18 i 20 de desembre)

Dies de la setmana: Dimarts i dijous

Horari Ref. 151203: de 10 a 13 h (les dues darreres sessions de 10 a 13.30 h)

Horari Ref. 151204: de 18 a 21 h (les dues darreres sessions de 17.30 a 21 h)

Preu: 315 € soci/sòcia i 375 € no socis/sòcies

Preu: 315 € soci/sòcia i 375 € no socis/sòcies

 

Curs de correcció de textos i assessorament lingüístic en llengua catalana. Diversos nivells d’intervenció: adequació de llengua, estil i tipografia

Ref. 151205

 

Objectiu general:

· Formar professionals per poder dedicar-se a l’assessorament lingüístic en llengua catalana.

Objectius específics:

· Treballar els diversos nivells d’intervenció en la correcció de textos,

depenent de les varietats lingüístiques i funcionals, posant l’èmfasi en la

varietat estandarditzada.

· Adequar la llengua, l’estil i la tipografia dels textos, segons la situació

comunicativa concreta.

· Aprofundir en els aspectes lingüístics controvertits.

· Donar a conèixer els diferents materials lingüístics de consulta.

· Utilitzar les noves tecnologies.

 

Prof.: Carme Font

Durada: 54 hores en 18 sessions.

Calendari: Del 4 d'octubre de 2012 al 28 de febrer de 2013 (4, 11, 18 i 25 d'octubre; 8, 15, 22 i 29 de novembre; 13 i 20 de desembre; 10, 17, 24 i 31 de gener; 7, 14, 21 i 28 de febrer)

Dies de la setmana: Dijous

Horari: de 18 a 21 h

Preu: 390 € soci/sòcia i 435 € no socis/sòcies

 

Curs d’introducció al llenguatge administratiu i redacció de documents

Ref. 151206

L’objectiu general del curs és oferir les eines bàsiques perquè l’alumnat pugui elaborar amb coherència, cohesió i correcció els documents administratius més usuals, tenint en compte el tipus de text i la situació comunicativa.

 

Objectius específics:

-Reconèixer les especificitats i el sentit del llenguatge administratiu.

-Conèixer els criteris de redacció i les convencions gràfiques propis del llenguatge administratiu.

-Conèixer la terminologia i fraseologia pròpies del llenguatge administratiu com a llenguatge d'especialitat.

-Aplicar aquests coneixements en la redacció dels diferents models de documents administratius.

 

Observacions:

Per poder matricular-se a aquest curs cal tenir assolits uns coneixements mitjans de llengua catalana

 

Prof.: Carme Font

Durada: 39 hores en 13 sessions.

Calendari: Del 9 d'octubre de 2012 al 15 de gener de 2013 (9, 16, 23 i 30 d'octubre; 6, 13, 20 i 27 de novembre; 4, 11 i 18 de desembre; 8 i 15 de gener)

Dies de la setmana: Dimarts

Horari: de 18 a 21 h

Preu: 270 € soci/sòcia i 315 € no socis/sòcies

 

Lloc de realització dels cursos i oficina d'informació:
Av. de les Drassanes, 3  08001 Barcelona
Tel. 93 481 73 73 / 74 / 72 
cursos@rosasensat.org

 

Més informació i matrícula: http://www.rosasensat.org/cursos/59/60/

 

7)

Sociolingüística per a joves del segle XXI, de Jordi Solé i Camardons

 

Voliana Edicions ha presentat aquest estiu "Sociolingüística per a joves del segle XXI" a la UCE de Prada de Conflent, a la FIra i Festa del Llibre del Pirineu a Organyà. i a la Mostra d'Entitats de l'Arc del Triomf de l'11 de setembre a Barcelona.

 

Sociolingüística per a joves del segle XXI (Voliana Edicions, 2012) recupera l’esperit de Sociolingüística per a joves, un èxit de vendes durant els anys 80 i 90, però ara totalment actualitzat; sense trair l’estil i l’esperit que el va veure néixer, conserva l’esquema i els apartats, però fent correccions, esporgades necessàries, molts nous afegits, nova bibliografia, nous subapartats temàtics, nous exemples que aclareixin els comentaris teòrics i incorporant molts conceptes i comentaris actuals en tots els apartats. Un llibre nou adreçat ara als joves del segle XXI.

 

Sociolingüística per a joves, recomanat durant més de deu anys als Instituts de Secundària de tots els Països Catalans pels professors més conscients a COU, Batxillerat, Filologia i Magisteri, va servir per elevar el llistó de coneixement sociolingüístic i autocrítica sociopolítica dels joves d’aleshores que són els independentistes adults d’avui. Sociolingüística per a joves hi va contribuir en gran manera. Fa vint-i-cinc anys que trobo gent que m’ho explica.

 

Un treball breu però ple de contingut, clar i dinàmic, que vol presentar la quintaessència de la sociolingüística als joves, una sociolingüística a fons i compromesa amb la nostra situació, però que pot servir també per al públic adult interessat en el tema, de manual per als estudiants i de punt de partida als professors d’institut, d’escoles normals, de reciclatge i de la universitat.

 

El llibre, concebut des de la consciència i la pràctica sociolingüística ecoidiomàtica, no vol ser pas un “catecisme” doctrinari sinó una proposta d’ètica sociolingüística, un llibre integrat en el discurs de la responsabilitat, perquè tots els parlants som en alguna mesura responsables del present i del futur de les llengües.

 

La nostra proposta ara queda més clara que mai: independència o mort de la llengua. I aquest doble objectiu: llengua i independència, que va ser iniciat pels joves del segle XX, haurà de ser continuat i enllestit pels joves catalans del segle XXI, sobretot per ells, perquè la gent, els joves del segle passat, hem posat les bases, amb errors i amb encerts, però ara us toca a vosaltres enllestir la feina, per la llengua, per la cultura, pel país i per la diversitat del planeta de les llengües. Però sabent bé el terreny que trepitgem, sense cofoismes ni derrotismes. Tot està per fer i tot és possible encara.

 

Jordi Solé i Camardons (Oliana, 1959) és catedràtic de llengua catalana i literatura a secundària, ha treballat durant cinc anys d’assessor LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió social), i des del 2010 fa de professor al Maresme. És practicant de la sociolingüística i treballa en l’independentisme des dels 17 anys. Ha impulsat diverses publicacions, té centenars d’escrits publicats, i són seus els llibres: Sociolingüística per a joves (1988), Soziolinguistika Gazteentzat (1991), Text i context. Lectures des de la sociolingüística (1991), Sobirania sociolingüística catalana (1991), Iniciació a la sociolingüística (1992), Les paraules del futur (1995), Història social i política de la llengua catalana (1996), Els silencis d’Eslet (1996), Poliglotisme i raó. El discurs ecoidiomàtic de Delfí Dalmau (1998), El poliedre sociolingüístic (2001), Diccionari de sociolingüística (2001), La Síndrome dels Estranys Sons (2003), Les set tribus de la nació catalana (2004), La llengua que ens va parir. Set pensadors a la recerca del català (2007), Realitat i vitalitat de la llengua catalana (2009) i Independència o mort... de la llengua (2011).

 

8)

El TERMCAT publica en línia el Diccionari de dret civil

 

Dimecres, 25 de juliol del 2012

http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/317/

 

El TERMCAT ha publicat el Diccionari de dret civil, que és la versió en línia del diccionari elaborat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i el mateix TERMCAT l’any 2005.

 

El diccionari conté 1.160 termes corresponents a les cinc grans àrees clàssiques del dret civil: dret civil general, dret civil d’obligacions i contractes, drets reals, dret de família i dret de successions. Cada article conté les denominacions en català, equivalents en castellà, definicions i, sovint, notes explicatives.

S’hi troben termes com ara contracte d’arrendament, dret de tanteig, hereu fiduciari, llibertat de contractació, règim econòmic conjugal o successió intestada.

 

9)

El TERMCAT publica la terminologia de les festes de Maó

 

Dimecres 5 de setembre del 2012

http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/322/

 

Coincidint amb la celebració de les festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó, que se celebren del 6 al 9 de setembre, el TERMCAT ha publicat un vocabulari en línia (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/151/Presentacio/) que recull i defineix els termes específics d’aquesta celebració.

 

Es tracta de termes relatius als diversos àmbits que formen part de la festa: l’estructura, els actes més rellevants, els elements materials, la música i els plats tradicionals.

 

La terminologia ha estat aplegada per la lingüista Anna Tudurí Suaus i inclou termes com jaleo, colcada, fabioler, guindola, aigua-ros o buldrafa.

 

10)

Butlletí d'Acció Cultural del País Valencià (14 de setembre del 2012)

 

Podeu llegir-lo en aquesta adreça:

 

http://acpv.cat/butlleti-e/2012-09-14.html

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic www.drac.com

PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací