2)

El PP veta el tràmit parlamentari de la ILP “Televisió Sense Fronteres”

Nota de premsa d'Acció Cultural del País Valencià, 11 de setembre de 2012

PP i UPyD voten junts contra la llibertat d'expressió, la pluralitat informativa i el respecte a la diversitat lingüística i cultural

ACPV reclama al president Fabra que permeta la reobertura dels repetidors

El diputat Ramón Moreno ha anunciat avui en nom del Grup Parlamentari del PP al Congrés el vot contrari del seu grup al tràmit parlamentari de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres”. L'anunci implica que el PP ha decidit utilitzar la seua majoria absoluta sense tenir en compte el consens polític i social a favor de la ILP, i així negar-li la veu als 651.000 ciutadans i ciutadanes que van signar-la. Només el grup UPyD, caracteritzat pel seu nacionalisme espanyol radical, votarà en el mateix sentit negatiu. D'aquesta manera, el PP se situa en l'ambit polític de l'extrema dreta, i vota contra la llibertat d'expressió, la pluralitat informativa i el respecte a la diversitat lingüística i cultural.

Contràriament, cal destacar l'amplíssim consens polític aconseguit per la ILP, que ha obtingut els vots favorables dels grups PSOE, Nafarroa Bai, Compromís, ERC, Amaiur, PNB, IU i CiU (per ordre d'intervenció en el ple del Congrés d'avui).

Moreno ha utilitzat una doble excusa per a justificar el seu vot negatiu i, per tant, el seu canvi de posició respecte a l'abstenció en la votació anterior en el mateix ple del Congrés, el 13 de setembre de 2011: el costos econòmics de la seua implementació, i que l'espectre radioelèctric és un bé escàs. Respecte a l'excusa econòmica, que l'actual obligació assumida pel Govern espanyol de reducció del dèficit i de la despesa pública implique que no hi haja disponibilitat econòmica per al 2013 i fins i tot per al 2014 no significa que no es puga aprovar el tràmit parlamentari de la ILP i fins i tot convertir-la en llei, en el benentés que la despesa necessària podria pressupostar-se per a més endavant; és a dir, fonamentalment es tracta de voluntat política. I respecte a l'excusa tècnica, que l'espectre radioelèctric siga un bé escàs és un argument precisament a favor de pensar molt bé a quina finalitat es dedica la seua disponibilitat i, per tant, novament, es tracta de voluntat política, en aquest cas de garantir la igualtat de de totes les llengües de l'Estat en l'àmbit àudiovisual.

És evident per tant que la posició del PP és fonamentalment una posició política que s'amaga darrere d'excuses sense fonament, una posició que ha explicitat el seu company ideològic i de vot, el grup UPyD, amb una intervenció agressiva en el seu espanyolisme intransigent, excloent i radical. El PP i el Govern espanyol han decidit no acceptar la mà oberta i la proposta de diàleg que significa la ILP. Com es poden estranyar del creixement cada vegada més important del sentiment nacional en Catalunya, el País Basc i també el País Valencià, on creix el nombre d'electors potencialment votants d'una opció amb perfil propi? No són conscients que negar el reconeixement de la diversitat lingüística i cultural de l'Estat no la farà desaparèixer, sinó que, al contrari, augmentarà el sentiment de distanciament respecte a un Estat en el qual cada dia ens sentim menys representats i respectats?

Tot i això, ACPV valora positivament la mobilització ciutadana que ens ha permès dur aquesta ILP fins aquest punt. Primer, perquè ha multiplicat el suport social a la recepció de TV3 al País Valencià; segon, per la mobilització aconseguida durant aquests anys, que ha implicat un nombre creixent de persones, associacions, partits i institucions; tercer, per haver aconseguit posar en l'agenda el debat sobre l'àmbit de comunicació de la llengua catalana, en particular, i sobre la necessitat de garantir la igualtat de totes les llengües de l'Estat en l'accés a l'àmbit àudiovisual, qüestió fonamental en el segle XXI.

Entenem, per tant, que la qüestió de la recepció de TV3 al País València, així com, més genèricament, els plantejaments globals de la ILP, continuen vigents i vius. Hem plantejat un repte, hem sumat base social i hem arribat fins allà on ningú pensava que podíem arribar. No hem pogut convertir la ILP en llei, de moment si més no, però hem obert una agenda que incideix en el tema fonamental del futur polític de l'Estat: pensa l'Estat espanyol, i les seues forces polítiques majoritàries, assumir alguna vegada la seua realitat lingüísticament plural, o pretén continuar ignorant-la i menyspreant-la, provocant un distanciament creixent d'aquestes realitats culturals diferents?

Finalment, i més concretament, ACPV emplaça el president Fabra a ser coherent amb les seues paraules i, si realment està en contra de la censura de TV3 al País Valencià, com ha dit diverses vegades, permetre la reobertura dels repetidors d'ACPV i retirar els expedients sancionadors contra la nostra entitat, i així permetre tornar a la situació anterior a la censura impulsada pel president Camps. Durant 25 anys el País Valencià ha pogut veure TV3 sense cap conflicte, i ara és a les mans del president Fabra poder tornar a aquesta situació. Si no, també ell serà coresponsable d'aquest atac a la llibertat d'expressió, a la pluralitat informativa i a la llengua i la cultura dels valencians.

3 de setembre del 2012

La FOLC (Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana) felicita l'Obra Cultural Balear pel premi Canigó que li ha atorgat la Universitat Catalana d'Estiu pels 50 anys en defensa de la llengua i la cultura catalanes. Un premi ben merescut.

També vol manifestar el suport a la seva presidenta Marisa Cerdó pel seu valent discurs de denúncia de la política lingüística del Govern Balear, que mereix la nostra reprovació més absoluta pels objectius genocides que pretén.

La FOLC, federació que aplega una setentena d'entitats de tots els territoris dels Països Catalans, considera que no podem restar indiferents als atacs a la nostra llengua en qualsevol dels territoris i l'hem de defensar amb la mateixa convicció i fermesa a Palma, València, Perpinyà o Barcelona, perquè afecta la llengua comuna que compartim.