Butlletí número 687 (dimecres
12/09/2012)
- Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i
Xavier Marí
Sumari
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
2) Català, però de
fora
3) Una llengua
amenaçada
4) Núria Puyuelo
– Unes inicials plenes de
significat
5) Softcatalà presenta la versió 1.2 del
Catalanitzador
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona,
2011).
159. El pitjor que
li podria passar a Catalunya seria perdre la seva llengua i la seva cultura. El
dia que perdem allò que és nostre no tindrem ni l'estímul de ser, i això ens
perjudicarà a nosaltres i a tothom.
Domènec
Fita
Artista plàstic
2)
Català, però de
fora
A
Publicat al Punt
Avui, diumenge 12 d'agost del 2012
A les comarques de
Premsa
A la comarca del Matarranya, al sud de
Ràdio
El panorama pel que fa a la ràdio no és millor. Ràdio
Matarranya emet del tot en català, però és l'única. Ràdio Fraga, de titularitat
municipal, fa programació musical i butlletins en castellà, tot i que té en
català un programa setmanal dedicat al folklore local. A Fraga hi ha
corresponsalies de cadenes estatals que fan desconnexions amb informació local,
en castellà, però respectant declaracions en català de polítics locals i altres
protagonistes.
Televisió
Fruit d'un acord entre el govern d'Aragó i el català
s'han posat repetidors perquè els canals de TVC arribin a les comarques de
Internet, un mitjà encara
desaprofitat
Les noves tecnologies fan
més senzill el llançament de nous diaris, ràdios digitals i televisió per
internet, però a les quatre comarques de
També hi ha iniciatives més locals que fan la mateixa
funció, i inclouen també opinió personal dels responsables del web, com
Notícies de
No hi ha televisió per internet en català, tot i que
existeix l'experiència de Digital Fraga TV. Aquesta jove emissora de televisió
en línia emet teòricament en castellà, malgrat que en molts dels vídeos, que no
inclouen veu en off, són en català perquè els veïns i veïnes de Fraga que
hi apareixen fan servir aquesta llengua.
Aquesta televisió fa reportatges sobre activitats socials i culturals i de la vida quotidiana de la capital del Baix Cinca.
3)
Una llengua
amenaçada
Albert Puig
Publicat a
Indirecte.cat, dimarts 21 d'agost del 2012
http://in.directe.cat/picant-pedra/blog/8427/una-llengua-amenacada
Avui tornaré a comentar en
aquest blog un altre article publicat en The Economist, amb una temàtica
totalment diferent. L'article fa referència a
l'amenaça que pateix el kannada (el canarès), la llengua parlada a l'estat de Karnataka, del
sud-oest de l'Índia. Podreu trobar l'original de l'article clicant aquí.
El cas és que enmig
d'una altra polèmica en el nostre país al voltant de la llengua,
en aquest cas referida a la possibilitat que els escriptors en llengua
espanyola optin al premi nacional de cultura, he trobat molt interessant la
lectura d'un article que parla de la situació d'una part del planeta molt
allunyada de casa nostra, però amb una casuística cultural que ens resulta
relativament propera.
L'estat de Karnataka
ocupa, si fa no fa, el territori de l'antic sultanat de Mahishàsura
(conegut per Mysore) abans que quedés sota domini britànic. Té una
població d'aproximadament 56 milions d'habitants, i és un dels estats més
industrialitzats de l'Índia, rica en l'extracció minera, producció tèxtil
(seda) però també conegut pel gran desenvolupament que han tingut
les empreses de tecnologies en el tractament de la informació, i per
ser un dels focus més importants de la pròspera indústria audiovisual:
cinema, televisió, música, etc, La seva capital és Bangalore, la tercera ciutat
més poblada de la Índia, amb més de 4,5 milions d'habitants (cens 2004), molt
lluny de Mysore, amb 850.000, que fou antigament la capital del regne, i avui és
un focus de turisme i visita de les restes imperials de l'antic
regnat.
L'idioma oficial
és el kannada o canarès. Hi ha premsa, radio i canals de televisió
en aquesta llengua, disposa d'una important producció literària, amb escriptors
molt reconeguts. Disposa d'una comunitat de 50 milions de
kannada-parlants (entre les 30 primeres
llengües del món).
Però malgrat tenir l'única
oficialitat (sense ingerències del govern de l'estat) i ser parlada per més de
50 milions, la llengua està malalta i amenaçada de
desaparició.
On és el
problema?
Com sempre, el problema és demogràfic
i polític.
Els
canvis produïts a Bangalore com a centre econòmic internacional han fet
desenvolupar el creixement de l'anglès i l'hindú com llengües principals, i els
immigrants que arriben es neguen a aprendre el kannada. Les escoles públiques
ensenyen en kannada, però una part molt important porta els fills a escoles on
els nens aprenen l'hindú i l'anglès. És una ciutat amb un gran component
multicultural, on a més de l'hindú i l'anglès, hom pot escoltar també el tamil,
el malai, l'urdú, el marathi, el telugu, el tzeltal o
gujarati.
En contrast amb el que
passa als estats veïns de Tamil o Kerala amb els seus idiomes (el tamil i el
malai), els governants no han estat prou contundents amb la defensa de la
preeminència del kannada, fins al punt de substituir la grafia original (en
kannada) de Bengalüru per la de Bangalore per millorar la projecció
internacional (com el que s'ha fet amb Maó-Mahon, o com la pretensió de
substituir el nom de Catalunya pel de Barcelona). I el problema de rentar-se les
mans en qüestions lingüístiques és l'aparició de guettos i problemes de
convivència, amb una capital cada cop més allunyada de la població de
l'estat.
Comparem el que passa a
Karnataka amb el que passa a Catalunya. Es diu que existeix una comunitat de 10
milions de catalano parlants arreu dels països catalans, però només en un
petit territori (Andorra) existeix l'oficialitat única. A la resta de territoris
el català viu en règim de cooficialitat. I en aquest petit territori
la llengua encara està més amenaçada que al
propi Principat.
A
Al País València, a les Illes i a
A
Catalunya tenim uns governants que públicament ens venen que fan una feina
encomiable però que a efectes pràctics el que fan és rentar-se'n les mans, com
els de Karnataka, en aquest cas sota l'excusa del compliment de les disposicions
legals i les sentències judicials.
I en rentar-se les mans,
afavoreixen la fagocitació del peix petit per part del peix gran. Se'ns ven la
bajanada de la riquesa cultural de tenir dues llengües pròpies, sense adonar-nos
de la pobresa que patim amb la dificultat de llegir els textos catalans de fa 50
anys o més, on s'utilitzava un vocabulari ple d'expressions i paraules
originàries del català que avui en dia han quedat en desús, perquè des dels
mitjans oficials i des de la indústria cultural i audiovisual s'ha fomentat la
utilització de paraules mes castellanitzades. Alhora d'un sentiment de
curiositat, cada cop que recorro al diccionari sento un sentiment paral·lel de
vergonya i tristesa en adonar-me que la deixadesa col·lectiva ha donat lloc a la
pèrdua de bagatge cultural.
La llengua catalana no
està amenaçada per la imposició del castellà. Mikel Laboa deia : "una llengua no
mor perquè no l'aprenguin els qui no la saben, sinó perquè els qui la saben no
la volen parlar". I jo hi afegiria: "... i perquè els que governen no la
volen conservar".
4)
Unes inicials plenes de
significat
Núria
Puyuelo
Publicat al Punt Avui, dimarts 31 de
juliol del 2012
Donar tota la informació amb poques paraules és un
dels principis de la premsa escrita. Per això, el llenguatge periodístic es
caracteritza per la brevetat, l'economia lingüística i per utilitzar nombroses
abreviacions, entre les quals hi ha les sigles. Comprenem perfectament titulars
com ara “No massiu a l'IVA cultural”, “Els sindicats CCOO i UGT aposten pel
concert econòmic” i “El PSC demana explicacions al govern per
l'AP-
Un altre tret que caracteritza les sigles és que no
admeten una -s final com a marca del plural. És a dir, en el titular “Les
ONGs clamen contra el govern per la retallada d'un 90% de cooperació”, hi
hauria de dir “Les ONG clamen contra el govern [...]”. Tampoc s'admet com a
plural duplicar les lletres de la sigla (EEUU, en lloc dels EUA;
FFGG, en comptes de FGC, i RRHH, per referir-nos a recursos
humans, quan ha de ser RH), excepte alguns casos que
tradicionalment han quedat arrelats amb la duplicació, com ara PPCC
(Països Catalans) i CCOO (Comissions
Obreres).
Un capítol a part es mereix la qüestió de
l'apostrofació davant de les sigles. Apostrofarem els articles el i
la i la preposició de davant de les sigles segons si aquestes es
pronuncien com a paraules (IVA) o si es llegeixen lletra per lletra
(UPC). En el primer cas, s'apostrofarà seguint les regles generals
d'apostrofació. Per exemple s'apostrofaran l'ONU com l'orella,
l'UCI com l'única i
Aquesta normativa també la podem aplicar als acrònims, que
són un altre tipus d'abreviatures que es componen de lletres o segments inicials
o finals de paraules que no necessàriament es corresponen a les inicials del
mot. Per exemple, INCAVI (Institut Català de
5)
Softcatalà presenta la versió 1.2 del Catalanitzador
El Catalanitzador
http://catalanitzador.softcatala.org/ és un programa que posa a l'abast de qualsevol usuari de forma senzilla
tenir en català els ordinadors amb Microsoft Windows. Quan s'executa el programa
s'analitza de forma automàtica l'ordinador per determinar els canvis que
cal fer i, en un procés guiat de quatre pantalles, es realitzen els canvis sense
que l'usuari s'hagi de preocupar de res més.
Des de la seva publicació el
22 d'abril de l'any passat, més de 25.000 usuaris han catalanitzat el seu
ordinador amb el Catalanitzador per al Windows. Les estadístiques es troben
accessibles a: http://catalanitzador.softcatala.org/stats/
Viure i treballar
plenament en català amb el Microsoft
Windows
L'objectiu del Catalanitzador per al Windows és
simplificar la catalanització de qualsevol sistema Microsoft Windows,
aplicant-hi els canvis de configuració, els paquets de llengua i els correctors
ortogràfics necessaris per tal que l'usuari pugui treballar en
català.
En sistemes operatius com ara GNU/Linux, emprar el català és molt senzill: quan l'usuari tria el català com a llengua de treball, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que rs fan servir i la llengua de les aplicacions. En canvi, en entorns Microsoft Windows, aconseguir el mateix objectiu requereix d'un gran esforç per part de l'usuari, que inclou: fer canvis en la configuració, baixar paquets de llengua de diferents webs que són específics per a certes versions de les aplicacions i edicions del sistema operatiu, i la tria d'opcions específiques per a diversos programes.
L'objectiu final del
Catalanitzador és que el resultat per al català sigui el mateix que per a
qualsevol de les llengües principals del Windows, augmentant de forma
significativa l'ús actual del català en aquesta plataforma, que se situa al
voltant del 15%, segons diverses estimacions.
Accions que realitza
Instal·la els
paquets d'idioma en català de les següents aplicacions:
* Microsoft
Windows XP, Windows Vista i Windows 7
* Microsoft Office 2003, 2007 i
2010
* Internet Explorer 6, 7, 8 i 9
* OpenOffice.org 3.2 i 3.3
* Adobe
Reader 9 i 10 (lector de PDF)
* Windows Live Essentials 2011
Canvia la
llengua de navegació al català en qualsevol versió dels següents
navegadors:
* Internet Explorer
* Chrome
* Firefox
Realitza
els següents canvis de configuració:
* Configura el català com a llengua
del sistema
* Configura el català com a llengua
d'escriptura
Novetats
de la versió 1.2
La versió 1.2 presenta com a novetat la
catalanització addicional de les següents aplicacions:
* Adobe Reader 9 i
10 (lector de PDF)
* OpenOffice.org 3.2 i 3.3
* Windows Live Essentials
2011
També s'han introduït moltes millores gràcies als comentaris que els
usuaris han fet arribar.
La importància de navegar en català
Gràcies al canvi de
llengua en els navegadors que realitza el Catalanitzador, els usuaris
s'identificaran a partir d'aquell moment com a catalanoparlants quan naveguin, i
aquelles aplicacions web que siguin multilingües i tinguin versió catalana es
mostraran en català.
Aquest canvi és molt important, ja que determina el
pes real de la llengua catalana a Internet, actualment fortament subestimat. A
més, afecta la visibilitat del contingut web en català d'empreses i institucions
públiques. Els cercadors d'Internet mostren els resultats en funció de dos
paràmetres: l'estat on es troba l'ordinador i la llengua de navegació definida
als navegadors. Si l'usuari no té definit el català al navegador, el contingut
en català no apareix en les primeres posicions, sinó que resta amagat als
usuaris. Això fa que els usuaris facin servir contingut web en altres llengües
(espanyol, anglès, francès...) en comptes de fer-ho en català. Per exemple,
aquest és un problema real que afecta
Ajudeu-nos a
difondre el Catalanitzador per al Windows
Us demanem ajuda en la seva
difusió:
* Executeu-lo en tots els vostres ordinadors.
* Difoneu el
programa a les xarxes socials, blocs i webs.
* Si teniu un bloc o web,
poseu-hi un bàner del Catalanitzador. Aquí (http://catalanitzador.softcatala.org/baner.html) en trobareu uns quants.
* Publiciteu l'existència del
Catalanitzador entre les vostres amistats, companys de feina i familiars.
*
Ajudeu a instal·lar el Catalanitzador.
* Reclameu a les institucions
públiques (biblioteques, escoles, universitats...) que facin servir programari
en català i suggeriu-los l'ús del Catalanitzador.
Institucions i entitats que hi donen
suport
El Catalanitzador, desenvolupat per Softcatalà, compta
actualment amb el suport de les següents institucions i entitats: Direcció de
Política Lingüística del Departament de Cultura de
Les institucions i
entitats col·laboradores s'han compromès a donar difusió i promoure l'ús del
Catalanitzador, accions que volem agrair des de
Softcatalà.
Font: Softcatalà, 16 de juliol del 2012
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací