Butlletí número
684 (dijous 06/09/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
2) El Consell aprova el polèmic decret de
plurilingüisme
3) Més protestes a les Illes contra la
discriminació del
català
4) A Bauzá li surt el tret per la
culata
5) Només el 10% dels funcionaris de les
Illes hauran de saber català
6) Joan Lladonet – Llei fora de
7) Núria Puyuelo –
Mots estrangers semblants però
diferents
8) Etiquetatge en català només al 6% dels
articles
9) Joan Tudela
– Encara depèn
de tu
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011).
156. Adoptar una sola llengua per a tota la humanitat, a més de
ser innecessari, seria perjudicial, perquè la llengua és una part inseparable
del bé més preuat per les persones: la seva identitat.
Vigdís
Finnbogadóttir
Política
islandesa
El Consell
aprova el polèmic decret de plurilingüisme
Escola Valenciana denuncia que margina el català i no garanteix la
competència en anglès
Publicat a Vilaweb,
divendres 3 d'agost del 2012
http://www.vilaweb.cat/noticia/4032571/20120803/noticia.html
El Consell ha
aprovat avui l'anomenat decret de plurilingüisme, que dobla les classes en
anglès i redueix les hores de català. El decret s'aplicarà a partir de setembre
a quaranta-cinc mil alumnes d'infantil del País Valencià. Escola Valenciana ha
pogut constatar que el decret aprovat no recull cap dels sis punts clau de la
seva comissió d'educació per garantir una competència lingüística igual en
valencià i en castellà, i un millor coneixement d'una tercera llengua com
l'anglès.
Segons que ha
anunciat avui la consellera d'Educació, María José Català, el Consell ha
establert dues línies plurilingües diferents: es pot elegir que sigui el català
o el castellà l'opció predominant. En tots els casos s'estudiaran totes tres
llengües com a matèria. I com a mínim una assignatura no lingüística s'impartirà
sempre en anglès.
El model plurilingüe
s'implantarà de manera progressiva. Començarà en educació infantil fins a cobrir
totes les etapes de l'ensenyament.
Per Escola
Valenciana, amb el decret desapareixen els programes d'immersió lingüística, no
es garanteix una competència lingüística igual en català i castellà a l'alumnat
que estudiï en el programa plurilingüe d'ensenyament en castellà, no s'obtindran
els resultats esperats en anglès i es paralitza de cop la normalització
lingüística del català a través de les
escoles.
El Sindicat també
denuncia que el decret no compta amb les aportacions d'un conjunt molt
representatiu d'institucions educatives i entitats culturals de la societat
valenciana que apuntaven cap a un altre model de plurilingüisme que no marginés
el valencià.
Més protestes a les Illes contra la discriminació del
català
Una entitat comença un recorregut per Mallorca per denunciar les
mentides del PP i les JERC protesten a Maó
Publicat al Punt
Avui, divendres 3 d'agost del 2012
Continuen les protestes a les Illes Balears contra la
política lingüística del PP. Coincidint amb el període de vacances, el
col·lectiu Jubilats de Mallorca va iniciar dimecres passat un recorregut a peu
pels diferents municipis de l'illa amb l'objectiu d'informar els ciutadans de la
política que du a terme l'executiu del PP a les illes, tant en qüestió de
llengua com de paisatge i drets socials.
Segons va explicar un dels impulsors del projecte,
Joan Lladonet, la campanya es durà a terme en quatre fases i durarà 14 dies. El
recorregut durant la primera fase s'iniciarà a Lluc i acabarà a Manacor; les
dues fases següents, també de 14 dies cadascuna, es faran durant els mesos de
setembre i octubre, i l'ultima fase es destinarà a visitar tots els barris de
Palma. En la campanya Camins contra mentides hi participa Jaume Bonet,
que va protagonitzar fa uns mesos una vaga de fam contra la discriminació del
català, i l'escriptor i soci de l'entitat Pere
Morey.
D'altra banda, diversos militants de les Joventuts d'Esquerra Republicana
de Menorca (JERC) es van concentrar ahir al matí davant de l'Ajuntament de Maó
per reclamar a la batllessa Àgueda Reynés que mantingui el topònim català
Maó. El portaveu de les JERC Menorca, Joan Albert Pons, va destacar que
“ells són la minoria radical que està provocant una inquisició lingüística d'una
manera sorprenentment ràpida”. Durant l'acte de protesta, els joves
independentistes van desplegar una pancarta que duia per lema “Prou
imPPosicions, #ésMaó” i van demanar la dimissió del regidor Salvador Botella per
“sa seva obsessió pels decretazos", segons va denunciar Pons, després que
el govern ordenés als funcionaris que usin Mahón de topònim.
4)
A Bauzá li surt
el tret per la culata
El
seu pla pilot plurilingüe fracassa estrepitosament en adherir-s'hi només 18
centres educatius
Publicat a
Directe.cat, dimarts 7 d'agost del 2012
Revés del govern de
Bauzá en la seva campanya contra la llengua catalana. La comunitat educativa
gira l'esquena al govern i demostren el fracàs de la nova llei sobre el català a
l'educació. Tan sols 18 centre públics s'han adherit al pla pilot plurilingüe
impulsat pel govern. Les Illes Balears fan palès així el seu rebuig per un
govern anti-català com el de Bauzá. La convocatòria que estava oberta per
sumar-se al pla pilot pel curs 2012/2013 s'ha tancat amb més de la meitat de
places sense candidat. Estaven obertes 40 places pels centre que hi volguessin
participar i tan sols se n'han omplert 18.
Els centres privats,
més interessants en fer costat a aquesta política contra la llengua catalana,
seran els que hauran d'ocupar les places restants.
La portaveu
d'Ensenyament del sindicat STEI, Maria Antònia Font, ha denunciat que el PP
imposa a les Illes un model educatiu "pràcticament calcat" al del País
Valencià, ja que tots dos pretenen "desplaçar la llengua pròpia" per donar
"prioritat" al castellà.
El que preveu el pla és trencar la feina feta en
els darrers 15 anys d'immersió lingüística i fer marxa enrere. La llei
considerarà el català i el castellà en igualtat de
condicions.
5)
Només el 10% dels funcionaris de les Illes hauran de saber
català
El
Govern ha explicat que el requisit es mantindrà en 479 llocs de feina · Hi ha
175 places més on el català és necessari, però actualment no estan ocupades
Publicat a Vilaweb,
dilluns 13 d'agost del 2012
http://www.vilaweb.cat/noticia/4034144/20120813/nomes-10-funcionaris-illes-hauran-saber-catala.html
Després de la modificació de
Assessors
lingüístics, punts d'atenció telefònica, llocs de feina d'informació i atenció
al públic o els docents que la normativa determini. Són l'excepció de la nova
llei, els únics que hauran d'acreditar que entenen i parlen el català a l'hora
d'accedir a l'Administració, i suposen el 10% del funcionariat. Segons que ha
informat l'executiu, la xifra total és de 479 places ocupades actualment, a les
quals se n'han de sumar 175 que de moment es troben
vacants.
La llista definitiva
dels requisits lingüístics queda, doncs, d'aquesta
manera:
En els punts
d'atenció telefònica i ordenances (529 llocs de feina) es manté el requisit del
nivell A2 de català.
Per a les 85 places
d'informació i atenció al públic serà necessari el nivell
B2.
Els 40 assessors lingüístics de l'Administració hauran de disposar del títol C2.
6)
Llei fora de
Joan Lladonet
Publicat a Indirecte.cat, dimecres 22 d'agost del 2012
http://in.directe.cat:80/joan-lladonet/blog/8432/llei-fora-de-la-llei
A la meva època de lector
de novel·les de l'oest americà llegia moltes vegades l'expressió “fora de la
llei”. Hi havia pistolers que mataven només per demostrar la seva rapidesa a
desenfundar l'arma, el colt 48, i bandits de tota casta que assaltaven
diligències o taules de joc en els “salons”, que es dedicaven a servir beguda i
proporcionar jocs de cartes. Hi havia persones que vivien fora de la llei i
pobles sencers, amb “sherif” o sense. Encara que mai no parlaven del temps en
què ocorria això, segurament es podria parlar de final del segle XIX i principi
del XX.
Aquí, avui, a les Illes Balears tenim una Llei fora de
Aquesta Llei es troba
fora de
“Actualment, els pobles de les Illes, hereus d'unes
tradicions fonamentades sobre la base dels principis irrenunciables d'igualtat,
democràcia i convivència pacífica i justa, continuen proclamant aquests valors,
com a expressió dels valors superiors de la seva vida
col·lectiva.
I en aquest
sentit, la nacionalitat històrica que formen les illes de Mallorca, Menorca,
Eivissa i Formentera vol retre homenatge a tots els seus fills que, al llarg de
tots els temps, llunyans i propers, han treballat per mantenir la identitat del
nostre poble, la qual cosa ens ha permès assolir les fites actuals, gràcies a
ells.”
Fins aquí només vull
demostrar la importància cabdal que dóna l'Estatut a la identitat del nostre
poble, ja que a vegades, les persones que volen eliminar i minoritzar la llengua
catalana, solen menysvalorar la identitat, i parlen amb menyspreu dels elements
identitaris. Doncs, l'Estatut, Llei superior a la de
“La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i
la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra
societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra
identitat.”
Si anant a l'escola o a
la universitat hem adquirit un nivell de comprensió lectora mitjà, comprovarem
que una de les fites de l'Estatut és el manteniment de la identitat del nostre
poble, i que un dels principals elements que pot contribuir a aquest objectiu és
la llengua catalana, la qual mai no serà relegada a mèrit i se li eliminarà
l'obligació de conèixer-la, com a mínim als seus funcionaris, és a dir,
l'exigència del requisit. Més si quan a l'article 4.1. diu:
“La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears,
tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma
oficial.”
Tothom sap que
l'oficialitat d'una llengua significa que l'Estat o l'Autonomia exigirà als seus
funcionaris el seu coneixement, perquè tots els ciutadans puguin expressar-se
oralment i per escrit en aquesta llengua, quan s'adrecen a l'Administració. Si
voleu vos posaré una definició de diccionari:
“Llengua oficial és la llengua exigida per un estat en
òrgans de l'administració, l'escola i altres nivells oficials d'aquest
estat.”
Quan els qui han votat
“Els ciutadans de les Illes Balears tindran dret a
dirigir-se a l'Administració de
Aquest article no exclou de la norma el 90% dels funcionaris que
podrien no conèixer el català, però que se suposa que un bon tant per cent el
coneixeran i el tindran com a llengua d'ús habitual. Aquests funcionaris són
ciutadans, i quan es reuneixin en reunions internes de la secció corresponent
per debatre temes a desenvolupar, segueixen estan emparats per l'Estatut, ja que
són ciutadans i tenen dret a expressar-se en llengua catalana i a ser atesos en
la mateixa llengua utilitzada. Per tant, un nivell de comprensió lectora mitjà
és suficient per saber que és il·legal i fora de
7)
Mots estrangers semblants però diferents
Núria Puyuelo
"Les
paraules ‘agenda', ‘bomber' i ‘casual' s'escriuen igual en català i anglès però
tenen significats diferents"
Publicat al Punt
Avui, dimarts 17 de juliol del 2012
Si la setmana passada parlàvem dels falsos sinònims,
avui és el torn dels falsos amics. I qui són aquests amics deslleials? Són
paraules de dues llengües diferent que tenen una forma molt semblant o idèntica
però que volen dir coses diferents, i que els parlants les utilitzen erròniament
com a equivalents. La semblança entre els dos mots prové del fet que
comparteixen la mateixa etimologia però a diferència d'altres paraules han
seguit una evolució semàntica diversa. Per això trobem una gran quantitat de
falsos amics entre les llengües romàniques.
Com és sabut, l'anglès compta amb una gran influència
romànica i, per tant, amb diversos mots que comparteixen l'etimologia amb el
català. Per la seva banda, el català en els últims anys també ha pres de la
llengua anglesa una gran quantitat d'anglicismes, i és per aquest motiu que
entre les dues llengües s'han format molts falsos amics, que els estudiosos i
els traductors de l'anglès coneixen prou bé. Un exemple seria actually en
anglès i actualment en català. Actually significa “de fet, en
realitat” en català, un significat ben diferent del mot actualment. Així
la conversa “Are you here on holiday? No, I'm actually living here now”
l'hem de traduir per “Estàs aquí de vacances? No, de fet, ara visc aquí”,
i no “No, *actualment, ara visc aquí” (exemples extrets del Diccionari de
paranys de traducció anglès-català, 1999). Un altre cas seria els adjectius
constipated i constipat, que en anglès vol dir anar restret,
mentre que en català significa estar refredat. Els significats del mot
argument tampoc coincideixen exactament en les dues llengües. En totes
dues ens servim d'arguments per expressar la nostra disconformitat en una
qüestió, però en anglès argument també vol dir “discussió, disputa” (per
exemple, “I had an argument with Mary”, “Vaig tenir una discussió amb
Pel que fa a altres llengües romàniques, en francès
el mot truite només es refereix a la truita de riu, mentre que de la
truita d'ou en diuen omelette. Els verbs atterrir i aterrir
també s'assemblen molt, però en francès el verb significa “aterrar” i en català,
“tenir por”; fermer vol dir “tancar” i no “fermar” com algú es podria
pensar, i pourtant significa “no obstant això” i no “per tant”. D'altra
banda, en italià els mots imbarazzo i embaràs tampoc volen dir el
mateix, tot i la seva semblança fonètica. Imbarazzo vol dir “confusió,
desconcert” i l'embaràs es tradueix com la gravidanza. Dos falsos amics
més són els verbs guardare i guardar, que en italià vol dir
“mirar”, per exemple “guardare per la finestra”, i en català
“desar”.
Entre el castellà i el català també hi ha tota una
sèrie de falsos amics, però en general no ens suposen un problema perquè en
principi sabem més de castellà que d'altres llengües. Seria el cas, per exemple,
de trigo en castellà (“blat”) i trigo en català, del verb
trigar, i bordar en castellà (“brodar”) i bordar en català
(“ladrar”).
8)
Etiquetatge en
català només al 6% dels articles
Als supermercats,
el 94% de productes incompleixen la llei del codi de
consum
Publicat al Punt
Avui, dimecres 25 de juliol del 2012
Dos
anys després de l'aprovació de la llei del codi de consum, que obliga a
etiquetar en català (almenys la informació obligatòria dels productes), la
situació no convida a l'optimisme. Segons un estudi elaborat per l'entitat
Plataforma per
Una
dada positiva és que, pel que fa a les marques, l'etiquetatge en català arriba
al 40%, ja que busquen proximitat amb els consumidors.
9)
Encara
depèn de tu
Joan Tudela
Publicat al blog Anys
d'aprenentatge del diari digital
http://blocs.xarxanoticies.cat/joantudela/2012/07/30/encara-depen-de-tu/
(Publicat al diari Avui el 16 d'agost
del 2005:)
Fa vint anys, vaig
entrevistar l'Aina Moll al setmanari El
Món i va declarar: “
En una cosa tenia raó
l'Aina Moll:
Primer vam dir: cal
fomentar el coneixement del català. Si la gent no parla més en la nostra llengua
és perquè no en sap prou. El coneixement precedeix l'ús. Lògic, oi? I gràcies al
sistema educatiu, als cursos de català per a adults i a la ràdio i televisió en
català, vam guanyar la batalla del coneixement. Però el castellà continuava
imperant en el més important dels àmbits d'ús: la comunicació
interpersonal.
Després vam dir: cal fomentar els usos institucionals del català. Si la gent no parla més en la nostra llengua és perquè els usos formals no estan prou catalanitzats. Els usos col·loquials imitaran els formals, perquè tenen més prestigi. Lògic, oi? I així vam instaurar tot d'usos institucionals del català, des de les plaques dels nostres carrers fins a la llengua vehicular de l'escola. Però el castellà continuava imperant en el més important dels àmbits d'ús: la comunicació interpersonal.
I tot just ara comencem a dir: cal
abordar directament el foment del català en els usos interpersonals. L'Aina Moll
ja ho deia –amb raó– fa vint anys! “Depèn de tu” va ser –penso jo– un dels
eslògans més encertats i alhora més criticats de la història de
Aquest article el vaig publicar per primera vegada al diari Avui fa set anys. Tot seguit, el va reproduir la revista ugetista Les Notícies de Llengua i Treball. Ara el reedito al meu bloc Anys d'aprenentatge. Aviat, si Déu vol, el reproduirà la revista digital sobre la nostra llengua InfoMigjorn. I és que els articles que tenen la vocació de ser perdurables mereixen ser publicats i llegits quatre –o més– vegades.
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - de faldó gros
2) Albert Jané - Sobre la lexicalització dels pronoms advebials
3) Antoni Llull Martí - De pesos i mesures
4) Pau Vidal - Pinxo
5) Pere Ortís - Netegem i enriquim la llengua catalana (Barbarismes. Lletra T)
6) Articles d'Albert Pla Nualart
7) Vicenç Pagès Jordà - Diccionari Vintage
8) Sico Fons - L'espanyol
9) Ramon Sangles i Moles - S'han d'oferir textos entenedors
10) El futur del català, 27 anys després: Entrevista de Joan Tudela a Enric Bastardes
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça
infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2012 és de 25 euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça
infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací