Butlletí número
683 (dimecres 05/09/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
2) El Suprem avala que el català i el
valencià són el mateix
3)
El govern de l'Aragó aprova la llei que
margina el català i
l'aragonès
4) L'ajuntament de Maó ordena als
treballadors que canviïn el nom per
'Mahón'
5)
Núria Puyuelo
– No tots els sinònims volen dir el
mateix
6) Poc i
arraconat
7) Jaume Vidal –
Això és
boicot
8)
9) A Catalunya Nord hi falta
català
10) Manca de
català
11) Google afegeix el català a les cerques
de veu al mòbil
12) Joan Tudela
– Ecologisme
lingüístic
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011).
155. El govern valencià mai ha negat la unitat de la
llengua.
Ascensió
Figueres
Filòloga. Presidenta
de l'Acadèmia Valenciana de
El Suprem avala
que el català i el valencià són el mateix
El tribunal dóna la
raó a un veí de Cocentaina (el Comtat) exclòs d'un procés de selecció de
Publicat a Tribuna
catalana, divendres, 27 de juliol del 2012
El Tribunal Suprem ha
rebutjat aquest divendres el recurs de cassació interposat per
El govern valencià va recórrer la decisió judicial que
donava la raó a un veí de Cocentaina (el Comtat) que va ser exclòs del procés de
selecció de professorat de l'Escola Oficial d'Idiomes de l'any 2001 per haver
indicat 'català' com a especialitat. El Suprem recorda en la seva decisió de
rebutjar aquest recurs la nombrosa jurisprudència existent en diferents
instàncies que avala la unitat lingüística basant-se en els àmbits acadèmics i
científics.
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha valorat aquesta
nova sentència recordant que són 45 les sentències que reconeixen la unitat de
la llengua i l'equivalència de la doble denominació i que 44 d'elles són arran
de processos i recursos oberts a instàncies de
En aquest sentit, l'entitat ha demanat al
govern valencià "que accepti la realitat que assenyala la filologia i reconeixen
els tribunals i acabi amb la politització de la llengua i el fals conflicte
entorn del nom, per tal de permetre treballar a favor de la seua promoció
social". "La politització partidista de la llengua dels valencians no és sinó
una altra manera de dificultar i marginar-ne l'ús", considera ACPV, que recorda
el cost econòmic en despeses judicials per la pèrdua de sentències i xifra
aquesta quantitat en uns 31.500 euros.
3)
El govern de
l'Aragó aprova la llei que margina el català i
l'aragonès
El text arribarà a
les corts al setembre per començar els tràmits
parlamentaris
Publicat a
Vilaweb, dimarts 31 de juliol del 2012
El govern aragonès ha
aprovat la nova llei de llengües, presentada per la consellera de Cultura
Dolores Serrat, que desprotegeix el català i l'aragonès. La llei començarà els
tràmits parlamentaris a partir del setembre, tal com explica el diari aragonès
Arredol.
En el text de la
llei, el govern evita d'anomenar català a la llengua de
La llei vigent fins
ara, aprovada a les Corts de l'Aragó el desembre del 2009, no fa oficial el
català, però el qualifica de 'llengua pròpia, original i històrica' i en promou
la conservació. El text que el govern ha suprimit reconeixia la pluralitat
lingüística d'aquella comunitat, on a banda l'espanyol, s'hi parla català i
aragonès, i el dret dels ciutadans de les zones on es parlen aquestes dues
llengües de servir-se'n per adreçar-se a l'administració o d'assegurar-se'n
l'ensenyament.
La nova llei
'reconeix el dret dels parlants a fer servir les llengües i les modalitats
lingüístiques pròpies'; en remarca l'ús voluntari, en contraposició a
l'aprenentatge i ús administratiu sempre obligatori de l'espanyol. Els
ciutadans, diu el text, es podran adreçar a les administracions amb la seva
llengua, i aquestes podran respondre en la mateixa llengua només si volen. A
més, els topònims podran ser 'els emprats tradicionalment', però sempre a més de
l'espanyol.
4)
L'ajuntament de
Maó ordena als treballadors que canviïn el nom per
'Mahón'
Publicat a Vilaweb,
dimecres 1 d'agost del 2012
L'equip de govern de
l'Ajuntament de Maó ha enviat un comunicat a tots els treballadors del
consistori fent-los saber que des d'ara el nom oficial és 'Maó/Mahón' i
ordenant-los que tots els documents oficials i tots els impresos realitzats
informàticament siguin corregits, i que es substitueixi el nom de Maó per la
nova versió oficial. El text del comunicat, signat pel tinent de batlle de
Serveis Generals i Hisenda, Salvador Botella, amb data d'ahir, 31 de juliol, diu
així:
'Mitjançant aquest
escrit us comunic que a partir d'avui, l'encapçalament de tots els documents
d'aquest ajuntament han de portar l'escut oficial i, al davant, 'Ajuntament de
Maó/Mahón'
Conseqüentment,
agrairem a tothom que procedesqui a la immediata substitució de tots els
impresos realitzats informàticament per la versió
correcta.
A tal fi, els
serveis informàtics estan a la vostra disposició per realitzar els aclariments
oportuns'.
El canvi de nom
queda emparat per la modificació de la llei de la funció pública, impulsada pel
govern de José Ramón Bauzá, aprovada el 17 de juliol proppassat al parlament
balear amb els vots del PP. Aquesta reforma implica també una modificació de la
llei de normalització lingüística, i fa que el català deixi de ser requisit per
accedir a la funció pública. A més, fa que es pugui incloure el castellà en la
denominació oficial dels municipis, i que això depengui de cada ajuntament.
L'ajuntament ha d'aprovar la
denominació en el ple, i els consells insulars decidiran els noms oficials dels
municipis, dels nuclis de població i de les vies de comunicació
interurbana.
5)
No tots els
sinònims volen dir el mateix
Núria Puyuelo
Publicat al Punt
Avui, dimarts 10 de juliol del 2012
Trobar dues paraules que siguin totalment sinònimes
és complicat, perquè sempre hi ha un matís que les diferencia. De sinònims
totals només en trobem de geogràfics, com per exemple moix-gat,
mirall-espill i roig-vermell. La majoria de sinònims
són parcials i, per tant, només es poden intercanviar en alguns contextos. Per
exemple, si busquem el verb dormir al diccionari de sinònims trobarem
altres verbs amb un significat semblant però no idèntic a dormir, com ara
dormitar, que vol dir estar mig adormit; fer una becaina. que
significa trencar el son, i clapar, que es fa servir en un registre més
vulgar.
Ara bé, els que presenten més problemes són un altre
tipus de sinònims: els falsos sinònims. Són paraules que tenen una forma o un
significat molt semblant però que en canvi no expressen el mateix significat.
Els parlants les fan servir pensant que són paraules sinònimes, però en realitat
són interferències d'altres llengües com ara el castellà. Analitzem-ne alguns
casos.
Són falsos sinònims soterrani i
subterrani. El soterrani és el pis o la part de baix d'un edifici
que està situat per sota del nivell del carrer, mentre que el subterrani,
igual que soterrani, funciona com a adjectiu (“És una clavaguera
subterrània” o “soterrània”).
Un altre doblet que sovint crea confusions és
posta i posada. La posta és l'acció o l'efecte de pondre o
pondre's i no prové del verb posar, com posada. Per tant, parlarem
de “la posta de sol” o “la posta d'ous” i de “la posada en marxa d'un projecte”
i “la posada de llarg d'una festa”.
Un altre exemple és la parella de paraules
fons i fondo. Per diferenciar-les, el primer que hem de tenir clar
és que fons és un substantiu i fondo un adjectiu o un adverbi
–acompanya un nom o el verb–. Així, ens referirem al “fons d'un pot” i “d'un
problema” o “els fons d'inversió”, i “respirarem fondo” i “menjarem la sopa en
un plat fondo”.
Cabdal,
cabal i caudal també costen de diferenciar. Cabdal és un
adjectiu que significa ‘principal, eminent', per tant, direm que és “un assumpte
cabdal” o “un novel·lista cabdal”, mentre que cabal és el substantiu que
utilitzem per referir-nos a la quantitat d'aigua que baixa per un riu i al
conjunt de propietats i riqueses que té una
persona.
Finalment també comentarem composar de
compondre. Composar, al contrari del que creuen molts parlants,
només té els significats d'‘imposar arbitràriament (a algú) una contribució o
una multa' i ‘captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, fent-li creure el que
hom vol', uns sentits molt restringits que no tenen res a veure amb
compondre, que és el verb més estès (“ha compost –i no ha
composat– una melodia molt harmoniosa” o “l'univers es compon de milions de
galàxies”).
Aquests només són alguns exemples. Per saber la
diferència entre nombre i número, medecina i
medicina, nomenar i anomenar, entre molts altres falsos
sinònims, són molt útils el Diccionari de dubtes i barbarismes (2008), de
David Paloma i Albert Rico, i el Nou diccionari auxiliar (2011), de Josep
Ruaix.
6)
Poc i
arraconat
Un estudi alerta
que els films doblats o subtitulats al català només es projecten en el 14,5% de
les sessions. L'oferta en castellà dels mateixos títols és del
85,5%
Publicat al Punt
Avui, dissabte 21 de juliol del 2012
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/561826-poc-i-arraconat.html
Un 14,5% de les sessions en versió catalana i el
85,5% restant en castellà.
“Són xifres bastant preocupants”, explicava ahir
Martí Gasull, coordinador de
La mateixa Plataforma reconeix que l'estudi és
incomplet, només de Barcelona, “però s'hi concentren la major part de sales i és
un reflex del país”, diu Josep Maria López Llaví. Aquest crític i responsable de
cinema de l'entitat també reconeix que “el boicot es comença a superar, ja no
estem al 0% de cinema en català del
Lluny del 7%
Martí Gasull diu que les projeccions en català, sobre
el conjunt de l'oferta, representaven prop d'un 3% a finals de juny. De tota
manera, “treballem per arribar-hi, encara que queda molta feina per fer”, hi
afegeix. En aquest sentit, recorda que les còpies en català tenen més públic de
mitjana que les còpies en castellà, i diu que estan “convençuts que el català té
una millor rendibilitat en el cinema; apostar pel català és una oportunitat de
negoci en temps de crisi que pot ajudar a capgirar la situació”. Per això van
voler presentar l'estudi als cinemes Girona de Barcelona, que aposten per la
versió catalana. “El públic vol cinema en català”, va afirmar el responsable de
les sales, Toni Espinosa, i va adduir com a prova que “entre febrer i abril del
2012 hi ha hagut un 20% d'espectadors més respecte al mateix període del
7)
Això és
boicot
Jaume
Vidal
Publicat al Punt
Avui, dilluns 23 de juliol del 2012
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/561798-aixo-es-boicot.html
Ni que fos en
aquella sèrie paròdica i kitsch dels
anys seixanta, i que TV3 va recuperar, hem sentit parlar Batman en català. Per
què no ara, que hi ha l'atractiu del tancament d'una trilogia del personatge
feta per un realitzador solvent com Christopher Nolan. El cinema en català, amb
lleis o sense, sembla el camp de batalla de la guerra més cruenta contra el dret
dels ciutadans catalans a viure sense entrebancs la seva realitat. Un treball de
8)
Catalunya Nord
reacciona a les supressions de subvencions de
Ràdio Arrels, Òmnium Cultural Catalunya Nord i els professors de català
perden les ajudes del govern català
Publicat al Punt
Avui, dimecres 1 d'agost del 2012
En una lletra oberta a Artur Mas
El 5 de juliol, el director de
Malgrat les restriccions pressupostàries,la Federació continua realitzant accions de promoció
de la llengua i cultura catalanes i
recentment es va reunir amb la presidenta del Consell General dels Pirineus
Orientals, Hermeline Malherbe, per fer propostes de cara a promoure l'ús públic
i l'ensenyament del català.
9)
A Catalunya
Nord hi falta català
Publicat a
Directe.cat, diumenge 5 d'agost del 2012
Els mitjans de
comunicació de
Pel que fa a la
premsa escrita, no hi ha cap mitjà escrit en català després de la desaparició de
la revista satírica El Fiçó i del setmanari que editava El Punt Avui. Pel que fa
a la televisió, France 3 emet un informatiu breu en llengua catalana. També hi
ha algun programa setmanal, però fora d'això, no hi ha cap altra emissió en
català. Si parlem de la ràdio, tan sols Ràdio Arrels assegura el català
quotidianament. El futur del català rau ara en els mitjans digitals, que són una
de les poques vies d'accés als mitjans en llengua
catalana.
10)
Manca de
català
A
Publicat al Punt Avui, diumenge 5 d'agost del 2012
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/565295-manca-de-catala.html
El panorama mediàtic en català a
Premsa
Amb la desaparició, els darrers anys, del setmanari
que El Punt editava a Perpinyà i de la revista satírica El Fiçó, a hores
d'ara no hi ha premsa escrita en català. Els diaris catalans editats a
Ràdio
Ràdio Arrels manté, des fa més de trenta anys una presència
quotidiana de la llengua en el panorama mediàtic nord-català. En els últims
mesos ha obert estudis descentralitzats al Conflent i al Vallespir. La ràdio
pública a Perpinyà, France Bleu Roussillon, es limita a donar l'hora en
català i a dir algunes frases humorístiques. Les ràdios catalanes se senten amb
dificultat. Catalunya Ràdio ha abaixat la potència d'emissió i és molt
difícil escoltar-la en bones condicions. Flaix FM, molt escoltada pels
joves nord-catalans durant anys, ha desaparegut per problemes legals, però
Flaixbac se sent perfectament, del mateix grup
d'emissores.
Televisió
El tercer canal de la televisió pública francesa que
està reservat a les programacions “regionals”, France 3, emet cada
setmana un informatiu de pocs minuts en català, subtitulat en francès. Cada tres
setmanes el programa Viure al País, que s'emet els diumenges al matí, és
en català amb reportatges realitzats per periodistes que són bilingües. Cap
altra televisió, ni pública ni privada, no emet en llengua catalana. Actualment
es reben amb dificultats quatre canals de la televisió
catalana.
A internet, la informació local amb El Punt Avui, ‘Vilaweb' i
‘
La informació diària
de les comarques nord-catalanes es pot seguir en català a internet al web del
Punt Avui, que manté una redacció perpinyanesa per cobrir-hi la zona.
Periodistes i col·laboradors nord-catalans d'aquest diari també tenen blocs
personals on tracten temes de
El pioner de
l'actualitat per internet va ser el Vilaweb, que cada dia continua fent
una revista de premsa dels altres mitjans de
11)
Google afegeix
el català a les cerques de veu al mòbil
Els usuaris de
telèfons Android ja poden utilitzar el català en el servei Voice Search,
disponible ja en una quarantena de
llengües
Publicat a Vilaweb,
divendres 17 d'agost del 2012
http://www.vilaweb.cat/noticia/4034726/20120817/noticia.html
Google ha ampliat el
seu servei de cerques de veu en mòbils intel·ligents amb tretze noves llengües,
entre les quals hi ha el català. El servei Voice Search, que ja es pot trobar en
una quarantena d'idiomes, permet als usuaris del sistema operatiu Android (a
partir de la versió 2.2) de plantejar preguntes o ordres al mòbil, que hi
respon.
Google assegura que
el seu servei té en compte diferents accents de cada
llengua.
A més del català,
Google ha ampliat el Voice Search al búlgar, l'eslovac, l'èuscar, el finès, el
gallec i el portuguès, l'hongarès, l'islandès, el noruec, el romanès, el serbi i
el suec.
En el comunicat,
Google explica que per a cada llengua s'han hagut d'aplegar centenars de milers
de frases pronunciades per voluntaris, i assegura que com més usuaris hi hagi de
cada idioma, més bons resultats oferirà el
servei.
12)
Ecologisme
lingüístic
Joan Tudela
Publicat al blog Anys
d'aprenentatge del diari digital
http://blocs.xarxanoticies.cat/joantudela/2012/07/23/ecologisme-linguistic/
(Publicat al diari Avui el 9 d'agost
del 2005:)
Aquests dies, en ple
estiu, encara amb tots els colors del verd ben vius, semblen propicis per parlar
de la ideologia verda. Som-hi, doncs!
Tot va començar amb el
concepte d'ecosistema. Un naturalista dels d'abans, quan descobria un ocell
d'una nova espècie, què feia? N'anotava els costums, el dissecava i el desava
dins d'una vitrina per exhibir-lo. De vegades, l'ocellot no es deixava capturar
i llavors el nostre naturalista s'havia de conformar amb dibuixar-lo amb molta
traça, però –això sí– ben net de l'entorn. La naturalesa s'estudiava
descontextualitzada. Aquí un ocell. Aquí un arbre. Aquí una roca. Aquí un riu.
El bosc no existia.
Ara ja no pensem així.
Ara sabem que l'ocell i l'arbre i la roca i el riu i etcètera formen una unitat
integrada, un ecosistema. I el que és més important: els humans ens plantegem de
treballar per mantenir la vitalitat de tots els ecosistemes naturals i de totes
les espècies que en formen part. Tendim a viure el nostre planeta com un únic
ecosistema, incloent-hi els àmbits urbans. A començaments del segle XXI, resumim
en una sola paraula la nova harmonia que volem entre la naturalesa i la
humanitat. Aquesta paraula és sostenibilitat. És ben natural –i mai més ben dit–
que tot plegat tenyeixi avui dia el pensament polític de tots els partits
democràtics i especialment dels verds.
La ideologia verda ha
esdevingut tan potent i tan convincent que ha acabat conquerint –feliçment,
diria jo– altres camps, com l'idiomàtic. Així, podem parlar avui dia,
tranquil·lament, d'ecologisme lingüístic. Expliquem-ho amb un parell d'idees:
primera, el patrimoni lingüístic de la humanitat és tan valuós com el patrimoni
natural del món; segona, la diversitat lingüística de la humanitat és tan
important com la diversitat biològica del planeta.
Per tot plegat, m'ha
agradat molt que a
Set anys després de
publicar per primera vegada aquest article de la meva hemeroteca personal, només
puc dir que ara diria les mateixes coses i amb les mateixes paraules.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça
infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací