6) La nova llei de llengües d'Aragó elimina el català
7) Les entitats de
8)
Natxo Sorolla – La conservació del
català a
152. Els catalans, de
l'única cosa que tenim una singular i única propietat és de la nostra llengua.
I, a més, el dia que deixéssim de parlar la nostra llengua, això significaria
que hem decidit deixar de ser catalans.
Francesc Ferrer i
Gironès
Activista i
polític
2)
Amb silenci pel
país i la llengua
Editorial del Punt Avui, dijous 14 de juny del 2012
Josep Massot i Muntaner va rebre ahir el Premi d'Honor de les Lletres
Catalanes. Un honor guanyat lluny dels focus enlluernadors de la
intel·lectualitat mediàtica. El seu treball a favor de la llengua i del
compromís amb el país ha estat fet des del silenci i la discreció pròpies del
monjo que és. Ahir, no obstant això, la seva vàlua va tenir una projecció
pública. “En aquest moment, l'única cosa que puc dir és gràcies”, va dir en un
Palau de
El
pare Massot, nascut l'any 1941, és bàsicament un treballador de l'intel·lecte
que ha publicat vuitanta volums de llibres de temes com ara història, llengua,
literatura –sobretot balear–, sobre l'Església catalana –concretament sobre
Montserrat, on viu d'ençà que es va fer monjo el 1962– i també de cançó popular.
Aquesta producció no té cap més secret que el de l'esforç i la dedicació a la
cultura tot compatibilitzant les seves feines intel·lectuals amb les tasques
religioses. Un ora et labora posat al servei del país i de
l'espiritualitat.
Des
de la convicció, el pare Massot va donar ahir una lliçó de positivisme.
Conscient que la crisi no ajuda a consolidar el treball per la llengua, al qual
ell mateix ha contribuït, va encoratjar a defensar amb “ungles i dents” aquest
patrimoni. “Sóc optimista respecte al futur de la nostra llengua i de la nostra
cultura”, va destacar.
3)
Tot es pot desfer
com una mitja
El pare Massot denuncia “les mesures lesives contra la llengua”
del govern de Bauzá
Publicat al Punt Avui, dijous 14 de juny del 2012
“Si
les administracions i la societat civil no fan un esforç seriós i continuat per
defensar amb intel·ligència i amb tenacitat els guanys d'aquestes darreres
dècades, correm el perill que la nostra infraestructura cultural es desfaci com
una mitja i que retrocedim fins a uns extrems dels quals potser no podríem
recuperar-nos mai més.” Així de contundent –amb les ungles i les dents, com li
agrada dir– es va mostrar Josep Massot i Muntaner en l'acte de lliurament del
44è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que es va celebrar ahir al vespre al
Palau de
El
pare Massot va evidenciar amb els seus propòsits inflamats que és ben mereixedor
d'aquest guardó que concedeix anualment Òmnium Cultural a personalitats que han
contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països
Catalans. Una de les seves principals preocupacions com a mallorquí que és –la
situació del català a les Balears–, va ser un dels punts forts del seu discurs
que més aplaudiments va encendre entre el públic: “Em solidaritzo un cop més amb
tots el intents d'aconseguir que el govern del president Bauzá faci marxa enrere
en els mesures clarament lesives contra la nostra
llengua.”
Amb
tot, el pare Massot no perd la fe: “Malgrat totes les maltempsades, sóc
optimista respecte al futur de la nostra llengua i la nostra cultura, a les
quals he dedicat tots els meus afanys durant tota vida.” I no ha perdut el
temps. Damià Pons, encarregat de fer el panegíric, va parlar de la seva “immensa
set de coneixements”, la seva “laboriositat inexhaurible”, que l'ha dut a
escriure més de cinquanta llibres i més de mil articles, a banda de les
aportacions en volums col·lectius, una obra “sempre oberta”, que constitueix una
mena d'“enciclopèdia sobre temes humanistes i catalans”. Això sense oblidar la
seva important tasca al capdavant de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat
i de la revista Serra d'Or.
La
presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, va començar el seu parlament evocant les
figures de Josep Termes, Antoni Cayrol i Teresa Pàmies, desapareguts aquest
darrer any i també guardonats amb el Premi d'Honor, i va passar a denunciar les
agressions que rep la llengua a l'ensenyament, tant a València com a les
Balears.“L'objectiu és exclusivament debilitar tant com puguin un idioma que,
paradoxalment, és el d'ells.” Davant la “llibertat lingüística” que propugna el
govern balear –representat ahir per la directora general de Cultura, Isabel
Cerdà– Casals va enarborar: “La nostra llibertat és la nostra
llengua.”
La
presidenta va instar els catalans a mantenir viu el compromís mostrat amb la
llengua catalana, una llengua i una cultura que “cal reivindicar d'una punta a
l'altra del nostre llarg país” per no cometre un “suïcidi lingüístic i
cultural”.
L'acte va incloure l'actuació especial de l'Escolania de Montserrat, que
va interpretar entre altres temes el Virolai, “símbol per antonomàsia de
Montserrat”, segons Massot. El cant d'Els segadors va cloure la vetllada,
un himne, per cert, sobre el qual el pare Massot promet aviat noves
revelacions.
El valencianisme de Fabra i
Castellano
Francesc de Paula
Burguera
Publicat a Levante-EMV,
dilluns 18 de juny del 2012
El
president del Consell, Alberto Fabra, havia decidit accentuar el discurs
valencianista i aplicar disciplina interna per mantenir la hegemonia del PP de
I heus
ací que fa uns dies, els valencianistes de debò vam tenir la desgràcia de patir
la mort de Josep Lluís Bausset, un valencianista insigne, professor,
farmacèutic, polític, agitador cultural, bibliòfil i, per damunt de tot,
defensor de la llengua i de la identitat dels valencians. «L´home subterrani»,
com li deia el seu gran amic Fuster, però no desconegut ni oblidat, en opinió de
Joan Francesc Mira, «perquè si l´oblidarem voldria dir que aquest país no mereix
uns ciutadans com ell».
Coneguda
la mort de Bausset, el president de
Qué li
passa al president Fabra amb el valencià? La veritat es que jo encara no l´he
sentit parlar en valencià. Ni en els moments més addients, com ara, quan en les
falles s´acosten els periodistes a demanar-li la seua opinió sobre les festes i
li parlen en valencià, el president Fabra contesta sempre en castellà. I així
ens trobem, per exemple, amb aquest diàleg: el periodista s´acosta micròfon en
mà i pregunta: «Senyor president, com troba vosté les falles d´enguany? S´ha
notat la crisi? No, en absoluto. Las fallas son una fiesta que los valencianos
no podemos dejar caer en modo alguno. Hay que sacar fuerzas de donde sea. El
mundo no nos lo perdonaría».
Aquest
diàleg entre periodistes parlant en valencià i el senyor president de
Sí vull
pensar, però, que els nostres polítics de la dreta tenen ben poc de
valencianistes. No tenen conciència de que estem vivint en un país, que tenim
una història que cal conèixer, una llengua què estudiar i conrear, un poble al
que entre tots hem de procurar portar endavant junt als altres pobles, el que és
precís que entre tots els ciutadans elegim els millors i més addients per dur a
terme aquesta tasca. I en això estem. Perquè en aquest dissortat poble nostre
–dels valencians vull dir- els ciutadans elegits que hui ens governen, ni son
els millors ni els més addients. Esperem a veure si quan arribe el 2015, que
haurem de triar altra vegada, els valencians anem amb més cura a l´hora d´elegir
els nostres governants. ¡Ja veurem!
El PP també margina el
català a
Publicat a Vilaweb, dimarts
19 de juny del 2012
http://www.vilaweb.cat/noticia/4021314/20120619/noticia.html
El govern d'Aragó, en mans del PP, no ha
trigat ni un any a complir la promesa que el català i l'aragonès deixarien de
ser llengües pròpies. La consellera de cultura, Dolores Serrat, va presentar
ahir l'esborrany per a suprimir la llei de llengües aprovada el 2009 i
substituir-la per una de nova, en què s'elimina fins i tot la referència al
català, que passa a anomenar-se 'llengua aragonesa de l'àrea oriental d'Aragó'.
Tampoc no n'assegura l'ensenyament a la
La llei vigent fins ara, aprovada per
les Corts de l'Aragó el desembre del 2009, no considera el català oficial, però
sí 'llengua pròpia, original i històrica' i en defensa la conservació. També
reconeix la pluralitat lingüística de la comunitat aragonesa i el dret dels
ciutadans de les zones on es parla català o aragonès de servir-se'n per
adreçar-se a l'administració i el d'assegurar-ne
l'ensenyament.
La consellera Serrat va dir clarament
que la nova llei volia 'evitar els aspectes que imposen la denominada
normalització del català i de l'aragonès': 'La llei vol evitar que les llengües
i les seves modalitats lingüístiques puguin quedar en mans d'organismes
reguladors estranys a la nostra comunitat
autònoma.'
Això, a la pràctica, vol dir que
suprimeix el Consell Superior de les Llengües per establir l'Acadèmia Aragonesa
de
L'esborrany de la nova llei 'reconeix el
dret dels parlants de fer servir les llengües i les modalitats lingüístiques
pròpies', però les deixa a l'ús voluntari, mentre imposa obligatòriament
l'aprenentatge i l'ús administratiu de l'espanyol. Els ciutadans, diu el text,
es podran adreçar a l'administració en la seva llengua, i aquesta podrà
respondre en la mateixa llengua si li sembla bé. Quant als topònims, podran
emprar-se els tradicionals, però a més a més de
l'espanyol.
Publicat al Singular Digital, dilluns 18 de juny del 2012
El govern d'Aragó ha
presentat avui l'esborrany de l'avantprojecte de llei d'ús, protecció i promoció
de les llengües pròpies de la comunitat, amb què vol derogar tots els aspectes
de l'actual Llei de llengües que segons el PP "imposen" la normalització de
l'aragonès i el català en aquesta comunitat.
L'esborrany deixa de banda
la denominació de català i parla d'"aragonès oriental" per referir-se a la
llengua parlada a
L'esborrany estableix que el castellà és la llengua oficial
d'Aragó i, com a llengües pròpies d'aquesta comunitat, les llengües aragoneses,
amb les seves diferents modalitats d'ús predominant a les àrees septentrional i
oriental d'Aragó, on es parla català tot i que l'esborrany s'hi refereix com a
"aragonès oriental". En concret, el text distingeix una zona d'utilització
històrica predominant de la "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i
prepirinenca", amb les seves modalitats lingüístiques, i una altra,
"d'utilització històrica predominant" de la llengua aragonesa pròpia de l'àrea
oriental de la comunitat, amb les seves modalitats lingüístiques. Serà el govern
d'Aragó qui decideixi les zones i municipis d'utilització d'aquestes llengües a
petició dels municipis afectats.
El text reconeix el dret dels parlants
a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó i garanteix "que
es promourà la seva recuperació i ensenyament en les zones d'utilització", però
deixa clar que sempre el seu aprenentatge és "voluntari". En aquest sentit,
l'esborrany de l'avantprojecte de llei garanteix que en les zones d'utilització,
els veïns puguin dirigir-se a les administracions públiques fent servir les
llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó, donant a les
administracions la possibilitat de respondre també en aquestes. Així mateix,
també preveu que en els topònims es pugui usar la denominació tradicional, a més
de la castellana.
Les entitats de
Publicat a Vilaweb, dimarts
19 de juny del 2012
http://www.vilaweb.cat/noticia/4021316/20120619/noticia.html
L'Institut d'Estudis del Baix
Cinca, l'Associació Cultural del
Matarranya i el Centre d'Estudis
Ribagorçans, aplegats en
Aquestes entitats demanen 'que la
legislació aragonesa reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa; que
s'asseguren les mesures necessàries per a la conservació de les llengües
catalana i aragonesa a les comarques on són llengua històrica; que la llengua
catalana i la llengua aragonesa formen part activa de l'ensenyament per tal que
tota la població escolar conega la llengua pròpia de les seues comarques i el
castellà, i que es facen d'una vegada, per les institucions, campanyes actives
d'informació i conscienciació de la població d'Aragó del fet que el català i
l'aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, igual que
formen part del de tota la humanitat'.
Constaten, a més, 'que hi ha unanimitat
en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com
a llengua catalana', i rebutgen 'qualsevol denominació estranya i que no
seguesca la tradició científica'. I recorden que 'els parlants del català i els
de l'aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per les institucions
autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar
la seua activitat en la llengua que trien'.
Natxo
Sorolla
Publicat a Vilaweb, dilluns 18 de juny del 2012
De les diferents línies que podia
prendre el govern d'Aragó ha pres la més dura, la de substituir la denominació
'català' per 'aragonès oriental', que van idear el 2001 grups radicals
secessionistes, com
A diferència de final dels anys noranta,
en què el debat era si existia l'aragonès o no, ara diuen que l'aragonès
existix, però qüestionen que això que es parla a la part oriental sigui català;
diuen ara que és una parla aragonesa que anomenarem aragonès
oriental.
El PP d'Aragó, a més, ha volgut
confondre el fet de fer classe en català a tota la població de
Som en una etapa molt important,
històrica, perquè, si bé a les enquestes del 2003 es demostrava que entre la
població adulta de
Fins ara s'havia conservat la llengua
perquè la societat era d'una manera concreta, en què la llengua
d'intercomunicació era el català, i no hi havia immigració. Però per l'efecte
dels mitjans de comunicació, de l'ensenyament, de l'arribada de la immigració, i
pel fet que sigui un territori de frontera, si no es legisla com cal, assegurant
la competència en català, si no es fa això, l'etapa pot ser molt complexa; pot
ser molt difícil per a la conservació de la llengua, per a conservar-la com a
llengua habitual de comunicació de la població de
* Natxo Sorolla és sociòleg, i autor del bloc Xarxes socials i llengües
Mor l'escriptor, pedagog i
periodista Emili Teixidor, que no només deixa títols cabdals com ‘Pa negre',
sinó també una tasca ingent de promoció de la
lectura
Publicat al Punt Avui, dimecres 20 de
juny del 2012
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/552306-la-vida-i-la-literatura.html
“Rebels i anarquistes”, així creia que havien de ser els escriptors Emili
Teixidor i Viladecàs. Si més no, així ho va afirmar en rebre el premi Jaume
Fuster de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) el 2011,
excusant-se de no pertànyer ni a aquesta associació ni a cap altra. I amb
aquesta independència va desenvolupar la seva trajectòria, no sols com a
escriptor, sinó com a intel·lectual compromès, perquè no només va conrear la
narrativa, l'assaig i l'articulisme, sense anar gaire més lluny en aquesta casa,
als suplements Presència i Cultura d'El Punt Avui, sinó que també va ser
traductor, guionista i pedagog. Un recorregut frondós, en definitiva, que es va
veure truncat ahir a Barcelona per la mort, una mort que es veia venir, malalt
com estava de càncer des de feia temps. Tenia 78
anys.
Igual que un altre gran nom de les lletres catalanes del segle XX, Miquel
Martí i Pol, de qui va ser gran amic d'infància, Emili Teixidor va néixer el 22
de desembre del
Tot
i que va estudiar dret, filosofia i lletres (i posteriorment periodisme i
magisteri) de seguida va afilar la ploma per posar-se a escriure. Animat per
Andreu Dòria, fundador de l'editorial
La
preocupació per transmetre l'amor per la lectura als més joves va ocupar gran
part de la seva vida, i els darrers anys, malgrat la malaltia, es va dedicar a
visitar escoles i instituts per promoure la lectura: era un pedagog
“impenitent”, que deien alguns. Tot de temes sobre els quals va reflexionar en
el seu darrer assaig, La lectura i la vida (2007). La dècada dels
noranta també va dirigir i presentar el programa de llibres Mil
paraules, de TV3, sense oblidar les intervencions radiofòniques, que va
recollir a En veu alta (1996).
La
primera novel·la que va publicar va ser Retrat d'un assassí d'ocells
(1988), en què va submergir-se en la seva infància durant els anys difícils de
la postguerra i uns paisatges que no abandonaria per explorar els diversos
angles d'aquest “paradís perdut” que, de paradís, no en tenia res. Després
vindrien El primer amor (1992), El llibre de les mosques
(1999), premi Sant Jordi, i finalment l'obra més celebrada per la crítica,
Pa negre (2003). Amb aquesta novel·la va rebre diversos guardons –Joan
Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Literatura–, i va tenir una doble
empenta gràcies a l'adaptació cinematogràfica d'Agustí Villaronga. L'èxit
internacional de la pel·lícula n'ha promogut cinc noves traduccions (al gallec,
el grec, l'holandès, el polonès i el romanès), a banda de la castellana,
publicada per Seix Barral. Tanquen la seva etapa com a novel·lista Laura
Sants (2006) i Els convidats (2010), un retorn a uns paisatges
íntims que li agradava revisar per observar com s'havien anat transformant no
només geogràficament, sinó també “moralment”.
Entre els diversos reconeixements a la seva obra, que
en conjunt ha estat traduïda al castellà, el francès i l'italià, no hi falten
Una cultura
professional
Joan
Tudela
Publicat al blog Anys
d'aprenentatge del diari digital
http://blocs.lamalla.cat:80/joantudela/2012/06/11/una-cultura-professional/
(Publicat al
Diari de
Barcelona el 27 d'agost del
1992:)
La presentació del
treball Estudis i propostes per a la
difusió de l'ús social de la llengua catalana, abans de l'estiu, va
posar de manifest l'existència del que podríem anomenar una cultura professional
de la normalització lingüística. Una cultura que fa anys, quan es va crear
Estudis i propostes
és més que la suma
de nombrosos treballs d'una extensió, un interès i una qualitat desiguals: és un
conjunt –incomplet, però representatiu– que ens mostra l'estat present d'aquesta
cultura professional, a través de quatre volums, editats pel Departament de
Cultura de
Els camps d'acció de la
normalització lingüística, segons l'Institut de Sociolingüística Catalana, que
ha coordinat Estudis i
propostes, són aquests: ensenyament, cultura i mitjans de
comunicació, món laboral i socioeconòmic, Administració pública i usos
lingüístics interpersonals.
Podríem deixar de banda
la qüestió nominal –per exemple, seria més adequat parlar de mitjans de
comunicació i producció cultural–, perquè el nom no fa la cosa. Podríem deixar
igualment de banda el fet que si bé l'Administració normalitzadora no ha
d'intervenir directament en la promoció del català en les relacions personals,
tampoc no se n'ha de desentendre tant com ara: a Estudis i propostes només hi ha un sol
treball referit a aquest terreny tan decisiu, circumscrit a més a Santa Coloma
de Gramenet, que és una ciutat singular, entre altres coses, per la seva
situació sociolingüística.
Però no podem deixar de
fer un retret estructural, seriós. Em refereixo a l'activitat econòmica i a
l'associacionisme. Parlar del món laboral i socioeconòmic, com fa Estudis i propostes, és divorciar-se de
la realitat, fins i tot pel que fa al llenguatge. Cal parlar, senzillament, de
les empreses, dividint-les, com fa tothom i a tot arreu, segons la dimensió
–petites, mitjanes, grans– i segons el ram a què
pertanyen.
I cal parlar, d'altra
banda, de l'associacionisme, en el sentit més ampli del terme, des dels
col·legis professionals fins a l'Església passant pels clubs esportius. Barrejar
les associacions i les empreses és un error. La lògica empresarial és el
benefici econòmic. La lògica associativa és la rendibilitat social: coincideix
amb la de l'Administració pública. La cooperació entre associacionisme i
Administració per fomentar l'ús de la nostra llengua podria donar molts més
fruits dels que ha produït fins ara. Però el primer que caldria fer és un
plantejament teòric encertat.
Estudis i propostes
exposa també un
diàleg múltiple entre la cultura de la normalització lingüística i diverses
ciències: l'antropologia, l'economia, la comunicologia, el dret, la geografia,
la psicologia, la sociologia, la lingüística i la sociolingüística. És un debat
interessant i fecund –encara que hi haurien d'haver convidat també la
demografia– sempre que no es perdi de vista que l'interlocutor principal de la
cultura de la normalització lingüística no han de ser les ciències socials sinó
la societat, que no és ben bé el mateix.
Una altra aportació
d'Estudis i propostes és el
recull d'experiències de normalització lingüística a altres països, que demostra
que els catalans no som els únics que patim problemes lingüístics en aquest
món.
Vet aquí una
lectura crítica del gremi de la llengua, en aquest article meu de fa vint anys
que ara reedito.
11)
Comença
S'ha inaugurat a Lleida
La programació d'enguany inclou un total de 13 títols amb obres d'animació, documentals i treballs de ficció, totes amb subtítols en català.
A Lleida,
Més informació i
programació:
http://www.gencat.cat/llengua/mostradecinemaoccitan
http://www.facebook.com/mostradecinemaoccitan
Font: Direcció General de Política
Lingüística. Generalitat de Catalunya
Universitat
de Barcelona (Departament de Filologia Catalana i Serveis Lingüístics). Curs
2012-13
Màster en Assessorament Lingüístic,
Gestió del Multilingüisme i Serveis Editorials, postgrau en Assessorament
Lingüístic i Serveis Editorials, i postgrau en Política Lingüística i Gestió del
Multilingüisme
Informació i preinscripció (de l'1 al 30
de juny): http://www.ub.edu/algmse
Òmnium
Cultural Sabadell. Curs d'ortografia i gramàtica pràctiques.
De nou, aquest mes de juliol Òmnium
Sabadell organitza un curs d'ortografia i gramàtica pràctiques.
El curs
començarà el 2 de juliol i acabarà el 26 del mateix mes, i es farà de dilluns a
dijous, de
Inscripcions: del 19 de juny al 2 de
juliol, a la secretaria d'Òmnium Cultural de Sabadell (de dimarts a dijous, de
Seu d'Òmnium
Sabadell
carrer de
Sabadell
http://sabadell.omnium.cat/ca/activitat/curs-d-estiu-d-ortografia-i-gramatica-practiques-6156.html