Jaume Mateu i Martí (Bunyola, Mallorca, 1957), és un dels caps visibles de l'Obra Cultural Balear (OCB), on exerceix de president. Des de l'OCB, Mateu denuncia la supressió del requisit lingüístic per al funcionariat públic, una realitat que podria esdevenir-se al juliol.

La principal conseqüència: que un ciutadà de les Illes, a l'hora de dirigir-se a l'administració, es trobi que el funcionari es negui a parlar-li en català. Amb aquesta modificació de la llei de la funció pública del PP els funcionaris només estan obligats a conèixer el castellà: la llei viola els drets dels ciutadans catalanoparlants de les Illes a dirigir-se en la seva llengua a l'administració.

Avui mateix s'han rebutjat dues esmenes a la modificació de la llei, presentades per l'oposició, però el PP té majoria absolutíssima a les Illes, amb la qual cosa és molt probable que a finals de juliol entri en vigor la desaparició de l'obligatorietat de conèixer la llengua catalana als treballadors de l'administració.

És democràtic anar en contra del poble? Amb la majoria absoluta, el PP legisla de manera legítima, però no ho fa de manera justa ni democràtica. La mesura és injusta perquè assegura que hi hagi ciutadans de primera classe i de segona classe a les Illes. El govern legisla per a uns pocs, i alhora ho fa d'esquena a la gran majoria. Volen castellanitzar les Illes Balears.

Aquesta mesura segueix l'objectiu del bilingüisme que predica el PP?

No. La supressió del requisit busca tenir només una llengua oficial, el castellà, a l'administració. Volen fer desaparèixer la llengua pròpia. La modificació del PP a la llei de la funció pública també permetria escriure els topònims de manera oficial en castellà. Què vol dir això? Bàsicament, que el PP vol que Maó sigui Mahón. Amb aquesta modificació de la llei hi caben totes les aberracions que es puguin imaginar.

Des de l'Obra Cultural Balear quines mesures preteneu dur a terme?

L'OCB continuarà la seva tasca d'explicar les conseqüències nefastes de la modificació d'aquesta llei, i seguirà mobilitzant la societat perquè s'eviti aquesta mesura. Cal dir que la gran majoria de la societat de les Illes hi està en contra; la gent no hi està a favor. Hi ha una majoria parlamentària a favor, sí, però no hi ha cap poble a les Illes que vulgui una involució del català. No volen recular, el que la gent vol és avançar. La resposta dels pares dels alumnes va demostrar que entre un 80% i un 85% estaven a favor d'escolaritzar els seus fills en la llengua pròpia: és la resposta de la majoria de la societat a les Illes. L'únic partit que no vol el català és el PP; l'oposició ha estat exemplar.

Fa un parell de setmanes el Parlament balear va aprovar la llei de capitalitat que ha suposat el canvi de nom de Palma, que a partir d'ara ha passat a dir-se Palma de Mallorca. La decisió s'ha pres sense fer cas als experts de la Universitat de les Illes Balears i dels arguments contraris de l'oposició. El PP ha justificat la modificació al·legant que facilitarà la promoció de la ciutat com a marca turística, res a veure amb els criteris toponímics i tècnics que haurien d'imperar en una decisió de tanta transcendència. Els dos noms històrics de la ciutat són Palma i Mallorca, però en cap cas Palma de Mallorca, "nom que tots els mallorquins associen a la burocràcia madrilenya", explica el lingüista Gabriel Babiloni en un article, i que "començà a circular en el context de la reestructuració territorial de l'Estat en el segle passat, que creà les províncies i les capitals de província". El canvi de nom facilitarà també que el topònim no es confongui amb Las Palmas i La Palma, un altre argument que esgrimeixen els espanyols i els operadors turístics. De res ha servit la protesta en el Twitter amb l'etiqueta #ésPalma, iniciada el novembre passat, quan l'alcalde de Palma va anunciar la seva proposta. Una iniciativa, la de castellanitzar els topònims de les Balears, que l'alcaldessa de Maó també vol impulsar, tot i que encara no ha decidit per quina opció es decanta, si per Mahón o Mahó.

No hi ha dubte que la fixació dels topònims és una feina laboriosa, lluny de manipulacions polítiques i aberrants com les que comentàvem, que requereix un treball de camp, una base històrica i uns criteris ortogràfics, d'acord amb la normativa vigent. A Catalunya tenim el Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya, avalat per l'Institut d'Estudis Catalans, que estableix de quina manera hem d'anomenar municipis, rius, muntanyes, veïnats i masos, d'arreu del territori. El nomenclàtor dóna oficialitat a més de 52.000 topònims i vol ser una obra de referència per a l'edició de cartografia, retolació, guies de viatge i altres productes informatius.

A Catalunya, però, hi ha onze noms de municipis que presenten una denominació que no segueix la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, però, en canvi, sí que té caràcter oficial. És el cas de Cabacés, en comptes de Cabassers, que seria la forma lingüísticament correcta; Capmany per Campmany; Castell-Platja d'Aro per Castell i Platja d'Aro; Figaró-Montmany en comptes del Figueró i Montmany; Lladó per Lledó; Massanes per Maçanes; Navàs en comptes de Navars; Rialp per Rialb; Roda de Barà per Roda de Berà; Torrelavit en comptes de Terrassola i Lavit, i Forallac, en comptes de Vulpellac, Fonteta i Peratallada. Metodològicament es donen per bones aquelles formes que es troben documentades més antigament, ja que són les aporten més informació etimològica, sobretot quan es tracta de topònims que es pronuncien igual però que s'escriuen diferent –Massanes i Maçanes– o que presenten una variació vocàlica –Barà i Berà– que no es diferencia fonèticament en el domini del català oriental.

Òmnium Cultural va lliurar ahir 13 de juny al vespre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a l'historiador, filòleg i editor Josep Massot i Muntaner. L'acte de lliurament, en què va fer una actuació especial l'Escolania de Montserrat, va ser un reconeixement a la feina de Massot i Muntaner per la llengua catalana durant cinquanta anys.

El gir en la política lingüística que ha imposat el president del govern balear ha trobat una forta contestació social. José Ramón Bauzá ha desmuntat el model d'inversió lingüística escolar i l'ha substituït per un sistema de dues línies en què "els pares han de triar quin idioma ha de ser vehicular". La resposta ha estat que la majoria –més del 90 per cent als centres públics– han decidit que volen que sigui el català. N'heu pres nota, president? Sembla que sí perquè la següent decisió ha estat reformar la llei de la funció pública de manera que el català deixi de ser requisit i passi a ser considerat mèrit. Aquí la resposta no ha estat tan forta. Els funcionaris deuen tenir altres prioritats. On no hi ha hagut cap reacció digna de ser considerada ha estat en el grup parlamentari popular. Molta gent diu que hi ha "mala maror interna" i que el PP "s'ha dividit". Però a l'hora de votar la reforma només un valent assetjat, el diputat Antoni Pastor, va trencar la disciplina de partit. La cera que crema al PP balear és de misto.