El PP va disparar ahir a matar contra la llengua catalana a les Illes Balears. De res no han servit les mobilitzacions populars ni milers d'al·legacions presentades ni les protestes contundents i carregades de raó de l'oposició. El nacionalisme radical espanyol ha passat el corró imperialista i ha modificat la llei de la funció pública per rebaixar la llengua pròpia de requisit a simple mèrit per poder treballar a l'administració. A part que podria ser il·legal per vulneració del propi estatut balear, és un acte de prepotència i injustícia, de mania persecutòria contra un idioma que no només és el propi dels ciutadans de les Illes sinó que la immensa majoria el volen continuar tenint com a propi.

A Bauzá li va sortir el tret per la culata quan va intentar postergar el català en l'ensenyament. Ha estat la ciutadania la que li ha dit, per una majoria abassegadora, quina ha de ser la llengua vehicular. Però un president que és incapaç de sentir les xiulades que rep a cada sortida que fa tampoc és previsible que escolti les raons i els fets que s'imposen al carrer. El català a les Illes, com a la resta de territoris de parla catalana, té una protecció feble i una situació inestable provocada per l'ofensiva permanent i sistemàtica de l'Estat espanyol.

A les Illes, l'intent de genocidi lingüístic s'està perpetrant des del mateix cor de les institucions pròpies. Seria una mostra d'esclavatge polític i cultural de caràcter terminal que aquesta acció no obtingués una resposta política i ciutadana massiva. Els ciutadans de les Illes han escollit els representants que els menyspreen; una reflexió que caldria fer per aprendre dels errors i no tornar a repetir-los en el futur. No és una qüestió de reivindicació nacional, sinó de simple dignitat ciutadana.

Milers de persones van participar a la Bressolada, festa anual de les escoles associatives catalanes.

Malgrat el tancament de la Bressola de la Cerdanya, la mobilització ha superat les previsions.

"Després de la Bressolada de l'any passat, era molt difícil de tornar a tenir una edició tan exitosa de la festa de les escoles catalanes del nord" explicava Joan Pere Le Bihan director de La Bressola a la fi de la diada festiva. "Però ha estat possible, ja que milers de persones han passat durant tot el dia per assistir-hi" afegia.

La mobilització benèvola i desinteressada dels mestres i de tot el personal, de les famílies, dels amics i dels alumnes "ha permès d'organitzar una veritable Bressolada amb l'Ànim Alt" tal i com figurava en el lema de la festa d'enguany. La participació dels Castellers, dels Gegants, la presència d'Escola Valenciana, així com de centenars d'alumnes n'han fet una edició particularment rellevant. Aquest èxit era necessari ja que la Bressola "ha hagut d'afrontar unes dificultats mai vistes que han portat al tancament d'una de les escoles. El suport de tots era imprescindible" explica Le Bihan.

Després de l'espectacle basat en els poemes d'Enric Larreula, del seu llibre l'Animalari musicats pel mateix Joan Pere Le Bihan, en el que han participat les escoles i el col·legi de secundària, els parlaments van posar de manifest el suport dels polítics locals concretat per les paraules del vicepresident de l'Aglomeració Perpinyà-Mediterrània, Jaume Roure, del representant de la Generalitat Joan Gaubí i del vicepresident del Consell General i representant de la regió Llenguadoc-Rosselló Marcel Mateu. Al mig de l'assistència es notava la presència del president de la Federació d'entitats de Catalunya Nord Hervé Pi, el president de la FCPE Gerard Doz, del batlle de Pollestres Daniel Mach , del de Perpinyà, Jean Marc Pujol, del representant de l'ajuntament de Pontellà, del representant de l'Ajuntament del Soler, Francesc Banús, dels diputats al Parlament de Catalunya Àngels Ponsa, Anna Simó, Toni Strubell, del president de l'Associació Catalana de Municipis, del president de CDC Catalunya Nord Jordi Vera i del representant d'Oriol Pujol secretari general de CDC, Víctor Terradellas.

TV3 sí que es pot veure a la Catalunya Nord. Però ha de ser pagant. Una operadora de televisió per cable ofereix, des del 31 de maig, la possibilitat que els seus abonats sintonitzin TV3, el 33, el 3/24 i el 3XL. Així doncs, molts indrets de la Catalunya Nord només poden veure la televisió pública catalana si té contractat el servei amb aquesta xarxa estatal per cable. Això no obstant, malgrat que sigui de pagament, aquesta és una bona opció per poder veure TV3.

Fins ara TV3 es pot veure, en teoria, a molts indrets de manera gratuïta am el senyal de la TDT. El problema és que el senyal és molt feble i molt sovint no es pot veure la televisió pública catalana en bones condicions. En alguns indrets, com a Prada de Conflent, el canvia de l'analògic al digital ha provocat fins i tot que es deixi de rebre per complet el senyal.

La federació d'entitats de la Catalunya Nord aplaudeix aquesta iniciativa, però creu que s'ha de seguir treballant per a la normalització de TV3 a la regió. L'emissió de la televisió catalana és legal a França només des del 8 de febrer d'aquest any. Aquesta notícia és un primer pas, però cal treballar perquè també s'hi puguin veure els canals TV3 HD i Esport 3, i tenir així tota l'oferta de Televisió de Catalunya.

Segons la federació, cal que "les institucions nord i sud-catalanes" hi posin voluntat i no es quedin en meres "declaracions de bones intencions".

El llibreter Jean-François Coche, que fa un any va haver de tancar la històrica llibreria Pam de Nas, ha llogat una parada en un mercat de llibres de la ciutat.

El dia 30 de maig va fer un any del tancament de Pam de Nas, el nom d'una llibreria, tan mítica com minúscula, del Barri Llatí de París especialitzada en llengües romàniques, amb una atenció especial per al català i l'occità.

La directora de la Unitat d'Educació Plurilingüe de la Universitat Jaume I de Castelló i professora titular d'anglés, Maria Pilar Safont, ha sigut l'encarregada de pronunciar la ponència inaugural de la Jornada d'Ensenyament del Valencià que s'ha fet a la Universitat d'Alacant amb la conferència que ha dut per títol "Trilingüisme en infants: la inclusió de l'anglés al bilingüisme catala-castellà".

L'ensenyament multilingüe és una de les qüestions de major actualitat, se'n parla i molt i en alguns casos amb la intenció de desplaçar el valencià en favor de l'anglés, això ha de ser així?

En absolut, de fet en una comunitat bilingüe com és el País Valencià el valencià és una condició sine qua non per a l'adquisició de l'anglés. El primer que s'hauria de fer seria mirar el resultats de la investigació en l'adquisició de llengües i tenim resultats que ja ens diuen que tenim aprenents bilingües que a l'hora d'aprendre l'anglés mostren una serie d'avantatges que ja han sigut publicats en diferents revistes a escala internacional, però que ací no s'han tingut en compte.

Vosté ha dut a terme alguns d'aquests estudis...

Efectivament, jo he començat la recerca en adults que ja han estat escolaritzats en valencià, ja siga a través de programes d'ensenyament en valencià o els d'immersió lingüística i els hem contrastat amb d'altres que han seguit la seua escolarització en la línia en castellà i els resultats que hem trobat d'una manera molt significativa és que aquells que han estudiat en la línia en valencià mostraven una sèrie d'avantatges davant aquells que havien estudiat en castellà en l'anglés, com per exemple poder avaluar el grau de cortesia d'unes expressions o les justificacions que aportaven a l'hora de justificar i a l'hora d'avaluar si una cosa era apropiada o no al context, aspectes vinculats a la competència educativa. Els alumnes bilingües mostren, en definitiva, una competència metapragmàtica molt més desenvolupada.

Aquesta línia d'investigació respecte al multilingüisme va més enllà del simple coneixement d'una llengua pel que veig.

Efectivament, la nostra és una investigació absolutament innovadora ja que fins ara s'estudiava la competència multilingüe en general, però no la pragmàtica i el multilingüisme. Aquesta investigació és innovadora i aporta resultats importants ja que no avalua el simple coneixement gramatical o lèxic d'una llengua, sinó que va més enllà i entén la persona multilingüe com aquella capaç de desenvolupar-se en diferents llengües, i comprén molt més que no només la traducció.

Estem parlant d'adults que ja han acabat el seu procés de formació, però com és dona tot això en els xiquets que estant estudiant?

Els resultats són molt similars. Els xiquets que són bilingües, quan reben l'anglés com a tercera llengua mostren els mateixos avantatges i les tres llengües interactuen i mostren una competència metapragmàtica major. Nosaltres partim de resultats científics i d'estudis, però realment és prou lògic que com més llegües millor per a l'aprenentatge d'una llengua nova; no té massa sentit que una llengua substituïsca una altra i això és el que sembla que no està massa clar; s'han agafat les llengües com si foren peces de roba i es pogueren combinar igualment amb un poc de valencià, un poc de castellà i un poc d'anglés per aconseguir individus trilingües, però és que això no funciona així, no adquirim les llengües d'aquesta manera, no és igual una llengua majoritària com el castellà, una de minoritària com el castellà i una d'estrangera com l'anglés, ja que cada una té les seues peculiaritats i adquirir-ne una o una altra té una sèrie de condicionants que no podem obviar i el problema és que els estem obviant.

La proposta de la Generalitat és implementar un únic model amb les tres llengües, quin seria el resultat si això es duguera a cap?

Si les llengües s'equiparen igualment el que trobarem és que la llengua minoritària hi eixirà perdent i la majoritària serà sempre la que guanyarà i l'adquisició de l'anglés no estaria garantit en aquest sistema. Això no és nou i és el que trobem en investigacions que s'estant fent en altres països, la majoritària sempre és la que s'imposa. Però és que aquesta forma de veure la qüestió ja és per si mateixa errònia, el que hem de buscar no és un model trilingüe, sinó xiquets trilingües, que domine tres, quatre, cinc... les llengües que siguen, i per això, cal una reforma de la pedagogia i de la metodologia emprada en l'actualitat en l'ensenyament de llengües i un assessorament científic abans de crear cap pla de promoció de res i allò que és experimental ha d'eixir de la universitat.

Alguna administració us ha consultat a propòsit d'aquestes investigacions?

No, mai, en cap cas se'ns ha consultat res i nosaltres sí que hem tractat de contactar i comentar tot això, però no ens han demanat assessorament ni res de similar.

Hi ha alguna edat ideal per a començar l'ensenyament multilingüe?

No; hi ha maneres ideals d'introduir-lo i en funció de l'edat d'una manera o una altra, el que és palés és que el multilingüisme no s'adquireix a l'escola, s'adquireix a casa o al carrer. Un individu no pot ser multilingüe de 9 a 5, o ho és les 24 hores o no ho és. No podem crear universos ad hoc pensant que així és com funcionen les llengües, perquè no funcionen així.

Respecte a això últim, resulta clau que la societat siga multilingüe perquè els xiquets també ho siguen?

Absolutament, ja ho he dit adés i, un exemple, no té cap sentit que tombem escultures de Franco i deixem viva la simbologia, com ara que les pel·lícules s'emeten doblades, això només no ajuda, sinó que perpetua l'estatus i el prestigi de la llengua majoritària.

Però el nostre no és un cas tan excepcional al món.

Per a res, al món hi ha, a hores d'ara, 6.909 llengües i tan sols 200 estats, els comptes no ixen. El multilingüisme funciona i cal saber estructurar el sistema perquè siga una realitat, tractar de tenir com a exemple que el monolingüisme és antinatural. Cal que siguem capaços d'emprar les diferents llengües en els seus contextos, sense cap mena de complex i no posar-nos com a espill els models de parlants monolingües.

Quins model educatiu bilingüe ens podria servir com a exemple?

Per a començar, cada realitat és diferent i cada realitat sociolingüística exigeix una adaptació particular, perquè no només importa el sistema educatiu, sinó el conjunt de la societat influeix, però si hem de posar-ne un exemple, sense cap mena de dubte Finlàndia seria un cas digne d'estudi. Els xiquets aprenen suec i finés simètricament sense cap problema i no veuen l'anglés fins als set o huit anys, però la diferència fonamental és la presència i prestigi de l'anglés en aquesta societat.

Però és que ací els xiquets rebutgen l'anglés a l'escola...

No és del tot cert; sí que és veritat que són molt reticents a les classes que es fan d'anglés, però és que el que els ensenyen és bàsicament lèxic i gramàtica, no ben bé anglés que és una llengua. És per això que calen noves fórmules que els permeten adquirir amb més facilitat aquesta nova llengua i precisament el que s'està fent hui en aquestes jornades n'és un exemple, els professors que amb noves propostes educatives aconsegueixen resultats molt bons amb els xiquets en la introducció d'una nova llengua.

Quin és el nivell d'anglés dels universitaris actualment?

Segons com se mire, si parlem de nivell gramatical, perquè no es fan classes d'anglés, es fan classes de gramàtica i de vocabulari, hi ha pocs exemples de classes de llengua. Si el que estudiaren fóra anglés, i això s'hauria de fer utilitzant l'anglés, tot seria molt diferent, el nivell de gramàtica i lèxic no és roí, però de competència comunicativa és preocupant. I no és gens sorprenent, perquè la competència comunicativa té quatre components: discursiu, pragmàtic, estratègic i lingüístic, però només s'estudia aquest últim; si tan sols en toquem un 25% no ens han d'estranyar gens els resultats.