InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]

Butlletí número 667 (dilluns 18/06/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí 

1)  500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú

2)  Presentació a l'IEC del llibre En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap, de Víctor Pàmies i Riudor.

3)  Josep Miquel, Teresa i Matilde Bausset - La dignitat de Bausset

4)  Ferran Suay  -  Bausset com el Cid

5)  Sumari del número 79 de la revista Llengua Nacional

6)  El Correllengua 2012 homenatjarà Lluís Maria Xirinacs

7)  CAOC : Cursos Intensius de Juliol de Llengua i Cultura Occitanes

8)  Concurs de narracions curtes “Ploma de ferro” 2012

9)  Tallers d'estiu de Llengua Catalana per a ESO i Batxillerat 

10)  Màster de Formació de Professorat de Català per a Persones Adultes (UB)

        

1)

Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011).

149. La llengua em fa sentir membre d'una gran família que comparteix una visió del món pròpia i singularitzada.

 

Antoni Ferrando

Catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València i membre de l'Institut d'Estudis Catalans

 

 

2)

Presentació a l'Institut d'Estudis Catalans del llibre En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap, de Víctor Pàmies i Riudor.

 

Us convido a la presentació del meu darrer llibre, En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap, que faré el dimecres 20 de juny de 2012, a les 19.00 h, a la Sala Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans (c. del Carme, 47, 08001 Barcelona).

 

Obrirà l'acte Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, que donarà pas a les intervencions del Dr. Joan Veny, dialectòleg i membre de la Secció Filològica; Joan Vilaseca, director de l'Escola Francesc Macià de Vilassar de Dalt i autor del pròleg; Joan Sala, promotor de Verkami, i a mi mateix, com a autor del llibre.

 

Trobareu més informació al meu blog personal, Raons que rimen, i us agrairia que, si penseu venir i teniu Facebook, us apunteu a l'esdeveniment que he creat per aquest acte, per tal de poder tenir una mica de control sobre l'aforament de l'acte.

 

Hi haurà piscolabis en acabar l'acte i algunes sorpreses que m'acompanyen en la majoria de presentacions que faig...

 

Hi sou tots convidats!

 

Víctor Pàmies i Riudor
vpamies@gmail.com
http://vpamies.dites.cat

 
La presentació se celebrarà el dimecres 20 de juny a les 19 hores, a la Sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona).
L'acte es retransmetrà en directe per Internet (http://www.iec.cat).
 

3)

La dignitat de Bausset

Josep Miquel, Teresa i Matilde Bausset

 

Publicat al Punt Avui, dissabte 9 de juny del 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/548703-la-dignitat-de-bausset.html

 

 “Ha de ser possible viure amb dignitat. Han de ser possibles vents de llibertat”. Aquests versos del Mural del País Valencià, del poeta Vicent Andrés Estellés, defineixen molt bé el treball del nostre pare al llarg de la seva vida.

 

Amable i discret, tenaç i obstinat en la lluita per la llengua, patriota amb un fort sentiment de país, el nostre pare va ser un home dialogant, gens dogmàtic, obert i respectuós amb els qui no pensaven com ell, però ferm en la defensa de les seves idees.

 

Llicenciat en farmàcia i en química i practicant de medicina i cirurgia, durant la República espanyola milità en el Centre d'Actuació Valencianista, en l'Agrupació Valencianista Republicana i en l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana. El 1932 i com a representant de l'Agrupació Valencianista Escolar, s'adherí a la signatura de les Normes de Castelló.

 

Tinent farmacèutic de l'exèrcit republicà, primer va ser destinat a Barcelona i després al front de Llevant. L'any 1939 fou processat per la Comisión Depuradora de Cooperadores de la Rebelión i empresonat.

 

A València, a la pensió on vivia –que ell mateix, amb ironia anomenava Clorofil·la, perquè als àpats no veien mai la carn!– conegué Joan Fuster, que estudiava dret. Va ser l'escriptor de Sueca, gran amic del pare, que per referir-se al seu treball discret i senzill, però eficaç, escrigué: “Bausset és un personatge subterrani dels més admirables del País Valencià.”

 

Quan va ser professor a l'institut de Tortosa, el nostre pare va participar en la campanya contra Galinsoga, escampant els fulls de boicot a La Vanguardia i també copiant a màquina (i repartint-la) l'acta del consell de guerra contra Jordi Pujol.

 

Als anys cinquanta va fer unes xerrades en valencià (sobre agricultura) en una emissora comarcal. Aquest programa va durar fins que el governador civil de València va enviar una carta amb aquest text: “Enterado que en esa emisora se emite un programa en valenciano, no podemos consentir, después de tres años de guerra civil, ciertas resurrecciones que puedan poner en peligro la unidad de la patria”. El pare, per dignitat, va deixar l'emissora i no hi tornà més.

 

Home de paraula, fets i conviccions, el pare va participar en la creació de l'Assemblea Democràtica de la Ribera i en la fundació d'Acció Cultural del País Valencià i el PSPV de Vicent Ventura. Home de principis i d'acció, no es va deixar trepitjar mai. Quan als anys cinquanta, un guàrdia civil de l'Espanya profunda li preguntà com era que un home amb tres carreres parlés en valencià, “como los patanes”, el pare li respongué: “Oiga, y los patanes de su pueblo, ¿cómo hablan?”. L'home aquell s'adonà que havia fet el ridícul i només pogué respondre: “Coño, pues es verdad!”

 

El seu testimoni ens ajudarà a ser fidels al país, i a treballar per la seva vertebració. El seu compromís a fer sempre el bé, guiarà les nostres vides. I és per això, per dignitat a la memòria del nostre pare, que hem retornat els telegrames, en castellà, enviats pel president Alberto Fabra i el conseller Serafín Castellano. Per dignitat i per coherència! Com feia el nostre pare, quan retornava als bancs els calendaris que rebia, pel fet d'estar escrits únicament en espanyol.

 

Ferm en les seves conviccions, i amb un sentit de l'humor finíssim, un dia un home li digué que tenia ganes de veure morts tots els catalanistes. El pare li respongué que ell era catalanista. I aquell energumen li contestà: “Tinc ganes que es morin tots els catalanistes i vostè també!” El pare, sense alterar-se, li digué: “Mira, això és qüestió de temps; com que sóc més gran que tu, si tens paciència (i no et mors tu abans que jo!) ja em veuràs mort.” I, deixant-lo plantat, continuà caminant!

 

Exemple d'honestedat i de virtuts cíviques, i patriota exemplar, el pare ens serà un referent d'honestedat, de rectitud i d'integritat. I el seu record, de segur, ens empenyerà a continuar la seva tasca.

 

* Josep Miquel, Teresa i Matilde Bausset són fills de Josep Maria Bausset


4)

Bausset com el Cid

Ferran Suay

 

Publicat al Punt Avui, divendres 8 de juny del 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/548343-bausset-com-el-cid.html

 

Com a part de la mística que van crear al voltant de la figura, als espanyols els agrada molt explicar que el senyor de la guerra Rodrigo Díaz de Vivar —conegut com el Cid— va guanyar una batalla després de mort. També el Molt Honorable homenot valencià, el senyor Josep-Lluís Bausset, recentment traspassat, ho ha fet. I ací s'acaben les coincidències.

 

El senyor Bausset —que ha exercit molt més de senyor de la pau que no de la guerra— ha guanyat una batalla pòstuma de dignitat; una més. Ho ha fet —en nom seu— la seua família, en retornar els infames telegrames del president Fabra i el conseller Castellano (m'estalviaré els títols tradicionalment atorgats a aquests càrrecs, per no provocar comprensibles riallades als lectors) de la Generalitat valenciana, redactats en un castellà perfectament monolingüe i perfectament monolític.

 

A ningú pot escapar la falta de respecte inherent a un gest com aquest. Ni davant la mort poden, aquests castellanistes radicals fins a l'extremisme, estalviar-se la burla cruel de l'idioma que haurien de defensar amb tots els recursos que tenen disponibles. Com que estic convençut que la legislació vigent —sempre respectuosa amb la llibertat d'expressió— considera delicte atribuir uns determinats qualificatius a segons quins dirigents polítics, no diré que aquests dos senyors són uns malparits sense ànima, ni decència, ni un mínim sentit del respecte.

 

Potser cadascun d'ells tenien motius diferents per a insultar així la memòria del venerable senyor Bausset. En el cas del vicepresident, potser volia —senzillament— honorar el seu cognom, i és per això que escrigué el condol en imperial castellano. El president, per la seua banda, potser volia honorar aquells que l'han posat en el càrrec. Cal que recordem que els valencians no hem votat el senyor Fabra. Són els castellans del carrer Gènova de Madrid, els qui l'han proclamat president, i potser és això el que ell agraeix de moltes maneres, incloent-hi usar la llengua dels seus amos per a fer escarni de la memòria d'un autèntic patriota valencià. Doctors té l'església, i raons tenen els vassalls per a millor demostrar la submissió als seus amos.

 

També pot ser —no se m'escapa— que simplement tots dos hagen cursat ordre d'enviar un telegrama de condol, sense parar esment al fet que hi ha dos idiomes oficials al territori que ells governen (és normal que no se'n recorden; n'hi ha un que no l'utilitzen mai). Així, no havent donat indicació en sentit contrari, els seus subordinats l'han redactat en la mateixa llengua en què fan tota la resta; òbviament, la dels castellans.

 

No estic segur de quin dels possibles motius em resulta més repulsiu, o més significatiu de l'autèntic respecte que mereix, per a aquests vassalls dels seus amos madrilenys, la llengua dels valencians. En qualsevol cas, crec que —amb aquest últim estirabot— hi ha motius de sobra per a demanar formalment que canvien el nom de la institució que governen, i li diguen —en perfecta coherència amb el seu ideari i les sues fidelitats— Generalitat Castellana. No trobeu que seria un nom molt més adequat mentre ens la governen uns paràsits casposos i panxacontents?

 

5)

Sumari del número 79 de la revista Llengua Nacional

EDITORIAL

• Persistència

 

SOCIOLINGÜÍSTICA

• Per la supervivència i la dignitat de la llengua. Alfred Badia

• La trepitjada a Messi i el poder. Marcel Fité

• En castellà també, si us plau... Joaquim Arenas i Sampera

• Interferència i desuetud. Andreu Salom i Mir

• Qui té por de Joan Fuster? Josep Guia i Marín

• Clarobscurs del català... Miquel-Lluís Muntané

 

HISTÒRIA

• Les quatre barres de sang. Josep M. Alentà

 

LÈXIC

• Elogi dels termes «flassada»i «calçons blancs». Andreu Salom i Mir

• Golejada. Pere Ortís

• Nosplau. Gabriel Bibiloni

 

SINTAXI

• Nosce te ipsum. Albert Jané

• Sobre els usos gramaticals dels gramàtics. Albert Jané

• Concordança amb la locució «un servidor». Carles Riera

 

ESTILÍSTICA

• Incoherència. Josep Ruaix i Vinyet

• Telegrafisme. Josep Ruaix i Vinyet

 

FONÈTICA

• Fenòmens fonètics... (i IV). Montserrat Badia i Cardús

 

INTERNÀUTICA

• La llengua a la xarxa. Daniel Ruiz-Trillo

 

AMICS I MESTRES

• Ramon Amigó. Jordi Ginebra

• Entrevista a Guido Sari. David Pagès i Cassú

 

BIBLIOGRAFIA

• El català escrit. Marc Sangles

• Obra gramatical de Jaume Vallcorba. Núria Puyuelo

 

6)

El Correllengua 2012 homenatjarà Lluís Maria Xirinacs

 

Publicat a Directe.cat, diumenge 3 de juny del 2012

http://directe.cat/206287

 

Aquest any s'inaugurarà a Ripoll i acabarà, com sempre, a Perpinyà.

 

Cada any hi ha un homenatjat a qui es dedica el Correllengua. L'homenatjat d'enguany és Lluís Maria Xirinacs en commemoració del cinquè aniversari de la seva mort. Xirinacs fou i és un exemple de fidelitat envers el país, la seva gent i la seva llengua. Durant tota la seva vida va lluitar, des de la paraula i des de la no violència, per l'assoliment de les llibertats del nostre poble i per la seva dignitat. 

 

Fa un mes es va fer públic el cartell oficial del Correllengua 2012. En el marc dels 11ens Premis Joan Coromines celebrats a Mataró el passat 5 de maig, es va presentar el cartell d'enguany. El Correllengua s'inaugurarà a Ripoll el 30 de juny i recorrerà pobles i ciutats fins a la seva clausura al novembre a Perpinyà, com és habitual. Durant aquests mesos, es faran diversos actes arreu del territori per tal de promoure i fer visible la riquesa de la nostra llengua i cultura. El Correllengua té la voluntat de ser la Festa Major de la nostra llengua i cultura.

 

      

7)

 Cercle d'Agermanament Occitano-Català

Cursos Intensius de Juliol de Llengua i Cultura Occitanes

(Nivell Bàsic i Nivell Intermedi 1)

 

Lloc dels cursos: Barcelona, seu del CAOC.

Dates: del 25 de juny al 26 de juliol de 2012.

Horari: de dilluns a dijous de 17 a 20 hores.

Nivells: Iniciació o Bàsic (A2); i Intermedi 1 (B1.1)

Preu: 100 euros (70 euros socis CAOC)

 

L'OCCITÀ és llengua oficial a Catalunya segons l'article 6.5 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.

 

Per què aprendre l'occità?

Per descobrir la nostra llengua bessona i conèixer millor el català; endinsar-nos en la seva rica i prestigiosa literatura; acostar-nos a Occitània, a les seves tradicions, al seu viu folklore i a la seva gent; ampliar les nostres opcions dins l'administració catalana; ajudar a reeixir una llengua minoritzada, oficial a Catalunya.

 

* Cada curs és de 60 hores i equival al curs regular. Els alumnes que el superin obtindran un certificat acreditatiu.

** Els cursos es desenvoluparan amb un mínim d'inscrits.

*** Per formalitzar la matrícula cal fer l'ingrés de l'import a La Caixa al c/c 2100-1006-57-0200061117, fent constar el vostre nom i emplenar el full d'inscripció.

Més informació i inscripcions:

Més informació i inscripcions:

CAOC - Cercle d'Agermanament Occitano Català 

Hotel d'Entitats. c. Providència, 42 - 08024 BARCELONA / Telf. 93.284.36.34 / www.caoc.cat

 

8)

Ajuntament de Capdepera

Concurs de narracions curtes “Ploma de ferro” 2012

 

Informació:

Ajuntament de Capdepera

Servei d'Assessorament Lingüístic.

c/ Ciutat, 20. 07580 Capdepera. Illes Balears

Tel. 971 563052 ext. 114

sal@ajcapdepera.net      www.ajcapdepera.net

 

9)

Tallers d'estiu de Llengua Catalana per a nois i noies d'ESO i Batxillerat  

 

Per reforçar Llengua Catalana des de casa, amb els beneficis de l'atenció personalitzada i la comoditat d'Internet  

 

Objectiu.

Repassar Llengua Catalana, reforçant-ne l'expressió escrita. Alhora, millorem també la resta d'assignatures, ja que l'expressió escrita és transversal a totes les matèries.  

 

Avantatges.

- Continguts individualitzats a partir de les necessitats de cada participant.  

- Tutoria personalitzada de l'alumne per atendre tot allò relacionat amb l'aprenentatge (aclariment de dubtes, correcció d'exercicis, organització de la feina...).  

- Contacte setmanal amb els pares via correu electrònic, perquè estigueu al corrent dels progressos dels vostres fills.  

 

Dates.

Opció 1: les quatre setmanes de juliol (del 2 al 28)

Opció 2: combinant quatre setmanes senceres entre:

- el mes de juliol

- setmana del 20 d'agost

- setmana del 27 d'agost

- setmana del 3 de setembre  

 

El Preu de cada taller és de 75 euros, a pagar de la següent manera:

- 25 euros la primera setmana

- 50 euros la segona setmana

 

Si l'alumne no treballa la primera setmana, el curs es cancel·larà i no se seguirà pagant.  

 

Tutora: Rosó Herrera, pedagoga, titulació de nivell D i nivell E de català.

e-catala@e-catala.com

 

Més informació i inscripcions:

http://www.e-catala.com/alumnes/estiu/indexestiu.php

 

10)

Màster de Formació de Professorat de Català per a Persones Adultes.

Universitat de Barcelona

 

El Màster és considerat un mèrit a l'hora d'aconseguir un contracte en molts àmbits de l'ensenyament de català per a persones adultes. Li donen suport la Direcció General de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística (amb el qual hi ha un conveni signat per a les pràctiques) i l'Institut Ramon Llull. 

 

Parteix de l'anàlisi del discurs i de la lingüística del text, es basa en les metodologies més actuals i experimentades d'adquisició de llengües, avalades pel Consell d'Europa, i desenvolupa una estratègia d'aprenentatge reflexiu, de manera que l'alumnat, en acabar els seus estudis, és capaç de formar-se contínuament, d'analitzar i enfocar les diferents situacions d'ensenyament-aprenentatge, de reformular objectius segons les necessitats dels destinataris i de preparar els materials necessaris segons les circumstàncies de cada curs.

 

Després de tres anys, el curs 2010-2011 es renovà i es convertí en un màster d'un sol any (60 crèdits) i semipresencial. Per al curs 2012-2013, els programes d'algunes assignatures s'han adequat específicament a la formació necessària per al professorat de català a l'exterior.

 

Més informació a: http://www.ub.edu/masteroficial/fpcatala/

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com

PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací