InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.400
membres]
Butlletí número 672 (dijous 07/06/2012) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
1) 500 raons per parlar català,
de David Pagès i Cassú
2) Eugeni S. Reig - ¿Carrabina o
caravina?
3) Joan Tudela - Nou rebuts
domiciliats
4) Butlletí 46 de la Xarxa CRUSCAT (maig
de 2012)
5) Butlletí de l'IEC, núm.165, juny de
2012
6) Espais Terminològics 2012: difusió i ús
dels termes
7) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
51).
144. Els immigrants que
treballen a la restauració i ja fa anys que viuen a Catalunya estan
sensibilitzats sobre la necessitat de saber expressar-se en la llengua que
demanen els clients. I també són conscients que el català representa una
oportunitat de negoci per al sector i per als seus
professionals.
Gaietà Farràs
President del Gremi de Restauració de
Barcelona
Article publicat en EL PUNT dilluns 28 de maig
del 2012
¿Carrabina o
caravina?
Eugeni S. Reig
Donem el nom de
caravina a una arma de foc semblant al fusell però més curta i més
lleugera.
Enric Valor i Vives usa aquesta
paraula en la seua prosa literària. Així, en la novel·la Sense la terra promesa
trobem:
«Albert duia la seua pistonera carregada amb bala, i
pólvora, bales, postes, espart picat per a fer tacs i una capseta de pistons, en
una bossa; Roc portava al muscle la Remington, una caravina que tirava amb molta
precisió, amb moltíssima més precisió que l'escopeta. Era una arma d'autoritat.
A més, s'havia posat la bandolera amb la xapa de guarda.»
I en la mateixa novel·la, més avant, podem
llegir:
«Els treballadors, allà i
ací, estaven sempre desarmats; si de cas, algun de temperament més exaltat duia
una arma curta, però eren comptades excepcions. Els fusells dels soldats i de la
guàrdia civil i les caravines dels guardes rurals representaven una
desproporcionadíssima potència de tir.»
Joan Coromines en el seu
DECat (II, 585b28) ens diu que la paraula carrabina o
carabina deriva del francés carabine. El DCVB ens diu que
carrabina (o carabina) deriva de l'italià carabina. En tot
cas, tant si l'origen n'és un com si n'és l'altre, és clar que, d'acord amb la
seua etimologia, la paraula s'ha de grafiar amb una sola r i amb
b. Pompeu Fabra, en el seu Diccionari General de la Llengua
Catalana de 1932 va arreplegar únicament la forma
carrabina, amb dues erres, a fi de reflectir la pronúncia popular
catalana del mot que és amb erre apicoalveolar vibrant sonora, també dita de
vibració múltiple. Aquesta ha sigut, d'aleshores ençà, l'única forma normativa
d'aquest vocable.
La primera edició del DIEC,
el DGLC,
el
GD62 i el DVal arrepleguen únicament i exclusivament la
forma carrabina. La segona edició del DIEC, el DCVB, el Diccionari General de Francesc Ferrer Pastor i el diccionari
del SALT3 recullen les dues formes, però carabina remet a carrabina, és a dir, la variant formal que reflectix
la pronúncia popular catalana del vocable és la forma principal i l'etimològica
n'és la secundària. L'entrada del DECat de Coromines diu carrabina o carabina: posa les dues formes al mateix nivell,
però escriu en primer lloc la forma popular catalana. El Diccionari valencià-castellà de la RACV i el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del
valencià de l'AVL arrepleguen
només carabina, que és la forma etimològica, i bandegen la
variant formal carrabina. Però ¿a on és la forma caravina, la que reflectix la pronúncia popular
valenciana del mot, amb erre apicoalveolar bategant sonora –anomenada també
vibrant
simple– i ve labiodental? En el Diccionario
general valenciano-castellano
de Joaquim Martí i Gadea trobem carabina
i caravina,
però la segona remet a la primera. La forma caravina,
a més de per Martí i Gadea, ha estat usada per diversos escriptors valencians,
especialment
meridionals, com ara l'erudit alteà Francesc Martínez i Martínez, però ha sigut
l'escriptor i gramàtic Enric Valor i Vives
el lingüista que més ha defés
aquesta forma ja que la va incloure tant en la seua Llista
de paraules del Fabra que caldrà esmenar
com en els seus vocabularis, el Vocabulari Fonamental i el Vocabulari
escolar de la llengua i, a més a més, la va usar a bondó en la seua obra
literària. Concretament, en el primer volum de la novel·la Sense la terra promesa, editada per Prometeo
l'any 1980, trobem la paraula caravina
nou voltes –set en singular i dos en plural– i en el segon volum la trobem set
voltes –tres en singular i quatre en plural–. Les variants carabina
i carrabina
no apareixen cap volta. Enric Valor va nàixer a Castalla (l'Alcoià) l'any 1911,
fill de penaguiler i de deniera, parlava un valencià meridional magnífic, va
estudiar molt a fons la nostra llengua durant tota la seua vida i coneixia molt
bé el lèxic valencià, sobretot el meridional. A més, era caçador i coneixia bé
les armes de foc. La seua decisió d'usar la forma caravina,
amb una sola r
i amb v,
va ser conseqüencia, sense cap mena de dubte, d'un estudi molt seriós i d'una
meditació pregona.
La
pronúncia amb so labiodental fricatiu sonor és la pròpia de la zona no betacista
i ho seria de tot el domini lingüístic si la plaga del betacisme no s'haguera
estés tant, empobrint i despersonalitzant la nosta llengua. Els valencians no
betacistes pronunciem amb so labiodental moltes paraules que, d'acord amb la
seua etimologia, hauríem de pronunciar amb so bilabial, sobretot quan la
b
va seguida d'una i.
En valencià no betacista és
habitual pronunciar amb so labiodental paraules com ara bicicleta,
bisturí,
biberó,
bitllet
o billar.
Eixa pronúncia es reflectix en la grafia normativa d'alguns vocables que no
s'escriuen amb la b
que correspondria a la seua etimologia sinó amb la v
de la pronúncia popular. Un exemple és el verb canviar
i els seus derivats, procedent del llatí tardà cambiare. Mentres el castellà i el
portugués escriuen cambiar
i l'italià cambiare
i scambiare,
nosaltres escrivim canviar.
De la mateixa manera grafiem amb v
la paraula llavi
procedent del llatí labĭum,
mentres que el castellà grafia labio
i el portugués lábio
(l'italià usa labbro,
procedent de la forma més clàssica labrum). Quelcom de semblant passa amb
la paraula savi,
derivada del llatí sabius, que el
castellà escriu sabio
i el portugués sábio,
però l'italià savio.
Especialment interessant és el cas de savina
(que acaba en –avina,
com caravina),
paraula derivada del llatí sabīna
que en castellà, italià i portugués s'escriu sabina
i en francés sabine
però que nosaltres grafiem amb v.
Fem
una ullada a veure com escriuen les llengües del nostre entorn la paraula que
estudiem. El francés usa carabine,
l'anglés carbine
i l'italià, el castellà i el portugués carabina.
Però aquesta darrera llengua té,
al costat de la forma etimològica, la variant formal clavina, amb
v labiodental, que reflectix la pronúncia popular portuguesa del mot i
que també és normativa i s'empra en la llengua culta.
¿Què devem fer els
valencians a l'hora de normativitzar el vocable que estudiem? Pense que podem
fer dues coses:
1) Seguir el criteri de
Pompeu Fabra i normativitzar únicament i exclusivament la grafia que reflectix
la nostra forma popular de pronunciar el mot, és a dir, caravina, i, cosa
que l'IEC ha tardat quasi un segle a fer, admetre la variant etimològica
carabina com a forma secundària.
2) Fer com els
portuguesos: normativitzar com a principal la forma etimològica carabina
i admetre com a secundària, però també normativa, la forma popular valenciana
caravina.
Però, tant si prenem una
decisió com si prenem l'altra, considere que, per una qüestió de dignitat, la
paraula caravina, la nostra forma popular i genuïna, ha de ser
imprescindiblement normativa.
El Diccionari
ortogràfic i de pronunciació del valencià de
l'AVL ja ha seguit el criteri de grafiar determinats vocables d'acord amb la
pronúncia genuïna valenciana de la zona no betacista, com és el cas de la
valencianització de la paraula castellana bobo
i el seu derivat bobada,
incloses en el DOPV
com a bovo
i bovada,
respectivament. El mateix criteri obliga a grafiar caravina.
NOTA 1:
- Casanova i Herrero, Emili, “Aportacions d'Enric
Valor a la lexicografia catalana: el Vocabulari Castellut de 1948, d'Enric
Valor i Josep Giner” dins Simposi Enric Valor. Actes (Diputació
d'Alacant, 1996, pàg. 160)
-Valor i Vives, Enric, Sense la terra promesa
(volum I,
Editorial Prometeo, València, 1980, pàgs. 160 i
344)
-Valor i Vives, Enric Vocabulari fonamental
(Editorial Plaza & Janes, Esplugues de Llobregat,
1988)
-Valor i Vives, Enric, Vocabulari escolar de la
llengua (Carena editors, València, 1989)
3)
Nou rebuts
domiciliats
Joan
Tudela
Publicat
al blog Anys d'aprenentatge de
La Malla,
dilluns 28 de maig del 2012
http://blocs.lamalla.cat/joantudela/2012/05/28/nou-rebuts-domiciliats/
(Publicat al Diari
de Barcelona el 13
d'agost del 1992)
Val la
pena saber on som, però abans hem de dir on volem arribar. Diguem-ho: volem fer
del català la llengua de la vida quotidiana a tota la nostra àrea idiomàtica.
Aquest és l'objectiu final de la normalització lingüística. En una societat
complexa i oberta com la nostra, la llengua quotidiana no és fàcil de delimitar;
però la podem identificar amb la llengua en què viu un dia qualsevol la majoria
de la gent. Val a dir que les coses petites també formen part de la vida i, per
tant, de la llengua quotidiana, tot i que no en parlem gaire. Per exemple, els
rebuts domiciliats. Examinarem avui els d'una llar normal, casa meva sense anar
més lluny. A veure què hi descobrim.
A
l'encapçalament del primer, hi diu Aigües
de Barcelona / Sociedad general de aguas de Barcelona. O sigui, els
del ram de l'aigua, amb el nom de l'empresa, es dediquen a nedar i guardar la
roba: meitat en català, meitat en castellà. La resta del paper practica un
bilingüisme, que no és l'ideal de la normalització, però que en l'etapa actual
podem qualificar de decent. El català hi figura sempre en primer lloc (adreça / dirección) i la part
mecanoscrita és només en català. No està malament, però podrien fer un pas més i
superar el bilingüisme innecessari (total
consum / total consumo) i normalitzar-se, és a dir, catalanitzar-se
del tot.
Els del
Gas Natural, que fins fa dues factures es deien Catalana de Gas, apliquen el
mateix criteri que els del ram de l'aigua, però una mica millor. Bilingüisme
encara més ordenat, el lloc del català encara més preferent, i els missatges
mecanoscrits són íntegrament en català, un pas més i arribaran a la plena
normalitat lingüística.
El
rebut de l'electricitat és de Fecsa –així, amb la sigla i prou–, però arriba
imprès en paper de la Caixa.
La part mecanoscrita, que és la que correspon a Fecsa, practica
un bilingüisme sense solta ni volta: equipos medida, però en canvi per a tota gestió truqui al (de la
qualitat de la llengua avui no en parlem). L'imprès de la Caixa és íntegrament en
català, però com que l'empresa que presideix Samaranch és tan diplomàtica com
ell, no m'estranyaria gens que els que fem servir el català als caixers
automàtics rebem la correspondència en català, mentre que els altres la reben en
castellà.
El
rebut de la
Telefónica és horrorós. Tota la part mecanoscrita és només en
castellà, igual que el nom de la companyia (es veu que l'accent de Telefónica és
més intocable que la
Constitució espanyola). I la resta del document practica un
bilingüisme castellà / català, que és innecessari, absurd i ofensiu: población / població, domicilio / domicili, importe /
import.
Als
rebuts de l'aigua, el gas, l'electricitat i el telèfon, hi hem d'afegir els de
cinc associacions. El de Sport Dyr ve en un imprès de la Caixa damunt del qual hi
apareix mecanoscrit el missatge de Dyr, tot plegat en català. Exactament igual
que el rebut, que gestiona l'associació de pares d'alumnes, de l'escola Estel
del Guinardó. El del Col·legi de Diplomats en Infermeria de Barcelona, tot en
català. El del Col·legi de Periodistes de Catalunya, també. I el de l'Associació
d'Escriptors en Llengua Catalana, igualment –només
faltaria!–.
En
resum, els rebuts domiciliats del món associatiu, molt bé; el de Gas Natural,
decent; el d'Aigües de Barcelona, també; el de Fecsa, no tant; el de Telefónica,
malament, el pitjor de tots.
A l'hora de rellegir
aquest article meu de fa vint anys que ara reedito, trobo que és particularment
vigent la idea de fer del català la llengua de la vida quotidiana; és a dir, la
llengua quotidiana.
Però més que res
tinc naturalment la curiositat de saber, vint anys després, quina és la llengua
dels rebuts domiciliats que mantinc. Som-hi, doncs.
A veure. La factura
d'Aigües de Barcelona és tota en català: ni gota de cap altra llengua.
Exactament igual que la factura de la companyia del gas, que ara es diu Gas
Natural Fenosa. Tota sencera en català és també la factura de l'electricitat,
ara d'Endesa, que ja fa temps va absorbir la Fecsa. Tota en la
llengua de Pompeu Fabra és també la factura d'internet + trucades de Movistar,
que pertany al grup de Telefónica. Igualment en català els rebuts del Dir (que
ara s'escriu així, amb la i llatina), del Col·legi d'Infermeria, del Col·legi de
Periodistes i de l'Associació d'Escriptors.
Ras i curt: tot en
català.
4)
5)
Espais Terminològics
2012: difusió i ús dels termes
Publicat a: http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/291/
El Termcat, en
col·laboració amb el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de
Barcelona, convoca la quarta edició dels Espais
Terminològics, dedicats en aquesta ocasió a la difusió
i l'ús dels termes.
Tindran lloc el dijous 28 de juny a l'Aula Magna de la Universitat de
Barcelona.
La intenció de la jornada és reflexionar sobre els aspectes que afecten
l'extensió i l'arrelament en l'ús dels termes: quins elements fan que una
determinada proposta terminològica tingui més possibilitats de ser acceptada i
utilitzada pels usuaris?; quines eines i quins recursos faciliten la difusió i
la implantació en l'ús de les propostes?; quin paper poden fer els professionals
de la mediació lingüística o dels diversos àmbits d'especialitat per a afavorir
la difusió de les propostes?
El professor Jean Quirion, reconegut especialista en aquest àmbit,
oferirà la conferència inaugural, que es completarà amb dues taules rodones que
abordaran el tema des d'una perspectiva aplicada. La primera estarà integrada
per professionals de la mediació lingüística en mitjans de comunicació, en
universitats, en l'administració pública i en empreses privades; i la segona,
per experts de diversos àmbits d'especialitat que tenen experiència en la
creació de materials terminològics.
Confiem que aquesta convocatòria despertarà el mateix interès que van
merèixer les edicions anteriors dels Espais Terminològics, i que el diàleg que
s'estableixi entre el nombrós col·lectiu de professionals interessats en la
terminologia permeti avançar en l'establiment dels millors mecanismes per a
facilitar l'ús dels termes catalans més adequats en tots els àmbits
d'especialitat.
Podeu consultar el programa de la jornada i inscriure-us-hi en aquesta
adreça: http://www.termcat.cat/docs/PDF/Espais_2012_Triptic.pdf
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig -
comare
2) Albert Jané - Els noms
de les ciències
3) Antoni Llull Martí - Del Caesar al Cèsar, el Kàiser i el
Tsar
4) Pau Vidal - Minyó
5) Pere Ortís - Netegem i enriquim la llengua
catalana (Barbarismes. Lletra F)
6)
Articles d'Albert Pla
Nualart
7) Màrius Serra -
Padellàs?
8) J. Leonardo Giménez - Jardí, fangar i
regat
9) Ramon Sangles i Moles - La lectura
digital
10) El futur del català, 27 anys després: Entrevista de Joan Tudela a Antoni Badia i
Margarit
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a
l'any 2012 és de 25
euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius
relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací