1)  500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú

Ja ho he escrit altres vegades i ho tornaré a fer les vegades que calgui: tot això del bilingüisme és un enorme despropòsit i només es practica en països rocambolescos. Els darrers a sumar-s'hi han estat els dirigents de Hamàs, que han decidit que l'hebreu serà obligatori a les escoles de la Franja de Gaza per tal que la quitxalla àrab pugui entendre el seu suposat enemic. Als països plurinacionals avançats aquest debat ha quedat joiosament superat. Ni l'anglès és llengua oficial al Quebec ni la majoria de francòfons de Suïssa entenen l'alemany ni pràcticament cap flamenc no sap parlar francès. El respecte a la diferència no es practica obligant ningú a parlar una llengua que no és la seva: es practica, precisament, respectant cadascú en la seva manera de fer i viure la vida.

És tot això el que al PP ni han entès ni sembla que entendran mai. Només així s'explica la darrera ocurrència que la diputada popular María José Cuevas va proclamar des del faristol del Parlament de Catalunya: que el president Artur Mas i els seus consellers alternin el català amb el castellà "per cortesia i deferència" envers els ciutadans catalans que tenen el castellà com a llengua habitual. Per descomptat, no cal dir-ho, aquesta diputada va fer la seva intervenció exclusivament en castellà, com fa sempre, tot passant-se la cortesia i la deferència amb els ciutadans catalanoparlants per l'arc del triomf. Molt bé, María José.

Tampoc no recordo que Paco Caja, que sembla el Hagrid de Harry Potter però en realitat és un dels capitostos dels grupets que volen imposar el castellà a les nostres escoles, digués ni un mot en català quan va intervenir, una vegada, davant del Parlament de Catalunya. No va tenir cap gest de "cortesia i deferència" envers ningú, oi María José? Com és que, llavors, no li vas cridar l'atenció? O és que, potser, en el fons ja et va bé perquè allò que t'amoïna no és el bilingüisme, sinó que és el català?

El problema és que ni la María José ni els seus amics del marginal món del bilingüisme (tres famílies contra dos milions de famílies) han entès que el president de Catalunya, i els seus consellers, parlen sempre en català per donar sentit i un punt de referència a un país d'al·luvió. Si Catalunya fos un Estat potser sí que el president hauria, de tant en tant, de parlar en alguna de les llengües minoritàries i estrambòtiques del país: ara castellà, ara urdú, ara xinès. Però mentre tinguem una situació de diglòssia tan greu i el castellà segueixi sent una llengua obligatòria imposada a cop de fusell i de decret, el president i els seus consellers han de parlar únicament en català.

La majoria dels cursos de l'Escola d'Escriptura -d'una durada no inferior a 15 hores- estan reconeguts pel Departament d'Ensenyament (Generalitat de Catalunya) com a activitats de formació permanent del professorat.

(Informeu-vos-en a la secretaria de l'Escola).

Escola d'Escriptura (Ateneu Barcelonès)

c. de la Canuda, núm. 6 - 08002-Barcelona - Telèfon: + 34 93 317 49 08