El Termcat recomana la primera fórmula, mentre que la segona també s'accepta

Alguns lingüistes defensen la necessitat de la dièresi i aposten per ‘tuït'

Des que es va iniciar el procés de traducció de la interfície de Twitter al català, a la web es debat si, per fer referència als missatges de no més de 140 caràcters sobre els quals orbita la xarxa social, s'ha d'utilitzar piulada o bé tuit. El Termcat recomana la primera, però no s'oposa a la segona. Amb tot, els lingüistes aporten ara un nou element per al debat: la dièresi. Si volem trencar el diftong que formen les dues vocals per obtenir dues síl·labes i posar l'accent sobre la i, caldria incorporar-la, però llavors es perdria una de les virtuts que esgrimeixen els defensors d'aquesta opció: la facilitat d'escriptura. El Termcat constata l'existència de les dues variants, i també de la fórmula piulet. Per tant, s'amplia l'oferta: piulada, piulet, tuit o tuït? Vet aquí la qüestió.

En tot cas, des del Termcat s'adverteix que no cal atabalar-se: “Com que es tracta d'una terminologia molt recent, són casos encara en discussió, així que no es pot parlar encara de correcció o incorrecció”, explica Xavier Fargas, cap de l'àrea d'informació i publicacions de la institució.

El centre de terminologia de la llengua catalana prioritza piulada amb un argument ben clar: “No es basa en el nom propi de la xarxa social. Twitter és ara la plataforma de microbloc més usada, però res no assegura que ho sigui per sempre. Si demà això canvia perquè Google, o qui sigui, fa una nova proposta amb més èxit, d'aquí a uns anys piulada podria seguir funcionant, mentre que tuit quedaria fora de context”, explica el filòleg, que remata: “A l'hora d'adaptar neologismes de caire tecnològic cal anar molt alerta, perquè poden caure ràpidament en l'obsolescència.”

Un altre dels avantatges de piular és que “s'integra perfectament en el sistema lingüístic català, mentre que les derivades a partir de tuit (tuitejar, tuiteig i tuitaire) grinyolen una mica més”.

El professor de sociolingüística de la UB Xavier Vila ha estudiat com s'implantaven els neologismes (en aquest cas, en l'àmbit esportiu) i explica que hi ha tres mecanismes per assumir un nou mot: “Un és manllevar directament la paraula de l'altra llengua. Mentre que cultures com l'anglesa o la francesa les incorporen amb la grafia original, nosaltres tendim a adaptar-les, i d'aquí sorgiria tuit. Un altre és utilitzar els recursos de la llengua pròpia per crear una paraula nova. I la fórmula intermèdia seria calcar el que fa l'original. En aquest cas, l'ús de to tweet (piular) com a metàfora.”

Vila té clar que les dues possibilitats “tenen coses a favor i en contra, la gràcia és que no és una cosa matemàtica, sinó que depèn de cada casa”.

D'arguments, se'n poden trobar molts. Els defensors de piular recorden que és més fàcil d'entendre per al parlant nadiu, perquè l'altra fórmula reclama un mínim coneixement de l'anglès. Qui fa campanya pel tuit sol lloar-ne la brevetat, que en aquesta xarxa social es valora molt. També la facilitat per escriure-la, però en aquest cas seria només aplicable a la versió sense la dièresi. Potser per això l'opció que la incorpora té un paper residual a la xarxa i és gairebé patrimoni exclusiu dels experts que se'n plantegen l'ús.

“Si al final del procés participatiu s'arriba a la conclusió que s'aposta per tuitejar i companyia, no hi haurà cap problema”, assegura des del Termcat Xavier Fargas.

Segurament, la tria de Twitter serà important per determinar quina opció preval entre els usuaris. Escollirà basant-se en la feina dels traductors voluntaris, però probablement trigarem diverses setmanes a escatir-ho, perquè el procés és lent. Per fer el salt al diccionari, però, el nou mot haurà d'estar molt més consolidat i caldrà esperar encara uns quants anys.

Els riscos d'un procés obert

Seguint el fil de #twitterencatalà, apareixien ahir missatges (alguns de personatges il·lustres) que defensaven la causa o es vantaven de formar part de l'equip de traducció amb unes faltes d'ortografia que feien sagnar els ulls. A més, la inexperiència dels traductors voluntaris sovint genera alguns problemes, com es pot comprovar en els diferents fòrums que hi ha a la mateixa plataforma de traducció del web.

Tot plegat potser farà que el procés sigui més lent, però no hauria d'afectar el resultat final. Com a mínim això creuen els experts consultats ahir per aquest diari, que lloaven el fet que Twitter, com abans havien fet Facebook i altres plataformes 2.0, hagi optat per un procés de participació obert i públic. “És una manera fantàstica de fer intervenir tots els implicats.”