Els últims a apuntar-se a l'argument monetari són les entitats en defensa del català, i encara més quan el que es proposen és una gosadia com la d'introduir la llengua en un món tan poc permeable i poruc com l'empresarial. El secret és adoptar el seu llenguatge. I això és el que ha fet la Plataforma per la Llengua amb la publicació del Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l'empresa, una petita guia, presentada ahir al Cercle d'Economia, que pretén facilitar a les empreses l'adopció del català tant per a les seves comunicacions internes com per a les externes.

L'entitat ja ha començat a distribuir entre les empreses els 4.000 exemplars del manual que ha editat amb el suport de les principals organitzacions empresarials del país, com ara el Consell General de Cambres de Catalunya, la Cecot, la Confederació de Comerç de Catalunya i la Fundació Vincle. El manual i el full adjunt contenen consells pràctics per normalitzar la llengua en un entorn sovint hostil i insisteixen, sobretot, en els avantatges crematístics del català. “El català és una oportunitat de negoci”, va assegurar Bernat Gasull, de la Plataforma per la Llengua, durant la jornada A l'empresa, en català. Gasull va explicar que l'etiquetatge en català augmenta perquè és rendible, però va lamentar l'incompliment del Codi de Consum, que obliga a etiquetar en la llengua pròpia del país.

Xavier Albertí, gerent d'Embotits La Selva, se'n queixa: “Amb el català a l'empresa s'hauria de fer com amb la immersió lingüística a les escoles: el govern hauria de fer complir la llei.” Ho diu el representant d'una empresa que fa vint anys que etiqueta en català tot i vendre la major part dels productes fora de Catalunya. Del temps en què per defensar el català s'apel·lava a l'èpica.

Ahir els parlava d'Agost, l'obra de Tracy Letts traduïda tan bé com sempre per Joan Sellent, que es representa de nou al Teatre Nacional. Avui hi torno per anunciar-los amb alegria i trompeteria que hi ha un moment en què l'actriu Anna Lizaran parla d'unes botes i en comptes de dir-ne bótes en diu botes. O sigui que ho diu bé. Quant temps deu fer que a Barcelona i a l'àrea del català oriental la gent anomena bótes les botes com si en comptes de calçar-se amb unes sabates ho fes amb uns recipients d'emmagatzemar vi? La gent diu: vaig a comprar-me unes bótes, i ara ja no perquè no hi ha disbarat lingüístic que em pugui espantar, però abans em pensava o feia veure que em pensava que en comptes d'anar a cal sabater anaven a cal boter. La gent diu mira quines bótes porto i jo em penso o faig veure que em penso que la persona que m'ho diu es desplaça sobre uns barrilets de fusta com els que duen els gossos santbernat penjats del coll.