La segregació lingüística escolar comença a les Balears

Ahir el conseller d’Educació del Govern de les Illes Balears, Rafael Bosch, va explicar com pensava aplicar la suposada 'lliure elecció de llengua' (al segon cicle d’infantil i al primer cicle de primària, quant a la lectoscriptura), entre català i espanyol. Segons el conseller, els pares podran elegir la llengua de la lectoscriptura dels fills, fet que implicarà, per primera vegada, la separació per motius de llengua dels infants dins el sistema educatiu de les Illes Balears. Amb aquesta decisió el govern de les Illes Balears trenca un consens que s’havia mantengut aquestes tres últimes dècades, fonamentat en el principi que, si hem de viure junts, ens hem d’educar junts.

Efectivament, els dirigents del PP balear, aquests últims mesos s’han omplert la boca amb conceptes com 'lliure elecció de llengua', sense tenir en compte, emperò, que la llibertat en l’elecció de la llengua requereix que els estudiants les dominin totes dues (suposant que la llibertat d’escollir sigui entre les llengües oficials). Només pot escollir --per tant, només té llibertat d’elecció-- qui pot expressar-se en les dues llengües oficials. Els monolingües (invariablement, monolingües en espanyol) no tenen gens de llibertat d’elecció. (El PP, tot sigui dit entre parèntesis, ens té acostumats a la perversió semàntica de conceptes com ara 'llibertat'.)

La 'lliure elecció' contradiu radicalment les conclusions del grup d’experts independent que l’any 2008 va analitzar el seguiment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) al Regne d’Espanya. Segons aquest informe, s’assoleix allò que marca la llei quant a competències lingüístiques (és a dir, que els alumnes siguin efectivament bilingües) allí on s’aplica el sistema d’immersió lingüística (ço és, al Principat) i, en canvi, no s’assoleix aquesta competència bilingüe allí on funciona un sistema diferent (mig bilingüe, a les Balears, o amb dobles línies, al País Valencià).

Ens trobam, per tant, en la disjuntiva entre el compliment dels objectius que estableixen l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística i la doble alfabetització, en català o en espanyol, segons què decideixin els progenitors. En tot cas, el sistema que pretén implantar el Govern de les Illes Balears no contribueix a afavorir la 'lliure elecció de llengua', sinó que provocarà, si no s’hi posa remei, que una part dels alumnes quedin fora de la llibertat real d’elecció, que, com hem apuntat més amunt, demana de conèixer totes dues llengües.

En un context de dissonància social quant a l’ús lingüístic com el que sofrim a les Illes Balears, només un ensenyament en què la llengua catalana sigui la llengua vehicular pot garantir la lliure elecció de llengua. Tota la resta contribueix a coartar la llibertat d'al·lots i al·lotes de les nostres illes.

Bernat Joan i Marí, sociolingüista i professor

L 'HTC One X és un dels smartphones més interessants que es pot comprar actualment. Pantalla gran, bona càmera i el processador més potent que he provat fins ara en un mòbil. Però quan configuro el seu sistema operatiu Android m'ofereix idiomes tan exòtics com l'alemany de Kènia, l'espanyol de Xipre i l'anglès de Lituània. En canvi, del català, ni rastre.

L'absència del català resulta flagrant tractant-se d'un model equipat amb la versió més recent de l'Android de Google, el més venut de l'actualitat, però no ens ve de nou. La majoria dels smartphones Android no inclouen el nostre idioma, com han denunciat blogs com Ebreandroid i Vadejocs, amb menció especial als models de Samsung, que és la marca que ven més Androids.

No és senzill assenyalar-ne els responsables, però podem descartar Google: els telèfons amb la seva pròpia marca -fabricats per Samsung!- inclouen la nostra llengua. El Galaxy Nexus la portava de sèrie i el model anterior Nexus S ha rebut fa poc una actualització que també la inclou.

Google posa el codi complet de les successives versions d'Android a disposició dels fabricants, que són els qui decideixen quines funcions conserven, eliminen o afegeixen. Això últim és el que havia fet fins ara Sony Ericsson (ara només Sony), que inclou el català des del seu primer model amb Android.

La resta dels fabricants de telèfons Android no són tan respectuosos amb el nostre mercat, i els seus aparells ens arriben sense català. Les marques i les operadores es passen la pilota de la responsabilitat: Samsung, HTC i ZTE estudien la possibilitat d'incloure el català, però sense comprometre's a cap data ni a actualitzar els telèfons ja venuts. Huawei diu que inclou en els seus aparells les funcions que li demanen els seus clients, les operadores de telefonia, mentre aquestes asseguren que respecten els idiomes que els proporcionen els fabricants dels telèfons. Fa uns dies vaig descobrir que el Galaxy SIII, el nou model emblemàtic de Samsung, sí que inclou el català, però fins dimarts que ve no podré comprovar si l'han mantingut en les unitats que vendran aquí.

I la competència?

El desgavell d'Android amb el català resulta especialment preocupant, ja que és el sistema operatiu que domina el mercat i cada vegada són més els consumidors que el tenen. Per si la situació no millora, convé ser conscients de les alternatives. Hi ha fabricants que inclouen el català, tot i que no sigui per amor al nostre país, sinó per poder participar en els concursos públics, on segons Carles Flamerich, director general de telecomunicacions de la Generalitat, s'aplica el requisit de l'idioma.

Tots els smartphones BlackBerry de la canadenca Research In Motion es poden configurar en català fins a la versió actual del sistema operatiu, la 7. Veurem què passa amb la futura versió 10, prevista per abans de final d'any.

Els iPhones d'Apple també inclouen el català de sèrie des de la versió 4 del sistema operatiu iOS. De fet, l'empresa de la poma ha acabat incorporant el nostre idioma als ordinadors Mac, amb la versió 10.7 (Lion) del sistema operatiu OS X.

Fins al novembre passat, tots els smartphones de Nokia portaven també el català. Ara només l'inclouen els models amb sistema operatiu Symbian, que la marca està abandonant. En canvi, els de la nova gamma Lumia no ofereixen el català perquè no ho fa Microsoft, que és qui aporta el sistema operatiu Windows Phone. A Nokia asseguren que han demanat a Microsoft que l'inclogui, i fonts d'aquesta empresa indiquen que probablement la futura versió 8 de Windows Phone sí que el porti, coincidint amb el llançament prenadalenc de Windows 8 per a ordinadors i tauletes. A diferència del que passa amb Android, Microsoft obliga els fabricants de mòbils a incorporar el sistema operatiu sense modificar-lo, de manera que quan els Windows Phone de Nokia estiguin en català, també ho hauran d'estar els de HTC, LG i Samsung, si és que segueixen fabricant-ne.

Control per veu, s'obre un altre front

Però no podem descansar: ben aviat, telèfons mòbils, televisors i cotxes es podran controlar amb ordres verbals, i de moment no podrem fer-ho en el nostre idioma. Apple ha anunciat que l'espanyol serà un dels pròxims idiomes que entendran els iPhones, però no ha donat data per al català, tot i que ja té enregistrades les veus de referència. Igualment, l'empresa Nuance disposa dels sons en català per als seus sistemes de reconeixement de veu, però Ford només li ha comprat aquesta funció en espanyol per als seus cotxes. ¿Compraríeu un cotxe si li podeu parlar però heu de fer-ho en un altre idioma?

Aquesta setmana s'ha presentat un enèsim estudi sobre la salut del català, aquesta vegada més centrat en els mitjans de comunicació. I per enèsima vegada les dades es poden interpretar de moltes maneres en funció dels interessos. L'entitat promotora de l'estudi, l'Institut d'Estudis Catalans, ha optat per veure l'ampolla mig plena i no mig buida. I això està molt bé. La conclusió és que sembla que la nostra llengua avança... tot i que amb moderació. De fet, amb tanta moderació que cal posar-hi molta imaginació per poder copsar aquest avanç. Perquè la veritat és que costa fer salts d'alegria només perquè ens diguin que un de cada quatre nascuts a Catalunya però de pares de fora –sí, sí, només un de cada quatre–, té el català com a llengua principal. O perquè ens diguin que un 10% dels castellanoparlants adopten el català com a llengua principal. I l'altre 90%? Què falla perquè la majoria de població no utilitzi habitualment la llengua pròpia del nostre país? Perquè això passa i passa aquí, a casa nostra. O sigui, a les comarques gironines on moltes persones es pensen que no cal preocupar-se per la salut del català ja que no pateix cap malaltia. Segur que no està malalt el català a les nostres comarques si, segons l'Institut d'Estadística, “només” poc més de la meitat de la població gironina té el nostre idioma com a llengua habitual? I no està malalt si al voltant del 40% de la població gironina fa servir només el català per comunicar-se amb les seves amistats?; i només el 50%, a casa?; i només el 41% amb els companys d'estudis?; i només el 40 a la feina?... Davant aquestes xifres no sembla pas que el nostre idioma gaudeixi de gaire bona salut ni que puguem llançar coets. Però són dades sovint desconegudes o menystingudes o ignorades o, el que és pitjor, negades amb l'argument que al nostre entorn “tothom” parla català. Però la seva supervivència no es limita al nostre entorn. Hi ha entorns molt a prop de casa nostra on no se sent ni una paraula en català. “No em cal, perquè amb el castellà ja en faig prou.” Frase molt habitual que esgarrifa encara més quan la diuen sense cap mena de vergonya persones que fa 10, 15 o 20 anys que viuen al costat de casa nostra. Per capgirar aquesta situació primer cal prendre consciència i convèncer-nos que la majoria de la població catalana no té com a llengua habitual la pròpia del país, o sigui el català.