Diari de Balears
Editorial (19 juny
2009)
Conferència d'
a
trentaqueté
Molt de pressa, a tota velocitat.
abranor
Ardor d'estómac.
aigua de calaguala
Allò que ens decep, que ens
desenganya, que frustra les esperances que hi havíem
posat.
alborça
Fruit de l'arbust o arbre de la família de les ericàcies que rep el nom científic d'Arbutus unedo.
angimbori
(atzimbori)
Objecte inútil, inservible, especialment quan té una grandària
considerable i més aïna fa nosa.
aplegar i
envasar
Locució que s'usa per
a expressar que algú, només arribar a un lloc, aconseguix de seguida tot allò
que s'havia proposat i li ix bé.
bequinot
Persona curta d'enteniment, d'excessiva bona fe, infeliç, sense malícia, que
és fàcil d'enganyar.
borruntada
Impuls anímic fort que a algú li ve de colp i volta, sense cap motiu
aparent que ho justifique, i que es posa de manifest en accions no meditades.
Ramalada, rampell, rauxa.
borum
1)
Conjunt confús de sorolls produït per molta gent que parla, crida, riu, etc.
2)
Grup considerable
de persones o d'animals, especialment quan es mouen de manera desordenada fent
una remor somorda.
botxinxe
Taverna o vinateria
pobra, de poca categoria i més aïna xicoteta. També s'aplica, per extensió, a
bars, sempre que siguen un xibiu, un tuguri, i els clients siguen gent més aviat
vulgar.
cara de poma sirga
1)
Es diu de la cara de qui està contrariat, enutjat, descontent, decebut.
2)
Es diu de la cara d'algú que traspua hostilitat, enemistat, animadversió.
3)
Es diu de la cara de la persona que, a causa d'una malaltia, la té grogussa, triada, descomposta, trista.
carn fugida
1)
Massa muscular que s'ha desplaçat del seu emplaçament habitual com a conseqüència d'un traumatisme i forma una protuberància visible.
2)
Distensió d'una articulació, com a conseqüència d'una vencillada
violenta, sense que l'os es trenque ni es desplace del seu lloc habitual, però
amb ruptura d'algun lligament o d'algunes fibres musculars
periarticulars.
carrera de
món
Coses que passen en la vida i que no es poden evitar. Llei de
vida.
cucarró
Petita aglomeració de brutícia i cèl·lules epidèrmiques mortes que es
forma en fregar la pell.
cuscanelles
Sensació experimentada en algunes parts del cos, especialment les
plantes dels peus, les aixelles i la part anterior del coll, quan són
lleugerament estimulades pel tacte, que provoca la rialla i que, en cas
d'insistir molt, produïx convulsions de tipus nerviós.
de fil de vint
1)
Molt bo, molt ben fet, de primera categoria, de la màxima qualitat, sense el més mínim defecte, excel·lent.
2)
Molt mudat, molt ben vestit, impecable.
donar ferri-busterri (a algú)
Donar
(a algú) un disgust de mort, deixar-lo moralment fet pols.
enxorlar-se
Dit d'una persona:
restar amb l'ànim suspès, abstreta, absorta, admirada, en la contemplació d'algú
o d'alguna cosa o en els propis pensaments.
esgoladora
Objecte de metall o de plàstic dur consistent en
un pla inclinat pel qual els xiquets s'esgolen, és a dir, s'hi deixen anar cap
avall lliscant. Aquest artefacte es col·loca en els parcs infantils dels jardins
de les ciutats a fi que els xiquets juguen.
farnera
1)
Caixa que arreplega la farina en el molí fariner.
2)
Caixa on s'alcen els diners
i les coses de valor.
fornet
Construcció de forma aproximadament ortoèdrica, buida per dins, que es
fa en els cementeris amb la finalitat de col·locar-hi un cadàver en posició
horitzontal. Nínxol.
gavarrot
Fruit de la gavarrera (planta de l'espècie Rosa
canina).
gobiós
Que tot ho vol per a ell. Que té un desig immoderat d'aconseguir coses.
Que menja amb avidesa. Cobejós.
greixonera
Plat alcoià a base de tomaques, creïlles i albergínies cuites al
forn.
guisguet - visquet
1)
Persona que sempre està molestant els altres per broma, per riure's de la reacció d'aquell a qui incomoda.
2)
Perepunyetes, persona molt exigent, molt detallista, molt
perfeccionista, que de tan primmirada resulta molesta.
mercolí
Persona que porta els seus productes al mercat amb la finalitat de
vendre'ls.
morrió
Deute.
mostós
Mancat de netedat, tacat, brut, però no de manera
exagerada.
olià
Paper amb versets festius que, a Alcoi, tiren al públic els festers, especialment els membres de la filada de llauradors, en les entrades de Moros i Cristians.
La paraula alcoiana
olià és una evolució del mot al·leluià.
penella
Porció de terreny escabrós no gaire gran i apartat de la
població.
petiquerri (petiterri)
Errada de poca importància.
pinyata
Eixida festiva al camp.
ratot
Nom donat a diversos mamífers de l'orde dels quiròpters. Rata penada,
ratapinyada.
somiacoques
Persona fantasiosa, propensa a il·lusionar-se fàcilment per coses
difícils, estranyes o impossibles. Il·lús, somiador.
tara
Quantitat d'un aliment sòlid que es pren com a aperitiu i com a
acompanyament d'una beguda, normalment alcohòlica.
tindre panzell
Tindre sang freda, tranquil·litat, capacitat d'autodomini, davant de situacions adverses o molt desagradables; ser capaç de suportar amb paciència i tranquil·litat, sense immutar-se, injúries i afronts.
torra coca,
Virtudetes
Exclamació d'incredulitat que s'usa com a negació emfàtica i menyspreadora per a posar de manifest que no ens creiem allò que ens diuen.
tramússol
Tramús.
traure el
rot
Gloriejar-se de les pròpies qualitats o dels propis mèrits.
tresullat
Que té els ulls, desviats respecte a la posició normal. Estràbic
La
conferència forma part de la presentació a Alcoi de la revista Aula de
lletres valencianes.
Fidelitat tossuda A aquesta ciutadellenca de 82 anys, i tota una vida dedicada a la llengua i la docència, li escau la mateixa definició que al seu pare, el prohom Francesc de Borja Moll. Aquest migdia és investida doctora 'honoris causa' per la UOC
Entre altres coses. Llicenciada en filologia romànica a la UB el 1953. Professora. Directora general de Política Lingüística de la Generalitat (1980-1988). Creu de Sant Jordi (1988). Membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1993. Membre de la Comissió de Transferències Estat - Illes Balears. Coordinadora de la campanya de normalització lingüística a les Illes (1990-1995). Sòcia fundadora de l'Obra Cultural Balear. Premi Ramon Llull (1997). Col·laboradora en els dos últims volums del monumental Diccionari Català-Valencià-Balear , l'Alcover-Moll, obra del seu pare, Francesc de Borja Moll, i mossèn Alcover, que "s'asseia al menjador de casa per contemplar na Molleta". Aina Moll (Ciutadella, 1930).
El 2010 va dir, en relació als anys 80, que amb la llengua "no hi havia cap problema llavors ni n'hi ha ara". Ho manté?
[Riu.] No tant. Tenim un president de govern [el popular José Ramón Bauzá] que comença a empipar. Però vaja, no... La gent no li fa cas. No se'n sortirà. No.
En aquell mateix acte també va dir que "el manifest dels 2.300 [origen dels antinormalització lingüística] no ha fet gaire mal"...
Sí... [poc convençuda].
L'hi dic també per les últimes sentències del Tribunal Constitucional, el Suprem i el Superior de Justícia de Catalunya...
Els tribunals són els que empipen més [riu], però en realitat, no ho sé, jo diria que la gent no els segueix, no en fa cas. A Mallorca almenys la gent no en fa cas. I la gent és decisiva.
¿I la política, l'administració, la justícia no poden aturar la gent?
Jo no ho crec. Però, vaja... Segurament ho intentaran.
El conflicte lingüístic es viu diferent al Principat i a les Illes. ¿És pel volum d'immigració?
Si a les Illes hi hagués la mateixa immigració que hi ha a Catalunya les polítiques de Bauzá serien més perilloses, sí, esclar. Perquè a qui ve de fora és més fàcil fer-li creure que som nosaltres els perillosos, que som els que imposem.
Llei de política lingüística, Termcat, Digui, digui , la Norma... Projectes seus i d'Isidor Marí, amb un equip de només 25 persones!
La quantitat, si és gent que treballa bé, sempre ajuda molt, esclar. Però el fet d'imaginar i crear i anar fent també ajuda bastant.
¿Tocaria repetir aquelles campanyes, actualment?
Home, sempre ajuden.
¿Les millorarien les noves tecnologies, les xarxes socials?
No ho sé, sembla que hagin d'ajudar, però a vegades perjudiquen.
L'any 1947 vostè, el seu pare i Sanchis Guarner van fer un viatge enquesta per Catalunya per a l'Atles Lingüístic Peninsular. Tindria sentit, ara? Com es faria?
Sentit, sentit, jo crec que sí. En Joan Veny ha enllestit no fa gaire el cinquè volum del seu [ Atles Lingüístic del Domini Català , amb nou volums previstos]. És cert que va fer les enquestes fa temps, però encara hi ha prou població autòctona en molts indrets que mantenen el dialecte.
Pasqual Maragall i Jaume Matas, per resumir, no es van entendre el 2004 per nomenar-la directora de l'Institut Ramon Llull. ¿És una espina clavada?
[Pensa.] No. Aquelles coses que passen. Bé [riu], ja passaran del tot...
Quin sentiment li desperta que la facin doctora honoris causa ?
Des que m'ho van comunicar i sobretot aquests dies he pensat molt en el meu pare, Francesc de Borja Moll, que el van fer honoris causa unes quantes vegades [universitats de Basilea, Barcelona, València i de les Illes Balears]. I ell sempre deia que d' honoris causa no se'n considerava mereixedor, però d' amoris causa sí. [Riu.] Havia fet molta feina... Penso que fins fa pocs anys jo hauria pogut dir el mateix, el que passa és que, noi, aquests darrers anys...
En tot cas li podrien fer el mateix llibre biogràfic que vostè va fer del seu pare, Francesc de Borja Moll: la fidelitat tossuda .
És cert, per allò que diuen, que els testos s'assemblen a les olles.
Fidelitat tossuda com la que demostren amb l'altra gran marca de la família, l'Editorial Moll, tot i els problemes i la crisi...
[Es mira el seu germà, Francesc de Borja, director de l'editorial, que és qui respon.] El problema és que la crisi ens arriba en un moment en què havíem fet massa inversions. Ara la crisi general i en concret la que afecta el món del llibre també han agreujat la situació.
L'essència, el simbolisme de l'Editorial Moll es manté?
[Hi torna Aina Moll.] Només cal veure que es va mobilitzar tanta gent quan vam demanar ajuda.
¿En situacions com aquesta també es posen a prova les prioritats de l'administració?
Sí, bastant. [I rebla el germà.] No hi ha contacte amb el govern [balear].
Durant la seva gestió dels 80 a Catalunya, TV3 va jugar un rol decisiu en la normalització. L'ha jugat IB3?
Ajudar penso que ha ajudat a tirar endavant, en general. No sé ara.
8)
Taules redones a la Facultat de Filologia de la Universitat de València
9)
10)
La Direcció General de Política Lingüística actualitza el libre Citació bibliogràfica