InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.400
membres]
Butlletí número 650 (dimarts 01/05/2012) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
4) Josep Manuel Esteve -
LLENGUA I EMOCIÓ. Set mirades sobre el goig de
ser.
10) Presentació del
llibre Llengua i emoció a Canet de
Mar
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
46).
122. La llengua és l'arxiu
més antic de la història.
Joan Coromines
Lingüista
2)
Publicat en EL PUNT diumenge 22 d'abril
del 2012
Lliris Picó i Carbonell
No sé si us he explicat alguna vegada que, a banda de fer de
curranta d'oficina, d'etiquetadora de llibres a la Biblioteca Enric
Valor, penjadora de quadres en algunes exposicions i d'ocasional “florero” en
alguna conferència, aquesta que us escriu també és mestra, de titulació i,
sobretot, de vocació. La veritat és que mai no he exercit amb xiquets perquè la
vida m'ha portat per altres camins i l'únic que he fet relacionat amb la
docència són cursos de valencià per a periodistes i per a personal sanitari. He
ensenyat llengua durant 15 anys a persones adultes. I, sabeu?, m'agradava.
M'agradava molt. Pense que segurament ensenyar a persones fetes i dretes no deu
ser molt diferent d'ensenyar a nens. He ensenyat a llegir, a escriure i a parlar
a centenars d'alumnes i sobretot els he ensenyat qui som i com som els
valencians i per què som com som.
Al llarg d'aquesta dotzena i mitja d'anys fent classe m'he trobat de tot. He
viscut algunes anècdotes negatives, com per exemple, quan feia classe al Centre
de Producció de Canal 9 a Alacant, hi havia dies que hi anava i em trobava
l'aula buida i esperava deu minuts, deu més i els alumnes no arribaven, cinc més
i continuava sola. Una hora i allà no havia vingut ningú. M'ha passat també
trobar-me gent que venia a les meues classes com qui va a classe de boixets o de
punt de creu a passar l'estona sense el més mínim interés d'aprendre llengua. I
m'he trobat també persones d'aquelles que et fan la classe incòmoda perquè se'ls
veu estampat a la cara el rebuig per la llengua i enganxat a la veu un to
d'absolut menyspreu per tot allò que siga diferent del que ells són.
Tot això, però, com dic, no han passat de ser simples (i ximples) anècdotes.
Fent classe he passat molt bons moments com per exemple quan en un nivell
inicial el primer dia t'adones que hi ha gent que no entén absolutament res, que
està a l'aula com si estiguera en un altre planeta i passades un parell de
sessions ja són capaços de construir frases senzilles i se'ls il·lumina la cara
quan s'escolten a ells mateixos. També han estat molt agradables els finals de
curs quan gent que incomodava a classe perquè venia carregada de prejudicis
contra tot el que fóra diferent d'ells començaven a mirar-me d'igual a igual, a
respectar la meua llengua i la meua cultura i, alguns fins i tot, a sentir-la
una mica seua.
Tanmateix, a partir d'ara ja no faré classe perquè les institucions per a les
quals treballava, abraçades al colp de tisora, han prioritzat l'anglés com a
única opció d'idioma en els cursos de formació continuada. La notícia m'arriba
justament quan en l'altra faena que faig, la gestió cultural i la dinamització
lingüística, també ens veiem abocats a mirar en què gastem fins l'últim cèntim,
perquè les retallades també esfilagarsen la cultura. Amb la llengua retallada
fins a mínims aterridors, què li queda a aquesta mestra? Doncs pense que quan a
una mestra li tapen la boca el que li queda són les mans i un teclat on anar
filant aquesta teranyina en la qual enganxe cada setmana el meu descontent i el
meu convenciment que, malgrat que som una societat amb els drets lingüístics
mutilats, no pensem callar ni deixar-nos acorralar perquè en som molts i entre
tots podrem rebentar les reixes del corral.
3)
Publicat en el diari ARA dimarts 24 d'abril
del 2012
Centenars de voluntaris, convocats per la Plataforma per la Llengua i
associacions d'immigrants, han format el lema "El català, llengua
comuna"
Centenars de
persones, convocades per la Plataforma per la Llengua i 23 associacions
d'immigrants, han alliberat aquesta tarda un miler de globus en defensa de la
llengua catalana. Coincidint amb la celebració de la diada de Sant Jordi, i des
de la plaça dels Àngels de la capital catalana, els participants han deixat anar
globus amb un missatge personal per reivindicar el paper del català "com a
element d'inclusió de les persones nouvingudes i com a eina que contribueix a la
cohesió social", segons han informat els organitzadors. Els voluntaris s'han
distribuït perquè els globus dibuixessin el lema "El català, llengua comuna", i
després els han deixat anar i s'han enlairat cap al cel.
L'acte s'ha inscrit en el primer 'muralmob' per la llengua, que
ha inclòs també un concert en acabar el llançament dels globus, mentre les
parades de les associacions convocants han estat venent roses i llibres davant
del Macba. Els assistents, que s'han aplegat a la plaça dels Àngels a partir de
quarts de sis de la tarda, s'han anat distribuint per l'espai i escrivint
missatges en favor del català, que després s'han enlairat en globus cap al cel
de la capital catalana. Els organitzadors han destacat que els globus són
biodegradables i, per tant, respectuosos amb el medi ambient.
El projecte ha comptat amb la participació de nombrosos
col·lectius de nouvinguts i de personalitats conegudes com l'actor Quim
Masferrer, de Teatre de Guerrilla, que ha exercit d'animador de l'activitat, o
l'escriptor i periodista Màrius Serra, que ha protagonitzat l'espot de la
campanya.
'Muralmob'
per la llengua: 'El català, llengua comuna', dit amb
globus
4)
LLENGUA I EMOCIÓ. Set mirades
sobre el goig de ser.
Àngel Velasco i Quim Gibert (eds.)
Les reflexions aportades durant els anys 2010 i 2011 en les
jornades sobre dignificació lingüística a Fraga, en la Franja de Ponent, ens situen en un àmbit
fronterer del domini lingüístic del
català, en què parlar de drets lingüístics ens pot recordar l'estat fràgil en
què es mou la nostra llengua, que abasta quotes de dubtosa cooficialitat o
d'“especial protecció” en altres quatre departaments geogràfics sota tutela
espanyola o francesa.
Amb el subtítol que inclou el sintagma “el goig de ser” s'endevina una
voluntat d'autoafirmació i de construcció de discurs crític amb el poder que
ajunta mirades psicològiques, filosòfiques o lingüístiques, entre d'altres, amb
un fil conductor unitari que aporta llum sobre el camí –individual i
col·lectiu- que
cal seguir per assolir la condició de ciutadà normal i no de súbdit com afirma Josep Maria
Terricabras.
Les aportacions sobre el redreçament de les condicions d'ús i la
planificació lingüística de la nostra llengua, situaven l'eix del debat des dels
anys setanta, amb les aportacions esclaridores de la sociolingüística
progressista, en un àmbit político-institucional necessari; la psicologia social
amb les aportacions de F. Suay i G. Sanginés (Sortir de l'armari lingüístic, 2010)
apunten l'individu com a membre d'una comunitat lingüística en la cruïlla de la
l'apel·lació a la
responsabilitat conscient i l'acció col·lectiva per engegar processos de
canvi actitudinal; la psicolingüítica ens descobreix l'apecte emocional de les
paraules que ens serveixen no només per a comunicar-nos sinó que, a més, creen
un espai d'identificació, de vivències compartides i de visió del món
particular.
D'altra banda, la memòria històrica, ens fa reviscolar, més enllà de les
anècdotes personals, la nostra raó de ser i el continuats entrebancs que se'ns
han posat per “ser”, fins a voler-nos
dimissionaris, amb poca autoestima, miops davant les possibilitats de la nostra
llengua -pel fet de ser diferent de la dels nostres poderosos veïns amb estat,
exèrcit i polítiques culturals assimiladores. Com ho resumeix Jordi Bilbeny en
la ponència “Llengua, justícia i veritat”: “...quan una nació ocupa una altra i la vol
assimilar sempre n'acostuma a eliminar bàsicament tres coses: el passat, o sigui
la història; el cos jurídico-institucional (elimina les institucions i suprimeix
les lleis) i la llengua.”
El teixit del llibre ens il·lustra de manera satisfactòria la
riquesa d'un discurs que ha deixat de ser victimista per tal de ser constructor
de sinèrgies i catalitzador en una
direcció positiva, que ajunta la sensibilitat acadèmica (Josep Borrell, Rosa
Calafat, Bilbeny, Terricabras), l'àmbit institucional (Eva Monrós), l'aportació
de col.lectius socials militants com l'Institut d'Estudis del Baix Cinca que
promou les jornades de dignificació lingüística, o les individualitats
creatives, des del món del periodisme, com Matthew Tree, al de la psicologia social (Quim
Gibert).
“El discurs ideal és aquell que no
vol convéncer l'oient...” ens recorda Q. Gibert tot citant Ferran Ramon
Cortés, expert en comunicació interpersonal. Referint-se la descoberta de la
llengua de l'escriptor de Perpinyà, Joan-Daniel Bezsonoff, afegeix el seu
testimoni ben gràfic: “Em van donar les
claus del cotxe, després amb el cotxe he anat on jo he volgut. Però sense les
claus no pots arrencar. La llengua és clau.” Matthew Tree, des de la
perspectiva que té del món editorial ens recorda que el català literari no té
cap llengua que li faça de pont, no té voluntat de fer-ho el món que s'expressa
en castellà, al contrari, ens invisibilitza; però alhora recorda la volada
ascendent que prenen les traduccions d'autors catalans a l'alemany, que podria
esdevenir llengua pont, com ho és de moltes llengües eslaves, de l'hongarés o
del romanés.
Josep Borrell, des de l'experiència del poeta, parteix de l'afirmació
romàntica de la llengua com a ànima del poble i transita per les reflexions de
J. Tuson i S. Serrano sobre la diversitat lingüística del món i els
imprescindibles espais de comunicació que creen les llengües. Eva Monrós ens fa
una interessant exposició, des del seu coneixement de la diversitat lingüística
de Catalunya, com a membre del Grup de Llengües Amenaçades, i ens parla de la
solidaritat que pot despertar en els nouvinguts que pateixen una situació de
minorització semblant, el fet d'oferir-los d'antuvi la nostra llengua sense
prejudicis, una llengua que: “...és una
eina d'inclusió i d'integració (...) les nostres paraules estan dient a
l'interlocutor “vull ajudar-te a ser dels nostres”.”
Rosa Calafat, des de la seua aportació semiòtica aplicada als titulars
dels mitjans de comunicació i de les campanyes a favor de l'ús del català, ens
redescobreix la màxima que “voler és
poder” i fa un toc d'atenció en aquelles expressions genuïnes nostres
bandejades per solucions castellanes o angleses des dels mateixos manuals
d'estil catalans.
Només trobe a faltar alguna aportació des de l'actualitat valenciana, que
no deixaria d'enriquir més, si hi cap, aquest discurs multidisciplinar que
abasta la totalitat del nostre domini lingüístic; tot i això la riquesa de les
fonts i les anàlisis aportades deixen albirar un futur pròxim esperançador i
valent que ens faça eixir de l'engany secular a què ens han sotmés els nostres
governants, vertaders “contraplanificadors lingüístics”, i de l'autoengany que
ha guiat els qui s'han emmirallat en febles regionalismes empobridors. El llibre
ens assenyala una utopia possible que, en forma de poesia, ja deixà per escrit
l'eivissenc Marià Villangómez: “Voler l'impossible ens cal,/ i no que mori
el desig”.
Per acabar,
en la línia de les expressions i paraules amb valor emblemàtic que esmenta R.
Calafat, no em puc estar de citar l'eslògan d'un acudit gràfic reproduït el mes
de març en El Temps (secció
“Gatonera”): Xe! we
can.
Josep Manuel Esteve. Professor i
escriptor
5)
Publicat en la web de Plataforma per la
llengua dimecres 25 d'abril del 2012
Ha estat Setmana Santa, temps de reflexió. M'inspiro
en la portalada principal de la Sagrada Família, la de la futura façana de la
Glòria, obra d'en Josep Maria Subirachs sota els esquemes d'Antoni
Gaudí.
Actualment ja hi ha esculpida la porta de bronze que ha de ser la porta
principal de la basílica, i el simbolisme és realment contundent: en un fons amb
frases de la pregària de Jesús en molt llengües, hi ha escrit en llengua
catalana el Pare Nostre, en gros. El català llengua comuna, una llengua
sostenible que s'obre a la majoria de llengües de la humanitat i les abraça, un
emblema de l'obertura de la societat catalana al Transcendent, conjuntament amb
les altres llengües, amb la resta de la humanitat. El català, tal i com
simbolitza la porta escultòrica, esdevé una llengua que a casa nostra vertebra
una diversitat de cultures i llengües des del respecte i l'amor, llengües que
ens enriqueixen i amb qui volem compartir l'esdevenidor. És de nou l'Obra Mestra
d'Antoni Gaudí que simbolitza el discurs inclusiu de la llengua catalana com a
preconitzadora de la vida en comú. Gaudí va estimar la llengua catalana, i va
lluitar-hi en tota mena de contextos, i ara, el majestuós temple, amb la portada
esmentada i amb els seus espais, ens enlaira cap als horitzons que Gaudí havia
somiat.
El discurs de la porta principal de la basílica de la Sagrada
Família i de la seva construcció és també l'eina mare del treball que realitza
la Plataforma per la Llengua, l'ONG del català, clau de volta de totes les
actuacions: El català llengua comuna! El català suma!.
I el dia de Sant Jordi, les entitats de persones immigrades,
amb l'ONG del català al davant, vam reproduïr també aquest simbolisme, a imatge
de l'emblema de la porta, mitjançant la construcció d'un Muralmob per la llengua de globus que
difondrem per Internet, la presència de les entitats de persones immigrades, i
la celebració d'un concert per a la cohesió social: el mateix missatge, la
mateixa força. La construcció d'una llengua comuna, la construcció d'un Temple
per a un Poble que acull a tothom.
Missatges de cohesió són necessaris en uns moments difícils per
la llengua i la societat, i no en va volem tenir un record per a les Illes.
Volem posar els elements perquè el català pugui sumar, i perquè puguem
aconseguir una societat cohesionada, de respecte i de convivència, un model per
a altres societats.
Ha estat Setmana Santa, temps de reflexió. La Sagrada Família
ens transcendeix i ens empeny a continuar defensant els ideals d'Antoni Gaudí,
entre d'ells, el de potenciar i lluitar per la llengua catalana com a eix
vertebrador i font de benaurança, i contribuir, d'aquesta manera, a fer un món
millor, més just, de respecte, i finalment de pau
Amén.
Martí Gasull i
Roig
6)
Publicat en tribuna.cat divendres 20
d'abril del 2012
La llei significa un retrocés sense precedents per
a l'estatus legal de la llengua pròpia i oficial de les Illes Balears i un atac
al dret dels ciutadans a ser atesos i entesos en català per part de
l'administració pública.
Aquesta setmana el president de l'OCB, Jaume Mateu, i el
coordinador de l'entitat, Tomeu Martí, han presentat al registre del Parlament
al·legacions al projecte de modificació de la llei de funció pública adreçades a
tots els grups parlamentaris. L'entitat s'ha acollit, d'aquesta manera, al
tràmit de recaptació d'opinions i elaboració de dossier previst en el procés
d'aprovació de les lleis. L'OCB també ha presentat al·legacions en nom de dues
entitats de Formentera (Obra Cultural de Formentera i Comissió de Festes de
Santa Maria).
Posteriorment, Jaume Mateu ha explicat que
les al·legacions insisteixen en la línia de les més de 12.000 al·legacions
presentades per ciutadans, associacions i ajuntaments de les Illes Balears
(alguns d'ells del PP): que la llei de funció pública significa un retrocés
sense precedents per a l'estatus legal de la llengua pròpia i oficial de les
Illes Balears i un atac al dret dels ciutadans a ser atesos i entesos en català
per part de l'administració pública. Mateu ha retret al Govern no haver fet cas
a les al·legacions presentades per milers de ciutadans, que ha considerat un
menyspreu a la democràcia, i ha explicat que l'entitat demana als grups
parlamentaris per demanar-los que retirin el projecte de llei.
Ha tengut unes paraules especialment per als diputats del
PP, a qui ha demanat que votin en consciència contra aquest atac a la cohesió
social i als drets de la ciutadania, i per al president del Parlament, Pere
Rotger. El president de l'OCB ha recordat que Rotger sempre s'ha manifestat a
favor de la llengua pròpia i dels consens que va suposar la llei de
normalització lingüística; que al llarg dels seus anys de batle d'Inca i de
president del Parlament ha tengut una línia impecable de suport a l'idioma de
Mallorca; i que va ser un dels dirigents que varen fer rectificar José Ramón
Bauzá quan va assegurar, en un programa de ràdio, que derogaria la llei de
normalització lingüística.
Per tot això, Jaume Mateu ha
afirmat que seria incomprensible que Pere Rotger votàs a favor d'aquest projecte
de llei. El president ha reiterat la demanda de l'Obra Cultural Balear, del
conjunt de la societat civil, i de les més de 50.000 persones que es varen
manifestar el passat 25 de març a Palma, de que es retiri la tramitació del
projecte de la llei de funció pública.
7)
Publicat a
Catalunya supera per primer cop el
milió de lectors de llibres en català, 2,5 punts més que fa cinc anys, un
indicador que l'edició està “totalment
normalitzada”
A les portes de Sant Jordi, la Cambra del Llibre de Catalunya va
presentar ahir el darrer Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que assenyala
que Catalunya supera per primer cop el milió de lectors de llibres en català i
assoleix la xifra d'1.041.000 persones, cosa que suposa un increment del 9,5% en
els darrers cinc anys. El 2007 el 24% dels lectors llegien llibres en català, i
ara ho fan el 26,4%. “Cada vegada més els editors treuen els títols en castellà
i català alhora i amb el mateix preu, de manera que l'edició del llibre en
català està totalment normalitzada”, argumentava ahir Xavier Mallafré, president
de la Cambra del Llibre de Catalunya i del Gremi d'Editors de Catalunya, durant
la presentació dels resultats.
Un altre motiu podria ser, segons Mallafré, el fet que “el
sector dels lectors en català és més fidel i compromès amb el català”. Per
contrapartida, el consum de llibres en castellà disminueix un 5,3%.
En general, els lectors de llibres a Catalunya han augmentat un
3% l'últim any i un 8% els darrers cinc anys. Actualment llegeixen llibres el
61% dels catalans (3,9 milions). “Aquestes xifres són esperançadores per poder
assolir en uns anys el 71% de la mitjana europea.”
Llegir llibres continua sent el segon consum cultural més estès
entre els catalans (60,6%) després d'escoltar música (93%). Pel que fa al retrat
tipus del lector de llibres, segueix sent una dona de 25 a 54 anys, amb estudis
superiors i de classe mitjana-alta, mentre que els que menys llegeixen són els
homes de més de 65 anys de classe mitjana baixa.
El Baròmetre s'ha elaborat a partir d'una mostra d'individus de
més de 14 anys durant el 2011 amb 24.683 entrevistes. L'estudi es pot consultar
sencer a www.fundac.org.
Menys vendes
Una de les dades més sorprenents que es
desprenen de l'estudi és el fet que, si bé els resultats dels hàbits de lectura
són “positius”, en canvi no tenen una repercussió en les vendes, que tenen “un
cert descens”. Del 2009 al 2011 s'ha comptabilitzat una caiguda acumulada de
l'11%, i el primer trimestre de l'any la caiguda oscil·la entre el 3% i el 5%.
“D'una banda es deu a un augment d'usuaris de les biblioteques i de l'altra a la
pirateria.” Segons dades de l'Observatori de Pirateria i hàbits de consums de
continguts digitals, la taxa de pirateria del llibre digital és del 49,3% (2001,
primer trimestre). “El problema és que resulta molt difícil de calcular d'aquest
percentatge quin es convertiria en venda efectiva”, comentava Mallafré, “perquè
molta gent es descarrega continguts pels quals potser no pagaria”.
A l'espera de veure què passa amb la nova llei
contra la pirateria aprovada l'1 de març passat, el president assenyala el
consum “residual” del llibre digital: “Els dispositius de lectura no arriben ara
per ara al milió, amb una mitjana de descàrrega de dos llibres
l'any.”
Publicat en directe.cat dissabte 21
d'abril del 2012
PP, Ciutadans, Àgora Socialista, Convivència
Cívica Catalana, entre altres pacten el camí per acabar amb la immersió
lingüística, en un acte ple de violència dialèctica
La lluita entre el PP i Ciutadans per veure qui té
més odi
a la llengua catalana ha convertit l'acte d'aquest matí en
un atac visceral i xenòfob contra el model educatiu d'èxit de la immersió
lingüística, la consigna, etzibar odi contra la llengua del país. Ha estat un
acte fosc, farcit de ressentiment i fet amb l'objectiu d'intentar evitar la
marginalitat d'aquest moviment nacional espanyol. Malgrat l'aparent nombre
d'entitats convocants, l'acte s'ha reduït a menys de 500 persones, fins i tot
han quedat cadires buides, en un recinte petit com és el Teatre Goya -gestionat
per FOCUS amb
capacitat per 521 butaques-.
Francesc de Carreras, Javier Nart, Arcadi Espada, Joan Carles
Girauta, Fernando Martorell; en diuen intel·lectuals
...
Aquestes són algunes de les mal anomenades personalitats que han assistit
a l'acte d'aquest matí a Barcelona, i que han donat escalf a un seguit d'oradors
disposats a dir-la com més grossa millor. L'acte convocat per Ciutadans ha
obligat al PP a treure's la careta i a mostrar la cara més radical dels
populars.
En alguns moments de l'acte, de les paraules s'ha passat a la
violència dialèctica i als insults contra aquells que defensen un estat propi
per a Catalunya. Dessota l'excusa de la immersió lingüística plana la voluntat
de bastir un front contra l'augment del independentisme a
Catalunya.
Catalanofòbia i festival nacionalista espanyol
Com si estiguessin posseïts de molt poca autoestima i un gran
complex d'inferioritat, els oradors han anat desgranant tot un seguit de
suposats greuges per culpa de la llengua catalana, paraules plenes de
ressentiment que han escalfat el petit local triat pels
organitzadors.
“A esa pandilla de caraduras que niegan a los hijos de
los demás lo que no tolerarían que negaran a sus hijos, se les debe plantar
cara. Y una buena ocasión nos la da el acto: ‘Una Cataluña bilingüe. Una escuela
bilingüe”
En aquest article
publicat a Libertat digital, l'ex diputat de Ciutadans Antonio Robles ha
volgut escalfar l'acte amb veritables insults i comparant els catalans amb els
nazis, l'article per si sol defineix el personatge.
Publicat en elSingulardigital.cat dilluns 23 d'abril del
2012
"Quan algú invoca al
bilingüisme sempre ho fa perquè un altre canviï de
llengua"
Vicent
Sanchis
Sobre el concepte del bilingüisme aplicat a societats on dues llengües
pugnen dins el mateix espai se n'ha escrit molt. Hi ha bons i preclars articles
i manuals que van escriure a partir de la segona dècada dels seixanta els
sociolingüistes Lluís Vicent Aracil i Rafael Lluís Ninyoles. Tots dos són
valencians. No debades. Ha estat al País Valencià on el concepte del bilingüisme
–territorial i social– ha estat més invocat per convertir el català en un
residu. Els que han apellat a les suposades virtuts d'aquesta condició han
estat habitualment monolingües o bilingües que han transformat els seus fills en
monolingües. Castellans, no cal dir-ho. Gent que ha trencat la transmissió oral
de la pròpia llengua i que ha fet servir una sèrie de falsos arguments per
justificar la seva actitud. Quan algú invoca al bilingüisme sempre ho fa perquè
un altre canviï de llengua. Invariablement perquè renunciï al català en una
intervenció pública. “Como somos bilingües, hablaré en castellano para que nos
entendamos todos” és una de les frases més bèsties que ha donat en la pràctica
aquesta teoria justificativa. Si som “bilingües”, és obvi que ens podem entendre
en els dos idiomes. Però no és així. Al final, el concepte d'utilitat mata una
de les dues llengües que se suposa que conviuen en harmonia.
La falsa
opció bilingüe ha estat ara recuperada per una sèrie d'associacions i partits
polítics a Catalunya, que l'altre dia es van reunir al teatre Goya de Barcelona
per constituir-se en plataforma conjunta, a instància del PP. Un grup en què
destaquen Ciutadans-Partido de la Ciudadanía i Convivencia Cívica Catalana. La
pretensió –reivindicar el castellà i rebentar l'únic espai, l'escola, en què el
català és més hegemònic– no és nova. L'estratègia –la unitat– i la virulència,
sí que ho són. A recer de sentències i decisions judicials, tota aquesta gent
pretén prendre a l'abordatge el model lingüístic educatiu català. Ningú se'ls
pot prendre a la lleugera. Fins ara les sentències han estat desateses perquè
pretenien regular una demanda social artificial. El nombre de pares que han
demanat cada any escolarització en castellà per als seus fills ha estat
anecdòtic. Pura excentricitat. Si tots aquests partits i associacions promouen
la demanda, pot deixar de ser residual.
Una de les intervencions al
Teatre Goya va sentenciar: “La immersió no és compatible amb la democràcia i és
sinònim de discriminació”. És la mateixa fallàcia que hi ha darrere de la
defensa interessada del bilingüisme. La immersió és democràtica si compta amb el
suport de la majoria social. A Catalunya, més que majoria, és una gran majoria.
El que no és democràtic és imposar un altre model només amb la força d'una
minoria i del sistema judicial espanyol, que interpreta com vol la Constitució.
I la discriminació es produeix quan s'impedeix que algú no tingui un accés
solvent al català en nom del bilingüisme.
Canet de Mar, alt
Maresme
Presentació del
llibre
Llengua i emoció (Pagès
Editors)
a cura d'Eva Monrós
i Quim Gibert, coautors
Dia: Divendres, 4
de maig 2012
Hora: dos quarts de
8 del capvespre
Lloc: Aula Magna de
l'Escola de Teixits de Punt
Adreça: Plaça
Indústria 1, Canet de Mar
Organitza: Plataforma per la Llengua-Maresme
Sobre el
llibre:
Llengua i
emoció.
7 mirades
sobre el goig de ser aplega les ponències de les
jornades sobre dignificació lingüística convocades a Fraga (Franja de Ponent) el
març de 2010 i de 2011 per l'Institut d'Estudis del Baix Cinca.
La major part del pensament
contemporani ha volgut separar les emocions de la cultura, de l'ètica, de la
saviesa. Sense el batec emocional el raonament esdevé distant i ensopit. La
recerca intel·lectual és alhora un espetec de joia. Antoni Gaudí i Pau Casals no
només ens irradien bellesa, sinó que també ens regiren l'ànima.
Perdem l'ànima quan renunciem
als reptes. Acceptar la injustícia és una manera equivocada de ser en el món: fa
trista i indigna la nostra existència. Llengua i emoció és un assaig
col·lectiu ((Matthew Tree, Josep Ma. Terricabras, Rosa Calafat, Jordi Bilbeny, Eva
Monrós, Josep Borrell i Quim Gibert) pouat arran de les dificultats
per viure en català i per decidir el nostre futur. Hi trobareu set mirades
lúcides i inconformistes (psicològica, poètica, literària, sociolingüística,
semiòtica, històrica, filosòfica) a propòsit d'aquells horitzons que ens
estimulen a caminar amb pas ferm.
Publicat a
La militància lingüística afirma
que s'enfronta a agressions estatals amb el mateix fons que els atacs
preconstitucionals
El moviment alerta que l'escull de
la normalització és la submissió cultural del
país
Amb el qüestionament del model lingüístic a l'escola
catalana fiblant consciències al país, l'accent reivindicatiu d'aquest 23
d'abril s'ha aguditzat. Àmpliament, l'activisme lingüístic, el moviment de
defensa del català, reconeix la porta oberta a l'estroncament de la immersió
lingüística, fruït de la sentència estatutària, com l'agressió més gran a la
llengua en temps constitucionals. És així que avui, com 30 anys enrere, la
militància lingüística ha de facilitar intensivament dosis d'alè civil a una
llengua políticament escanyada. Lluny d'haver assolit la normalització, el
perill de retrocés és l'estat crònic de la llengua nacional.
Valor i respecte, reptes de
país
“Parlar català no dóna els papers, però
dóna la nacionalitat”: segons les paraules del president de Veu Pròpia, Pepe
Ruiz, l'organització vol difondre aquesta idea, a través de l'experiència
d'immigrats que han adoptat la llengua. Ara bé, aquest català d'origen andalús
remarca que “és greu que els parlants no mostrin que el català és necessari per
viure al país, perquè és la falta de valor el que destrueix una llengua”. En
aquesta direcció apunta el conjunt de l'activisme, que, malgrat que té en la
incorporació de la immigració a la llengua un eix de treball central, detecta el
gran escull de la normalització en els catalanoparlants nadius, concretament, en
el que s'anomena l'autoestima danyada. Segons Aureli Argemí, promotor de la
Declaració universal dels drets lingüístics, “l'espanyolisme ha treballat
per què veiem inútil el català i que, en el fons, ens avergonyeixi”. Elisenda
Romeu, presidenta de la Federació d'Organitzacions de la Llengua, fa un pas més
enllà: “Passar-se al castellà a la mínima és un acte de submissió, derivat de la
submissió a un altre país”.
La llengua, veu del mal
històric
En aquest sentit, el cúmul de bufetades
rebudes per l'Estat en cada intent d'avenç cap a la normalització, segons
l'activisme, ha atiat les tesis independentistes al si del moviment en defensa
del català. Tanmateix, la militància lingüística té clar que un estat propi no
seria la panacea per a l'ús social de la llengua. “El fràgil equilibri d'una
societat bilingüe exigeix una vigilància constant”, valora Roger Buch, membre de
la junta d'Òmnium Cultural, a parer del qual “l'estat propi permetria descansar
una mica els activistes, però continuaria fent falta enfrontar-se amb mà
esquerra als reptes de la modernitat per evitar que el català esdevingui
residual”.
Encara avui, el panorama de minorització
lingüística fa supurar, segons Blanca Serra, lingüista i històrica activista
pels drets nacionals, “una mentalitat constitutivament colonitzadora, l'abús
cultural de la qual hem naturalitzat”. De fet, Serra sosté que el bilingüisme
integrador propugnat a Catalunya hi respon. També apunta a la feblesa
democràtica de l'Estat Daniel Mundet, director de Plataforma per la Llengua,
segons el qual “la persecució del català no és desacomplexada, però busca un
marc legal que el subordini, en tot cas, a l'espanyol”. Aquesta lògica s'oposa,
segons diu, a les democràcies avançades, “amb el respecte als drets lingüístics
com a punt bàsic”. D'aquí es desprèn també la valoració d'Argemí respecte al
segon Estatut: “No és un retrocés, sinó una explicitació de la realitat
espanyola, que mai ha deixat l'esquema de la dictadura: Un estat, una nació, una
llengua”.
Ofec estatal
sistemàtic
La limitació legal del català obliga la militància
lingüística a mantenir la constància de l'activisme dels anys vuitanta contra el
perill de retrocés vigent.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací