119. És necessari que
tothom que viu a Catalunya conegui el català i qui el vulgui utilitzar ho pugui
fer en qualsevol circumstància i a tot
arreu.
Butlletí del Consorci per a
El futur del català, 27 anys després
Ben aviat i durant trenta divendres, InfoMigjorn Cap de Setmana publicarà la sèrie que hem
titulat El futur del català, 27 anys
després.
L'any 1985, el periodista Joan Tudela –actualment, col·laborador habitual
d'Infomigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana– va publicar
al setmanari “El Món” una sèrie d'entrevistes sobre el futur del català.
Entre les persones entrevistades, hi havia des d'Aina Moll, primera
directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, fins a
l'aleshores activista de la Crida Àngel Colom, passant per Eliseu Climent,
Francesc Vallverdú o Josep Gifreu. Alguns dels entrevistats ja no són entre
nosaltres, com ara Francesc Ferrer i Gironès, Marta Mata o Josep M. Puig
Salellas.
Una de les entrevistes més singulars és la que va fer Joan Tudela a Lluís
V. Aracil, singular per partida doble: perquè és una de les poquíssimes
entrevistes que ha concedit el conegut sociolingüista valencià i perquè hi
resumeix, de forma concisa però completa, el seu pensament sociolingüístic.
Joan Tudela va obtenir, amb aquestes entrevistes publicades al setmanari
“El Món” l'any 1985, els dos premis periodístics més importants d'aleshores, és
a dir, el premi Ciutat de Barcelona, atorgat per l'Ajuntament de Barcelona, i el
premi Gaziel, concedit pel Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya.
Les entrevistes van aplegar-se en un llibre, de títol El futur del català, editat l'any 1986,
amb pròleg del desaparegut Josep Benet; el llibre es va vendre bé, segurament,
pel fet que és el primer que dóna una visió de conjunt sobre l'estat –als anys
vuitanta– de la nostra llengua i sobre les seves perspectives de
futur.
Tot i que l'obra es troba encara a les biblioteques públiques, InfoMigjorn Cap de Setmana ha volgut reeditar-la, amb el
títol El futur del català, 27 anys
després, amb la convicció que es
tracta d'una lectura que val la pena de fer amb ulls
actuals.
Els lectors d'InfoMigjorn Cap de
Setmana podran llegir –o rellegir– aquestes entrevistes, més d'un quart de
segle després, i descobrir-hi tot de coses
curioses.
Per exemple: que moltes de les coses que dèiem sobre la nostra llengua fa
més de vint-i-cinc anys les podríem dir ara mateix amb les mateixes paraules i
serien ben actuals. Per exemple: que alguns dels futurs que anunciàvem llavors
no s'han fet realitat (Aina Moll pensava, l'any 1985, que la Direcció General de
Política Lingüística era un organisme a extingir en quinze anys, màxim vint;
n'han passat més de vint-i-cinc i no només no s'ha extingit sinó que s'ha
ampliat amb el Consorci per a la Normalització Lingüística). Per exemple: que
dues de les coses més importants en la situació present de la nostra llengua (la
massiva nova immigració i les omnipresents noves tecnologies) no les vam veure a
venir.
I tot un llarg etcètera de coses interessants.
Pel que fa a l'autor, l'aleshores només periodista i ara també escriptor
i sociolingüista Joan Tudela, aquesta sèrie d'entrevistes va suposar el
començament d'una relació professional ininterrompuda amb la nostra llengua, que
el va dur a ser el primer subdirector del Centre de Normalització Lingüística de
Barcelona, després a ser el primer cap del servei lingüístic del Consell dels
Col·legis d'Advocats de Catalunya i, després, a ser el cap de l'Àrea de Llengua
i Comunicació de la Fundació Josep Comaposada i, alhora, a publicar centenars
d'articles d'opinió sobre qüestions lingüístiques, a participar en nombrosos
estudis sociolingüístics i a impartir desenes de cursos sobre llengua i
comunicació.
El futur
del català, 27 anys després inclourà
la reedició de l'article La normalització
del català, entre el cofoisme i la desesperació, que Joan Tudela va publicar
al setmanari “El Món” l'any 1985 com
a cloenda de la sèrie d'entrevistes sobre el futur del català.
Cent anys de correcció de textos i normalització a l'Institut d'Estudis Catalans (1907-2007)
de Josep M. Mestres
Absolut rebuig de Plataforma per la Llengua a la decisió del Tribunal Suprem de ratificar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que suspenia de forma cautelar sis articles referents a l'ús de la llengua catalana del reglament de l'Ajuntament de Barcelona, on s'estableix l'ús preferent del català a l'administració municipal.
Plataforma considera “molt greu” aquest fet, malgrat que des del govern municipal s'hagi deixat clar que la suspensió no afectarà en la pràctica del dia a dia ni en la relació amb la ciutadania, i demana al consistori que continuï aplicant els seu reglament. Aquesta petició també l'ha traslladat a l'Associació Catalana de Municipis i a la Federació Catalana de Municipis que els ha exigit implicació per tal que els reglaments d'usos lingüístics dels ens locals s'apliquin tal i com estan redactats.
Per la seva part, L'ONG del català ha ofert suport i assessorament als ajuntaments de Catalunya que no tenen reglament d'usos lingüístics perquè el desenvolupin el més aviat possible, i als ajuntaments que sí que el tenen ja, els ha demanat que l'apliquin.
El grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona es va quedar sol ahir en la seva oposició a què el consistori continuï aplicant el reglament d'ús del català, del qual el TSJC va suspendre dilluns set articles. La resta de grups van donar suport a una moció d'Unitat per Barcelona en la qual es referma la voluntat d'aplicar i complir “íntegrament” el reglament.
El tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, va expressar el seu compromís que Barcelona “posi la seva potència demogràfica, econòmica i de reconeixement internacional” al servei de la causa del català. A més, va acusar el PPC de plantejar “un debat polític i disfressar-lo de debat jurídic”. Per la seva banda, el socialista Guillem Espriu va justificar el seu vot pel fet que el PSC entén que el suport al català “permet avançar en la construcció d'una comunitat lingüística”. Espriu va assegurar que està sorprès pel fet que el govern municipal “no tingui problemes per pactar amb el partit que repetidament ataca el català”, va dir.
L'ecosocialista Ricard Gomà va destacar la necessitat que l'Ajuntament expressi el seu compromís amb el reglament. Gomà va assenyalar que el PPC “sembla que viu en un altre món perquè parla del castellà i el català com a dues llengües en igualtat de condicions”. La realitat és, segons Gomà, “que el català encara està en inferioritat i, per tant, cal seguir avançant en l'àmbit de les polítiques lingüístiques per protegir-lo.
UpB i la doctrina Bauzà
Des d'UpB, el grup que va presentar la moció, Jordi Portabella va defensar que el reglament que es va aprovar el 2010 no discrimina ningú per parlar en castellà i, en canvi, sí que evita la discriminació del català. Portabella va acusar el PPC de voler aplicar la “doctrina Bauzà” a l'Ajuntament i aconseguir que el català no sigui un requisit. El regidor va preguntar als populars si no estan cansats de “recórrer contra tot”i els va qualificar de “corcó” pels seus atacs a la llengua. “Volen imposar per via judicial el que no aconsegueixen a les urnes”, va dir.
El representant del PPC, Xavier Mulleras, va justificar el recurs que en el seu dia el partit va presentar per la necessitat d'evitar “l'exclusió” del castellà, que és, segons va dir, “precisament el que pretén el reglament”.
Número 88, 18 d'abril de 2012