InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.400
membres]
Butlletí número 646 (dimarts 24/04/2012) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
3) Presentació de la
revista anuari Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia,
1
5) Web BATXILLERAT: apunts, batxillerat,
literatura i gramàtica catalanes
6) Crida d'articles – Treballs de Sociolingüística
Catalana
7) Cloenda de l'Any de
la Paraula Viva a Vila-real i Castelló (27 i 29 d'abril de
2012)
10) XXV Jornada
d'Antroponímia i Toponímia – VII Seminari de Metodologia en Toponímia i
Normalització Lingüística
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
44).
118. El català i el
castellà són llengües oficials a Catalunya i el coneixement d'ambdues és un
deure i un dret de tota la ciutadania. El català és la llengua pròpia de
Catalunya, la que ens identifica col·lectivament, i constitueix un patrimoni a
preservar per a les generacions del
futur.
Butlletí del Consorci per a la Normalització
Lingüística
2)
Article publicat en EL PUNT dilluns 23
d'abril del 2012
3)
Presentació de la revista
anuari
Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia,
1
Elaborada per l'associació Taula de Filologia Valenciana i editada i
promoguda per la institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València, que
ha encarregat el disseny de la publicació al pintor i escultor Manuel
Boix.
Dia i
hora: 26 d'abril del 2012 (dijous) a les set de la vesprada.
Lloc:
València, Museu de la Ciutat (Plaça de l'Arquebisbe, 3; prop de la porta
romànica de la Seu, enfront del palau arquebisbal).
Hi
intervindran:
Ricard
Bellveser (director d'Alfons el Magnànim)
Abelard Saragossà (director de la revista)
Àngel
Calpe (membre del consell assessor de la revista)
Josep
Saborit (autor d'u dels articles publicats en el primer
número)
Objectius de la revista
anuari
Objectiu general
1.
Aportar mitjans
pedagògics, mitjans lingüístics i mitjans socials per a fer que el valencià siga
més ben considerat, més estimat i, sobretot, més usat.
Objectius específics
1.
Augmentar el rendiment social de l'assignatura de valencià.
a.
Primer mitjà: mostrar que les estructures
lingüístiques del valencià parlat deuen ser, en general, el fonament del
valencià culte.
b. Segon mitjà: procurar que l'assignatura de valencià vaja
unida a augmentar la
consciència de ser valencians i la voluntat de seguir sent
valencians.
c.
Objectiu: facilitar que
els alumnes que no han tingut el valencià com a llengua materna l'aprenguen i,
sobretot, que el facen seu; afavorir
que els alumnes que han aprés el valencià en casa l'usen en la vida
pública.
2.
Incrementar
l'assimilació i l'ús del valencià culte.
a.
Mitjà: millorar el model lingüístic buscant que
siga més identificador com a valencians, i més assimilable i més practicable en
la comunicació oral pública.
b. Objectiu a termini mitjà: procurar que el valencià oral
culte i el valencià escrit siguen carn i ungla, de tal manera que, en poques
dècades, els valencians arribem a escriure com parlem i que, correlativament,
sigam capaços de parlar com escrivim.
3.
Estudiar els factors que
dificulten l'ús públic del valencià i presentar propostes per a fomentar l'ús de
la llengua pròpia dels valencians en qualsevol activitat social.
4.
Contribuir a acabar de
superar la fractura social valenciana per la naturalesa del valencià i, en
general, per les senyes d'identitat dels valencians.
a.
Necessitat social. Un
poble dividit i enfrontat per les seues senyes d'identitat difícilment es
recuperarà, ans tot el contrari.
b. Necessitat lingüística. Si recórrer a la llengua pròpia
dels valencians pot ser un conflicte, per a molts valencians serà preferible
usar la llengua que no és socialment problemàtica, el
castellà.
Dos
principis bàsics de Taula de Filologia Valenciana i una
conseqüència
1.
Si el poble valencià
mor, el valencià desapareixerà.
2.
Una de les condicions
per a que el valencià tinga futur és que siga percebut com a una senya
d'identitat bàsica del poble valencià.
3.
És positiu tot esforç
que contribuïxca a cohesionar la societat valenciana; i és necessari fer créixer
la conjuminació entre la valencianitat i el valencià.
Índex del primer número:
11
AULA DE LLETRES
VALENCIANES
Normes de
presentació d'originals
23
PART PRIMERA.
ESTUDIS
25
El valencià
modern. Antecedents, formació, assoliments, propostes de
millora i aplicacions socials
Taula de Filologia
Valenciana
83
Quin valor té el
valencià per als joves i com ha canviat amb els anys: un estudi sobre
actituds lingüístiques
Raquel Casesnoves
Ferrer
Institut
Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra
(Barcelona)
113
El lèxic valencià
en els estudiants
Francesc Llopis
Rodrigo
Universitat de
València
137
Alguns canvis
intergeneracionals en el valencià de la plana
baixa
Josep Saborit
Vilar
Centre de Formació
de Persones Adultes Josep Pasqual i Tirado. Castelló
159
PART SEGONA. DOCUMENTS, EXPERIÈNCIES, PROPOSTES I INFORMES
161
Los valencianos en
Buenos Aires y sus descendientes.
Habilidades
lingüísticas
María del Carmen
Alonso
Universidad
Abierta Interamericana (Buenos Aires)
177
Relats
interculturals
Josep Lluís
Doménech Zornoza, Maria Pilar Doménech Rodríguez,
Jesús Huguet
Enguita
Professors
d'Educació Secundària
215
La integració des
del treball cooperatiu
Carme Martínez i
Devesa, Noèlia Soldevila i Cantó
IES L'Almadrava
(Benidorm) / IES Pere Maria Orts (Benidorm)
227
Pel matí, per la
vesprada i per la nit
Eugeni S.
Reig
Director
d'InfoMigjorn i administrador de
Migjorn (València)
243
ENTRE ELS DRETS
HUMANS I EL FUTUR DEL POBLE VALENCIÀ
Abelard
Saragossà
Universitat de
València
267
PART TERCERA.
RESSENYES
269
Una obra ben
positiva: Valencià en perill d'extinció
Abelard Saragossà
Universitat de València
291
PART
QUARTA. DOCUMENTS
I PARLAMENTS DE LA «I JORNADA SOBRE EL
VALENCIÀ»
293
Jornada sobre el
valencià
Pedagogia (llengua
i literatura), ús social i normativa
Organitzada per
l'associació Taula de Filologia Valenciana
Publicat en el diari ARA dimarts 17 d'abril
del 2012
El TS no accepta el recurs que havia presentat
el consistori després de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya de suspendre punts que defensaven l'ús únic o preferent de la llengua
catalana a l'administració. Considera que mantenir-los seria un prejudici
"difícil o impossible" de reparar per al
castellà
El Tribunal Suprem ha ratificat la sentència del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC) que suspenia de forma cautelar articles referents a
l'ús del català del reglament de l'Ajuntament de Barcelona. El Suprem considera
que mantenir aquests punts causaria un prejudici de "difícil o impossible
reparació" per al castellà. En concret, els punts en qüestió –aprovats el 2010–
feien referència, per exemple, al fet que el consistori redacti les seves
comunicacions internes en català, així com les actes de les sessions plenàries o
de les comissions municipals. A més, també es refereixen als rètols informatius
del mateix ajuntament, que s'estipulava que es farien en català.
La suspensió cautelar també s'ha d'aplicar, segons la
sentència del TSJC, a l'ús preferencial del català en les intervencions orals
del personal del consistori –sempre que l'interlocutor no demani ser atès en
castellà–, a la retolació pública o als registres administratius. En total, la
suspensió, que estava pendent de la resolució del recurs, afecta set punts del
reglament que estipulaven l'ús únic o preferent del català a l'administració. En
el moment de redactar-la, l'equip de govern (PSC) va assegurar que es tractava
d'una manera d'oficialitzar l'ús "normal" del català a l'Ajuntament de
Barcelona. El consistori defensava amb el recurs que ha quedat rebutjat que el
manteniment dels articles impugnats no alterava l'efectivitat de la sentència
final sobre la legalitat del reglament lingüístic en conjunt.
El TSJC va estudiar el text del reglament a instàncies del
grup municipal del PP a Barcelona i va basar la seva decisió en la sentència del
Tribunal Constitucional per a la retallada de l'Estatut i l'equiparació en ús de
català i castellà.
5)
Web
apunts, BATXILLERAT, literatura i gramàtica
catalanes
6)
Crida d'articles – Treballs de Sociolingüística
Catalana
http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/
Número 23 (2013)
Treballs de
Sociolingüística Catalana és l'anuari de la Societat Catalana de
Sociolingüística. El primer número aparegué el 1977. Des de la seva fundació i
fins al número 14/15 (2000) la revista ha estat dirigida per Francesc Vallverdú
i publicada per Editorial Tres i Quatre. El número 16 (2002) va estar a càrrec
de Francesc Vallverdú i Emili Boix, mentre que a partir del 17 aquest darrer
n'és el director.
Els darrers números consten d'una part
dedicada a un tema monogràfic. El número 14-15 (2000) va estar dedicat als
«Aspectes sociolingüístics de la immigració extraeuropea als Països Catalans»,
el 16 (2002) a «Llengua i societat al País Valencià», el 17 (2003) a «L'ús oral
del català. Dades, reflexions i propostes», el 18 (2004) a «La situació
sociolingüística a les Illes Balears», el 19 (2006) a «La situació
sociolingüística a Andorra», el 20 (2010) a «Llengua i ensenyament» i el 21
(2011) a «La sociolingüística catalana, balanç i reptes de futur».
Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en
format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. En el número 23
(2013), la revista fa una crida d'articles sobre la temàtica de la publicació
per a la secció miscel·lània. La data màxima per a la recepció d'articles per al
número 23 és el 15 de maig de 2012.
7)
L'ANY DE LA PARAULA
VIVA
CLOENDA
Abril de
2012
Vila-real (divendres dia
27)
Castelló de la Plana
(diumenge dia 29)
L'Any de la Paraula
Viva, les Normes de Castelló i Escola
Valenciana
Amb
l'objectiu d'aprofundir i estendre la vitalitat i la
creativitat expressiva que la nostra llengua manté dins el món actual, i
en honor al centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans
(IEC), hem dut a terme l'Any de la Paraula Viva, a cavall entre el 2011 i
el 2012. D'aquesta manera, la commemoració enllaça amb el vuitantè aniversari de
les Normes de Castelló, que anuncia directament el centenari de les
Normes de l'IEC, promulgades el 1913.
Al País
Valencià en concret, l'Any de la Paraula Viva ha estat, a més, un homenatge a
tres personatges rellevants del segle xx: Manuel Sanchis Guarner, signatari de
les Normes, Teodor Llorente i Enric Valor.
La cloenda
de la nostra efemèride (que patrocina l'Ajuntament de Vila-real, així com la
inauguració fou patrocinada per l'Ajuntament d'Alcoi) s'uneix als actes
commemoratius dels 25 anys dels Col·lectius per la Llengua i la Cultura,
Castelló de la Plana, alhora que vol constituir un modest homenatge a
Nosaltres els valencians, la reflexió fusteriana que conserva una
vigència plena al cap dels seus cinquanta anys.
divendres dia 27
VILA-REAL
18.00 h,
sala de plens de l'Ajuntament
(Plaça
Major, s/n)
Acte
solemne de cloenda de l'Any de la Paraula Viva, amb parlaments de José Benlloch,
alcalde de la ciutat, i d'Isidor Marí, president de la Secció Filològica de
l'IEC. Presentació a càrrec de Pasqual Batalla, primer tinent d'alcalde i
regidor de Normalització Lingüística i Tradicions
19.00 h,
sala d'actes de la Caixa Rural
(Plaça
Major, 10)
«Viure el
Barça en català», a càrrec de l'equip de LaTdP, dirigit per Joaquim M. Puyal.
Presentació a càrrec de Vicent Pitarch, delegat a Castelló de
l'IEC
diumenge dia
29
CASTELLÓ DE LA
PLANA
10.30 h,
el Pinar del Grau
Festa per
la Llengua, d'Escola Valenciana: 25 anys dels Col·lectius per la Llengua
i la Cultura
Organitzen: Delegació de
l'IEC a Castelló i Secció Filològica. Patrocina: Ajuntament de Vila-real.
Col·laboren: Universitat Jaume I, Escola Valenciana-Federació d'Associacions per
la Llengua, Fundació Caixa Rural de Vila-Real i Obra Social “la
Caixa”
8)
Publicat en tribuna.cat dimecres 11
d'abril del 2012
La comissió d'assumptes institucionals del Parlament balear
ha rebutjat aplicar la llei d'IB3 perquè el català sigui la llengua vehicular de
l'ens de comunicació.
Seguint la política d'aniquilació de la llengua pròpia a les Illes,
aquesta setmana la comissió d'assumptes institucionals del Parlament balear ha
rebutjat, pels vots contraris del PP, aplicar la llei d'IB3 perquè el català
sigui la llengua vehicular de l'ens televisiu.
Després de l'eliminació
del català com a llengua de les pel·lícules i les sèries a IB3, ara, el
govern de Bauzá ha aconseguit que la televisió pública de les Illes no ofereixi
en cap cas el seu servei de promoció i ús de la llengua pròpia del territori.
Sota el paraigües dels ajustaments econòmics, Bauzà ha perseguit el
català a les Illes Balears des de la seva arribada al poder. La seva
política de destrucció cultural i lingüística ha generat multitudinàries
protestes i mobilitzacions de la societat civil.
El nou govern balear ha
protagonitzat retallades indiscriminades i no consensuades a les direccions
generals de Política Lingüística, a IB3, a Ràdio i Televisió de Mallorca, a les
entitats que treballen per la llengua catalana, al decret de mínims i als
programes de reciclatge de català per als professors, entre
daltres.
9)
Sergi Sol Bros
Deia el més gran dels intel·lectuals catalans del segle XX, el valencià
Joan Fuster, que o bé recuperàvem la unitat de la nació o seríem destruïts com a
poble. Penosament avui el nacionalisme català és captiu del provincianisme més
ridícul i contraproduent. Als llimbs de la imbecil·litat profunda, i pretenent
ser pràctics, s'ha instal·lat en el nostre imaginari col·lectiu que això dels
Països Catalans fa més nosa que servei. De manera que una gran part del
nacionalisme ha decidit que la nació coincideix exactament amb la delimitació de
les quatre províncies que s'inspiren en les ínfules de modernitat del
jacobinisme francès. Ni un pam més amunt, ni un pam més avall.
Ja és ben curiós que el punt de partida d'alguns nacionalistes abrandats
sigui la divisió provincial pensada i executada des de Madrid, per molt que es
remunti als segles XVIII i XIX i hagi anat penetrant en el nostre imaginari
nacional. Però encara és més delirant que això es faci des d'un nacionalisme que
històricament no ha estat independentista. Perquè no oblidem que el gruix
d'aquells que s'han declarat nacionalistes al Principat fins fa quatre dies
tenien com a objectiu un encaix amable a Espanya.
La paradoxa és que aquest nacionalisme –que no era independentista i en bona
mesura se segueix resistint a ser-ho– circumscrivís la nació a les províncies de
Tarragona, Barcelona, Lleida i Girona. Precisament quan de nació n'hi ha tanta o
més a les Illes Balears o a àmplies regions del País Valencià que en moltes
àrees i ciutats del Principat. Només cal passejar per Ciutadella o la Vall
d'Albaida per constatar que la nació hi és molt més viva que al Baix Llobregat o
al Tarragonès.
Qualsevol nacionalista hauria d'estar tan preocupat per les escomeses al
català a Gandia o Palma com a Palafrugell. O és que no té el mateix valor un
catalanoparlant a València o a Manacor que a Lleida? O és que torpedinar
l'ensenyament en català a les Illes o al País Valencià no persegueix exactament
el mateix objectiu que al Principat? O és que no ens adonem que l'objectiu
principal del nacionalisme espanyol ha estat i és la destrucció i/o assimilació
de la nació catalana? O és que estem idiotitzats i captius d'aquest regionalisme
principatí que ens han inoculat i acceptem mansament? Curiosament,
l'espanyolisme identifica clarament la nació catalana i s'hi abraona amb una
virulència que retrata la seva voluntat d'extermini.
Les Illes, però molt especialment València, són la primera barricada contra
el projecte d'assimilació històric de Castella sobre la nació catalana. I un
patriota conseqüent el que no pot fer mai és deixar desemparats els compatriotes
allí on són més febles que és precisament allí on el nacionalisme espanyol s'hi
ha aplicat amb més intensitat i cruesa.
Si abandonem la perifèria de la nació no només perdem una part del país sinó
que ens quedem sense barricades i més exposats que mai. I és que el sentit
pràctic d'alguns nacionalistes principatins brilla per la seva
absència.
XXV Jornada d'Antroponímia i Toponímia –
VII Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalització
Lingüística
Us
informam que el mes de maig de 2012 tindrà lloc la XXV Jornada d'Antroponímia i
Toponímia –
VII Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalització
Lingüística.
Enguany, la trobada es durà a terme a la Sala de Graus de l'edifici Ramon Llull
del campus universitari, el dia 11 de maig. Així mateix, us fem avinent que el
termini de presentació de comunicacions serà obert fins al dia 20 d'abril. Si
estau interessats a presentar-ne cap, podeu adreçar-vos al Gabinet d'Onomàstica.
Ho podeu fer per correu electrònic a l'adreça següent: <francisca.latorre@uib.cat>. O per correu ordinari,
a:
Gabinet
d'Onomàstica
Son Lledó
Campus
universitari
Cra. de Valldemossa, km
7.5
07122
Palma
Si us voleu posar en contacte amb
nosaltres per a qualsevol consulta podeu telefonar al 971 17 27 17, de 9 a 14
h.
Per
agilitar l'organització d'aquest acte agrairem a tothom qui vulgui presentar-hi
comunicacions o ponències que s'atengui al termini indicat més amunt i que, si
hi està interessat, indiqui el títol, juntament amb un resum (d'un màxim de 200 paraules), de
la comunicació que presentarà.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací