InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 645 (dilluns 23/04/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Lliurament IV Premi Carles Salvador de poesia en valencià
 
3) Llorenç Planes - Nosaltres aquí parlem català
 
4) Nou llibre: Falenes de Jaume Ferrer Sancho
 
 
 
7) Números rodons: Jordi Sierra i Fabra, amb ‘L'estrany', i Francesc Gisbert, amb ‘De rondalla', nous premis Barcanova
 
8) Teresa Casals - Els arguments no compten
 
9) Josep Gifreu - La llengua de lectura
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 44).
 
 

117. Saber català ens permet comunicar-nos millor, i entendre i compartir amb les persones del nostre voltant molts aspectes de la vida quotidiana.

 

Butlletí del Consorci per a la Normalització Lingüística

 
 
2)
 
 
Lliurament IV Premi Carles Salvador de poesia en valencià
 

Dimecres 25 d'abril, a les 20 h, a l'Auditori Alfons Roig (Facultat de Belles Arts), destaquem la presentació de l'obra guanyadora del IV Premi Carles Salvador http://bit.ly/HeHKut de poesia en valencià, amb la col·laboració de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua http://www.avl.gva.es/ i l'Editorial Denes http://www.editorialdenes.com/

Aquest acte es complementarà amb l'actuació de Carles Dénia http://bit.ly/Hg7Ijq amb cançons d'El paradís de les paraules http://bit.ly/HKMp9v i Tan alta com va la lluna http://bit.ly/Ho2E6h , discos que han obtingut nombrosos premis (del Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià, Disc de l'Any de la revista Sons o el Premi Altaveu). En El paradís de les paraules ('Els poetes valencians de l'orient d'Al-Àndalus'), Carles Dénia tracta els poetes àrabs valencians dels segles X al XIII -Ibn Khafaja, Ar-Russafí, Ibn Lubbun, Ibn Al- Jannan, entre altres-, traduïts directament de l'àrab i recreats per l'escriptor Josep Piera.

Més informació:
Setmana per la llengua 2012
http://www.upv.es/entidades/APNL/infoweb/anl/info/817304normalv.html

Àrea de Promoció i Normalització Lingüística - Dinamització Camí de Vera, s/n - Edifici 3C 1r pis - 46022 València
Tel. 96 387 77 08
dinamitzacio.apnl@upv.es
 
 
3)
 
Publicat en el núm. 54 de TORNAVEU (Primera quinzena d'abril del 2012)
 
 
Llorenç Planes
 
 
4)
 
Nou llibre:
 
Falenes
 
de Jaume Ferrer Sancho

 

Jaume Ferrer Sancho, un metge mallorquí afincat a Sant Cugat, acaba de publicar el seu segon llibre de relats. Amb el primer va guanyar el permi 7lletres 2007, i ara publica amb Arola Editors "Falenes", un conjunt de 9 relats escrits en català de Mallorca. Aquest és el text que figura a la contraportada:

"Les falenes esperen, invisibles en la fosca, que s'encengui un llum. Si hom pren la fresca una nit d'estiu, veurà les seves ales malaltisses al voltant del focus resplendent. Veurà com es queden immòbils, arraulides davall la llum que els atreu, mentre el dragó s'acosta amb la mort segura. Quin infant no s'ha preguntat, en contemplar-les, per què no fugen, qui no ha començat a entendre el parany de la foscor?"

 
5)
 
Publicat en directe.cat dimecres 11 d'abril del 2012
 
 
La junta directiva de la plataforma Jubilats per Mallorca ha votat per unanimitat posar fi a la vaga de fam per la llengua que han fet dos dels seus membres. Després de 42 dies de vaga, Jubilats per Mallorca considera que els objectius de la protesta es van fer manifests a la gran manifestació del 25 de març i demana a Tomeu Amengual que abandoni la vaga de fam i segueixi les ordres dels metges. La protesta, que va començar el dia 1 de març amb la vaga de fam de Jaume Bonet, a qui Tomeu Amengual va agafar el relleu, ha aconseguit donar a conèixer la situació del català a les Illes Balears i una forta reacció per part de la societat i les organitzacions civils.
 
Totes les accions empreses a les Illes en contra de la política lingüística del govern de Bauzá han aconseguit mobilitzar la població. El dia 25 de març es va fer una gran manifestació a Palma de Mallorca en què hi van participar fins i tot partits polítics catalans. A més, s'ha fet arribar una denúncia de la situació lingüística al Parlament Europeu, avisant de l'incompliment dels acords de protecció de les llengües minoritàries.
 
 
6)
 
Publicat a

El Canigó ja no s'escriu ‘Canigou'

El Llenguadoc-Rosselló fa una campanya per catalanitzar la muntanya

El massís ha estat declarat ‘Grand Site de France'

“Han reconegut que sem l'accent catalan de la République française i han acceptat que a partir d'ara utilitzem la grafia catalana Canigó enlloc de la francesa Canigou”, explicava el president de la regió Llenguadoc-Rosselló, Christian Bourquin, després d'haver aconseguit a París que el massís nord-català obtingui la distinció Grand Site de France. Per totes les carreteres de la Catalunya del Nord van aparèixer ahir cartells del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló i del Consell General dels Pirineus Orientals –dues institucions governades pels socialistes– on el nom francès Canigou es veu barrat per una creu i el nom català Canigó hi apareix en lletres ben grosses. Encara no feia vint-i-quatre hores de la instal·lació dels cartells que a les xarxes socials d'internet apareixien queixes, en francès, denunciant “la imposició de la grafia catalana”. Aquesta grafia serà, doncs, l'oficial de Canigó, Gran Site de France, que havien demanat els representants de la mancomunitat de municipis agrupats, fins ara, amb el nom de Syndicat Mixte Canigou. Aquest reconeixement estatal, que només tenen una trentena de paratges naturals, feia dotze anys que l'havien sol·licitat amb l'ajuda de les institucions de la Catalunya del Nord. Una representació de batlles de les poblacions que envolten el massís –Jacques Taurinyà, de Vallestàvia; Daniel Baux, de la Bastida, i Antoine Chrysostome, de Cortsaví– va acompanyar el president Bourquin a la reunió amb la comissió ministerial que atribueix la denominació oficial Grand Site. Els trenta-dos membres d'aquesta comissió van votar favorablement, per unanimitat, l'atribució amb el nom del Canigó en català. Un altre argument valorat per la comissió és l'existència d'una marca molt coneguda de menjar per animals que s'anomena Canigou, en francès, i no han volgut que es produís confusió amb el Grand Site de France que esdevindrà a partir d'ara la muntanya catalana.

 

7)
 
Publicat a

Números rodons

Jordi Sierra i Fabra, amb ‘L'estrany', i Francesc Gisbert, amb ‘De rondalla', nous premis Barcanova

Pocs mesos després d'haver-se proclamat guanyador i finalista del premi Barcanova, ahir es van presentar la novel·la juvenil L'estrany, de Jordi Sierra i Fabra, i la novel·la de fons oral De rondalla, de Francesc Gisbert, il·lustrada per Lucía Serrano.

Nascut a Barcelona el 1947, Jordi Sierra i Fabra és un escriptor febril (una mitjana de deu llibres cada any) i de números rodons. “Al novembre publico les meves memòries literàries, només literàries, perquè faig 65 anys, en porto 40 publicant, 400 títols, 30 premis guanyats i 10 milions d'exemplars venuts”, explica, i cal afegir-hi una col·lecció de 30.000 discos i que ha guanyat la desena edició del Barcanova.

A L'estrany ens ofereix la història del Daniel, un noi que ha de sobreviure en temps de dictadura (en una època i un país no concretats) i que coneix un vell amb una cama de metall (l'estrany) que li descobreix la passió per la literatura. “És una novel·la que parla de la vida en temps de por i silenci, de la infantesa com a poder vital i de la fantasia per enfrontar-se a la falta de llibertat”, explica l'autor. “Quan la vaig acabar vaig tenir clar que era de premi; a més, el Barcanova era un cromo que em faltava”, confessa un autor orgullós de la seva fundació de promoció de la lectura a Colòmbia i, aviat, a Barcelona.

L'editora Sara Moyano comenta que, “tot i la crisi, aquest premi, que només es publica en català, no reduirà la dotació de 22.000 euros per al guanyador i 7.000 per al finalista”.

Francesc Gisbert (Alcoi, 1976) és professor de català en terra hostil i un autor no tan popular com Sierra i Fabra, però ja té vint títols i dotze premis. A De rondalla ens presenta l'Arnau, un estudiant que fa de cangur de l'Alícia, una nena que li demana que li expliqui històries basades en les rondalles populars: “Són quatre rondalles inspirades en personatges de la tradició, però dins d'històries de ficció.” “Abans d'aprendre a llegir, hem d'ensenyar els nens a escoltar”, opina Gisbert, i, a més, que “una literatura amb idees, que mostri la realitat als nens, no necessàriament ha de tenir una moral”.

 

8)
 
Publicat a
 
 
Teresa Casals
 

No fa molt que vam viure l'últim ensurt, pendents de la publicació de la interlocutòria que havia de resoldre el recurs que el govern de la Generalitat havia presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que havia de decidir si el model lingüístic sencer dels ensenyaments obligatoris a Catalunya quedava afectat o no. Finalment, només es va decidir sobre la petició de tres famílies que volen que els seus fills s'escolaritzin en castellà. Francament, no calia tant soroll. La llei d'educació ja preveu que s'atengui la petició de les famílies que sol·licitin que el castellà sigui la llengua vehicular dels primers aprenentatges dels seus fills o filles.

Però aquest tema no s'ha acabat. L'advocat de les tres famílies ja ha presentat un altre recurs, aquesta vegada al Tribunal Suprem. I en presentaran més i més i més. El seu objectiu és aconseguir trencar el model lingüístic de les nostres escoles. Un model d'èxit que ha estat determinant per fer possible que, en acabar l'escolaritat obligatòria, els nostres joves siguin competents en, com a mínim, dues llengües: català i castellà. I ells, que s'omplen la boca de bilingüisme, el que no volen és, precisament, que un jove de parla habitual castellana es pugui expressar, també, en català, si ho vol. I que un jove que parli, per exemple, amazic a casa, als 16 anys sigui trilingüe.

Tots els arguments pedagògics avalen l'actual sistema, però al darrere de les seves actuacions no hi ha arguments pedagògics, hi ha objectius polítics. El seu és un discurs demagògic que els fa guanyar vots i, sense cap escrúpol, juguen les seves cartes. Saben perfectament que el model d'escola catalana, aplicant la metodologia d'immersió quan calgui i allà on calgui, és determinant per aconseguir que el català es mantingui, amb penes i treballs, com a llengua d'ús a Catalunya. I això és el que els dol. No s'atreveixen a verbalitzar que el català com a llengua històrica i privada, de moment, ja els està bé, però que l'única llengua comuna, a Espanya, ha de ser el castellà. Aquest és el fons de la qüestió.

Quan vam conèixer la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, Plataforma per la Llengua ja va advertir que s'obria la caixa dels trons i que el debat sobre la llengua seria dur. Es van obrint escletxes, s'erosiona el sistema lingüístic, no només a l'ensenyament. Des de dintre, s'alcen veus que reclamen per al castellà la cooficialitat en un futur i hipotètic, encara, estat català independent. I mentrestant, la realitat és que, segons dades recollides a l'Informe CAT2012, de Plataforma per la Llengua, per bé que el 91% de la població diu que entén el català, només el 3% del cinema és en català; les crispetes van molt cares, encara. Només un 6% de les joguines són en català, només 1 dels 30 productes més venuts a Espanya s'etiqueten en català tal com marca la llei, només un 1,5% de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són en català i, el que és més preocupant, l'ús social del català, a Catalunya, recula lentament però obstinadament...

Per això l'escola ha de compensar la pressió uniformitzadora del carrer i de l'Estat i esdevenir un instrument de civilització, amb el català com a llengua troncal del nostre sistema educatiu per millorar la capacitat de comunicació dels ciutadans i donar-los eines perquè puguin accedir al mercat laboral sense discriminacions i puguin triar en llibertat. L'escola catalana és civilitzada, oberta i progressista. Per això l'hem defensada, la defensem i la continuarem defensant.

 
 
9)
 
Publicat a
 
 
Josep Gifreu
 

Llegir és un luxe i un privilegi. Llegir és la tercera en grau de dificultat de les quatre habilitats lingüístiques bàsiques que podem adquirir els humans. El llarg camí de la història de la lectura, juntament amb el laboriós aprenentatge personal de l'acte de llegir, ens habilita per a una funció suprema, la interpretació de les escriptures. Això sí, només les escrites en una determinada llengua. L'alfabetització ens fa lectors potencials d'una llengua.

Ara que torna la festa del llibre i de la rosa que el gloriós sant Jordi ens concedeix cada 23 d'abril, em pregunto un any més quines escriptures i quina llengua de lectura preferim i usem els catalans i catalanes. En el procés històric de recuperació de les llibertats i drets bàsics de la nació, de la llengua i la cultura catalanes, és saludable que en ocasions com aquesta ens interroguem sobre les nostres pràctiques de lectura. Unes pràctiques que, si bé són fruit de decisions personals molt íntimes, també aporten informació valuosa sobre l'estat general de la llengua.

Quina és la situació actual de la lectura en català respecte del castellà a Catalunya? En la dinàmica actual de circulació de l'escriptura i per tant de les oportunitats de lectura per als usuaris d'una llengua, em sembla que hi ha tres àmbits principals a valorar: el llibre, la premsa i internet.

Les dades globals més recents que he pogut consultar sobre lectura de llibres corresponen al 2010 i procedeixen de les enquestes del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Segons l'estudi, de la població major de 14 anys declaren llegir (un o més llibres l'any) un 58,7 per cent, i d'aquests entorn d'un 25 ho fan en català, un 70 en espanyol i un 5 en altres llengües. Mentre els hàbits de lectura dels catalanoparlants són bilingües (48 per cent català, 50 castellà), els dels castellanoparlants són pràcticament monolingües (només un 10 per cent llegeixen en català).

A la premsa, la lectura en català, segons el mateix Baròmetre, no sols ha fet un salt notable –els lectors habituals són un milió, contra els gairebé 2,5 milions en espanyol–, sinó que la tendència sembla afavorir-ne un augment progressiu. Els tres diaris amb doble versió, editats abans només en castellà, venen bé la versió catalana i això podria estimular la doble versió dels esportius i comarcals que encara no la publiquen.

A internet, les pràctiques de lectura en català són un continent per explorar. Per desgràcia no disposem de dades precises sobre la llengua habitual d'ús a Catalunya quan la lectura es fa en pantalla accedint a internet i els seus diversos serveis a través dels múltiples dispositius d'accés (ordinadors, tablets, mòbils, etcètera). Tenim dades dels usuaris únics de portals i pàgines web en català, però són insuficients per avaluar-ne els hàbits de lectura segons llengua.

Les pràctiques de lectura en català han format part i encara conformen avui a Catalunya –i als altres països de parla catalana– un autèntic camp de batalla entre llengües en presència. Els que patírem l'escola del franquisme recordem com vam veure'ns forçats, si volíem aprendre a llegir en català, a fer-ho fora de l'escola. Avui hem avançat molt: el model d'escolarització a Catalunya obliga a saber llegir en la llengua pròpia. Ara bé, a fora de l'aula les autoritats de l'Estat i els mercats de l'espanyol procuren que la lectura en català no superi els límits de la reserva.

El llibre resistirà, la premsa en paper encara té anys de vida i internet ho textualitza tot. Però, sigui quin sigui l'estat de l'art dels textos, mentre els hàbits lectors en català a Catalunya no siguin majoritaris, aquest país estarà lluny de ser un país modern i normal. Per ara, llegir en català és encara un acte d'afirmació de la identitat, més enllà dels interessos instrumentals concrets de l'acte de lectura.

 
 
10)
 
 
 
(divendres 20 d'abril del 2012)
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací