Pocs mesos després d'haver-se proclamat guanyador i finalista del premi Barcanova, ahir es van presentar la novel·la juvenil L'estrany, de Jordi Sierra i Fabra, i la novel·la de fons oral De rondalla, de Francesc Gisbert, il·lustrada per Lucía Serrano.
Nascut a Barcelona el 1947, Jordi Sierra i Fabra és un escriptor febril (una mitjana de deu llibres cada any) i de números rodons. “Al novembre publico les meves memòries literàries, només literàries, perquè faig 65 anys, en porto 40 publicant, 400 títols, 30 premis guanyats i 10 milions d'exemplars venuts”, explica, i cal afegir-hi una col·lecció de 30.000 discos i que ha guanyat la desena edició del Barcanova.
A L'estrany ens ofereix la història del Daniel, un noi que ha de sobreviure en temps de dictadura (en una època i un país no concretats) i que coneix un vell amb una cama de metall (l'estrany) que li descobreix la passió per la literatura. “És una novel·la que parla de la vida en temps de por i silenci, de la infantesa com a poder vital i de la fantasia per enfrontar-se a la falta de llibertat”, explica l'autor. “Quan la vaig acabar vaig tenir clar que era de premi; a més, el Barcanova era un cromo que em faltava”, confessa un autor orgullós de la seva fundació de promoció de la lectura a Colòmbia i, aviat, a Barcelona.
L'editora Sara Moyano comenta que, “tot i la crisi, aquest premi, que només es publica en català, no reduirà la dotació de 22.000 euros per al guanyador i 7.000 per al finalista”.
Francesc Gisbert (Alcoi, 1976) és professor de català en terra hostil i un autor no tan popular com Sierra i Fabra, però ja té vint títols i dotze premis. A De rondalla ens presenta l'Arnau, un estudiant que fa de cangur de l'Alícia, una nena que li demana que li expliqui històries basades en les rondalles populars: “Són quatre rondalles inspirades en personatges de la tradició, però dins d'històries de ficció.” “Abans d'aprendre a llegir, hem d'ensenyar els nens a escoltar”, opina Gisbert, i, a més, que “una literatura amb idees, que mostri la realitat als nens, no necessàriament ha de tenir una moral”.