111. El desequilibri que
hi ha entre les llengües del món és evident, però hi ha una raó incontestable
per defensar la diversitat encara que un no tingui problemes lingüístics: no hi
ha cap raó sòlida per destruir-la. L'entesa universal no és incompatible amb
parlar diferents llengües.
Pere Comellas
Professor d'Estudis Portuguesos
de
Dèiem despús-ahir que la manifestació de Palma de diumenge passat havia agafat en fals el Govern balear del pròvid Tutanramon Bauzá: vam ser més dels que ells diuen i volen. Pel que es veu, els actuals dirigents del PP illenc tenien coll avall que la tasca que s'havien proposat (la demolició de la llengua i la cultura del país) era cosa gairebé ja feta, i que només hi faltava el toc de gràcia: algunes remodelacions legislatives que ningú no tindria en compte. En comptes d'això es van trobar amb una resposta popular mai vista a Mallorca en favor del català. La reacció del PP va ser tan previsible com penosa: a Bauzá i els seus camarades no se'ls va acudir res més que apel·lar a la majoria que van obtenir fa un any a les urnes, quan encara ningú sabia qui eren ni què es proposaven de fer. I afegir-hi, a continuació, la típica observacioneta amb el consabut tuf fatxa: "A la manifestació s'hi van detectar consignes radicals".
Cinquanta mil radicals en una protesta de mallorquins són, a fe de Déu, molts de radicals. Vaig tenir el gust d'entretenir-me a contemplar la desfilada quasi sencera de la mani (a la cruïlla del carrer dels Oms amb el de Sant Miquel, un observatori immillorable) i la cosa més radical que hi vaig veure va ser un grup més aviat testimonial de joves que enarboraven estelades. Pel que fa a la resta, la immensa majoria es componia d'allò que es coneix com a gent del carrer: funcionaris, obrers, professionals no liberals, pares i mares de família, gent amb formació universitària (cursada a la UIB) i gent sense formació universitària, jubilats, escolars i tot el que vostès vulguin. N'hi havia que parlaven castellà, per descomptat. És aquesta diversitat, aquesta ondulació, la que ha agafat en fals els dirigents del PP.
I no només els del PP: també els partits de l'oposició fan l'efecte d'haver quedat astorats. És un estupor que ja coneixem d'ençà de l'enfonsament del Pacte de Progrés i de la desaparició d'Unió Mallorquina: durant el darrer any, les forces que haurien d'haver estat plantant cara als atropellaments del PP s'han dedicat a fer el zombi, intentant entendre quines havien estat les causes del seu fracàs i intentant sobretot donar-se'n mútuament les culpes. Ha estat una manera més de fer el ridícul, que ha afectat tant el PSIB-PSOE i el PSM com els extraparlamentaris Esquerra Unida, Lliga Regionalista i Convergència per les Illes.Però s'ha acabat el temps i ja no s'hi val a continuar badant ni plorant. El clam extraordinari i unànime de diumenge passat exigeix una articulació política urgent i eficaç, que tingui capacitat de donar resposta (també a les urnes) als despropòsits de l'extrema dreta que actualment ostenta el poder. El centre dreta regionalista i el centre esquerra catalanista han de ser capaços d'alguna actuació (necessàriament conjunta) que vagi més enllà del càlcul partidista a curt termini. N'esperem, doncs, i amb impaciència, el primer esborrany d'un full de ruta.
JORNADES DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L'IEC A
REUS
HOMENATGE A RAMON
AMIGÓ
Amb motiu del
Centenari de la Secció Filològica
i del Centenari
de la Primera Trobada d'Ateneus al Centre de
Lectura
20 i 21 d'abril
de 2012
Sala d'actes del
Centre de Lectura (c. Major, 15)
Des de 1990, el
Ple de la Secció Filològica visita periòdicament poblacions diverses del nostre
àmbit lingüístic, amb l'objectiu de celebrar-hi jornades acadèmiques que
permetin mantenir contactes i intercanvis amb els estudiosos de cada
lloc.
Enguany, les jornades tenen lloc a Reus, els dies 20 i 21 d'abril, en el context del Centenari de la Secció Filològica que es clou el proper mes de maig i del Centenari de la Primera Trobada d'Ateneus al Centre de Lectura. La visita té també un caràcter especial perquè servirà per a retre homenatge a Ramon Amigó i Anglès, insigne erudit reusenc i membre corresponent de la Secció Filològica, mort recentment.
Confiem que el
relleu dels actes i les intervencions que s'han programat permetran aplegar una
bona representació de la societat reusenca i aconseguir els objectius
previstos.
En nom dels
organitzadors, agraïm la participació i el suport que hem rebut de destacades
institucions i personalitats.
20 d'abril
11.00 Acte de dedicació d'una sala de la Biblioteca del
Centre de Lectura a Ramon Amigó
------
17.30 Obertura
de les jornades a càrrec de les autoritats i dels representats de la Secció
Filològica
Sessió dedicada
a Ramon Amigó moderada per Josep Moran (membre de la Secció Filològica i
director de l'Oficina d'Onomàstica de l'IEC)
17.45 Montserrat
Corretger (professora agregada de la URV) i Xavier Ferré (professor lector de la
URV)
Ramon Amigó, pedagog del territori
18.10 Miquel S.
Jassans (artista, pintor i professor d'art)
Els vincles amb Ramon Amigó, el meu mestre
18.35 Eugeni
Perea (escriptor i historiador)
El joc de pilota al Camp de Tarragona (s. xv-xx)
19.00 Carme
Plaza (doctora en filologia catalana)
Fronteres i senyorius en la toponímia de la Conca de Barberà
19.25
Col·loqui
20.00 Lectura del text de Ramon Amigó «L'esquena mascla de Montsant»,
del llibre Amb penyals d'un blau cansat, a càrrec de Montserrat Auqué,
Dolors Esquerda i Dolors Juanpere, del col·lectiu En Veu Alta, i amb la
col·laboració de Xavier Pié, saxo soprano. Direcció: Dolors Juanpere
20.45 Mostra dels espais Català a l'atac de
TV3
21 d'abril
Sessió moderada per M. Teresa Cabré i Castellví (membre de la Secció Filològica de l'IEC)
11.30 Jordi
Ginebra (catedràtic i director del Departament de Filologia Catalana de la URV)
i Xavier Rull (professor titular de la URV)
Creació lèxica en la premsa del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre
11.55 Josep M.
Martí (doctor en ciències de la informació, professor titular de la UAB i degà
del Col·legi de Periodistes de Catalunya)
Particularitats de l'ecosistema mediàtic reusenc
12.20 Salvador
Palomar (membre fundador del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria
Carrutxa)
Carnavals i literatura carnavalesca a Reus (1859-1919)
12.45 Josep
Murgades (catedràtic de la UB) i Fina Masdéu (catedràtica d'ensenyament
secundari)
Gabriel Ferrater: espais literaris entre la lingüística i la procacitat
13.10 Col·loqui
13.40 Cloenda de les jornades a càrrec de les autoritats i dels representants de la Secció Filològica
Organitzen les jornades el Centre de Lectura i la Secció Filològica de l'IEC, amb el patrocini de l'Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona, els Serveis Territorials de Cultura, la Fundació Privada Reddis i l'Obra Social “la Caixa”.
http://taller.iec.cat/filologica/centenari/activitats_una.asp?a_data=20/4/2012
Sé com va costar que el Parlament de Catalunya aprovés la creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. El naixement de TV3 i de Catalunya Ràdio van ser, segurament, les expressions més vives d'una lenta, però ben treballada, renovació democràtica. I si havíem celebrat set anys abans el naixement de l'Avui, diari en català, TV3 i Catalunya Ràdio, aleshores sense fill i sense germanes petites, volien dir que el català tornava a ser una llengua dita, que podíem sentir en veu alta, per parlar-nos de tot i de tothom i d'arreu.
Com que vaig tenir la sort de ser-hi, en aquell infantament, i vaig seguir amb l'angúnia dels pares novells com la criatura superava entrebancs i caminava amb la força i l'estil d'el més petit de tots, m'esborronen els mals auguris que parlen d'una privatització de TV3. Per a mi representaria un frau, una estafa contra totes les persones que van saber, amb els fruits d'aquella CCRTV, que el català era la llengua pròpia de Catalunya, que el català assimilava, ens ensenyava a fer pinya, ens convertia en un poble.
Tot això pot semblar emfàtic, però la memòria m'activa les imatges d'aquell invent, viscudes des de Cornellà, la ciutat perifèrica que em va acollir i que suscitava, per a veus massa cauteloses de la tribu, un enigma de futur per als experts torsimanys funeraris que sempre ens parlaven de ruptures socials. Ben a l'inrevés: gràcies als mitjans públics de ràdio i televisió en català –no oblidem Ràdio 4 ni les importantíssimes televisions locals– Catalunya va evitar, segurament, una trencadissa cultural i social, nacional, per tant, que hauria estat funesta per a un país marcat per la Negra Nit del franquisme.
Si ara el govern de CiU, cada cop més simple delegació a Catalunya del PP, es ven TV3 i la resta de televisions i emissores de la CCRTV, abans hauria de convocar eleccions per garantir que són els que legitimen o no el poder polític, els que volen que siguin empreses privades, de signe conservador –tret del parèntesi de Maria Luz Morales com a directora de La Vanguardia, requisada per la CNT i la UGT–, qui es faci càrrec del gran invent del primer govern autonòmic de la Catalunya postfranquista.
Vuit autors, entre els quals Maite Carranza, Joan-Lluís Lluís i Francesc Serés, seran els representants al Salon International du livre de Quebec
Lluís-Anton Baulenas, Maite Carranza, Gabriel Janer Manila, Joan-Lluís Lluís, Arnau Pons, Jaume Pont, Susanna Rafart i Francesc Serés seran els representants de la literatura catalana com a convidada d'honor al Salon International du livre de Quebec, de l'11 al 15 d'abril. Aquesta és la primera cita internacional i institucional de la literatura catalana des de Frankfurt 2007. Els autors triats han estat traduïts recentment al francès i representen diversos gèneres literaris (narrativa, poesia, literatura infantil i juvenil). En canvi, no representen tot el territori: si bé hi ha autors de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya Nord, no s'ha inclòs cap autor del País Valencià. La raó: en els últims anys, cap autor valencià no s'ha traduït a cap editorial quebequesa.
La selecció dels autors ha estat feta a partir de
les peticions del saló, segons fonts del Llull. Aquestes peticions fan
referència a la quantitat de traduccions recents fetes al francès, i en especial
fetes per editorials quebequeses. L'últim autor valencià de narrativa traduït al
francès és Ferran Torrent, quan edicions del Trabucaire va publicar 'Gràcies per
la propina' el 2007. I de poetes valencians traduïts i publicats al Quebec
tampoc n'hi ha.
Tot i així, el diretor adjunt de l'Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, ha assenyalat
que la invitació del Quebec no és estranya si es té en compte que 'el francès
s'ha consolidat en els darrers anys com a segona llengua de destí per a les
traduccions d'obres en català, amb una mitjana d'una vintena de títols traduïts
cada any'. Des del 2007, s'ha traduït un centenar de títols del català al
francès. Un dels casos més significatiu és el del poeta Jaume Pont: Editions du
Noroît de Montréal va publicar el 2010 'Raó d'atzar', que aplega tota la seva
poesia del 1983 al 1989. Aquest fet és una raresa, perquè sempre és difícil la
traducció de poesia.
Els autors participants al saló del Quebec
realitzaran més d'una vintena d'actes, entre taules rodones, lectures i firmes
de llibres. Hi haurà una 'Matinée Catalane' el dissabte 14. També prendran part
del programa Quebec la Muse, una sèrie d'actes organitzats des de la pròpia fira
que tenen lloc a diferents espais de la ciutat i que són de caràcter més íntim,
majoritàriament lectures musicades. Tots ells també participaran en l'acte
inaugural que se celebrarà dimecres dia 11 a les sis.
En el marc de la
fira es presentaran els quatre llibre editats per l'Institut Ramon Llull
conjuntament amb l'editorial Autrement: 'Barcelone. Itinéraires et
bifurcations', de Mercè Ibarz; 'Le puzzle catalan', de Llibert Tarragó; 'Atlas
historique de la Catalogne', de Gracia Dorel-Ferré i 'La Catalogne. Une nation
millénaire', de Michel Bourret. Serà en un acte acadèmic coordinat pel professor
de llengua i cultura catalanes de la Universitat de Montréal, Èric
Viladrich.
No és una qüestió menor. A hores d'ara, la llengua catalana pateix una calculada i ferotge campanya amb el pervers objectiu de anihilar-la per sempre. De fet, aquesta croada contra la nostra estimada llengua mil·lenària s'estén arreu de tot el territori lingüístic, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Encara que des del Principat podríem creure que la qüestió lingüística la tenim mig blindada, això és completament fals. Cal adonar-se, cal conscienciar-se que el setge al català no s'atura mai. D'aquesta manera, al País Valencià 125.000 famílies no poden accedir a l'escola en valencià, tanquen repetidors de TV3 i el català no és requisit a la funció pública. Al Principat, el PP i l'espanyolisme més carpetovetònic volen carregar-se la immersió a l'escola, el codi de consum, la llei d'acollida, la llei del cinema i el requisit del català per a immigrants que demanen un informe d'arrelament (es volen carregar, d'una sola tongada, la cohesió social). I a les Illes, un personatge nefast, José Ramón Bauzá, un lingüicida supercentralista, que utilitza el seu radical anticatalanisme per ser ministre en el govern Rajoy, intenta anorrear la nostra preuada llengua fins a convertir-la en residual. Per sort, ara a les Illes comença a emergir de debò la força de la societat civil. La darrera manifestació, a Ciutat de Mallorca, de 50.000 persones, per tal de defensar la dignitat, lingüística, nacional i social, és una prova fefaent que aquests hereus dels comte duc d'Olivares no ho tenen tan fàcil com es pensen. Ara bé, des del Principat no hauríem de ser tan passius i, a voltes, tan panxacontents: els afers lingüístics de les Illes són els nostres afers. Cal saber que l'intenten de genocidi lingüístic plana per damunt del conjunt dels Països Catalans. Per aquesta raó, el magnífic exemple de la vaga de fam d'aquests coratjosos jubilats mallorquins hauria d'implicar una gran onada de solidaritat des de tots els pobles, viles i ciutats d'arreu de la nostra maltractada nació catalana.