Des del curs 1993/1994, les universitats públiques valencianes (Universitat d’Alacant, Universitat Jaume I, Universitat Politècnica de València, Universitat de València i Universitat Miguel Hernández), amb el suport de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, envien, a tots els centres valencians en què hi ha estudiants que es preparen per a l’accés a la universitat, el Gripau, unes recomanacions per a millorar la redacció de textos en valencià.
Des de l'any 2009, el material s'ofereix en DVD i en web (www.gripau.eu), i incorpora, a més, enllaços bàsics per al nou alumnat de les universitats valencianes (Les universitats públiques valencianes, en un clic), informació sobre docència en valencià (Una universitat de llengües), el Gripau i, finalment, uns quants programes informàtics en valencià o per a millorar els coneixements lingüístics (Programari informàtic en valencià). El format DVD és multiplataforma (Windows, Linux i Mac) i inclou els fitxers executables de tot el programari de versió escriptori (PC) a què es fa referència.
El web té dues versions: una d'escriptori i una altra per a mòbils. La versió per a dispositius mòbils ofereix inclou un apartat específic (Apps i més), amb enllaços a una selecció d’apps (Android i iTunes), d'RSS i d'usuaris de Twitter en català.
La versió d'escriptori és com el DVD distribuït i incorpora, a més, l'apartat d'apps per a mòbils, de manera que l'usuari les podrà instal·lar des del PC, sempre que el telèfon de l'usuari estiga registrat en la plataforma Android o iTunes.
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha demanat a la Junta de Festes de la Magdalena, que reconeix en els seus estatuts el valencià com a llengua de la festa, que s'adrece al priorat del Lledó i al bisbat per demanar-los que els propers anys es torne a l'ús habitual de la llengua a l'arribada de la Tornà de la romeria a la basílica del Lledó.
Enguany, el prior, que en altres anys s'ha adreçat en valencià als participants en l'acte per tal de donar-los la benvinguda i glossar el sentit de la romeria, ho va fer en castellà “sense cap explicació, fent a més com si s'adreçara a la Reina de la Magdalena i les seues dames, tot i que la Reina ha emprat amb normalitat el valencià en les seues intervencions”, ha denunciat l'entitat.
ACPV ha lamentat el canvi de llengua i ha exigit que es garantisca que ell proper any torne la normalitat lingüística a la romeria.
L'entitat, que ha especificat que reconeix amb satisfacció l'habitual ús del valencià, oral i escrit, a les festes de la Magdalena, també s'ha referit a una altra excepció: la presentació en castellà de la jornada de dijous del Certament de Bandes de Música de Festa. A més de criticar aquest fet, ACPV ha instat a escriure en valencià els noms dels països participants en els cartells que precedeixen les seues desfilades.
La Xarxa Vives d'Universitats ha publicat el Pla de política lingüística 2011-2013, el primer d'aquestes característiques que aproven els rectors de les universitats dels territoris de parla catalana.
Segons que informa la Xarxa, el pla va estar elaborat pels representants de la comissió de llengua de les 21 universitats i descriu els criteris generals de política lingüística, establint un pla de treball. Aquest s'estructura a l'entorn de quatre eixos bàsics: normalització de la llengua, multilingüisme, coordinació i projecció. El pla va ser aprovat el passat 28 de febrer a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.
Entre els criteris de política lingüística comuna aprovats es troben els de prestigiar la llengua catalana, present a nivell vehicular en tots els actes i escrits, foment de l'acreditació de competències lingüístiques, compromís amb la projecció exterior del català, relacions amb institucions i entitats lingüístiques (Institut d'Estudis Catalans, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut Ramon Llull), entre d'altres.
La Xarxa Vives és una plataforma que agrupa 21 universitats dels territoris de parla catalana. En l'actualitat desenvolupa més de 50 línies d'actuació concretes cada any, referents per a l'actuació comuna de les universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya.
Dins de la col·lecció “Salabret d'històries”, Edicions 96 ha volgut tancar l'any amb un homenatge al mestre Enric Valor, presentat com una història parcial dins de la seua gran història com a persona i lexicògraf.
Gemma Pasqual i Escrivà, ha bastit una obra adreçada als joves lectors a partir dels 8 anys, muntada sobre les quatre estacions de l'any i amb il·lustracions del dibuixant Jesús Huguet, que ha traçat un fil conductor que marida a la perfecció amb el text que hi ha.
L'homenot del barret, homenatge a Enric Valor és una gran rondalla que narra la història real del mestre de les paraules i com, possiblement, tramaria aquelles històries de terres, d'homes, de fets populars que tant agraden a tothom, si són narrades a la vora del foc.
Aquesta obra narrada, presenta els paisatges, els escenaris i les trames més conegudes del lexicògraf, fetes a la seua manera i a la forma valoriana de la narració.
Pel llibre de la Gemma Pasqual, passen Rosella i Margarida, el pastor de la Vall, i queixalets també, Toneta, la rabosa, el llop, En Nabet, Joan Ratot, Abd al-Maduix, el matrimoni de Bèlgida, el mig pollastre i tot una seguici de personatges de les seues rondalles.
Gemma Pasqual i Escrivà, nascuda a Almoines l'any 1967, és escriptora. Entre les seues obres destaquen: Marina; Et recorde, Amanda; l'últim vaixell —totes elles Premi Samaruc—; Quan deixàvem de ser infants; Vicent Andrés Estellés des del fons de la memòria; La mosca, assetjament a les aules (Premi Benvingut Oliver); Llàgrimes sobre Bagdad (Premi Barcanova); La relativitat d'anomenar-se Albert (Premi Mallorca de literatura juvenil) i Barça ou barzakh!
També és Premi Jaume I de Crevillent per la seua contribució al desenvolupament de la literatura juvenil al País Valencià.
http://www.edicions96.com/botiga-online/Catalog/show/l039homenot-del-barret-146
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i l'Institut Ramon Llull (IRL) han anunciat aquest dimecres que intensificaran les seues relacions institucionals, segons han anunciat a través d'un comunicat.
El president de l'AVL, Ramon Ferrer, ha rebut el president de l'IRL, Vicenç Villatoro, en una reunió celebrada a València. La trobada ha servit per a plantejar noves línies de col·laboració que potencien la relació institucional, així com el foment de la llengua i la cultura valencianes. En aquest sentit, s'ha acordat estudiar la possibilitat d'intensificar el contacte amb la realització de traduccions d'autors valencians a altres llengües i el manteniment d'alguns lectorats en universitats europees.
Segons informa el comunicat, fins ara la relació institucional entre l'AVL i IRL s'havia limitat a compartir l'organització, conjuntament amb la Xarxa Vives d'Universitats, de les jornades sobre Didàctica de la Llengua que se celebren cada any, a l'octubre, a Morella i Vinaròs.
A la reunió d'aquest dimecres, també hi han assistit el vicepresident de l'AVL, Josep Palomero, la secretària, Verònica Cantó, i el president de la Secció de Gramàtica, Manuel Pérez Saldanya, i el director de l'Àrea de Llengua i Universitats de l'IRL, Andreu Bosch.
105. M’agrada que si algú
ve al meu país parli el meu idioma. Jo sentia la necessitat d’apropar-me al
poble català i hi vaig posar tots els meus recursos. El primer era comunicar-me
amb ells.
Prakash Chukka
Capellà d’origen
indi