InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 633 (dilluns 02/04/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Nou Gripau en DVD i web: recursos lingüístics i programari per a PC i per a dispositius mòbils
 
2) Núria Ferré - Víctima de la immersió
 
3) Miquel Riera - Bilingüisme intel·ligent
 
 
 
 
7) Edicions 96 edita un llibre homenatge a Enric Valor
 
8) Nou llibre: Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes
 
 
10) Premi de literatura eròtica La Vall d'Albaida
 
 
 
13) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Nou Gripau en DVD i web: recursos lingüístics i programari per a PC i per a dispositius mòbils
 
Les universitats públiques valencianes han enviat el DVD Universitat en valencià: recursos per a l’alumnat de 2n de batxillerat a 30.000 estudiants valencians. El contingut és accessible en www.gripau.eu també en versió per a dispositius mòbils (telèfons i tauletes), que incorpora una selecció d'apps (aplicacions), d'RSS i d'usuaris de Twitter relacionats amb la llengua.

 

Des del curs 1993/1994, les universitats públiques valencianes (Universitat d’Alacant, Universitat Jaume I, Universitat Politècnica de València, Universitat de València i Universitat Miguel Hernández), amb el suport de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, envien, a tots els centres valencians en què hi ha estudiants que es preparen per a l’accés a la universitat, el Gripau, unes recomanacions per a millorar la redacció de textos en valencià.

 

Des de l'any 2009, el material s'ofereix en DVD i en web (www.gripau.eu), i incorpora, a més, enllaços bàsics per al nou alumnat de les universitats valencianes (Les universitats públiques valencianes, en un clic), informació sobre docència en valencià (Una universitat de llengües), el Gripau i, finalment, uns quants programes informàtics en valencià o per a millorar els coneixements lingüístics (Programari informàtic en valencià). El format DVD és multiplataforma (Windows, Linux i Mac) i inclou els fitxers executables de tot el programari de versió escriptori (PC) a què es fa referència.

 

El web té dues versions: una d'escriptori i una altra per a mòbils. La versió per a dispositius mòbils ofereix inclou un apartat específic (Apps i més), amb enllaços a una selecció d’apps (Android i iTunes), d'RSS i d'usuaris de Twitter en català.

 

La versió d'escriptori és com el DVD distribuït i incorpora, a més, l'apartat d'apps per a mòbils, de manera que l'usuari les podrà instal·lar des del PC, sempre que el telèfon de l'usuari estiga registrat en la plataforma Android o iTunes.

 
 
2)
 
Article publicat en elSingulardigital.cat dilluns 12 de març del 2012
 
 
Núria Ferré
 
"La immersió és un sistema educatiu d’eficàcia provada arreu, i a Catalunya l’han qüestionat per motius polítics"
 
Sóc víctima de la immersió lingüística. M’han educat en una llengua que no era la meva. No era la llengua que es parlava a casa, ni la parlaven els meus pares, ni cap membre de la meva família, ni els meus amics. Tampoc era la llengua que escoltava a la televisió. Ni a la ràdio. Ni la que llegia dels diaris. La llengua vehicular a la meva escola era la d’un país que no era el meu.

Em van escolaritzar als anys 70, els últims anys del franquisme, i vaig estudiar en una llengua que no era la meva pròpia fins als 18 anys, en un context històric molt diferent al d’ara. Feia dues hores de castellà a la setmana i el català no va existir com a assignatura fins que vaig tenir dotze anys.

El francès és la llengua amb que vaig fer tots els meus estudis. La majoria de nens i nenes matriculats al Liceu Francès d’aquella època no érem francesos i la immersió era el sistema que garantia que tots tinguéssim el mateix nivell i les mateixes oportunitats. De fet, durant uns anys, va existir un sistema paral•lel, que consistia a separar els nens que no se’n sortien i fer-los estudiar en castellà, a partir dels 14 anys. Simplificant: els bons estudiants continuaven endavant amb el francès, i els dolents, en castellà. Però aquesta segregació no va funcionar i es va eliminar.

La immersió és un sistema educatiu d’eficàcia provada arreu, i a Catalunya l’han qüestionat per motius polítics. Els meus fills estudien a l’escola pública i penso que hi ha molts factors que determinen que un nen o nena parli o no parli bé una llengua. Mirar i escoltar determinats programes de televisió on els protagonistes són autèntics analfabets de categoria “lo cualo?”, convertits per l’audiència en triomfadors , ens demostren, cada dia, que no cal viure a Catalunya per parlar malament el castellà.
 
 
3)
 
Publicat a
 
 
Miquel Riera
 
Els científics ho tenen clar: ser bilingüe fa les persones més intel·ligents i els efectes de parlar dos o més idiomes afecta el funcionament del cervell amb clares millores en les habilitats cognitives no relacionades amb el llenguatge, uns efectes que es perllonguen fins a la vellesa i que retarden l'arribada de malalties com ara l'Alzheimer, per exemple. Així ho diuen els últims estudis fets sobre el tema al Canadà, a Itàlia i a Catalunya, recollits per The New York Times, en un article molt oportú ara que els de Convivencia Cívica i tota la seva patuleia de fanàtics monolingües són en plena croada contra el sistema d'immersió lingüística de l'escola catalana. Un article que m'ha obert un mar de dubtes, interessats, és clar, sobre la qüestió. Què faran en Caja i companyia, ara que saben que estan impedint fer més llestos els seus fills? Seguiran amb les seves reivindicacions o se sotmetran a l'evidència científica que demostra els múltiples beneficis del nostre sistema? Deixem-nos de bromes. Tots sabem que la qüestió va més enllà, que en el fons el que els interessa, a Convivencia i als que els donen suport, no és la defensa dels presumptes drets lingüístics d'un fill, sinó minvar –fins a reduir a zero– la capacitat del país per continuar protegint i impulsant la llengua catalana. I fa l'efecte que ni que sortís un estudi demostrant que ser bilingüe permet viure fins a l'eternitat, es mourien de lloc. I així els va.
 
4)
 
 
El termini de presentació de sol·licituds serà del 2 al 27 d’abril de 2012. ATENCIÓ: només hi ha un període de matriculació.


Calendari de les proves (primer període)

Dia 2 de juny de 2012:
– Certificat de coneixements orals.
– Àrees 1 i 2 del certificat de grau mitjà.
– Certificat de llenguatge administratiu.
Dia 9 de juny de 2012:
– Certificat de grau elemental.
– Àrees 1 i 2 del certificat de grau superior.
Dia 16 de juny de 2012:
– Àrees 3 i 4 del certificat de grau mitjà.
– Certificat de llenguatge en els mitjans de comunicació.
Dia 30 de juny de 2012:
– Àrees 3 i 4 del certificat de grau superior.
– Certificat de correcció de textos.

Segon període
Dia 3 de novembre de 2012:
– Certificat de coneixements orals.
– Àrees 1 i 2 del certificat de grau mitjà.
– Certificat de llenguatge administratiu.
Dia 10 de novembre de 2012:
– Certificat de grau elemental.
– Àrees 1 i 2 del certificat de grau superior.
Dia 17 de novembre de 2012:
– Àrees 3 i 4 del certificat de grau mitjà.
– Certificat de llenguatge en els mitjans de comunicació.
Dia 24 de novembre de 2012:
– Àrees 3 i 4 del certificat de grau superior.
– Certificat de correcció de textos.


 
5)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dimarts 20 de març del 2012

ACPV reclama el retorn de la normalitat lingüística a la romeria de Castelló

L'entitat lamenta les excepcions a l'habitual presència del valencià en les festes de la Magdalena

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha demanat a la Junta de Festes de la Magdalena, que reconeix en els seus estatuts el valencià com a llengua de la festa, que s'adrece al priorat del Lledó i al bisbat per demanar-los que els propers anys es torne a l'ús habitual de la llengua a l'arribada de la Tornà de la romeria a la basílica del Lledó.

Enguany, el prior, que en altres anys s'ha adreçat en valencià als participants en l'acte per tal de donar-los la benvinguda i glossar el sentit de la romeria, ho va fer en castellà “sense cap explicació, fent a més com si s'adreçara a la Reina de la Magdalena i les seues dames, tot i que la Reina ha emprat amb normalitat el valencià en les seues intervencions”, ha denunciat l'entitat.

ACPV ha lamentat el canvi de llengua i ha exigit que es garantisca que ell proper any torne la normalitat lingüística a la romeria.

L'entitat, que ha especificat que reconeix amb satisfacció l'habitual ús del valencià, oral i escrit, a les festes de la Magdalena, també s'ha referit a una altra excepció: la presentació en castellà de la jornada de dijous del Certament de Bandes de Música de Festa. A més de criticar aquest fet, ACPV ha instat a escriure en valencià els noms dels països participants en els cartells que precedeixen les seues desfilades.

 
6)

Les universitats de la Xarxa Vives coordinen la seua política lingüística

Les universitats dels territoris de parla catalana elaboren un pla comú sobre normalització, multilingüisme i projecció

La Xarxa Vives d'Universitats ha publicat el Pla de política lingüística 2011-2013, el primer d'aquestes característiques que aproven els rectors de les universitats dels territoris de parla catalana.

Segons que informa la Xarxa, el pla va estar elaborat pels representants de la comissió de llengua de les 21 universitats i descriu els criteris generals de política lingüística, establint un pla de treball. Aquest s'estructura a l'entorn de quatre eixos bàsics: normalització de la llengua, multilingüisme, coordinació i projecció. El pla va ser aprovat el passat 28 de febrer a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.

Entre els criteris de política lingüística comuna aprovats es troben els de prestigiar la llengua catalana, present a nivell vehicular en tots els actes i escrits, foment de l'acreditació de competències lingüístiques, compromís amb la projecció exterior del català, relacions amb institucions i entitats lingüístiques (Institut d'Estudis Catalans, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut Ramon Llull), entre d'altres.

La Xarxa Vives és una plataforma que agrupa 21 universitats dels territoris de parla catalana. En l'actualitat desenvolupa més de 50 línies d'actuació concretes cada any, referents per a l'actuació comuna de les universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya.

 
 
7)

Edicions 96 edita un llibre homenatge a Enric Valor

Adreçat a joves lectors a partir dels 8 anys està plantejat com a una història dins d'una gran història

Dins de la col·lecció “Salabret d'històries”, Edicions 96 ha volgut tancar l'any amb un homenatge al mestre Enric Valor, presentat com una història parcial dins de la seua gran història com a persona i lexicògraf.

Gemma Pasqual i Escrivà, ha bastit una obra adreçada als joves lectors a partir dels 8 anys, muntada sobre les quatre estacions de l'any i amb il·lustracions del dibuixant Jesús Huguet, que ha traçat un fil conductor que marida a la perfecció amb el text que hi ha.

L'homenot del barret, homenatge a Enric Valor és una gran rondalla que narra la història real del mestre de les paraules i com, possiblement, tramaria aquelles històries de terres, d'homes, de fets populars que tant agraden a tothom, si són narrades a la vora del foc.

Aquesta obra narrada, presenta els paisatges, els escenaris i les trames més conegudes del lexicògraf, fetes a la seua manera i a la forma valoriana de la narració.

Pel llibre de la Gemma Pasqual, passen Rosella i Margarida, el pastor de la Vall, i queixalets també, Toneta, la rabosa, el llop, En Nabet, Joan Ratot, Abd al-Maduix, el matrimoni de Bèlgida, el mig pollastre i tot una seguici de personatges de les seues rondalles.

L'autora

Gemma Pasqual i Escrivà, nascuda a Almoines l'any 1967, és escriptora. Entre les seues obres destaquen: Marina; Et recorde, Amanda; l'últim vaixell —totes elles Premi Samaruc—; Quan deixàvem de ser infants; Vicent Andrés Estellés des del fons de la memòria; La mosca, assetjament a les aules (Premi Benvingut Oliver); Llàgrimes sobre Bagdad (Premi Barcanova); La relativitat d'anomenar-se Albert (Premi Mallorca de literatura juvenil) i Barça ou barzakh!

També és Premi Jaume I de Crevillent per la seua contribució al desenvolupament de la literatura juvenil al País Valencià.

http://www.edicions96.com/botiga-online/Catalog/show/l039homenot-del-barret-146

 
8)
 
Nou llibre:
Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes
 
Autor: Joan Lluís Sanxis i Forriols
 
Per què, a hores d‛ara, un altre llibre de refranys, d‛expressions i de frases fetes? No és una pregunta retòrica. De llibres de refranys, ja n‛hi ha. És el fet, però, que recursos expressius i comunicatius com aquells de què s‛ocupa aquest volumet, cada dia tenen menys presència en la comunicació quotidiana. Aquesta és la realitat. Potser algú dirà que no són necessaris.(...)
Els pobles, tots, tenen la seua experiència de vida i l‛han concentrada en refranys, axiomes, sentències, dites, ... mena de píndoles homeopàtico-verbals, fórmules simples i clares; poc raonades, però quasi indiscutibles, perquè s‛imposen per l‛evidència.
 
El conjunt de tot això forma el que anomenem saviesa popular. El nostre poble no n‛és una excepció, d‛això: també ha creat els seus concentrats verbals de seny. I a nosaltres, i sols a nosaltres, ens correspon la responsabilitat de vetllar per l‛herència que hem rebut i que hem de transmetre als nostres hereus.
Hi ha qui pensa que, per a la societat moderna, els mitjans expressius tradicionals ja no valen, per restringits i localistes. Amb aquesta afirmació hi ha una solemne declaració d‛ignorància. Perquè d‛aquella saviesa popular ben bé es pot dir saviesa universal. Perquè ho és. Fóra interessant conèixer la procedència de tants refranys que considerem ben nostres, i que, tanmateix, tenen el seu origen en èpoques i en cultures que es perden en el temps i en la geografia. (...)
 
Refranys, expressions i frases fetes són un recurs contra l‛empobriment i l‛uniformisme que comporta la civilització moderna, és a dir, enriqueixen la capacitat d‛expressar-se, de comunicar-se. Malauradament aquells usos lingüístics, que sovint escapen a la cotilla gramatical, són poc tinguts en compte en els àmbits acadèmics. Els ensenyants mai no haurien d‛oblidar que la llengua, abans que un fet literari (i no en diguem gramatical), és un fet social. La llengua viva identifica i individualitza el poble que l‛ha feta. Entre poble i llengua hi ha una simbiosi difícil de destriar. La substitució d‛una llengua afecta, necessàriament i negativament, la personalitat de qui la parla, siga un individu físic, siga un individu col·lectiu. Per això, el que ens proposem amb aquest treball és lluitar per la llengua que ens identifica i ens individualitza com a poble. (...)
 
Molts refranys, dites, etc., són fruit d‛un món cultural o laboral avui desaparegut, però, malgrat tot, se segueixen emprant, perquè l‛ús social els ha farcits d‛un sentit, potser figurat, que els fa útils i no sempre fàcils de substituir. P. ex., l‛expr. no sigues trompellot no resulta gens estranya, i no obstant, estem certs que molts dels qui l‛empren, correctament, no saben què és un trompellot. Per això, malgrat haver caducat el medi on van nàixer, els hi hem inclòs, amb la informació adient. (...)
 
Per tal d‛ajudar a comprendre alguns refranys i frases hem posat aclariments. De vegades ens hem arriscat a fer una interpretació. Agrairem qualsevol esmena. D‛altres vegades, però, no hem gosat d‛arriscar-nos, amb l‛esperança que algun amable lector complete les nostres mancances.
 
 
JOAN LL. SANXIS I FORRIOLS, (Quart de Poblet, 1940) estudià Geografia i Història, a Salamanca i a València. Féu la tesi de llicenciatura sobre El comerç de la Ciutat de València l’any 1393 segons els assentaments del Mestre Racional (1972). Per a les activitats a l’aire lliure que promogué als centres d’ensenyament on treballà va publicar Cançons de Germanor (1976), una antologia de cançons tradicionals i folklòriques; col·laborà en el I Congrés de Cultura Catalana com a responsable de l’àrea 24 , El fet Religiós al PV (1976), motiu amb què va publicar un breu resum de la Historia Religiosa del PV. (1976); per tal de difondre la història local del seu poble, amenaçat de despersonalització a causa de la forta immigració, publicà Quart, el meu poble (1984), il·lustrat amb dibuixos d’Harca (Juli Sanchis); en 1991, enmig del fragor de la batalla de València, basant-se sobretot en l’obra de Mn. J. Armengou, publicà una sèrie de pensaments nacionalistes (1.407) sota el títol Ser valencià; el mateix any col·laborà amb Josep Ruaix en el volum Valencià Fàcil curs bàsic de llengua per a valencians. Ha obtingut premis de narrativa o de treballs monogràfics a Benetússer, Vila-real, Almenara. Participà com a ponent en el I Congrés del Centre d’Estudis de l’Horta Nord, que va patrocinar la publicació de la seua ponència, Fraseologia popular inspirada en el món agrícola i religiós (2002). En les II Jornades d’Història (Alboraia 1998) presentà un recull de Contes populars de l’Horta publicats posteriorment
 
L'Eixam Edicions
València, 2012
17x24 cm
352 pàgines
 
 
9)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dijous 22 de març del 2012
 

Col·laboraran en la traducció d'autors valencians a altres llengües

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i l'Institut Ramon Llull (IRL) han anunciat aquest dimecres que intensificaran les seues relacions institucionals, segons han anunciat a través d'un comunicat.

El president de l'AVL, Ramon Ferrer, ha rebut el president de l'IRL, Vicenç Villatoro, en una reunió celebrada a València. La trobada ha servit per a plantejar noves línies de col·laboració que potencien la relació institucional, així com el foment de la llengua i la cultura valencianes. En aquest sentit, s'ha acordat estudiar la possibilitat d'intensificar el contacte amb la realització de traduccions d'autors valencians a altres llengües i el manteniment d'alguns lectorats en universitats europees.

Segons informa el comunicat, fins ara la relació institucional entre l'AVL i IRL s'havia limitat a compartir l'organització, conjuntament amb la Xarxa Vives d'Universitats, de les jornades sobre Didàctica de la Llengua que se celebren cada any, a l'octubre, a Morella i Vinaròs.

A la reunió d'aquest dimecres, també hi han assistit el vicepresident de l'AVL, Josep Palomero, la secretària, Verònica Cantó, i el president de la Secció de Gramàtica, Manuel Pérez Saldanya, i el director de l'Àrea de Llengua i Universitats de l'IRL, Andreu Bosch.

 
10)
 
 
La Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, convoca la 19a edició del Premi de literatura eròtica La Vall d'Albaida.
 
 
És la mostra més interessant existent hui en dia que des d’una entitat com la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida vol acreditar un gènere literari singular, alhora que contribuïm a la promoció de la literatura en la nostra llengua.
 
Si és del vostre interés, i en cas de necessitar més informació, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres.
 

MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS DE LA VALL D'ALBAIDA
Àrea de Cultura
c. de Sant Francesc, 8
46870 ONTINYENT
Tel.: 96 291 15 83
Fax: 96 238 85 45
c/e:
cultura@mancovall.com
www.mancovall.com 
 
 
11)
 
Publicat en VilaWeb dimecres 28 de març del 2012
 
 
 
12)
 
 
(divendres 30 de març del 2012)
 
 
 
13)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 42).
 
 

105. M’agrada que si algú ve al meu país parli el meu idioma. Jo sentia la necessitat d’apropar-me al poble català i hi vaig posar tots els meus recursos. El primer era comunicar-me amb ells.

 

Prakash Chukka

Capellà d’origen indi

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací