InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 632 (dijous 29/03/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1) Eugeni S. Reig - A foc i flama
 
2) Joan Abril Español - ¿Què ens cal per seduir?
 
3) J. Leonardo Giménez - A la redor
 
4) Màrius Serra - Misòleg?
 
5) Josep M Fonalleras - Gropada
 
6) Víctor Alexandre - En vaga de fam per la llengua
 
7) Josep Lluís Bausset - La «broma» del senyor Bertomeu
 
8) Maria Mercè Roca - Punt i coma
 
9) Josep Font i Olivares - Les emissions per satèl·lit de TV3
 
10) Xevi Xirgo - Jaume Bonet
 
 
 
13) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
14) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
 
Article publicat en EL PUNT dilluns 19 de març del 2012

A foc i flama

Eugeni S. Reig

 

 

   L'expressió a foc i flama significa 'de manera violenta, per la força, de mala manera'.

   Podem dir, per exemple:

   «Val més que els ho dónes a les bones perquè eixos són uns animals i qualsevol dia vindran i s'ho emportaran a foc i flama i serà pijor.»

La locució a foc i flama, ben viva i molt usada pels valencians, és una reducció de la més antiga a foc i a flama, emprada pels nostres clàssics. Així en el capítol XXV del Tirant lo Blanc titulat Com lo Rei ermità donà la batalla als moros e fon vencedor podem llegir:

   «Com los moros veren lo gran foc e que tot lo castell se cremava, volien-se dar a presó, e jamés lo valerós Rei ho volgué consentir, sinó que tots morissen a foc e a flama; e los qui eixien de fora del castell prestament eren morts o ab llances los feien tornar dins. Així foren morts e cremats aquell dia vint-e-dos mília moros.»

I en el capítol CCCXIX de la mateixa novel·la titulat Lamentació que fa la Reina per la vista de Tirant e del Cabdillo, llegim:

    «Sinó que veig la gran clemència del Capità crestià, qui es tanta que jamés de la sua boca no pot eixir sinó gràcia e perdó, altrament la tua persona a foc i a flama deuria perir.»

    Però ja els nostres clàssics varen començar a usar la forma reduïda a foc i flama. En la Crònica de Ramon Muntaner trobem:

    «I si ells li ho havien destruït bé que ens en venjàrem, que tot quant hi havia passàrem a foc i flama.»

Els valencians també usem, per a expressar el mateix concepte, les locucions a ran i bela i a mata-degolla equivalents a la castellana a sangre y fuego.

 

Bibliografia

 

Martorell, Joanot & Galba, Martí Joan de (1490) Tirant lo Blanc. Edició a cura de Martí de Riquer. Segona edició. Seix Barral. Barcelona, 1970. (vol I, pàg 160 i vol II, pàg. 292)

Muntaner , Ramon (1558) Crònica. Edició a cura de Joan F. Vidal Jové. Editorial Selecta. Barcelona. 1973 (vol II, pàg. 162)

 

 

2)
 
Publicat a
 
 
 
Joan Abril Español

És en les distàncies curtes quan un se la juga, com ara en una relació de parella. Però ¿i si això es dóna entre la normativa i l'estàndard? ¿Qui se la juga i per què? El dijous 8 de març, el Col·legi de Doctors i Llicenciats va organitzar una taula rodona sobre estàndard i correcció en el català actual. Alguns dels ponents consideraven que la distància entre la normativa i l'estàndard s'hauria de reduir perquè l'IEC, diuen, hauria de ser més propera a les “necessitats” reals o lingüístiques en el dia a dia.

La Secció Filològica –amb uns pressupostos irrisoris comparats amb els de la Real Academia, que també paguem els catalans– ha acabat d'enllestir la redacció de la sintaxi normativa, i probablement l'any que ve la publicarà en xarxa. Sembla que aquesta sintaxi escurça les distàncies amb els models de llengua a l'ensenyament i als mitjans de comunicació, i aquest escurçament es podrà veure en la incorporació de qüestions no reconegudes fins ara.

Però ¿què és la normativa?, i ¿què és l'estàndard? Sabem que Sergi Pàmies o Quim Monzó fan servir combinacions pronominals no reconegudes de moment per la normativa: n'és un exemple l'hi diré en lloc de li ho diré. Si som conscients del que diu la norma, i també sabem què és col·loquial genuí, aleshores la distància es redueix considerablement. Vull dir que la reducció pronominal, per exemple, és una adaptació de la norma a un registre proper a l'estàndard, i per tant la solució presa és adequada al registre literari d'aquests dos autors.

En el debat, però, es va insistir en la distància entre la varietat estàndard (que és la varietat comuna a tots els dialectes, que comparteix de cadascun les formes més generals) i la normativa. Per exemple, el ponent Joan Badia ens deia que els manuals són massa restrictius i que s'ha de treballar molt més la competència comunicativa. Hi estic plenament d'acord. Ara bé, per poder organitzar un discurs argumentat, i amb un estil propi, el primer que cal és tenir coneixements de les normes gramaticals i dels usos de l'estàndard i de les varietats no estàndards. Sense aquests coneixements previs, no podem gaudir d'un aprenentatge comunicatiu, d'un aprenentatge basat sobretot en la diversitat textual.

Un altre dels ponents, Albert Pla, comentava que hi ha d'haver una ampliació de la normativa, fruit de la necessitat dels mitjans de comunicació. Es dóna, a vegades, en els llibres d'estil una transgressió de la normativa com a reflex entre la norma i l'ús. Exemples: n'hi donaré o li'n donaré, per + infinitiu, hi ha o hi han... Però la pregunta que ens fem és: ¿realment un mitjà de comunicació transgredeix la normativa, o simplement l'està reinterpretant o adequant estilísticament? (llevat que l'adequació es basi en criteris de dubtosa genuïnitat, és clar). És cert que la nova gramàtica haurà d'incloure certs fenòmens sintàctics que tenen també molta vitalitat entre els parlants, ni que sigui d'un sol dialecte, però també és cert que la nova gramàtica ha de mostrar les normes en els seus diversos contextos o gèneres estilístics.

Si tothom està d'acord que cal reduir més les distàncies entre normativa i estàndard, aleshores cal que hi hagi un joc de seducció permanent entre la institució acadèmica i el món d'ensenyament i dels mèdia; un joc que ens permetrà concloure que la paraula viva és la que neix del cor, és també la que estudia l'acadèmia i és finalment la que es reinventa permanentment perquè la societat la gaudeixi en la seva màxima plenitud.

 
 
3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 16 de març del 2012
 
A la redor
 
J. Leonardo Giménez

                                                               

Escodrinyant per les àgores internàutiques, veig que un tertulià, amb medalles ben merescudes de paladí del català estàndard, m'alaba un article d'esta columneta, però a continuació m'esmena la plana dient que ell mai utilitzaria, com faig jo, les formes del demostratiu simple “este”, ni els increments en “–ix” (mai escriurà “patix”), ni la forma verbal “vore”, i que sempre fugirà d'un lèxic “disgregador”. Però valencià com és, i posseïdor d'un riquíssim vocabulari i dominador d'una amplíssima fraseologia meridional molt genuïna, acaba la seua proclama proestàndard unitari amb una frase que conté la locució “a la redor”, encara viva, almenys, en molts pobles del Xúquer cap avall. És una expressió, sinònima de ”al voltant”, que no l'arreplega el DIEC2 i, per tant, per a ell, no deu ser modèlica ni “agregadora”.

Són les contradiccions entre determinades lleialtats ideologicolingüístiques a un estàndard excloent i la pràctica i la bona competència lingüística heretades i adquirides de la família, del carrer i del bon conreu idiomàtic, com és el cas de l'amic collistaire. El terme “redor” i la locució “a la redor” són genuïns i ben antics. Apareixen en textos d'Eiximenis , d'Antoni Canals i de sant Vicent Ferrer, amb eixes formes o semblants. El professor i acadèmic Jordi Colomina n'apunta un bon repertori d'exemples, també d'altres autors (s. xiv-xix), en el seu revelador llibre El valencià de la Marina Baixa. Toni Cucarella que, a més de ser un boníssim escriptor, és un pou de fraseologia i lèxic genuïns, els usa habitualment: "Uns cartells que han enganxat per tota Xàtiva i la redor", "Ahir, a Barxeta, com per tot a la redor, el cel estava carregat de núvols densos”. Altres exemples, sentits en el meu poble, no fa molt: “L'alcalde ho fa bé perquè té bones redors”, “Hi havia xiquets amb canyes a la redor de la ‘foguerà', però ningun la va botar”. Si “redor” i “a la redor” es deien i s'escrivien en el s. xiv, i no s'han deixat de dir-se i d'escriure's, caldria que l'AVL les admetera, com ho ha fet amb tantes solucions lingüístiques marginades fins fa poc. Alcover i Moll ja les van incloure en el Diccionari català-valencià-balear.

 

4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI dijous 22 de març del 2012
 
Motacions
 

Misòleg?

per Màrius Serra

 
La forma prefixada del mot grec miseîn (odiar) encapçala algunes aversions prou conegudes de la condició humana, entre les quals destaquen la misantropia (aversió al tracte de les persones) i la misogínia (a les dones). D'altres aversions són menys populars (i potser menys practicades) però completen la llista de fòbies humanes: la misàndria (als homes, al sexe masculí), la misopèdia (als infants) i la misogàmia (al matrimoni). El català contemporani recull, també, el nom savi d'una aversió molt habitual entre els tradicionalistes de mena i els tecnòfobs d'última generació: el misoneisme (aversió a les novetats, a les innovacions). Però més enllà dels misoneistes cridaners (que bramen contra els avenços humans des d'un angoixat on-anirem-a-parar), cal fixar l'atenció en uns éssers molt més perillosos: els misòlegs. El DIEC deineix la misologia com “l'aversió al raonament a la manera escolàstica, a la discussió”. Un misòleg és, per tant, algú mancat d'esperit crític i incapaç de posar en qüestió les seves certeses. El terme prové del Fedó platònic, el diàleg que presenta les últimes hores de Sòcrates abans del seu suïcidi induït. En el món anglosaxó, la misologia expressa, per extensió, l'antiintel·lectualisme tan propi dels fanàtics.
 
 
5)
 
Publicat a
 
 
Josep M Fonalleras
 

Fa tot just una setmana escrivia sobre el català i sobre el precari equilibri en què ens movem en el món judicial. Ara, una sentència ens va a favor. Demà, n'hi haurà una altra que anirà en contra de la llengua. N'hi ha que parlen de blindatge, com si ja hagués passat la tempesta, i n'hi ha que contemplem el futur amb una certa sensació de la imminència d'una gropada que descarregarà sense misericòrdia. Avui hi torno. No pas per les declaracions d'una de les mares dels nens que van presentar el recurs, que va dir que es veia, a ella mateixa, com una víctima semblant als negres americans en l'època en què el racisme legal impedia la llibertat de les persones. Ho podria fer, perquè la comparació és destralera i, en el fons, descriu una idea demagògica de l'alçada d'un campanar: la preponderància dels drets humans per damunt de la legislació vigent en un estat. Ho podria fer perquè no parlem d'això. Parlem de política. No pas de drets individuals o col·lectius, d'una falsa i suposada “superioritat” que impedeix la vida normal de segons qui. Parlem, i és per això que reincideixo, del que esmenta August Rafanell, professor de la Universitat de Girona, en el llibre que acaba de publicar, Notícies d'abans-d'ahir. Diu Rafanell que “sense l'actual model d'immersió no es pot salvar la llengua, cosa que saben perfectament els que han impugnat aquest sistema”. I torno a parlar del tema que ens ocupa perquè la portada d'ahir d'un diari madrileny ens il·lustra sense cap subtilesa sobre la maniobra. És un diari que es coneix per les tres primeres lletres de l'abecedari i que, ahir, va jugar amb una altra lletra, una eñe, que és símbol internacional de l'espanyol. Sobre una ena que ocupava tota la portada, amb els colors de la bandera (groc sobre fons vermell), dos esforçats ciutadans (unes siluetes en negre) col·locaven el bigoti que senyorejava sobre aquesta ena i la convertia en eñe. La informació de l'interior era el menys important, una altra intoxicació. El que convé ressaltar és la demostració de força, la voluntat d'imposar i la rotunda manifestació a favor del perill, segons ells, que amenaça la llengua de l'Estat. Amb Catalunya, deien, “tenemos un problema”. I els problemes se solucionen. És un avís per a navegants. No és una notícia sinó una declaració d'intencions i allò que ara en diuen un full de ruta. La gropada que s'acosta.

 

6)
 
Article publicat en elSingulardigital.cat dimarts 20 de març del 2012
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/03/en_vaga_de_fam_per_la_llengua_82523.php
 
 
 
Víctor Alexandre
 
 
"En aquests moments, Espanya esmola les seves eines per consumar el genocidi de la llengua catalana"
 
És molt greu el que està passant al País Valencià, a les Illes i a la Franja de Ponent amb la llengua catalana. Molt greu. Però a mi encara em sembla més greu la indiferència amb què s'ho agafen les autoritats del Principat. Deuen pensar el mateix que pensa Europa quan anem a Brussel•les a exclamar-nos de les agressions espanyoles que patim, que es tracta d'un afer intern de l'Estat espanyol. Deuen considerar que l'operació del Partit Popular, d'esborrar definitivament la llengua catalana del País Valencià, de les Illes i de la Franja, és un afer intern d'aquelles terres i que no ens hi hem d'immiscir. En ambdós casos és un greu error, tanmateix. S'equivoca Europa i s'equivoquen els nostres governants amb aquesta indiferència, perquè el desistiment de responsabilitats davant d'una agressió no n'evita els efectes. I l'intent, per part d'Espanya, d'aconseguir al segle XXI allò que no va poder aconseguir al segle XVIII, afectarà Europa sigui quin sigui el resultat. Negativament, en cas que Espanya aconsegueixi anorrear Catalunya, perquè desapareixerà un patrimoni cultural mil•lenari, i positivament, en cas que Catalunya se'n surti, perquè la consecució d'un Estat català voldrà dir que hi ha hagut un poble europeu que ha recuperat la seva llibertat.

En aquests moments, Espanya esmola les seves eines per consumar el genocidi de la llengua catalana. Ho fa al País Valencià, eliminant escoles de línia en llengua catalana –a Alacant, per exemple, ara fa tres cursos, ja només deu dels cinquanta-set centres públics i només un dels trenta-tres concertats tenien línies en aquesta llengua. A la Franja de Ponent, per decisió del govern aragonès, la llengua catalana deixa de dir-se “català i passa a dir-se “modalitat lingüística”, es fixa la titularitat de l'espanyol com a única llengua oficial, s'eliminen les acadèmies de català i s'impossibilita que els ciutadans puguin adreçar-se en català a l'administració, ja sigui oralment o per escrit. I pel que fa a les Illes, per decisió del govern balear, el català deixa de ser un requisit per treballar a la funció pública i passa a ser un simple “mèrit”. Diu el seu president, José Ramón Bauzà, que ho fan perquè el català “no sigui un obstacle que impedeixi l'accés de persones que superin les proves amb més nivell”. Quin cinisme. Primer van arribar a les Illes i van imposar-hi la llengua espanyola, després van perseguir la llengua catalana i els qui la defensaven i, finalment, ara que ja li tenen el peu al coll, la satanitzen qualificant-la d'“obstacle”. La llengua catalana, per tant, no és una llengua, és un “obstacle”. I qui vol obstacles en el camí de la vida, oi?

Davant d'aquesta violència ferotge, uns jubilats de Mallorca –Jaume Bonet i Moll, Bartomeu Amengual i Josep Company– estan fent vaga de fam. Jo no sé si se'n sortiran, perquè la seva mort per aquesta causa no crec que amoïni gaire el nacionalisme espanyol. Però cal que tinguin el suport del Principat no sols com a defensors de la nostra llengua, sinó, sobretot, com a defensors de la nostra dignitat col•lectiva. La pregunta és: el nostre govern no té res a dir sobre el fet que en ple segle XXI, gairebé quaranta anys després de la mort d'en Franco, la llengua catalana hagi de ser defensada amb vagues de fam? No l'amoïna gens, això? No hi té res a dir? No hi té res a fer? Jo crec que sí. Jo crec que aquest odi i aquesta violència contra el nostre poble són motiu més que suficient per aïllar el Partit Popular. I perquè això sigui possible cal que el govern de Convergència i Unió no formalitzi cap més pacte amb una formació política l'objectiu prioritari de la qual és l'anorreament de la nació catalana i el genocidi de la seva llengua. Tenim territoris o espais vitals diferents, és cert, però som un sol cos. Pensar que Catalunya pot viure al marge del que passa a les Illes, al País Valencià i a la Franja de Ponent és tan ingenu com considerar que els habitants d'una casa poden viure al marge del que passa a les seves habitacions.
 
 
7)
 
 
Article publicat en el diari Levante-EMV dijous 22 de març del 2012
 
 
Josep Lluís Bausset
Quan algú té més de cent anys, es pensa que ja no el pot sorprendre res! Però s´equivoca. Això m´ha passat a mi amb l´article Apostem pel valencià del senyor Lluís Bertomeu (Levante-EMV, 1 de març). Diu que el PP aposta pel valencià. De veritat s'ho creu això? Diu que el PP va promoure la Declaració d'Ares, però que ha fet el PP d´eixe decàleg? No recorda la notícia de Levante-EMV del 14 de novembre de 2007?: «Las Cortes han rechazado hoy, con los votos del PP, aprobar la "Declaració d´Ares", un decálogo de medidas para consolidar el uso del valenciano en la Administración».

Diu que s'ha de potenciar l'ús del valencià «amb l'exemple diari en l'Administració», i que s'han «de combatre els factors que s'oposen a l'ús públic del valencià». Sap, senyor Bertomeu, en quina llengua estan les webs de la Generalitat, l'Ajuntament de València, la Diputació d'Alacant, la de Castelló...? Totes en castellà. I això que la Declaració d'Ares parla de la preferència del valencià a les webs! No recorda que va ser Aznar, amb la complicitat de Camps i de González Pons, el qui va enterrar la Declaració d'Ares? La premsa deia aquells dies que Aznar recordava a Camps i Pons que «no se habían ganado unas elecciones para que Valencia se convirtiera en una comunidad nacionalista y les exigia que retiraran la "Declaració d'Ares"». Igualet que la carta del governador civil de València, que va rebre el director d'una emissora de Guadassuar, pel programa que feia jo (en valencià, als anys 50): «Enterado de que en esa emisora se emite un programa en valenciano, le hago saber que no en balde hemos pasado tres años de lucha, para que ahora podamos permitir ciertas resurrecciones que puedan poner en peligro la unidad de la Patria».

Sap, senyor Bertomeu, quina llengua utilitzen els tertulians de Canal 9? I en quina llengua passen les pel·lícules a Canal 9? No cal que em responga. Li ho diré jo: tot en castellà. És això apostar pel valencià? La defensa de la llengua no es fa només amb articles i paraules buides. La defensa del valencià es fa amb fets. La llengua es defèn utilitzant-la i no arraconant-la com fan els polítics del PP, a excepció de Rus. La defensa del valencià no es fa perseguint ACPV i Eliseu Climent. A vore quin govern d'Espanya s'atreviria a multar i a perseguir l'Instituto Cervantes.

Diu que el PP aposta pel valencià, quan la realitat és que menysprea la nostra llengua. Senyor Bertomeu: fets i no paraules. Webs en valencià, pel·lícules a Canal 9 en valencià, debats i tertulians en valencià, escoles en valencià i no dificultant com fa el PP, el dret dels pares a l'ensenyament en la nostra llengua! Antonio Clemente, Mª José Català, Juan Cotino, Jorge Cabré, Alberto Fabra, Alfonso Rus, Javier Moliner, José Ciscar, Lorenzo Agustí... i no continue que s'acabaria el paper. Senyor Bertomeu, eixos noms, tots en castellà, són una prova que el PP aposta pel valencià? Per a eixe resultat, per a què volíem la Declaració d'Ares de G. Pons que vostès han anul·lat?

 
8)
 
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/517756-punt-i-coma.html
 
 
Maria Mercè Roca
 

En un principi era el Verb. I el Verb es manifestava a través de la paraula parlada i escrita. La llengua oral i l'escriptura tenien canals, regles i usos diferents. Les característiques de l'oralitat eren l'espontaneïtat, la immediatesa, la informalitat, sovint la incorrecció. Les de l'escriptura eren la reflexió, la formalitat, la distància. Tot això va anar d'aquesta manera –com Déu mana– des dels orígens dels temps fins al naixement del correu electrònic. Aquí es va espifiar tot.

Potser sou dels qui rebeu, escriviu i responeu molts correus cada dia. Els correus s'alimenten els uns als altres: com més n'entren, més en surten; com més n'escrius, més en reps. Hi ha la idea, que és una servitud nefasta, que el correu s'ha de contestar de pressa. Que tot el que reps per correu és urgent. Els correus cremen a la pantalla i te'ls has de treure de sobre. Un correu d'ahir per contestar és una taca a l'expedient professional. O sigui que, eficients com som, ens posem a contestar i escriure correus a tota pastilla. A raig: sense pensar, sense rellegir, sense corregir. Enviem els correus amb faltes. Amb frares. No s'entén el que volem dir. Escrivim amb un coet al cul, fem els correus com els burros els pets i ZAZ! prenem la tecla enviar. I aleshores ja no hi ha res a fer.

Potser no cal guardar els correus al calaix uns quants mesos, com s'ha de fer amb les novel·les: no seria productiu. Però dos o tres minuts... Els minuts que tardes a rellegir el que has escrit, a corregir l'ortografia (amb el corrector!), a construir i a ordenar bé les frases, i a posar-hi algun signe de puntuació. No dic pas un punt i coma, que això ja és per nota, dic una senzilla coma aquí, una coma allà, un punt al mig...

Mestre Fabra, que segur que s'ho mira des de dalt, ho agrairia molt. Perquè les coses s'han de fer una mica ben fetes, i escriure també. La meva iaia, quan érem petits, sempre ens ho deia: “Mainada, feu-ho bé, que malament ja hi surt!”

 

9)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/517297-les-emissions-per-satelmlit-de-tv3.html
 
 
Josep Font i Olivares
 

No són acceptables ni creïbles les raons per deixar d'emetre TV3-CAT per satèl·lit. Si voleu que ens les creguem, contesteu-me el següent, si us plau: 1) Quant costa el lloguer dels satèl·lits actualment? 2) Quant costarà el lloguer dels satèl·lits per continuar amb el pla TDT SAT?

Reconec que el futur seran les transmissions per internet, però aquest canvi tecnològic no es fa en dos mesos. Creieu que una parella de més de 80 anys que viu a Buenos Aires el podrà fer, aquest canvi? Cap contracte ben redactat contempla que una part podrà decidir unilateralment deixar de prestar un servei avisant amb només dos mesos i mig d'antelació. I menys un servei públic. Perquè TVC és un servei públic, no?

L'apagada analògica es va anunciar amb anys d'antelació. Els catalans que vivim fora de la pàtria no tenim els mateixos drets? Diuen que rectificar és de savis. Vull creure que en el govern dels millors n'hi ha.

Buenos Aires

 
10)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/519448-jaume-bonet.html
 
 
Xevi Xirgo
 

En Jaume Bonet és un jubilat de 64 anys de Mallorca que fa uns quants dies, més de dues setmanes, que fa vaga de fam per denunciar la croada contra el català que hi ha a les Illes des que hi governa el popular –de PP– José Ramón Bauzà. Té mala peça al teler, Jaume Bonet. Perquè té tota la raó del món, però malauradament no li servirà de res. El PP, que tot sigui dit és el mateix partit que a Catalunya fa de crossa al govern de CiU per aprovar els pressupostos, és una piconadora en moltes coses, però sobretot en els temes lingüístics. Se sap valent i no s'aturarà. Setmanes enrere ja van decidir que la televisió pública, IB3, no passaria les pel·lícules en català “per estalviar costos”. Més tard van fer allò que l'Alícia Sánchez reclama que es faci a Catalunya, que és això de treure les subvencions a determinades entitats culturals. Ara a IB3 ja es preparen perquè la meitat de la programació sigui en castellà i aquesta setmana el govern ha decidit que a partir d'ara als funcionaris ja no els cal saber el català. Conèixer-lo ja no serà un requisit per ser funcionari sinó un mèrit. Bauzà diu que és per evitar “que el català sigui un obstacle” a l'hora d'accedir a una plaça pública. Ara tampoc en crearan gaires, però se li agraeix tanta sinceritat quan tracta el català d'“obstacle”. I l'aigua que baixa, Jaume. Jo no sóc qui per donar consells, perquè la veritat és que la teva vaga de fam ha servit perquè la protesta donés la volta al món, i això ha estat bé. Però, creu-me, no l'allarguis. El que menys ens convé davant aquest PP és passar gana i afeblir-nos. Ara hem d'agafar força i carregar piles. Perquè la batalla serà llarga i necessitarem tota l'energia.

11)

Publicat a

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/522715-amb-dents-i-ungles.html

Amb dents i ungles

El filòleg, historiador i editor Josep Massot i Muntaner guanya el 44è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Sembla inofensiu, però el nou Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Josep Massot i Muntaner, afirma que “sempre ha lluitat amb dents i ungles per la llengua catalana”, motiu pel qual ahir, en el moment de fer-se pública la seva elecció, es va mostrar molt preocupat pel “retrocés” del català a les illes Balears. Aquesta situació, que qualifica de “greu”, l'afecta per partida doble, ja que, nascut a Palma el 1941, el pare Massot s'autodefineix com un “mallorquí que exerceix”, sentint-se un “català de Mallorca” a Barcelona, i un “barceloní de Mallorca” a les Illes. A més, sempre ha mantingut uns vincles molt estrets no només amb Mallorca, sinó també amb les “illes petites” (Menorca, Eivissa i Formentera), “contràriament al que es fa normalment”. Una cura pel territori que ha fet extensible a tots els Països Catalans.

Però qui és el pare Josep Massot i Muntaner? El representant del jurat, Ramon Pla i Arxé, ho va tenir complicat per glossar el que ha estat la tasca duta a terme per Massot, ja que simplement és “ingent”. D'una banda va destacar la seva faceta d'investigador de la cultura catalana, que ha treballat a fons temes d'història de Mallorca, però també de llengua, de literatura (en concret, escriptors de les Balears), sobre l'Església catalana –i concretament sobre Montserrat, on viu d'ençà que es va fer monjo el 1962–, i finalment de cançó popular, de la qual ha editat 12 toms. Ras i curt, són vuitanta volums de llibres i “com a mínim” mil dos-cents articles.

De l'altra, hi ha la seva faceta d'editor al capdavant de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, en el marc de les quals ha fet una feina “fora mida”: “Ha ampliat el públic lector amb llibres infantils i populars”. També va recordar que va fundar la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l'Institut d'Estudis Catalans, que publica la revista Llengua & Literatura, dirigida (1986-2009) per Massot, i la revista Randa, fundada el 1975 i dirigida també per ell.

Per tot plegat, el jurat ha volgut retre un reconeixement a la “dedicació sostinguda, rigorosa i productiva” del pare Massot amb un premi que suposa la “coronació” d'un conjunt de premis, entre els quals hi ha la Creu de Sant Jordi (1996), el Premi Nacional de cultura popular (1997) de la Generalitat de Catalunya, i el doctorat honoris causa (1998) de la Universitat de les Illes Balears.

El guardonat va rebre el premi amb “sorpresa” i el va comparar amb el primer que va merèixer, el Francesc de Borja Moll, concedit per l'Obra Cultural Balear (1989). “Vaig veure néixer el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i molts dels guardonats han estat mestres meus.” Per exemple, del primer guardonat, el doctor Jordi Rubió i Balaguer, en va publicar l'obra completa, i també va mantenir molta relació amb Joaquim Molas, que li va encarregar un primer article quan era estudiant.

‘Labora et ora'

“He fet el que he pogut”, somreia Massot davant la llista interminable de mèrits i obra realitzada. I això que no ha abandonat la part de “l'ora” de la seva condició eclesiàstica de sacerdot, i que li menja molt de temps. “El meu dia a dia és normal, atenem moltes persones necessitades, també desparem la taula, tenim les nostres obligacions... la resta del temps l'aprofito per estudiar i escriure, treballo sempre, no faig mai vacances i, ara ja no perquè sóc gran, però sovint treballava de nit.”

Tornant a una de les seves principals preocupacions, l'estat del català a les illes Balears, el pare Massot va adherir-se a la manifestació que es va fer diumenge a Mallorca, i va apuntar que està en perill el consens que s'havia assolit entre esquerres i dretes per garantir uns “mínims” per a la llengua. “El fet que el català passi a ser només un mèrit per als funcionaris i no una obligació tira per terra tota la feina feta des de la mort de Franco.” Davant aquesta situació, el també director de l'emblemàtica revista Serra d'Or sosté que “només ens queda protestar i resistir, com hem fet fins ara”.

El somni d'un estat propi

En tot cas, i davant el recent gir cap a l'independentisme de Convergència Democràtica, l'historiador constata que hi ha “un moviment de valoració cap a les nostres coses”, i que “cada vegada ha anat augmentant més el rebuig cap a l'Estat espanyol”. Justament l'estudiós ha treballat en l'himne d'Els Segadors: “És curiós perquè ja els anys vint els historiadors van apuntar que s'havia imposat aquest himne davant les prohibicions dels governadors civils.”

Amb tot, el nou Premi d'Honor de les Lletres Catalanes manté la prudència: “Ja veurem què passa perquè tot necessita el seu temps, però és cert que estem veient coses que no hauríem ni somniat”, i va rematar amb un “tant de bo que un dia aconseguíssim la independència si és en condicions raonables, perquè aconseguir un estat corrupte no serviria de res”.

 
12)
 
Publicat en VilaWeb dilluns 26 de març del 2012
http://www.vilaweb.cat/noticia/3997883/20120326/tomeu-marti-tenen-alternativa-escoltar-clam.html

Tomeu Martí: 'No tenen més alternativa que escoltar el clam'

Entrevista amb el coordinador de l'Obra Cultural Balear l'endemà de la gran manifestació en defensa del català a Palma

Els atacs al català del govern de José Ramón Bauzá fa uns quants mesos que tenen resposta de la societat que no accepta els retrocessos que pretenen. Ahir, la multitudinària manifestació a Palma amb el lema 'Sí a la nostra llengua' va ser una fita històrica que ni els organitzadors no podien preveure. En parlem amb el coordinador de l'Obra Cultural Balear, Tomeu Martí, que ha estat al darrera de la mobilització.

–Esperàveu una resposta tan contundent als atacs del govern Bauzá al català?
–La manifestació va superar les expectatives més optimistes. Pensàvem que la única manera que mos escoltin era amb una manifestació desbordant i que estàs per damunt de les previsions que fèiem i que tota la nostra xarxa es mobilitzàs. Aquesta previsió es va superar. Hi va haver gent que va venir a la manifestació que no havia participat mai a cap acte a favor de la llengua catalana. I aquesta vegada s'ha demostrat que hi ha molta gent que simplement està en contra de la política que està fent en Bauzá.

–La mobilització va ser massiva, però el govern diu que no es mourà ni un centímetre.
–Estic segur que sí que hauran de canviar. Ara la reacció és normal, perquè segurament ja la tenien preparada passàs el que passàs. Però és impossible que no reaccionin a aquest clam. Perquè a partir d'ara mateix els començaran a arribar comentaris i pressions de gent que tenen a prop, de dins del Partit Popular, empresaris, les seves xarxes. No tenen més alternativa que escoltar el clam i, com a mínim, matisar la seva política. N'estic convençut que hauran de modificar alguna cosa.

–Quins seran les pròximes passes?
–Les agressions i retrocessos es concentren en els tres àmbits on la llengua catalana ha aconseguit un cert grau de normalització: administració pública, mitjans de comunicació i escola. En dos d'aquests àmbits sortiran noves normatives que caldrà estudiar. En l'àmbit d'escola ha de sortir la proposta aquesta que el govern ven sota la idea de lliure elecció de llengua. L'haurem d'estudiar i veure quina és la nostra posició i quina resposta hem de donar. Per l'àmbit de l'administració pública, en el debat parlamentari del projecte de llei de funció pública haurem de responsabilitzar els diputats. Recordar-los que la seva acta és personal i que implica una responsabilitat personal. Els demanarem que votin segons la seva consciència i no segons les ordres de l'aparell del seu partit. S'ha d'incidir especialment en el president del parlament, que és una persona que sempre s'ha pronunciat com a defensor de la llengua catalana i ara té una gran ocasió de demostrar-ho votant en contra d'aquesta proposta. Com esper que faci algun altre diputat del mateix grup popular.

–Quin impacte té en aquesta voluntat de remoure consciències la vaga de fam de Jaume Bonet i Tomeu Amengual?
–Un impacte molt gran. Perquè saben que la gent que està en vaga de fam està denunciant polítiques que són contràries a la legalitat vigent, a la convivència i al sentit comú. Segur que se senten interpel·lats per tot això, encara que facin veure que no. És evident que cada dia, i com més va més, els dirigents del PP es troben més gent del seu entorn que els demana que actuïn amb seny, sentit comú i un punt d'humanitat. Com a mínim, que facin algun gest o cerquin algun espai de contacte amb aquests vaguistes.

–Com acabarà el torcebraç per la llengua?
–El grup de col·laboradors d'en Bauzá i en Delgado recullen en certa manera aquest odi contra tot el que sigui d'aquí. Un odi que ha tengut sempre aquesta gent que han vengut a viure a Mallorca no com a ciutadans, sinó com a colons. La gent que dirigeix ara el Partit Popular són els representants dels colons espanyols que han vengut aquí a imposar la seva manera de fer, la seva llengua… Faran tot el possible per liquidar el màxim d'espai públic que té la nostra llengua. Ells sempre parteixen d'una base que s'ha demostrat falsa: que és que som gent tranquil·la, que submisa cap als que venen de fora, que besem els peus dels colons. Ha quedat clar que això no és així, no només per la reacció dels de sempre, sinó també pels seus propis militants que els planten cara i els diuen que s'estan equivocant. Aquest és un tema que se li ha escapat de les mans al Bauzá.

 
 
13)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 41).
 
 

104. A la feina podria sobreviure en castellà perquè jo sóc traductora de l'espanyol al xinès. No obstant això, el català em fa falta per entendre alguns papers oficials i sobretot perquè crec que és un coneixement necessari per saber on visc i saber què passa en el dia a dia d'aquí.

 

Kaman Chan

Traductora de l'espanyol al xinès

 

 
14)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
 
1) Eugeni S. Reig - canalla
 
2) Albert Jané - Carns i peixos
 
3) Antoni Llull Martí - Venus i coses venèries
 
4) Pau Vidal - Jornal
 
5) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Adagis. Lletra S)
 
6) Articles d'Albert Pla Nualart
 
7) David Pagès - Entrevista al lingüista Antoni Llull Martí
 
8) Joan-Lluís Lluís - La nostra guerra freda
 
9) Salvador Pardo - Els verbs narratius
 
10) Ramon Sangles i Moles - Els telèfons mòbils
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2012 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací