Martí i Casanova, Joan-Carles
Des del rovellet de l'ou
d'Elx
Pròlegs de Miquel Adrover i Mascaró i de Jordi Solé i
Camardons
Voliana Edicions
Argentona, 2011
ISBN 978-84-615-0929-4
15x21 cm - 214
pàgines
Estem
davant d'un llibre d'assaig en el ple sentit de la paraula: literatura d'idees.
Joan-Carles Martí ens presenta un seguit d'articles on ens posa davant dels ulls
la realitat catalana de l'extrem sud perquè qui vulga oir que oja. Com a bon
escriptor, poeta i políglota coneix les excel·lències del llenguatge i té una
cura especial per donar-nos uns articles on més enllà dels reivindicatius
missatges podrem gaudir de l'encís del tall literari. Assaboriu, sinó, aquest
tast d'un d'ells parlant de Girona: “Verdor gironina que nafra els ulls del
tuareg que sóc, avesat al verd polsegós de les palmeres per tornar a
descobrir-les verd lluentes en ser que plou”. Fons i forma es fonen en aquest
recull de mirades on no s'està d'incrustar, a la més mínima excusa, tot un
refilall de formes lingüístiques elxanes.
Tot el
llibre és un clam excel·lentment modulat perquè aquesta zona sudenca i
fronterera del nostre cos no siga oblidada. A l'extrem sud la catalanitat de la
seva gent és més present del que se'ns vol fer creure.
Són
articles ben travats i contundents. Tot un equilibri al servei de l'estima per
la terra i per la llengua, una llengua d'innegable bellesa
polimòrfica.
Llegir
Des del rovellet de l'ou d'Elx és conscienciejar la realitat d'una part
important dels PPCC i és alhora assaborir un tall literari que ens fa agradosa
la lectura de la literatura d'assaigs; i si ho voleu també, esguitada de
dietarisme de viatges.
Llegir
Des del rovellet de l'ou d'Elx és fer-se una dosi d'autoestima per a tots
aquells que continuem sentint-nos fills de la llengua i la cultura
catalana.
L'Obra Cultural Balear considera un fet "molt greu" que el Consell de govern d'avui hagi aprovat el projecte de llei de funció pública sense fer cas ni haver contestat les més de 12.000 al·legacions presentades pels ciutadans, les associacions i nombrosos ajuntaments de les Illes Balears (alguns d'ell del PP). Per a l'entitat, es tracta d'una actuació vergonyosa que demostra l'actitud antidemocràtica del Govern Bauzá, que governa d'esquena a la majoria social i als valors que defineixen la convivència ciutadana, definits a l'Estatut d'Autonomia i a la Llei de Normalització Lingüística, aprovada amb el consens de totes les forces polítiques.
Segons l'Obra Cultural Balear, davant aquest menyspreu cap a la democràcia manifestat de manera reiterada pel Govern Bauzá, -que s'ha negat a atendre els nombrosos sectors socials que li exigien que retiràs la proposta i retornàs al consens en matèria de llengua, molts d'ells provinents del seu propi partit-, considera que ara l'única resposta pot esser una mobilització ciutadana massiva i sense precedents, que demostri a l'actual executiu el clam social a favor de la llengua pròpia i dels drets lingüístics. L'entitat fa una crida al conjunt de la ciutadania -militants i votants del PP inclosos-, i especialment a les més de 12.000 persones, entitats i institucions que han rebut el menyspreu del Govern, a participar als mobilitzacions per la llengua organitzades aquests dies arreu de Mallorca i a assistir a la manifestació "Sí a la nostra llengua", que tendrà lloc el diumenge, 25 de març, a les 18.00 hores, a la plaça d'Espanya de Palma.
L'Obra Cultural Balear recorda que l'Avantprojecte de la Llei de Funció Pública, ara ja projecte de llei, buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística i la Llei de Règim Jurídic. Per a l'entitat, la proposta del Govern és contrària a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, que fixa l'oficialitat de la llengua catalana, únic idioma propi de les Illes Balears, i que obliga les institucions a garantir l'ús normal i oficial del català, a prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i a crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears. A més, l'Estatut també obliga els poders públics a vetllar per la protecció i la defensa de la identitat pròpia i considera que la normalització de la llengua catalana és un dels objectius dels poders públics. Segons l'OCB, a més, l'avantprojecte és contrari a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que obliga les institucions a garantir els drets lingüístics dels ciutadans.
L'OCB també recorda que abans de les eleccions el president del Govern, José Ramón Bauzá, es va comprometre a no canviar la Llei de Normalització Lingüística. Per a l'entitat, és clar que el projecte del Govern és un atac a la igualtat dels drets lingüístics dels ciutadans, ja que pretén, sense reformar l'Estatut, la instauració d'un nou règim polític en què la llengua pròpia no gaudirà d'una oficialitat en peu d'igualtat amb el castellà. En aquest sentit, per a l'entitat es tracta de la major agressió contra la llengua catalana de tot el període democràtic, i denuncia que la pretensió del Govern és eliminar l'idioma propi de l'administració pública, i reduir el seu ús per part de les institucions a una anècdota folklòrica. Segons l'OCB, la màxima autoritat de les Illes Balears, que té com a una de les seves obligacions la promoció del coneixement i de l'ús de la llengua pròpia, actua com al seu botxí i exterminador, amb la finalitat d'anorrear-la i fer-la desaparèixer.
Parlem amb la lingüista de la UIB de l'atac contra la normalització lingüística del govern Bauzá i la resposta de la societat
Des de la vaga de fam de Jaume Bonet fins a la manifestació de diumenge 25 de març a Palma, la societat civil ha intensificat la mobilització en defensa de la llengua a les Illes coincidint amb la modificació per part del govern de la llei de la funció pública per desfer la normalització lingüística del català. Entrevistem la lingüista Rosa Calafat, autora del llibre 'Torcebraç entre dues cultures' (Institut d'Estudis Catalans), que ens explica que el govern de Bauzá 'és un desgovern perquè és governat des de fora'.
–L'ofensiva del govern Bauzá contra la llengua sembla
no tenir límits.
–Del govern Bauzá, el que m'ocupa més, perquè no és
només qüestió de preocupar-se, és que no és un govern. És un desgovern. En el
sentit que respon a unes polítiques sense el criteri del territori, sinó a les
directrius de Madrid. Això ocupa, perquè quan les coses són pensades des de fora
mai no s'ajusten a les necessitats del territori on s'apliquen i no troben mai
els límits. Això ens ha d'ocupar siguem de dretes, d'esquerres, de centre,
siguem de la comunitat catalana o tan sols hi visquem. Ens ha d'ocupar a tots
perquè ens treu el sentit de la realitat. Des de fora, gent que no coneix
Santanyí o Muro no pot respondre a unes polítiques encertades respecte Santanyí
o Muro. Per tant, aquest govern no és un govern. És un desgovern perquè és
governat. No és ni una delegació, perquè això encara tendria alguna
autonomia.
– A dins del PP a les Illes hi ha molta gent que no
està d'acord amb aquestes mesures.
–Per ventura, és per aquest
mateix enfocament que fèiem ara que aquesta gent diu que això no pot anar per
aquí. No s'hi oposen tant perquè estiguin en desacord amb unes polítiques de
dretes, d'esquerres o de centre, sinó per aquest allunyament d'unes polítiques
que no són pensades des del territori. La gent que té dos dits de front no pot
estar d'acord en plantar una palmera enmig Suècia. I això és el que fa el govern
Bauzá a instàncies de Madrid.
–La pressió del carrer i dels
propis militants del PP descontents, pot fer corregir aquest
rumb?
–Tota pressió serà bona i farà evident la manca de sentit
d'aquest govern. Però, sobretot, seran les pròpies decisions les que fracassaran
perquè no tenen cap possibilitat de reeixir. No tindran el fruit que cerquen els
seus creadors. Estan destinades al fracàs i hauran de rectificar o seran
desplaçats.
–Quina recepció té aquesta ofensiva en els sectors
més afectats?
–Provoca rebuig absolut. És clar. Però, més important
que la posició contrària dels treballadors de l'administració, dels mestres i
d'altres sectors afectats, és que és molt difícil d'aplicar allò que diuen.
S'estan carregant una feinada de construcció amb molt d'esforços de molts anys,
i de cop i volta diuen: ‘Això ens ho carregam'. Home, no! Això no és possible i
encara menys d'un dia per l'altre.
–Què en penseu de la vaga de
fam d'en Jaume Bonet?
–És una mostra clara de la indefensió que sent
el nostre poble. No hi ha lleis que ens protegeixin al cent per cent; ens
ataquen dins del nostre territori; ho estan fent des d'una legalitat vigent...
Quins mecanismes de resposta tinc més que la protesta? Una resposta individual
que respon a un esperit col·lectiu. És la fortalesa del caràcter d'un poble que
ha resistit contra la feblesa de les seves lleis. Aquella feblesa construïda al
principi de la democràcia i que no ha respost a una consolidació de comunitat
lingüística plena que ens calia per poder sortir de quaranta anys de
dictadura.
–Creieu que la Llei de Normalització no era un bon
fonament?
Tot es va fer a mitges en això que anomenen transició. Com
deia en Ramon Barnils, dues llengües no en fan una. I dues lleis no en fan una
de bona. Una llei espanyola i una de catalana, no en fan una de diferent i de
bona. Fan que sempre guanyi la mateixa: l'espanyola.
–Com veieu
la reacció dels polítics?
–Per respondre, torno a les paraules de
Ramon Barnils. En el pròleg del llibre ‘Sabotatge a la llengua', deia que no és
el poble qui ha fallat en la història catalana. Són els nostres polítics que
tenen unes respostes molt febles, molt. I davant d'una resposta feble, l'estat
fa una contra-resposta contundent. I la cosa queda com queda. No tenim respostes
fermes per part dels nostres polítics. No n'hem tengut de fa molts i molts
anys.
– Els atacs a la llengua es multipliquen a tota la nació,
no és un fet diferencial del govern Bauzá.
–És evident que els
autors intel·lectuals, per dir-ho com es fa ara, no són en Bauzá, en Camps o en
Fabra, ni na Sánchez Camacho. Això al segle XVIII ja passava. N'hi havia dos o
tres que pensaven en el ‘consejo' i hi havia unes aplicacions més o menys
reeixides als diversos territoris sota el domini del ‘consejo de Castilla'. Això
que ens passa ara no és nou. Fa tres-cents anys que estam així. I ho hem
d'interpretar, per entendre-ho bé, en un context que comença al 1715 i que l'han
anat modernitzant, però mai no ha canviat. A voltes li canviam el vestit, de
tant en tant fem bugada, però l'esquelet continua sent sempre el
mateix.
–Aquest és un torcebraç històric que d'alguna manera
s'haurà de decantar...
–Si no ens trobem en una confluència
d'elements polítics, econòmics, socials i culturals que impliquin tot Europa, és
difícil que ens en sortim. És molt difícil. Cal aquesta confluència i cal que
tinguin un àmbit també europeu. De moment, l'actitud de la gent és de molta
fermesa en la defensa de la normalitat pels catalans. Fa quatre dies es va
omplir el Palau Sant Jordi, fa unes setmanes es va sentir la veu dels xiquets de
les escoles a València, els pobles de Mallorca diuen prou... I aquest diumenge
hi haurà una gran manifestació a Palma per la llengua que s'omplirà també de
votants del PP, que també hi han de ser.
–Si el poble ja respon,
què ens manca?
–El poble, siguin vint-i-cinc o cent cinquanta mil,
sempre ha respost i ha alçat la veu quan ha calgut. El problema no és el poble.
És com els polítics reinterpreten allò que el poble demana i vol. Aquest és el
problema, que necessitam polítiques que siguin ecològiques per l'estat català
pensades des de dalt i no sempre des de baix. Els de més amunt han de deixar de
ser dirigits des de fora. Necessitam urgentment això. I mentrestant, el poble ja
aniram manifestant-nos, comprometent-nos fent diccionaris terminològics, les
classes, programes de televisió, xerrades, discursos... I vagues de fam, si
convé. Ja anirem resistint, però necessitam polítiques fermes per fer possible
la normalitat catalana.
L'ex-president popular de les Illes ataca la política lingüística i cultural del govern de Bauzá
Per què heu presentat al·legacions a l'avantprojecte
de la llei de funció pública impulsat pel vostre partit?
El
programa del Partit Popular a les eleccions deia que es farien actuacions per
fer viable la lliure elecció de la llengua vehicular a les escoles. Això
suposava retocar la normativa escolar, però quedava ben clar que no es tocava la
llei de normalització lingüística, aprovada per consens de tots els partits el
1986 amb un govern de la coalició popular, amb Aliança Popular, el Partit
Demòcrata Popular i Unió Liberal
Aquesta llei ha permès a tots els governs
posteriors de fer-ne la seva interpretació i aplicació particular.És com una
espècie de constitució de la llengua en el nostre territori, amb respecte per a
les modalitats lingüístiques, però reconeixent totes les implicacions de
l'estatut, on es diu que el català és la llengua pròpia de les Illes
Balears.
Si ja no hi ha consens, Bauzá pot impulsar una
reforma...
El consens, que ha operat des del 1986, ha permès
governar els distints governs de dreta i esquerra que s'han anat succeint sense
que ningú no hagi hagut de plantejar cap modificació a la llei de normalització
lingüística. Ha estat possible en el sentit que cada consell ha anat fent una
modulació de com aplicava la llei segons la seva orientació. Permetia governar a
dreta i esquerra, a catalanistes i anticatalanistes (en una denominació que no
m'acaba d'agradar), sense haver de tocar-la perquè permet marcar el ritme i el
tempo en el procés de normalització lingüística.
Com s'ha trencat el consens?
En un
determinat moment de la campanya pre-electoral del PP va sortir aquesta qüestió
sobre la llei de normalització en unes paraules del president Bauzá a Eivissa.
Va dir que modificaria la llei perquè els pares puguin triar la llengua
vehicular a l'ensenyament. Però el mateix dia va corregir dient que només
caldria modificar la llei d'ensenyament sense tocar la de normalització
lingüística. La llei actual de normalització ja permet escollir la llengua
vehicular a l'escola.
Per una altra banda, la llei de funció pública no diu
que el català tingui primacia, sinó que estableix que es determinaran els
requisits del nivell de català que cal tenir en el catàleg de llocs de feina. Hi
ha requisits molt diferents per a cada categoria laboral: des d'un nivell de
domini de la llengua parlada, fins a un domini tècnic administratiu o jurídic en
català. Si cal fer algunes exempcions, es poden fer en aquesta concreció del
catàleg i no cal modificar cap llei.
Per què es vol reformar la llei de
normalització?
En el programa electoral des PP, enlloc no es diu
que es modificarà la llei de normalització ni tampoc la del funcionariat. No hi
havia cap previsió en aquest sentit i s'ha començat per aquí amb una llei de
funció pública que deixa el català per terra. Passa de ser un requisit, que pot
ser objecte d'exempció per a determinats llocs de feina, a simplement un mèrit.
Però és que s'imposa un sector del partit que no és majoritari.
Parleu-nos dels sectors del vostre
partit...
Dins el partit hi ha hagut sempre dos sectors definits
d'una manera clara i contundent. Hi ha una sensibilitat regionalista amb una
concepció de partit més acostat al territori i al país. Aquest Partit Popular té
les coses clares. Per una altra banda, ens trobam als congressos que, sobretot a
Mallorca, a la zona de Palma, de Calvià, de Llucmajor, zones amb més percentatge
de forasters, hi ha hagut sempre uns nuclis minoritaris espanyolistes. En temps
d'en Cañellas representaven tan sols entre un 7% i un 10%.
I ara han crescut?
A les eleccions
internes passades es van proposar dues alternatives: la de Carlos Delgado i la
d'en Bauzá. El president Bauzá va rebre tot el suport, poble per poble, del
Partit Popular que havia aplegat Cañellas, amb sentiment de país. En canvi, el
senyor Delgado va fer una campanya amb un perfil espanyolista descarat. En el
congrés, en Bauzá va aconseguir un 70% dels vots i, en lloc de tirar endavant el
seu projecte, va voler fer una integració de la candidatura d'en Delgado. Però
la cosa que sorprèn a molts que vam donar suport a Bauzá és que sembla que el
congrés l'hagi guanyat en Delgado, perquè es fan les polítiques d'aquest sector
espanyolista.
La militància va fer confiança a
Bauzá
Va ser un congrés sense debat programàtic. Per tant, per
trobar un projecte d'idees avalat per la militància hem d'anar al congrés del
2008, quan es fa presidenta na Rosa Estaràs, que defensa una posició lingüística
i de país clara i neta. Les polítiques lingüístiques i culturals del govern
actual no consten als documents ideològics i programàtics del Partit
Popular.
S'ha fet un cop d'estat ideològic?
Sí.
Encara que ells diguin que no hi ha cap atac a la llengua i justifiquen les
decisions amb raons jurídiques i amb els canvis demogràfics i culturals que hi
ha hagut a les Illes. Per jo, la cosa més curiosa i greu d'aquesta qüestió és
que s'acusi d'indisciplina els qui presentem al·legacions a l'avantprojecte de
llei en un procés que s'ha obert per voluntat del govern, que encara no l'ha
aprovat ni l'ha tramès al parlament. Tampoc no s'ha debatut dins el partit. Si
el consell ha volgut obrir un procés públic de consulta per a la modificació de
la llei, no es pot demanar que en quedem exclosos els militants del partit ni
les institucions governades pels nostres batlles.
Heu rebut pressions o advertències?
Ha
començat una cacera, si se'm permet exagerar els termes, contra els membres del
partit que hem demostrat la nostra disconformitat. No s'ha pres cap mesura
concreta contra ningú ni crec que es faci. Però no té sentit que es demani
l'opinió a tothom excepte als qui estan afiliats o presideixen institucions
dirigides pel Partit Popular. Si es demana opinió a la societat balear, la
societat som tots. No s'entén que hi hagi aquesta mena de persecució als qui
considerem que es menysté la llengua catalana i que es desfà allò que s'havia
aconseguit fins ara en la normalització del català.
També posen en dubte la unitat de la
llengua.
La ideologia lingüística i de país de Bauzá és
espanyolista, com la d'en Delgado. Ja ho vaig dir abans de les eleccions i ho
vaig escriure en uns articles de premsa. Però la unitat de la llengua, ningú no
la pot discutir. Entre més coses perquè, si ningú té confusions mentals,
l'estatut d'autonomia consagra aquesta qüestió. En tot cas, hi ha qui posa molt
d'esforç a donar més visibilitat a la qüestió de les modalitats. Si algú em diu
que prefereix dir que parla mallorquí i no català, m'estim més que parli
mallorquí que no pas que no ho faci. I si a Formentera, que són cinc mil, volen
parlar formenterer, que parlin formenterer.
Però creix l'anticatalanisme al PP?
És
cert que hi ha un sector, especialment a Mallorca, que històricament ha begut de
l'anticatalanisme. Però la unitat de la llengua, ningú no la pot discutir perquè
no som nosaltres, sinó els científics, qui podem parlar d'aquesta qüestió. És la
Universitat de les Illes qui ha de definir aquestes qüestions, així com la
normativa. Per mi, la cosa més preocupant és que s'intenta rompre un consens que
va ser molt laboriós i que es va construir en el parlament el 1986 sobre un
projecte de llei del govern popular.
Com veieu els moviments de creació de la Lliga
Regionalista, per Jaume Font, i la conversió d'Unió Mallorquina en Convergència,
per Josep Melià?
Amb en Jaume Font som amics i respect la seva
decisió, però jo he estat president del govern, conseller i president del
parlament amb el Partit Popular i no faré un pas com aquest. Sé que dins el
Partit Popular hi ha molta gent que pensa en temes de país exactament com jo,
sobretot a la part forana. I aquests projectes polítics són possibilitats,
propostes alternatives, però ja es va veure en les eleccions que no acabaven de
calar en la població. La gent del Partit Popular dels pobles no va veure la
Lliga com una alternativa. Ara, en la mesura que el PP es radicalitzi en aquest
espanyolisme hi pot haver perill. No és igual viure a Palma que a la part
forana, on la llengua és molt estimada i els atacs fan patir la gent.
De quin perill parleu?
Es pot
desencadenar de moltes maneres: l'organització d'un sector contrari a aquesta
política dins el partit o una sortida de molts militants que se'n vagin a casa
per manca de motivació. Les interpretacions poden ser moltes. En aquest món tot
és possible.
Tornareu a la primera línia política?
No.
Sempre he dit que, si has tingut unes responsabilitats de poder institucional
quan et trobaves bé dins el partit, el dia que no comparteixes les decisions que
es prenen has d'anar-te'n a casa. Ho tenc molt clar. Ara gairebé m'he retirat de
la política. Col·labor un poc en la política municipal del meu poble, Inca. Res
pus.
Pel batlle de Manacor i vice-president del PP a les Ille, l'ofensiva de Bauzá contra el català és un error greu · Espera de tot cor que Jaume Bonet no arribi a una situació irreversible
El govern de les Illes, presidit per José Ramón Bauzá, ha executat l'ofensiva anunciada contra el català en la funció pública i en la toponímia. Des de bon principi el cap del Partit Popular ha tingut veus dissidents dins mateix del partit . Una de les més contundents ha estat la d'Antoni Pastor, batlle de Manacor i vice-president del partit, el qual s'ha avingut a respondre les nostres preguntes sobre aquesta ofensiva, la reacció ciutadana, la vaga de fam i la divisió del partit.
–Vàreu discrepar de la modificació de la llei de funció
pública i de normalització lingüística. Què penseu fer ara?
–Crec
que és una tramitació més de la voluntat del govern. Ja em vaig manifestar
oportunament com a batle de Manacor, vam presentar les nostres al·legacions i ho
vam fer quan tocava, quan ens van donar l'oportunitat d'expressar la nostra
disconformitat. En aquest moment ja no tenc res pus a dir.
–Però
es van presentar milers d'al·legacions que no han fet canviar gens ni mica les
intencions del govern.
–No. La veritat és que se'n varen presentar
unes tretze mil, i diuen que alguna coseta s'ha modificat, però la línia
principal no ha sofert canvis. Jo encara no he pogut llegir el text del projecte
de llei, però em sembla que aquestes veus no s'han
escoltat.
–Quin objectiu s'amaga darrere aquesta modificació de
lleis?
–Això ho hauria de demanar al govern. Allò que jo puc dir són
les conseqüències que em pens que tendrà aquest tomb en la línia històrica del
partit. Però, les intencions de fons, no les sé. Sí que puc afirmar que es romp
el consens que hi havia en qüestions lingüístiques des de l'any 1986, i crec que
és un error greu.
–Quines conseqüències té l'ofensiva del govern
contra el català?
–El fet que el català fos un requisit per a la
funció pública satisfeia tots els drets dels ciutadans de poder ser atesos en la
seva llengua. I donava una prioritat a la protecció de la llengua pròpia de les
Illes, que és la catalana. Aquest era un aspecte ben resolt, quan el 2005 es va
decidir que tots els estudiants sortissin amb un certificat de català al final
de l'ensenyament obligatori i superior. Aquest aspecte, fins ara, no era cap
problema. La llengua ha de ser un afer de consens, perquè no es pot canviar cada
quatre anys el model lingüístic d'una comunitat. Allò que jo més qüestion és que
no s'hagi respectat el consens a l'hora de fer aquesta
modificació.
–Un cop trencat el consens sobre la llengua, es pot
tornar a obrir el conflicte lingüístic?
–Em pens que sí. Els temes
lingüístics divideixen. De fet, aquí sempre hi ha hagut posicions gestionades de
manera molt diferent. Però la majoria de gent vol conviure en pau amb totes dues
llengües. El fet de viure en una comunitat amb dues llengües oficials s'hauria
d'entendre com una sort i no com un problema. I el govern ha convertit en
problema un fet que hauria d'esser motiu de satisfacció i
d'orgull.
–Bauzá no va explicar que faria aquests canvis durant
la campanya. Us sentiu enganyat després d'haver-li donat
suport?
–Ell va dir que un dels canvis que volia fer era llevar el
requisit per convertir el coneixement del català en mèrit. Això, ho va dir. Però
no va dir mai, i no ho poden negar, que modificaria la llei de normalització
lingüística. Aquest era un canvi no previst. I no es tracta de sentir-se
enganyat o no. Jo crec que la llengua està per damunt les persones i els
sentiments. És un tema que fereix molta gent, que fereix sensibilitats, i que,
si s'hagués fet d'una altra manera, potser s'hauria pogut trobar aquest
equilibri que sempre havíem tengut. Jo crec que això no havia d'haver passat
mai. I ara és un fet.
–Diuen que Bauzá no governa amb els
criteris i les necessitats del territori i que ara ha construït una cortina de
fum perquè no es parli de la crisi. Ho veieu així?
–No pens que
sigui una cortina de fum. Crec que és un afer molt important. Una qüestió
d'identitat, de sentiment, d'educació, de cultura
Això que passa és molt
important. No es pot considerar una cortina de fum. Aquesta decisió del govern
causarà divisió especialment en un moment de dificultat, que és quan s'ha de fer
el màxim esforç per a cercar el consens. No és moment de dividir la
societat.
–Heu visitat Jaume Bonet, en vaga de fam per la
llengua? Què en penseu de la seva acció?
–No l'he visitat. Però em
preocupa que es pugui arribar a aquestes situacions. Respect la decisió de totes
les persones que es vulguin manifestar de la manera que vulguin. Crec que és una
decisió personal, que jo no compartesc. No crec que s'hagi d'arribar a aquests
extrems, perquè l'home es priva de la salut i posa en perill la seva vida. Aquí,
no hi hauríem d'arribar mai. A mi, em dol i em sap greu perquè ja fa molts de
dies que manté la vaga de fam i esper de tot cor que no arribi a una situació
irreversible.
–Fa unes quantes setmanes vàreu donar suport al
manifest del Moviment per la llengua. Anireu a la manifestació de diumenge a
Palma?
–No ho tenc decidit. La veritat és que com a parlamentari i
batle tenc moltes oportunitats d'expressar la meva opinió i la meva
discrepància. Tenc l'oportunitat de manifestar-me cada dia. Com ara que em
demana la meva opinió. Tenc moltes més opcions de manifestar el meu parer que no
la majoria de la gent. Les manifestacions es fan per donar l'oportunitat
d'expressar-se a molta gent que no té les meves possibilitats. És bo que la gent
surti al carrer i manifesti el rebuig i la diferència d'opinió amb aquesta
decisió, sempre des del respecte.
–El conflicte de la llengua
provocarà una divisió en el PP?
–Jo entenc que sí, que provocarà
divisió, perquè crec que la majoria de gent del partit pensa com jo li he
expressat. Això no és gens oportú en aquest moment. Però tampoc no sé fins a
quin punt la gent dins el partit manifestarà la seva opinió públicament com he
fet jo. Això, ja ho veurem amb el temps. Aquestes divisions són molt dolentes.
Veig que el govern va convençut en la seva línia; ara, al capdavall, és qui té
la potestat de fer-ho.
–L'ex-president Cristòfol Soler va dir a
VilaWeb que Bauzá havia accedit al poder en un congrés sense debat programàtic i
que ha fet un cop d'estat ideològic. Com ho veieu?
–És ver que va
ser un congrés de persones, no ideològic. Va ser un congrés obert sense
ponències polítiques, ni de programa, ni econòmiques
Es van triar les persones
i hi havia dues línies. Llavors ja es presentava una batalla en aquests temes de
la llengua i la identitat. En Bauzá va optar per la línia històrica de consens i
per això molta gent li vam donar suport. Però després ha passat el que ha
passat.
–S'ha fet córrer que voleu fer el pas a la Lliga
Regionalista de Jaume Font i que per això dissentiu públicament. Deixareu el PP,
si no canvien les coses?
–Només diu aquestes coses la gent que no em
coneix. Jo no m'he mogut mai del mateix lloc. Ja fa molts d'anys que defens
aquestes qüestions dins el meu partit. I sempre he dit que estava orgullós de
poder defensar aquestes coses amb total llibertat. Jo defens aquesta qüestió
perquè hi crec. Perquè estic convençut que la majoria de gent pensa que la
llengua és un valor que no podem perdre de cap manera. Jo no faig cap moviment
pensant en tàctiques amagades. Em dol que es pugui pensar que és una estratègia.
No, home, no! Forma part del meu convenciment i crec que faig allò que és
correcte.
Jaume Bonet, de 64 anys, és un mestre de català retirat. Ell i altres en aquesta mateixa condició han creat Jubilats per Mallorca. Organitzen excursions, es troben i quan cal, i cal sempre, es mobilitzen en defensa de la llengua. La vaga de fam ha estat la decisió radical i suprema: “Volem denunciar que el govern ha trencat el consens lingüístic vigent des de la transició i que l'Estatut contempla i garanteix.” És una protesta contra el PP? “No, és contra el govern presidit per Bauzà.” El PP de Mallorca s'ha de conèixer: molts dels seus militants, simpatitzants i votants no són lingüísticament o culturalment anticatalans, sinó al contrari. Una informant em diu: “A falta d'un altre partit majoritari, molts han votat el PP perquè els tregui de la crisi, no perquè ataqui la llengua que parlen.” Jaume Vicens, el company de Jaume Bonet, ho corrobora: “La vaga de fam ha fet aflorar les contradiccions del PP; ens consta, perquè ens ho han fet arribar, que molts no estan d'acord amb un govern que vol fer residual la llengua a l'ensenyament i que ara no la considera imprescindible per accedir a la funció pública.” M'afegeix que avui (ahir, dilluns) entraran al Parlament uns cartes personalitzades, dirigides a tots els diputats, perquè considerin el suport que han de donar a un govern que menysprea el tret cultural bàsic de les illes.
Pregunto: senyor Vicens, i com acabarà la vaga de Jaume Bonet? “Comprendrà que els seus companys no permetrem que li passi res de fatal; el metge Carles Armengol, que és homeòpata, el vigila de prop.” I abans de penjar em dóna una notícia: “Diumenge que ve, un altre membre de Jubilats per Mallorca s'afegirà a la vaga.” O en prendrà el relleu, penso i desitjo. Un altre heroi.
Google ha començat a redreçar els dominis blogspot.com a dominis estatals per controlar-ne el contingut
Això va generar crítiques per l'aplicació de la censura als blocs.amb aquest readreçament, Google fa que un contingut tingui un impacte circumscrit al país o a l'estat del domini en qüestió --i fa possible que les autoritats locals actuïn, d'acord amb la legislació del país corresponent, contra el contingut del bloc readreçat. Així ho explicava Google en aquesta pàgina.
Com desactivar la redirecció
Ara,
Google declara que aquesta mesura no s'aplicarà als blocs amb domini propi. I
també proposa una manera d'evitar el readreçament: afegint, al final de la URL
del bloc, /ncr. És a dir: '
blogspot.com/ncr'. Però l'incovenient d'aquesta
solució és que s'ha d'anar aplicant a cada bloc que es visita, un per un.
El blocaire Xavi Caballé explica en el seu bloc una altra
manera de desactivar la redirecció, que consisteix en anar a l'edició de la
plantilla del bloc, escollir l'opció 'modifica l'HTML' i enganxar immediatament
sota de la marca <HEAD> aquest
codi.
Migració del bloc
Un dels primers
blocaires que va reaccionar al redreçament al domini blogspot.es fou Marc
Belzunces, que en el seu bloc de +VilaWeb, De l'Holocè estant,
s'exclamava per aquest fet. En un dels comentaris que ha rebut el seu apunt, un
altre usuari ha explicat la manera de migrar el bloc de Blogger a Wordpress:
1. Obrim un compte nou a WordPress, i un bloc.
2. Anem a
DashBoard.
3. Anem a Eines.
4. Triem Importa.
5. Triem Blogger
(entrades, comentaris i usuaris)
6. Donem autorització per accedir als
nostres blocs de Blogger.
7. Fem clic al botó que diu Importa, i el procés es
fa automàtic.
El Parlament de Catalunya ha aprovat avui una moció per a què el govern compleixi la llei i les empreses que no etiquetin en llengua catalana siguin investigades i multades d'acord amb la llei del codi de consum que es va aprovar a l'anterior legislatura, una llei, que fins ara no es complia.
La moció presentada per Solidaritat ha estat transaccionada i aprovada amb els vots de CiU, ICV-EUiA i ERC insta el Govern a fer complir la legalitat i “especialment els articles que asseguren els drets dels consumidors a l'etiquetatge en català” i, mitjançant l'Agència Catalana de Consum obrir “els expedients que corresponguin i atenent amb diligència les denúncies dels ciutadans”.
La moció de Solidaritat també insta el Govern a presentar un informe anual sectorial sobre l'etiquetatge en català i que impulsi una campanya per explicar a empreses i consumidors l'obligació d'etiquetar, com a mínim, en la llengua pròpia de Catalunya. Les empreses que no compleixin la llei, seran inspeccionades i multades.
Uriel Bertran ha destacat la importància d'aquesta moció que “ratifica el dret que tenim els catalans a viure i consumir en la nostra llengua” i ha indicat que el “Parlament haurà de donar exemple ja que també haurà de comprar productes etiquetats en català”. Solidaritat estarà amatent pel compliment de la moció aprovada avui.
Com a investigador, Massot ha publicat nombrosos estudis sobre l'estat de la llengua i la cultura catalana especialment a les Illes, i també ha dut a terme recerca sobre l'església a Catalunya i Mallorca i la seva aportació a la cultura catalana, la República, la guerra de 1936-1939 i la postguerra, especialment a l'illa de Mallorca.
A més de dirigir actualment 'Serra d'Or' i Randa, Massot ha estat director durant molts anys de la revista internacional Studia monastica. Forma part del consell de redacció de Llengua & Literatura (que va fundar el 1986), i d'Estudis Romànics i del consell editor de 'Els Nostres Clàssics'.
Ha estat president i vice-president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, i també és vice-president de la Secció Històrico-Arqueològica del mateix IEC. Alhora, és secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, pertany a la Societat Verdaguer i a la Societat d'Onomàstica, és membre corresponent de la Societat Arqueològica Lul·liana i membre honorari de l'Institut Menorquí d'Estudis.
Número 86, 13 de març de 2012
103. No va ser fins a la
tornada a Catalunya, per anar a estudiar a la universitat, que em vaig trobar de
nou amb la paradoxa de tornar a ser emigrant en una terra estrangera amb una
llengua pròpia que jo no coneixia. Perquè el català l'havia oblidat del tot.
Quan vaig fer la matrícula del primer curs de farmàcia em vaig matricular als
grups de castellà, però no em sentia còmode veient que tots els altres
estudiants no parlaven només en castellà. Si volia estar en condicions
d'igualtat havia de fer-hi alguna cosa. Vaig pensar que havia d'integrar-me i
aprendre de nou el català per poder comunicar-me amb els altres
companys.
Mohamed Chaib
Primer diputat al Parlament de
Catalunya d'origen àrab i
musulmà