HORES ANGLESES de
Ferran Soldevila
Aquest llibre de l'historiador i escriptor Ferran Soldevila (Barcelona,
1894-1971) constitueix un gran referent de la prosa catalana del segle XX. En
forma de dietari narra les impressions del seu autor durant els dos cursos que
féu de professor (lecturer in Spanish) a la Universitat de Liverpool
durant l'etapa 1926-
El
triomf del franquisme l'any següent i la subsegüent repressió contra la llengua
i la cultura catalanes limità molt la divulgació del llibre que, tanmateix, es
convertí, en el si dels cercles de la resistència cultural, en un autèntic
símbol del nivell literari assolit per la cultura catalana del primer terç del
segle XX. El 1948 se'n féu una nova edició que passà molt desapercebuda per al
gran públic, perquè el mercat del llibre en català havia quedat enfonsat. Fins
al 1970 no tingué una edició mínimament
normalitzada, inserida en el gruixut volum Al llarg de la meva
vida, que aplegava d'altres obres dietarístiques de l'autor. Feia anys, per
tant, que era un títol que havia desaparegut del mercat editorial català.
La
nova edició ve a suplir aquest buit i s'ha volgut enriquir amb noves aportacions
que acosten el text al públic d'ara i que evidencien l'extaordinària validesa
que el text manté. En quest sentit, cal destacar l'extens estudi que ha
realitzat expressament per a l'ocasió el crític i historiador britànic Alan
Yates, que sens dubte constituirà a partir d'ara un referent ineludible a l'hora
de comprendre l'obra soldeviliana. També s'hi ha inclòs un altre text de Joaquim
Nadal, de marcat caràcter testimonial, on explica que ell va reprendre el 1970
el mateix camí seguit per Soldevila, amb Hores angleses als dits, en un
exemplar que li havia facilitat el seu oncle Jordi Nadal. Així mateix s'ha
recuperat un article que Soldevila havia publicat en la premsa l'any 1929, “El
rei benvolgut”, en una secció que es deia “Notes angleses” on hi aparegueren
alguns escrits que s'incorporaren al llibre quan es publicà, el 1938. Aquest,
però, no s'hi va incloure a causa de les circumstàncies del moment. En el text,
Soldevila hi constatava l 'adhesió popular que tenia el rei d'Anglaterra Jordi
V, cosa que li servia per, de manera velada, evidenciar les poques adhesions que
suscitava la monarquia espanyola d'Alfons XIII. L'article, que el 1929 tenia una
clara connotació crítica envers la monarquia alfonsina, podria haver estat mal
interpretat en la realitat bèl·lica i revolucionària del 1938.
Aquesta nova edició de l'obra servirà sens dubte per revaloritzar
l'aportació literària de Ferran Soldevila, que sovint ha estat eclipsada pel seu
prestigi com a historiador. Tanmateix, cada cop més se li reconeix la seva
categoria com a escriptor, sobretot arran de la publicació de la resta del seus
textos dietarístics fins fa poc inèdits, recollits en els Dietaris de l'exili
i del retorn ( 2 volums, 1995-2000) i Els dietaris retrobats
(2007).
Enric Pujol
Pasar de alemán a albanés, de vasco a estonio o de árabe a checo sin tener que pasar por el inglés es el punto fuerte de iTranslate4.eu. Laszlo Tihanyi se presenta como director del proyecto, sin embargo, debajo de él no hay nadie.
Durante más de tres años ha estado él solo enfrascado en la creación de un traductor que solventase el problema de tener que dar pasos intermedios usando el inglés entre dos idiomas poco populares: “Que entienda mejor lo que se quiere decir, que no te haga dar rodeos”, explica. De momento no hay aplicación para móvil, pero funciona en el navegador tanto de Android como de iPhone.
Por rodeos se refiere a que la mayoría de los traductores en Internet obligan a pasar por el inglés para poder traducir entre dos idiomas minoritarios. El servicio de Tihanyi traduce frases enteras directamente entre los 46 idiomas de la Unión Europea y una docena más. “Por ejemplo, se puede pasar un párrafo entero de italiano a rumano con solo un clic”. iTranslate4.eu nació como un sueño unificador que le ha servido para convertirse en empresa financiada por la UE. El hecho de ser público y sin ánimo de lucro le ha proporcionado unos interesantes aliados que ceden sus motores de traducción: Systran, Promt, Linguatec, MorphoLogic, Amebis, Sunda, pwn.pl, SkyCode y Trident.
El interés de Tihanyi por este mundo surgió en 1990 cuando creó Morphologic, su propio motor de análisis y traducción de su lengua materna, el húngaro. “El nombre de la empresa responde a la complejidad de mi idioma. Por eso me animé a hacerlo extensible a más lenguas”.
Las lenguas son todas las europeas y alguna más, en total 62: afrikáans, albanés, árabe, vasco, bielorruso, bretón, búlgaro, catalán, croata, checo, danés, alemán, inglés, esperanto, estonio, finlandés, francés, gallego, alemán, griego, húngaro, islandés, irlandés, italiano, letonio, lituano, macedonio, maltés, noruego, occitano, polaco, portugués, rumano, ruso, serbio, eslovaco, español, sueco, turco, ucranio, urdu, galés, chino, haitiano, hebreo, hindú, indonesio, japonés, kazako, coreano, malayo, pastún, persa, suajili, tagalo, vietnamita, yidish, tayiko y tailandés.
La herramienta es gratuita en principio. Incluye uno de los aspectos más interesantes, que ya tiene Google Translate. Se introduce una dirección web, de una noticia, por ejemplo, y permite leerla pocos segundos después en el idioma que se prefiera.
Tras un periodo de pruebas, iTranslate4.eu estrena varios servicios de pago, apropiados para pequeñas empresas, estudiantes o aquellos que hacen un uso intensivo de la herramienta. Se puede escoger entre pagar 7 euros al mes por un uso ilimitado o la misma cantidad sin limitación temporal por traducir un millón de caracteres.
Uno de los servicios de pago es un complemento para el navegador Firefox, muy cómodo para leer cualquier web en el idioma preferido con un solo clic, sin copiar y pegar la dirección web.
Otro servicio es un botón para hacer traducción de un blog o página con solo pulsarlo. Tihanyi quiere que cualquier programador avezado pueda añadirlo en su página web. “Si tengo un blog en un idioma europeo me gustaría que se me leyera con facilidad”, argumenta.
Su aplicación estrella se instala en los programas de mensajería instántanea como ICQ (el más veterano), Yahoo! Messenger, MSN o Skype. A diferencia de Siri y los servicios de reconocimiento más avanzados, solo permite usarse por escrito, no está preparado para entender voces y mantener una conversación verbal, pero sí permite que un vasco pueda mantener un chat con un griego. Gracias a Laszlo Tihanyi se entenderán instantánea y automáticamente.
Ara aquest cinisme socialista ha tornat a posar-se en evidència en una qüestió lingüística. El 24 de febrer, els eurodiputats Maria Badia (PSOE), Ramon Tremosa (CiU), Salvador Sedó (UDC) i Raül Romeva (ICV) van presentar una iniciativa al Parlament Europeu a fi d'impedir la discriminació de les persones no només per raons de gènere, religió, edat o discapacitat sinó també de llengua. La iniciativa, per si mateixa, és molt positiva, ja que aspira a ser inclosa en la nova legislació del programa Ciutadania Europea 2013 destinat a enfortir la identitat dels europeus. Però mentre l'actuació dels eurodiputats Tremosa, Sedó i Romeva és coherent amb els principis dels seus partits en aquesta matèria, en el cas de Maria Badia la incoherència és absoluta. És tan incoherent que resulta escandalosament cínica i mentidera i una burla al poble de Catalunya, ja que és precisament per culpa del PSOE que els ciutadans catalans es veuen discriminats per raons de llengua a Europa. És precisament per culpa del partit de la senyora Badia que la llengua catalana no és una llengua de ple dret a les institucions de la Unió Europea. Les autoritats europees han dit per activa i per passiva que aquesta consideració només depèn de les autoritats espanyoles. És a dir, que n'hi ha prou que el català sigui llengua oficial de l'Estat espanyol -com ho són el neerlandès i el francès a Bèlgica, per exemple, encara que no es parlin a tot el territori-, perquè, immediatament, sigui també oficial a la Unió Europea. Així de senzill. Però el PSOE, amb diputats catalans inclosos, ha governat a Madrid entre el 2004 i el 2011 i no ha permès en cap moment que això fos possible. Al contrari, n'ha estat un enemic declarat. I la prova és que el maltès és llengua de ple dret i el català no.
De cínica, per tant, cal qualificar aquesta comèdia protagonitzada per la senyora Maria Badia i el seu partit destinada a fer-se passar per grans catalanistes pel sol fet de sumar-se a una iniciativa que, ves per on, neix justament de la necessitat d'apaivagar la manca de reconeixement oficial de la llengua catalana a Europa. Una manca de reconeixement que es manté per culpa del bel·ligerant nacionalisme espanyol del Partit Socialista i del seu sistemàtic rebuig a la llengua pròpia de Catalunya.
www.victoralexandre.cat
Twitter:
@valex_cat
A partir d'ara, els ajuntaments podran decidir si
inclouen la denominació castellana del municipi en el nom
oficial
El Govern balear ha aprovat avui la modificació de la Llei de la Funció Pública per la qual el català, a partir d'ara, deixa de ser un requisit per treballar a l'administració autonòmica i serà un mèrit, encara que hi ha diversos casos en què continuarà sent un requisit com en l'educació.
La modificació ha quedat validada com a projecte de llei i ara seguirà el seu tràmit legislatiu al parlament balear, segons ha explicat el portaveu de l'executiu autonòmic, Rafael Bosch, després de la reunió del Consell de Govern celebrada avui a Alaior (Menorca).
Amb aquesta reforma, ha assenyalat, "es pretenen instrumentar les mesures necessàries perquè els processos selectius permetin l'accés de les persones millor qualificades i que superin les proves amb major nivell en l'administració de Balears, sense que la falta d'acreditació oficial d'un determinat nivell de català constitueixi, d'entrada, un obstacle".
Ha explicat que, un cop s'hagin incorporat a l'administració les persones que no tinguin un determinat nivell de català, podran formar-se o millorar en el coneixement de la llengua catalana amb la col·laboració de la pròpia administració mitjançant la realització de cursos.
S'han previst diverses excepcions. Entre els casos en què el català seguirà sent un requisit destaquen l'accés a llocs en la funció pública docent, que es regirà per la seva normativa reglamentària pròpia, i per accedir a llocs de treball amb funcions d'assessorament lingüístic.
A més, s'exigirà el coneixement del català com a requisit per ocupar llocs en els quals la funció principal sigui la recepció al públic i l'atenció telefònica, així com aquells que tinguin com a funció principal la informació a l'alumnat en els centres educatius.
Bosch ha explicat que per dur a terme aquesta modificació s'ha aplicat la legislació vigent, així com diferents sentències judicials.
A partir d'ara, cada ajuntament de Balears, a través del ple municipal, podrà proposar la inclusió de la fórmula castellana en la denominació del municipi juntament amb la fórmula catalana.
Es reconeix com a òrgan competent a cada Consell Insular per decidir si vol la toponímia de cada illa només en català o en les dues llengües.
El govern balear ha aprovat aquest matí el projecte de modificació de la funció pública, que estableix que el català deixarà de ser un requisit per accedir a la funció pública i passarà a ser un mèrit. Per això, s'han de reformar alguns articles de la Llei de normalització, la Llei de règim jurídic de l'administració i la Llei de coordinació de policies locals.
Després de la reunió del consell de govern celebrada a l'Ajuntament d'Alaior, el portaveu del govern, Rafael Bosch, ha explicat que es modifiquen totes aquestes normatives en allò que fan referència a la necessitat d'acreditar un determinat nivell de coneixement de la llengua catalana per accedir a un lloc de treball a l'administració. Però també es modifica l'article de la Llei de normalització lingüística que fa referència a la toponímia.
Contra el clam del carrer
L'Obra Cultral Balear xifra en més de deu mil les al·legacions presentades contra l'avantprojecte de reforma de la Llei de Funció Pública (pdf), que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística i estableix que el coneixement del català deixi de se requisit per a treballar a l'administració pública. 'Nosaltres només hem calculat de moment les al·legacions que s'han generat a través de l'Obra, unes sis mil, però un cop se sumin totes, ben segur que se superaran les 10.000', va dir el gener el coordinador de l'entitat, Tomeu Martí, just quan s'acabava el termini per a presentar-ne.
Efectivament, a les sis mil al·legacions de l'OCB, cal sumar-hi totes aquelles que van presentar per compte propi els ciutadans i altres entitats i associacions com Ciutadans per la Llengua. I cal afegir-hi, també, totes aquelles que van arribar a la conselleria d'Administracions Públiques procedents de Menorca, Eivissa i Formentera.
Envient aquesta allau d'esmenes, que demostra 'una mobilització ciutadana sense precedents a favor de la llengua pròpia', l'Obra demanava al govern de Bauzá 'la retirada de l'avantprojecte que, com ha quedat demostrat, no té el suport dels partits de l'oposició, d'una part molt important de la ciutadania i ni tan sols del PP en el seu conjunt'. Avui s'ha demostrat que el govern no va escoltar el clam del carrer.
Divisió al PP
L'ofensiva contra el català de Bauzá ha dividit també el Partit Popular. Uns quants batlles del partit van alçar la veu contra la voluntat de modificar la Llei de normalització i els ajuntaments van aprovar mocions contra l'ofensiva anticatalana. El batlle de Manacor, Antoni Pastor, ha estat un dels crítics més actius d'aquesta política, fet que li ha costat un boicot dels seus companys a la direcció del partit. També l'ex-president popular del govern, Cristófol Soler, va afirmar que Bauzá 'menysté la llengua i desfà la normalització'.
Conec Jaume Bonet de fa molts d'anys, segurament d'abans que fos mestre dels meus fills en una escola pública de Palma de les més primerenques i avançades en l'ensenyament en català i de qualitat. Jaume Bonet i un equip de mestres exemplars com ell, al començament dels vuitanta, van aixecar una obra pedagògica admirable que va ser un referent per a moltes altres escoles que vingueren després.
D'aquella escola, situada en un barri d'immigrants espanyols, el Rafal Vell, sortiren i surten uns mallorquins que, sigui quina sigui la llengua dels seus pares, donen testimoni que només a partir de la vivència de la llengua pròpia del país pot haver-hi ciutadans que s'estimen aquest i que se'n senten membres de manera plena.
Els joves fills o nets d'immigrants que han passat
per les escoles com la de Jaume Bonet ara, afortunadament, moltes , que s'han
fet seva la llengua catalana, són una garantia d'una societat estructurada, de
bona convivència i de la pervivència de la identitat del país. I això és el que
vol destruir l'actual govern balear, amb el seu projecte de segregació
lingüística a les escoles i de promoció de monolingües sense arrels i amb el seu
projecte de desmuntar tota la legislació que fins ara suposava una certa
protecció, certament no gaire intensa, del català.
La coherència i la
fermesa que ha mostrat tota la vida ha dut ara Bonet a fer un acció abnegada i
contundent. Una vaga de fam, que ja dura de fa setze dies, per a remoure
consciències i mostrar a la nostra societat la gravetat d'una situació en què
els qui haurien de defensar la identitat del país s'han llançat a devastar-la.
Darrere ell hi ha altres persones disposades a seguir-lo. Malgrat que alguns
mitjans han ignorat el fet, el suport a la gesta de Jubilats per Mallorca, a
través d'altres mitjans i de les xarxes socials, s'escampa com una taca
d'oli.
És una llum al capdamunt d'una gran reacció popular en defensa del català com mai no s'havia vist en aquestes illes. Com l'explosió blanca de la flor de l'ametller que en aquestes dates transforma Mallorca. La foscor de la barbàrie ha fet encendre una primavera de les Illes Balears que durarà fins a la victòria. Perquè ells ara són molts, però acabaran perdent, perquè, com deia el polític Pere Sampol, no tenen cap Jaume Bonet.
Gabriel Bibiloni és professor de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears.
El govern aprova els canvis a la llei de normalització lingüística perquè el català ja no sigui un requisit · També modifica l'article de la llei que fa referència a la toponímia
El govern balear va aprovar ahir el projecte de modificació de la funció pública, que estableix que el català deixarà de ser un requisit per accedir a la funció pública i passarà a ser un mèrit. Per això, es van reformar alguns articles de la Llei de normalització, la Llei de règim jurídic de l'administració i la Llei de coordinació de policies locals. Els grups de l'oposició -PSM i PSIB- i l'Obra Cultural Balear van denunciar el menyspreu del govern per la voluntat de la societat i la ruptura del consens sobre la llei de normalització, que havia perdurat des de la transició.
Després de la reunió del consell de govern celebrada a l'Ajuntament d'Alaior, el portaveu del govern, Rafael Bosch, va explicar que es modifiquen totes aquestes normatives en allò que fan referència a la necessitat d'acreditar un determinat nivell de coneixement de la llengua catalana per accedir a un lloc de treball a l'administració. Però també es modifica l'article de la Llei de normalització lingüística que fa referència a la toponímia.
PSM i PSIB carreguen contra la decisió
El portaveu de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa, Biel Barceló, va
criticar que el govern del PP 'ha consumat el major atac a la llengua pròpia
dels mallorquins des de la recuperació de la democràcia'. Barceló lamenta que
'Bauzá hagi romput de manera unilateral el consens que havia imperat en aquest
país en matèria de convivència lingüística durant els últims 25
anys'.
'La modificació de la llei de funció pública per eliminar el requisit de català per a l'accés a la funció pública, i la modificació de la llei de normalització lingüística per la porta de darrere per rebaixar l'oficialitat de la llengua pròpia de les Illes són mesures que agreugen de manera inequívoca la desigualtat social i jurídica existent entre el català i el castellà', afirma Barceló. 'Només poden haver estat promogudes des d'una ideologia radical clarament escorada cap al nacionalisme espanyol més unionista, allunyada del sentiment majoritari dels ciutadans i ciutadanes de les Illes'.
Per la seva banda, la diputada del grup socialista al parlament balear, Pilar Costa, va afirmar que amb l'aprovació del projecte de llei de funció pública, 'el govern ha aprovat una llei només per anar contra de la llengua catalana'. Costa va denunciar que 'només va en contra del català i no regula res en matèria de funció pública'.
Costa va dir que 'aquesta norma només és un atac més del PP contra de la llengua catalana, que suposa trencar el consens i els avanços aconseguits els últims trenta anys en matèria de normalització lingüística'. Per Costa, el canvi per a convertir el català en un mèrit i no un requisit fa que la única llengua que es podrà exigir per a treballar en l'administració pública serà el castellà.
L'OCB denuncia el 'menyspreu a la
democràcia'
L'Obra Cultural Balear considera un fet molt greu la decisió del govern sense fer cas ni haver contestat les més de dotze mil al·legacions presentades pels ciutadans, les associacions i nombrosos ajuntaments de les Illes --alguns dels quals del PP. Per l'entitat, es tracta d'una actuació vergonyosa que demostra l'actitud antidemocràtica del govern de Bauzá, que ' governa d'esquena a la majoria social i als valors que defineixen la convivència ciutadana, definits a l'estatut d'autonomia i a la Llei de normalització lingüística, aprovada amb el consens de totes les forces polítiques'.
Segons l'OCB, 'l'única resposta pot ser una mobilització ciutadana massiva i sense precedents, que demostri a l'executiu el clam social a favor de la llengua pròpia i dels drets lingüístics'. L'entitat fa una crida al conjunt de la ciutadania -militants i votants del PP inclosos-, i especialment a les més de dotze mil persones, entitats i institucions que han rebut el menyspreu del govern, a participar als mobilitzacions per la llengua organitzades arreu de Mallorca i a assistir a la manifestació 'Sí a la nostra llengua', que es farà el 25 de març a Palma.
Sí, és per la llengua catalana. No, no és al Principat, sinó a Mallorca. Aquí acabem de viure, un cop més, mobilitzacions a causa de les amenaces a l'estatut oficial de la llengua pròpia –ara en un domini tan primordial per al futur de la llengua com és l'ensenyament–, estatut que s'aguanta per un fil sotmès a les estrebades de tribunals, governs aliens i filibusters de tota mena. I respirem, temporalment alleujats, perquè se'ns concedeix una interpretació jurídica (formulada en castellà) que, segons el president Artur Mas, ens permet ésser on érem i “d'aquí no ens mourem”.
Però, no moure'ns, perquè no som moguts, equival a no avançar, i en les condicions d'un bilingüisme aclaparadorament desfavorable al català, no avançar és retrocedir. Ho saben prou bé els qui estan constantment a l'aguait d'una oportunitat per tal d'accelerar-ne el retrocés.
Vegeu el cas del català a les Illes Balears. Allà es veuen ja obligats a lluitar perquè no els moguin. I el seu és un combat aculats contra les cordes d'un poder governamental absolut. El PP balear, que va accedir al govern en guanyar les eleccions autonòmiques el maig passat a cavall de la crisi econòmica, ha engegat una campanya contra l'ús institucional i social del català a les Illes en dos fronts, a més de posar-hi tants entrebancs com li plauen. El primer front, com escriu Sebastià Frau i Gaià al Diari de Mallorca del 7 de març en una carta oberta al president balear, José Ramón Bauzá, és la possible supressió de “l'exigència d'uns coneixements adients de català per accedir a la funció pública”; el segon, la pèrdua de “l'obligada presència del català com a llengua vehicular de l'ensenyament”.
Contra aquesta agressió als drets lingüístics dels catalanoparlants balears –mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers– s'estan produint nombroses reaccions polítiques i ciutadanes. N'hi ha una de valenta, radical, molt arriscada per als qui l'han emprès, una veritable lliçó de compromís vital amb la llengua: la vaga de fam de Jaume Bonet, un mestre jubilat de 64 anys, membre de l'associació Jubilats per Mallorca. La va començar, sense límits, el primer de març i s'hi afegiran dos voluntaris més, Bartomeu Amengual i Josep Company. (Se li poden fer arribar missatges de reflexió o encoratjament a l'adreça jubilatsxmca@gmail.com email protegit ).
Recularà el PP o recularà la llengua? La voluntat del PP de deixar el català en la marginalitat està provada a bastament; la voluntat de resistència dels defensors de la llengua, també. El desenllaç de l'enfrontament afectarà no sols els balears i els coratjosos voluntaris que arrisquen la vida, afectarà tots els catalanoparlants de qualsevol territori i tots els ciutadans gent de bé, com diuen a Mallorca.
A Catalunya oblidem sovint que la llengua catalana té un destí unitari: el retrocés en un territori significa un retrocés per a tota la comunitat lingüística catalana. La solidaritat amb el català de les Illes –aquesta bella modalitat de la llengua comuna que conserva una gran riquesa lèxica i expressiva popular– és més que una qüestió d'interès perquè no minvi el nombre total de catalanoparlants, és un deure fraternal.
Però, com podem solidaritzar-nos-hi? En el terreny polític i institucional el govern de CiU de la Generalitat, que tan bones relacions manté amb el PP, ho deu saber. En el terreny ciutadà, els catalanoparlants sabem que només amb l'exemple d'un compromís lingüístic indefallent i un estat d'alerta social permanent.
Ana María Aguiló diu que 'està així perquè vol' i que prefereix anar a veure 'persones que realment no poden menjar'
Jaume Bonet, de Jubilats per Mallorca, fa disset dies que és en vaga de fam per a defensar el català a les Illes de l'agressió del govern de Bauzá. Ha rebut la visita i el suport d'entitats i de tots els partits, tret del PP. Alguns ciutadans han demanat per Twitter a diputats del PP si no pensaven anar a visitar Bonet, i la resposta, via Twitter, de la diputada popular Ana Maria Aguiló ha estat de menyspreu: 'Prefereixo anar a visitar persones que realment no poden menjar i ajudar-los en el que pugui. Aquest senyor està així perquè vol, hi ha persones que no tenen cap opció'.
En aquesta entrevista amb VilaWeb, publicada dijous, quan feia dues setmanes de la vaga de fam, Bonet ja va dir que l'havien visitat gent de tots els partits, tret del PP. Li demanàvem fins on estava disposat a arribar: 'A vegades em sap greu de dir-ho així, perquè hem dit que no volíem arribar fins a la mort, però sí arriscar-nos. Volem arribar molt enllà. En principi, ni en Mengual ni jo no volem morir, però estam disposats a jugar fort', va respondre.
101. Parlar en català amb
algú que no en sap, fins i tot si acaba d'arribar, no és un gest de
descortesia:
Centre de Normalització Lingüística de Girona