InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 619 (dimecres 07/03/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Joan Olivares - A FER LA MÀ LA TV3
 
 
 
 
 
 
7) Sebastià Alzamora - En castellà també, per descomptat
 
8) Lluís Bertomeu - Apostem pel valencià
 
9) Continuació IV Seminari ECAD – 24 de març del 2012
 
10) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Publicat en el blog Otos4 dimarts 28 de febrer del 2012
 

A FER LA MÀ LA TV3

A QUI CORRESPONGA:

Fa anys vaig posar diners per a les antenes de TV3 al PV. M'he manifestat desenes de vegades a favor de les emissions de TV3. He canviat l'antena de lloc. Me n'he comprat una, dues o tres de més potents. M'he barallat amb veïns i forasters. He defensat per activa i per passiva, de paraula i amb fets, per escrit i de viva veu el dret dels valencians de tenir una tele digna en la seua llengua. He col·laborat a pagar multes... I quan ja no hi havia res a fer, perquè les autoritats del meu petit país m'ho impedien, vaig dir: a fer la mà, tu, ja s'apanyarà el món, a mi sempre em quedarà la TV3 internacional. I vaig posar-me una parabòlica. Però, ai!, ara va i també me la lleven. I en aquesta ocasió no puc donar la culpa als blaveros, als espanyols, als anticalans (o potser sí?). El cas és que ja no sé per a on pegar. He pensat fins i tot de comprar-me una tele nova, d'aquelles de l'Internet, però m'han dit que això encara no acaba d'anar bé del tot, i menys en els pobles, que tenim poca velocitat d'eixa d'Internet. Al final he decidit que ho envie tot a pastar fang, sí, tu: a fer la mà la TV3 i la figa sa tia. Em sap mal perquè la Riera m'anava bé per a dormir, Polònia per a riure, i en fi.. què vos he de dir. Però realment n'estic fins als collons, tu, i ja no puc més. Mentre m'havia de barallar amb l'hipotètic enemic, encara treia forces d'on fóra, però ara que les garrotades em vénen de l'amic (encara més hipotètic), m'he quedat sense forces, sense arguments i sense ganes de res més que enviar algú a prendre pel sac... De manera que ala, tot per a vosaltres i que vos faça bon profit...
 
Joan Olivares
 
 
2)
 
Publicat en el diari ARA dimarts 28 de febrer del 2012
 
El president del País Valencià ho ha anunciat després de la reunió que ha mantingut amb el president de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy, al Palau de la Moncloa
 
El president del País Valencià, Alberto Fabra, ha dit avui que confia que “abans de l'estiu” l'emissió de TV3 es pugui veure al País Valencià. Fabra ha assegurat que el seu govern “està negociant” amb el ministeri d'Indústria la instal·lació d'un nou múltiplex de TDT que permetria establir acords de reciprocitat amb totes les comunitats autònomes limítrofes.
 
“En el segle XXI no té sentit tenir barreres entre les televisions”, ha assegurat Fabra després de la reunió, d'una hora i mitja, que ha mantingut amb el president de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy, al Palau de la Moncloa. Ha avançat que ja ha tancat amb el president català, Artur Mas, un “acord de reciprocitat” per poder veure TV3 al País Valencià i Canal 9 a Catalunya un cop s'instal·li el múltiplex.
 
 
3)
 
Article publicat en el blog EL CATALÀ SUMA, el blog de Plataforma per la llengua
 
 
El divendres 17 de febrer la Plataforma per la Llengua va presentar públicament l'InformeCAT 2012, un recull de 50 dades significatives sobre la llengua catalana, amb l'objectiu de divulgar a la societat catalana que el català és una llengua mitjana d'Europa, i no una llengua minoritària, com encara, malauradament, molts catalans pensen.
 
Unes de les dades divulgades en l'informe esmentat és la posició segons el nombre de parlants que ocupa la llengua catalana dins el conjunt de les més de 6.000 llengües conegudes arreu del món. Doncs bé, segons la classificació de l'enciclopèdia americana especialitzada en qüestions lingüístiques Ethnologue, languages of the World, el català es troba entre les 100 llengües més parlades del món, amb un nombre similar de parlants que el suec, el búlgar o el txec, i amb més parlants que llengües com el danès, el finès, l'eslovac o el noruec. Així doncs, el català és la catorzena llengua més parlada de la Unió Europea, amb més de 9 milions de parlants, però tot i així continua sense ser llengua oficial de la Unió, mentre que el gaèlic irlandès o el maltès ja són plenament oficials amb 260.000 i 330.000 parlants respectivament.

Però el català no és només una llengua amb tradició oral; compta amb 800 anys de producció literària ininterrompuda, tal com es destaca també en l'InformeCAT 2012. Actualment, segons les dades subministrades per la UNESCO, el català és la vint-i-dosena llengua més traduïda del món. També en l'àmbit de les noves tecnologies el català té una presència superior a la que li correspondria per nombre de parlants; així doncs, dels 10 webs més visitats del món, segons el rànquing Alexa, sis ja disposen de versió catalana. Un altre exemple de la vitalitat de la comunitat lingüística catalana és la versió catalana de la Viquipèdia, que amb més de 365.000 articles, ocupa la tretzena posició en el rànquing de versions lingüístiques de la popular enciclopèdia lliure i col·laborativa.

Per tant, té algun sentit considerar una de les 100 llengües més parlades del planeta com a llengua minoritària? Quin adjectiu, doncs, caldria donar a les llengües amb menys d'un milió de parlants? No hi ha cap raó objectiva per classificar el català com a llengua minoritària. En tot cas, és una llengua minoritzada dins el seu territori per una política hostil i xenòfoba duta a terme durant segles per dos estats europeus obsessionats a acabar amb la diversitat lingüística i cultural dels pobles que en formen part, i això ja són figues d'un altre paner.

Eloi Torrents Vivó
4)
 
Publicat en VilaWeb dimecres 29 de febrer del 2012
 
 
Parlem amb Màrius Serra, Marta Rojals i Roc Casagran sobre el nou vocabulari sorgit amb la irrupció de les xarxes socials i els telèfons intel·ligents
 

Fer 'follow', enviar un DM, fer un 'whatsapp', 'feisbucar', actualitzar el perfil… Si cap expressió d'aquestes us sembla xinesa, és que potser sou massa 'upuntzero'. Si no voleu deixar de ser-ho, us recomanem de no continuar llegint.

Els telèfons intel·ligents i les xarxes socials en han envaït, també amb tot de termes que s'incorporen al vocabulari quotidià. 'És l'evolució de la llengua, però que ara és molt ràpida', diu l'escriptor i verbívor Màrius Serra. D'aquest nou llenguatge, en parlem amb ell i amb els escriptors Marta Rojals i Roc Casagran; tots tres usuaris més que habituals de les xarxes socials.

'Com que no sóc gens de parlar per telèfon, alguna vegada m'he acomiadat d'algú dient, en lloc de 'ens truquem': 'ens whatsappegem' o 'ens essemassem' (no sé com s'escriuria, però pronunciat a l'occidental)', explica Marta Rojals, que recorre força a verbs nous amb el sufix -ejar: 'xatejar, uatsapejar, mailejar, feisbuquejar, postejar, tuitejar... però també: fer un xat, fer un escaip, i fer un messenger'.

Servidor, correu, perfil, mur, piular...

'Molts dels mots amb què ara ens omplim la boca seran efímers --considera Màrius Serra--. En canvi, n'hi ha, i són els que m'interessen, que cada dia pugen més: servidor (avui parlar de servidor ja no és parlar d'una persona), correu (ara s'ha d'especificar si no és electrònic), perfil... Aquest últim mot és una de les grans aportacions de les xarxes socials, que han donat un nou sentit, gairebé d'identitat, a una paraula que ja existia: 'Ja tens perfil a Twitter?' Quina foto tens de perfil?, diem. I la gran troballa de Facebook és el mur, el suro on penges tot allò que vols tenir a la vista.'

Piulem o 'tuitem' o 'tuitegem'? És un dels grans debats lingüístics de l'era Twitter. 'En aquest cas, el terme piular em sembla molt eficaç --diu Serra--, però jo no faria bàndols, al contrari: una llengua rica és aquella que té un ventall de sinonímia ampli, cosa que en general es perd. En uns altres casos --continua--, hi ha invents que no acaben de quallar. Per exemple, tinc molts dubtes que acabem dient whatsapp, perquè és una fonètica forçada.'

...fòlou, uotsap, trènding tòpic...

'A mi, m'agrada fer servir les expressions originals adaptant-ne l'ortografia a la fonètica catalana: sóc de dir fòlou, tuit, feisbuquejar, uotsap, trènding tòpic... --diu Roc Casagran--. Ja sé que no és normatiu, però és la meva aposta. Un cop els especialistes dictaminin la sentència, l'acataré, i escriuré com digui la norma (perquè una llengua es fa forta si seguim un mateix model, i no si tots ens convertim en franctiradors)'.

Màrius Serra també considera que és més probable, perquè és més senzill, que acabem adaptant fonèticament i amb la nostra grafia tots aquest nous mots. 'Però benvingudes les alternatives quan funcionen, eh?, jo crec que poden conviure'.

'La llengua és un ésser viu que evoluciona constantment'

Casagran insisteix que una llengua és potent, si és viva: 'Si ens tornem catastrofistes, és cert que algunes interferències la poden debilitar, que els pronoms febles passen hores baixes, que hi ha qui tendeix massa cap als calcs de l'espanyol, que els barbarismes són a l'ordre del dia, però és igualment veritat que a internet el català té una força que poc ens podíem imaginar. I això és bo, perquè en fa una llengua viva, i les llengües vives són potents'.

En aquest sentit, Serra també indica que 'la llengua és un ésser viu que evoluciona constantment'. Això sí, ara evoluciona molt més ràpidament perquè la irrupció de nous referents també és més freqüent.

Retuitar, fer mencions, 'ser un aifonero (també pronunciat a l'occidental), i al whatsapp, Ct (aquest és propi, i vol dir canvi i tallo)', ens revela Marta Rojals. En Roc Casagran, però, posa el toc d'alerta: aquest món és pas tan global com ens pensem. 'Per exemple, hi ha dos neologismes en forma d'adjectiu que em tenen el cor robat: upuntzero i dospuntzero, com a sinònims de 'carca' i 'modern', respectivament. Fins que un dia em vaig adonar que aquestes expressions, tan normals per als qui freqüentem les xarxes socials, no ho són per a bona part dels nostres conciutadans. 'Ai, noi, ets tan upuntzero', vaig deixar anar a un amic que encara té un mòbil dels d'abans. Fins que no vaig veure la cara que feia, no vaig ser conscient que no entenia gens de què li parlava'.
 
5)
 
 
(Núm. 7 - Febrer 2012)
 
 
6)
 
Article publicat en el blog Costumari Durbà dimecres 29 de febrer del 2012
 
 
Sergi Durbà
 
Un dels últims llibres que ha arribat a les meues mans i que recomane fervorosament per diferents motius professionals i vivencials és La transmissió familiar del valencià, una investigació densa i rigorosa dels filòlegs Antoni Mas i Brauli Montoya que gira al voltant de la interrupció lingüística esdevinguda allà on el castellà ha penetrat amb més virulència, això és a les grans ciutats: València, Alacant, Castelló i Elx; i a les poblacions mitjanes del País Valencià: Alcoi, Sagunt, Burjassot, Alzira, Borriana i Gandia, entre d'altres. Paradigmàtic del context lingüístic que caracteritza aquest territori des dels inicis del segle passat, l'estudi s'estructura a partir de cinc eixos principals: marc teòric i metodològic; cronologia del procés d'interrupció, territorialització del procés, argumentació de la interrupció i revernacularització en la llengua pròpia del país. I encara que, en part, es nodreix d'estadístiques i dades de caràcter demolingüístic i sociolingüístic, també compta amb les aportacions de testimonis directes d'arreu del país, testimonis anònims que serveixen, tot plegat, per dibuixar una situació descoratjadora però certament reversible, això segons les sensacions que destil·la el llibre en la seua totalitat. Una obra d'obligada referència on es veuen reflectides les actituds, postures, mites i prejudicis dels habitants d'aquestes terres envers la seua llengua; una obra que em fa molt de goig recomanar ara i ací perquè jo mateix vaig participar-hi amb una sèrie d'entrevistes realitzades a diferents veïnes i veïns del meu poble, Sagunt. I una obra rica que, en definitiva, es podria resumir amb unes paraules de Carme Junyent, professora de lingüística general de la Universitat de Barcelona, presents en el Informe sobre las lenguas del mundo de la UNESCO. La cita, en castellà, diu el següent: “Tal vez valga la pena pensar qué experiencias puede haber tenido un abuelo que se niega a transmitir su propia lengua a su nieto porque cree que con ello le hace daño –y éste es un problema que está afectando a millones de personas- o hasta qué punto ha de haber sido humillado alguien para pensar que su lengua no sirve para nada, ni siquiera para hablar a sus hijos como a él le hablaron sus padres”. En general, una magnífica mostra per entendre el com i el perquè de la situació lingüística actual. I tot, sense buscar culpables. Imprescindible.
 
 
7)
 
Publicat en el diari ARA dijous 1 de març del 2012
 
 
Sebastià Alzamora
 
 
Article important el d'Eduard Voltas a l'ARA de diumenge amb el títol En castellà també, sisplau . Voltas té el rar costum d'escriure articles només quan té alguna cosa rellevant a dir, de manera que, quan s'anima a publicar, sempre val la pena llegir-lo. En aquesta ocasió, reivindicava la llengua castellana com un actiu (i no com una rèmora) de la Catalunya que es vol sobirana. Una possible sinopsi de l'article diria que una Catalunya emancipada (per fer servir la terminologia del president Mas) parlarà també castellà, o no parlarà res. Ho tornarem a subratllar, per si de cas a algú les esgarrifances no li han permès d'entendre el missatge: una Catalunya independent hauria de comptar també, i necessàriament, amb el castellà com a llengua del país.

En la frase anterior hi ha dos adverbis que cal subratllar: també i necessàriament . També vol dir que aquesta Catalunya independent d'Espanya viuria en català, per descomptat, però no únicament en català: a banda de les llengües que ha aportat la immigració recent, i que configuren un escenari plurilingüístic que exigeix un esforç d'imaginació per part del legislador, és obvi que aquest nou país viuria també en castellà. I necessàriament significa que això seria així perquè, a dia d'avui, més o menys la meitat de la població catalana té el castellà com a llengua pròpia, i no cal suposar que, l'endemà de la declaració de la independència, això deixaria de ser així. Ben al contrari: la Catalunya sobirana seria, com assenyalava Voltas, un país bilingüe. Necessàriament bilingüe.

Això implica que s'hauria de crear un marc jurídic que reconegués el castellà com a llengua cooficial de Catalunya, juntament amb el català. El somni d'una Catalunya monolingüe, a imatge i semblança de la França jacobina que coneixem i de l'Espanya igualment jacobina que encara s'entesta a seguir el model de l'estat veí, senzillament ja no és vàlid. La realitat és la que és, i el catalanisme que encara posa damunt la taula la carta jacobina que identifica una sola nació amb una sola llengua, senzillament està fora de joc. Catalunya pot esdevenir una sola nació amb un sol estat, però el que no podrà ser mai de cap de les maneres és una sola societat amb un sol idioma.

Als que tinguin remenaments d'estómac davant d'aquesta obvietat els convidaríem a fer dues coses: d'una banda, un cop d'ull al seu voltant, perquè es facin càrrec de la realitat en què viuen. I de l'altra, que considerin per un moment la hipòtesi que una Catalunya independent es convertís en un focus de producció de continguts comunicatius en la pluralitat de llengües que es parlen al país, començant (naturalment) pel català i el castellà. Aquesta Catalunya podria convertir-se en la capital mediterrània de la comunicació multilingüe, amb capacitat per vendre material a les principals empreses de comunicació d'arreu del món. Només es tractaria d'aprofitar la riquesa que ja tenim a l'abast. ¿No és més atractiu aquest projecte que el muntatge d'un megacasino?

8)
 
Article d'opinió publicat en el diari Levante-EMV dijous 1 de març del 2012
 
 
 
Lluís Bertomeu
 
 
Al PPCV no li ha de fer por la qüestió de la llengua, encara què altres continuen reincidint en l´aprofitament i la utilització polèmica d´este tema. Eixa prevenció podria tindre sentit fa dècades, però ara, amb els canvis de qualitat i de quantitat que han tingut lloc en la societat, assumint la tradició i la genuïtat del valencià i l´assumpció d´una via lingüística autònoma, eixa prevenció està fora de lloc. La creació de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua va ser un encert i un acte de justícia perquè molta gent sensibilitzada ha vist un escenari, un marc i un recurs per a fer una política lingüística valenciana pròpia.

En esta terra es pot fer una política lingüística sense complexos i sense por, i el PPCV també pot apreciar, precisament, la singularitat que dóna tindre una llengua pròpia per a fer política valenciana amb majúscules. Fixem-nos en la política lingüística del PP a les Illes Balears o Galícia. Es tracta de fer valdre la llengua com a senya d´identitat. I també d´utilitzar-la com a valor diferencial dels valencians, sent conseqüents amb la nova redacció de l´Estatut respecte de la llengua pròpia. El valencià com les altres llengües pròpies és tan espanyol com el castellà. Per això s´ha d´apostar per una política lingüística tranquil·la i de caire autonomista, que és allò identificable pels valencians.

Conscient d´això, és a dir del poder de les induccions lingüístiques i coneixedor de la falta que li fa a esta la nostra llengua l´establiment de programes i accions exemplaritzants, el PPCV va promoure al seu moment el Decàleg d´Ares del Maestrat, un excel·lent protocol de pautes d´ús del valencià per a la comunicació institucional i administrativa, molt semblant a algunes de les instruccions establides per la Xunta de Galícia. Invocar a «l´ús del valencià amb l´exemple diari en l´Administració Pública». És a dir, des de qualsevol ideologia i des de qualsevol concepció político-territorial d´Espanya es poden realitzar o projectar polítiques decidides de foment i normalització de les llengües no castellanes. Si el valencià és «la nostra principal senya d´identitat», el seu ús públic deu augmentar notablement i fer-se més generalitzat. Però eixa indolència no és sols atribuïble a les institucions; en els últims temps assistim a una reculada en l´ús públic, en la premsa, per part de personalitats intel·lectuals I dirigents empresarials… Per que la millor defensa del valencià que es pot fer és usar-lo!

La normalització lingüística no pot avançar sense el consens i la complicitat de totes les institucions valencianes, ni al marge dels sentiments identitaris dels valencians. Per això la nostra aposta ha de ser clara: el valencià és la llengua pròpia de la societat valenciana i, per tant, deu ser un factor destacat de la identitat del poble valencià. Com què una llengua només existix si s´usa, la consideració del valencià com a component de la identitat valenciana implica dos accions complementàries: d´una banda, combatre els factors que s´oposen a l´ús públic del valencià; de l´altra, afavorir la identificació amb el valencià i el seu ús públic. L´estudi de la llengua i de la literatura valencianes deu estar orientada per dos objectius: afavorir la identificació com a valencians i estar convençuts què el valencià és un factor important de la identitat valenciana. La nostra identitat com a poble.
 
9)
 
CONTINUACIÓ
 
IV Seminari ECAD
 
24 de març de 2012

Amb M. Teresa Cabré i Castellví

“El lèxic de les llengües: creativitat i normativitat”

Dia: 24 de març


Hora: de 10:30 a 13:30 h

Lloc: Centre Cívic Can Castelló (Carrer de Castelló 1-7, Barcelona)

http://www.bcn.cat/cccancastello/ca/welcome.htm

DESCARREGA'T EL PLÀNOL

Acte gratuït / Aforament limitat

INSCRIPCIONS:

Per confirmar la vostra assistència i reservar la plaça envieu un missatge a taller.ecad@gmail.com abans del 19 de març. Poseu SEMINARI 4 CONTINUACIÓ al cos de l'assumpte i els vostres nom i cognoms al cos del missatge. Rebreu un correu de confirmació de l'acte el dia 20 de març

 
Font: Escola Catalana Catalana, SL
 
 
10)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 38).
 
 

91. Si Catalunya és, és perquè parlem en català, i en la mesura que la nostra parla perdi valor, Catalunya anirà desdibuixant-se i esdevindrà un nom en el mapa.

 

Agustí Casanova i Masferrer

Filòsof

 

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací