Els europarlamentaris d'ICV, CiU i el PSC
reivindiquen que els ciutadans pugui parlar en català en qualsevol situació
arran dels darrers casos de discriminació lingüística
Els eurodiputats catalans del PSC, CiU i ICV han reivindicat una
vegada més el dret d'utilitzar el català. Maria Badia, Ramon Tremosa, Raül
Romeva i Salvador Sedó han presentat aquesta setmana a Brussel·les una esmena
conjunta al Parlament Europeu per tal que qualsevol ciutadà sigui respectat
independentment de la llengua que utilitzi. Els eurodiputats veuen necessària la
proposta després de l'aparició als mitjans de comunicació de diversos casos de
discriminació per l'ús del català. En un comunicat, han lamentat fets com el de
l'Aeroport del Prat aquest més de gener. 'Malgrat els més de 30 anys de
democràcia, un advocat va ser agredit per un Guàrdia Civil per voler parlar en
català', diu el text.
Una vegada més, l'ús del català tornarà a ser motiu de debat al Parlament
Europeu. Maria Badia, del Partit Socialista de Catalunya; Raül Romeva,
d'Iniciativa per Catalunya Verds; i Ramon Tremosa i Salvador Sedó, de
Convergència i Unió, han treballat de manera conjunta en una proposta que vol
acabar amb la discriminació dels ciutadans per motius de llengua.
L'exeurodiputat Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana de Catalunya,
també ha mostrat el seu suport a la proposta.
L'esmena presentada al
Parlament Europeu vol ser inclosa en la nova legislació del programa Ciutadania
Europea 2013, que té per objectiu enfortir els vincles dels ciutadans amb les
institucions i enfortir la identitat europea. La iniciativa demana que l'article
21 de la Carta de Drets Fonamentals sigui 'plenament respectat' en la nova
directiva del Consell Europeu sobre la igualtat de tracte pel que fa a religió o
creença, discapacitat, edat o orientació sexual.
Segons els quatre
eurodiputats catalans, la proposta vol reivindicar el dret d'utilitzar el català
en qualsevol situació. El comunicat posa de manifest una situació ocorreguda a
l'Aeroport del Prat aquest mes de gener, en la qual un advocat va ser
suposadament maltractat per un agent de la Guàrdia Civil per voler parlar en
català. Els eurodiputats lamenten que l'ús de la llengua catalana sigui encara
un 'tema sensible' a Catalunya després de més de tres dècades de
democràcia.
Fa tres setmanes, els eurodiputats catalans ja van posar
sobre la taula el debat de la llengua catalana, en aquest cas fent referència a
la seva oficialitat a les institucions europees. En aquella ocasió, Maria Badia
i Ramon Tremosa van anunciar que demanarien als vicepresidents del Parlament
Europeu la conveniència d'acceptar el català al plenari. Entre els
vicepresidents de l'Eurocambra hi ha el català Alejo Vidal-Quadras, del Partit
Popular, que s'ha mostrat contrari a la iniciativa en més d'una
ocasió.
8)
Article publicat en elSingurardigital.cat dilluns 27 de febrer del
2012
Albert Ventura
"Que la lectura fusteriana us sigui profitosa perquè
és això, companys, és això: Fuster segueix vigent"
Joan Fuster
Obra completa de Joan Fuster
Volum segon,
Assaig I; Volum tercer, Assaig II
Barcelona: Edicions 62 i Universitat de
València, 2012
Em situo a taula i observo el que tinc al
davant: la caixa que conté els dos darrers volums de les Obres Completes
de Joan Fuster. Just ara fa deu anys, al 2002, Edicions 62 va publicar-ne
el primer volum. Ara, i en collaboració amb la Universitat de València, tenim a
l'abast els volums II i III, que recullen l'assaig fusterià concebut a les
planes periòdiques i, també, en obres publicades com a llibres independents
in illo tempore.
Tots dos volums, cal dir-ho, són fruit d'una
feina de nivell i no només per la tasca ingent que és compilar els materials.
Només cal obrir qualsevol dels dos volums i observar-los amb gens d'atenció és
tan evident que no cal per adonar-se que es té l'oportunitat de llegir Fuster
en unes edicions molt pensades. L'edició, els preliminars i els apèndixs han
anat a càrrec d'Antoni Furió i de Josep Palàcios i, per tant, ells en són
culpables.
Si adés deia que l'edició és acurada és cert, però és que amb
un material de primer ordre com és el de Fuster no es podia fer altrament. A la
primera línia del front hi ha l'assaig de Fuster, un dels homes que ha vehiculat
bona part del pensament intellectual del segle XX al País Valencià i també a la
resta de terres de parla catalana. Enguany i si dic això corro el perill de
caure en redundància som al 2012, i per això se celebren els 90 anys de Fuster,
com els 20 del seu traspàs i els 50 de la publicació de Nosaltres, els
valencians.
L'intellecte de Fuster es desenrotlla en els assajos,
on les seves inquietuds i reflexions queden plasmades. Sovint la docència, la
recerca o l'assaig, en àmbits concrets parlo pel que conec, però ho suposo
extensible a d'altres àmbits serveixen per a fer ordre mental, reflexió,
aprenentatge. Bona mostra d'això és que la ploma de Fuster no s'aturava, i per
això mateix alguns textos esparsos s'han recollit al primer volum, Assaig
I (800 p). Al capítol L'assaig dispers hi trobem Deu articles que
comprenen reflexions més o menys extenses i aprofundides hi trobem una autèntica
miscellània que comença el 1948 i s'acaba el 1991. De «Freud a més coses» fins
a Stendhal, Maquiavel o Voltaire, l'autor de Sueca parla de literatura i
filosofia, però també d'història, política i sociologia. El caràcter d'aquests
textos ha provocat, segurament, que fins ara hagin romàs com a esparsos perquè
compilar-los en un volum suposaria treballar amb materials lleugerament
heterogenis. Tanmateix, com indiquen els curadors, bona part dels llibres de
Fuster són compilacions dels articles que publicava o no i concebia per a la
premsa periòdica. D'altra banda, el seu cèlebre Diccionari per a
ociosos, que també és present en aquest volum, marca la línia de la resta
d'assaig, com són (entre d'altres) Babels i babilònies o
Sagitari.
El tercer i darrer volum de les obres fusterianes,
Assaig II, conté en mil pàgines i escaig les obres més breus de Fuster,
les que van néixer en planes de diari. Aquests espais són, inherentment, d'un
caire prou diferent que els anteriors: l'espai de columna imposa un marc i unes
limitacions d'espai. Això provocarà que la quantitat d'articles sigui superior,
però qualitativament no inferior. El que no em puc estar de destacar són les
notes finals d'aquest darrer volum. Les relacions de Fuster i els seus estats
anímics i professionals com la relació no sempre fàcil amb Eliseu Climent van
provocar les ires de Fuster, sovint justificades. Un article setmanal per a
El Temps, més els que publicava també a Serra d'Or, més
diversos articles més per a diversos mitjans van provocar que Fuster estigués
sota l'obligació del text setmanal. Si a tot això li sumem les relacions
turbulentes i el tracte, de vegades, poc agraït a la figura de Fuster, tot
plegat sembla donar un regust agredolç a la darrera etapa d'un Fuster que, com
la resta del poble, semblava que visqués millor llevat d'excepcions, és clar
sota la dictadura que sota l'anomenada «democràcia». No hem d'oblidar que Joan
Fuster, que també va ser professor a la Universitat de València a la dècada de
1980, va patir diversos atemptats terroristes (1978 i 1981) per les seves
reivindicacions ideològiques, polítiques i nacionals digueu-ne com us plagui,
tot és u. D'aleshores ençà, si no m'erro, encara no s'ha aclarit gaire res. I no
deu interessar gaire.
Us sona allò de «No era això, companys, no era
això»? Sembla que Fuster ho coneixia de ben a prop. Ara, anys després, amb
alguns records ben vius, el tenim a l'abast en aquests volums i d'altres que
edita, al País Valencià, Bromera.
Que la lectura fusteriana us sigui
profitosa perquè és això, companys, és això: Fuster segueix
vigent.
9)
Art en
acció
Des
del 23.02.2012 fins al 01.04.2012
L'exposició “Art en Acció” recull les
obres donades a Acció Cultural del País Valencià per més d'un centenar
d'artistes del nostre país, que es posen a la venda per a contribuir al pagament
de les multes imposades a Acció Cultural pel govern del president Francisco
Camps, de la
Generalitat Valenciana, amb motiu de les emissions de TV3 al
País Valencià.
Les diverses multes ascendeixen a la quantitat de més de
900.000 euros (incloent-hi penalitzacions i interessos de demora), de la qual
l'entitat ha aconseguit pagar un 50% gràcies a les aportacions populars i a les
obres d'art que ja ha aconseguit vendre. El 50% restant és reclamat ara sota
amenaça d'embargament dels béns de l'entitat, entre els quals s'inclou el propi
edifici de l'Octubre CCC.
Acció Cultural agraeix el gest
extraordinàriament generós realitzat per la comunitat d'artistes plàstics i
visuals que van respondre a la crida efectuada per Andreu Alfaro, Antoni Tàpies
i Miquel
Barceló en nom de l'associació i d'altres entitats solidàries.
Acció Cultural agraeix també les adhesions de particulars i d'entitats que, bé a
través de donatius, bé a través de la compra d'aquestes obres d'art,
contribueixen al pagament de les multes.
ARTISTES QUE HAN PARTICIPAT EN LA CAMPANYA “ART EN ACCIÓ”:
Francesc Abad
Ferran Aguiló
Paco Alberola
Andreu Alfaro
Rafael Amorós
Manolo Antolí
Rafael Armengol
Francesc Artigau
Pepe Azorín
Pere Bellès
Manuel Boix
Joan Ramon Bonet
Julio Bosque
Rafa Calbo
Carmen
Calvo
Pepe Calvo
Amparo Carbonell
Vicent Carda
José Carrasco
Castejón
Diana Coca
Xavier Corberó
Eduard Cortina
Ricardo
Cotanda
Hélène Crécent
Albert Cruells
Xavier Déu
Pilar Dolz
Maribel Domènech
Silvestre d'Edeta
Evru
Fer
Bartomeu
Ferrando
Josep Ferriol
Joan Fontcuberta
Núria Fuster
Jesús
Galdón
Ferran Garcia Sevilla
Mariano Garrañana
Joan Genovés
Manolo Gil
Jaime Giménez de Haro
Raquel Gómez Paredes
Ascensión
González
Carmen Grau
Paco Grau
Ivan Guerola
Francesc Guitart
Cristina Guzman Traver
Artur Heras
Natuka Honrubia
Francesc
Jarque
Josep40
Laboratorio de Luz
Josep Lledó
Antoni Llena
Robert Llimós
Sento Llobell
Carolina Maestro
Mariano Maestro
Moisés Mahiques
Xavier Mariscal
Nani Marquina
Enric Mestre
Mira Bernabeu
Sebastià Miralles
Antoni Miró
Geles Mit
Xavier
Monsalvatje
Vicent Moreno
Antoni Moret
Paco Munyoç
Josep Niebla
Josep Maria Oliveras
Ernest Orduña
Joan Pasqual
Lluís Payà
E. Payés
Perejaume
Pepe Pérez
Marià Pérez i Claver
Andreu
Pericàs
Adrià Pina
Joan Rabascall
Riera i Aragó
Carme Riu de
Martín
Abelard Ròdenes
Vicent Román
Benet Rossell
Ivo Rovira
Gerard Sala
Eduardo Sales
Cristina Sanz Vidal
Sílvia Sempere
Pablo Serrano
Manolo Silvestre
Ricard Silvestre
Josep Sou
Jordi Teixidor
Joan Antoni Toledo
Rafael Tormo
Maria José
Tornero
Josep Uclés
Ricard Vaccaro
Aurora Valero
Jaume Xifra
COMITÈ DE SUPORT A LA CAMPANYA “ART EN ACCIÓ”:
Vicenç Altaió (director
d'Arts Santa Mònica), Romà de
la
Calle (catedràtic de la Universitat de
València), Joan
Fontcuberta (president de l'Associació d'Artistes Visuals de
Catalunya), Guillem
Frontera (escriptor), Daniel Giralt-Miracle
(crític),Tomàs
Llorens (historiador), Rosa Maria Malet (directora
de la Fundació
Miró), Bartomeu Marí (director del
MACBA), Ricard
Mas (crític), Joan M. Minguet (president de
l'Associació Catalana de Crítics d'Art), Nacho París (president de
l'Associació d'Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló), José Luis Pérez Pont
(president de l'Associació Valenciana de Crítics d'Art), Agustín Pérez Rubio (director
del MUSAC), Damià
Pons (gestor cultural), Cristina Ros (directora d'Es
Baluard – Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma), Ricard Silvestre (crític),
Vicent Todolí
(exdirector de la Tate Modern)
Es pot
consultar la totalitat de les obres donades al web d'Acció Cultural del País
Valencià.