Despenjafigues
Els entesos diuen que quan els insults tenen un caràcter simpàtic deixen de ser insults. El polític republicà Joaquim Ventalló (1899-1996) va demostrar molta lucidesa en el moment de traduir els renecs del capità Haddock, el llop de mar de les aventures de Tintín. Entre les innocents exclamacions que engalta el barbut bevedor de whisky n'hi ha d'inspirades arran de converses de Ventalló amb els pescadors de Port de la Selva. Tros de tifa interplanetària amb ulleres; cadell de gos sarnós; nas de mocs; cuc endimoniat; escampafems; esquitx de mico filós esdentegat i tísic; ronya d'inflidels; gep de dromedari; filibuster de pa sucat amb oli; mussol mal dissecat... són alguns dels 800 malnoms que ara han quedat recopilats a Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp! (Acontravent). Quim Torra, l'editor, diu que és «un monument lingüístic de primer ordre i un espectacular treball filològic». L'inseparable amic mariner de Tintín fins i tot disposa d'un terme que caldria incorporar en el parlar de Fraga: despenjafigues. I és que Fraga s'ha distingit pel conreu d'aquesta fruita.
En aquesta línia, la tardor passada tardor va sortir reeditat el segon disc que va publicar el cantant Pau Riba, a començaments dels 70, intitulat Jo, la donya i el gripau. Riba diu: «el vaig dedicar al meu primer fill, en Pau, o griPau, que traduït vol dir gran Riba Pau» (Ara, 9-7-11). Pel poeta Enric Casasses, Riba ha sabut «ajuntar la tradició popular i la revolució» (Ara, 22-11-11).
L'enititat remarca que el congrés espanyol és l'únic de la UE que no permet l'ús d'una llengua com el català
La Plataforma per la Llengua ha mostrat el rebuig a la proposta del PP de revisar l'ús de les llengües cooficials al senat espanyol i afirma que eliminar el català de la cambra suposaria 'la consolidació d'un apartheig lingüístic únic a Europa' i l'increment de 'l'anomalia lingüística espanyola', cosa que enfortiria 'l'existència de ciutadans de primera i de segona dins l'estat', i per tant la discriminació per raons de llengua, segons que indica en un comunicat.
La Plataforma per la Llengua recorda que el Congrés dels
Diputats és l'únic parlament de la Unió Europea 'que no permet l'ús d'una
llengua tan parlada com el català' i remarca, a més, que cinc-centes lleis
'imposen el castellà a Catalunya i reforcen la desigualtat legal existent entre
el castellà i el català'.
'L'estat espanyol encara no ha assumit les
regles bàsiques de convivència de llengües i ciutadans i prioritza unes llengües
per damunt de les altres', diu la Plataforma, que demana que l'estat 'funcioni
com la resta d'estats', i que per tant permeti l'ús del català amb normalitat al
congrés i alsSenat tots els dies de l'any i que equipari la legislació pel
català a la del castellà.
El batlle de Manacor, del PP, ja apareix en la llista de signataris del manifest que demana 'lluitar sense por als atacs exterminadors d'aquesta gent'
El batlle de Manacor, Antoni Pastor (PP), dóna suport al manifest del Moviment per la llengua catalana, 'Una llengua, com qualsevol altra?' (pdf), que demana al Parlament balear que 'retiri de la seva tramitació l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei de la funció pública i que es comprometi públicament a respectar la Llei de normalització lingüística, i a no adoptar cap mesura legislativa que retalli els drets que hi ha reconeguts'. Pastor ja havia anunciat la seva oposició a aquestes modificacions i manté un pols contra la política lingüística del govern de José Ramón Bauzá.
El manifest signat per Pastor afirma que 'des del segle IX tenim consciència escrita de l'existència d'una llengua coneguda amb el nom de català'. Denuncia que les modificacions legals que vol fer el govern 'només és una excusa per exterminar una història viva i un poble en moviment, per atemptar contra el consens lingüístic dels últims 30 anys i per atacar la llengua com a signe identitari de tota una terra , aquella que ens fa ser qui som'.
'Lluitar per casa nostra, lluitar per una llengua inherent a la nostra societat, lluitar per la nostra vida, sense por als atacs exterminadors d'aquesta gent que ara no semblen ser la nostra gent', afirma el text, que acaba dient: 'Ho va deixar ben clar Joan Fuster: estem farts d'haver de demanar perdó per existir.'
Josep Fàbrega i Selva guanya el XXIXè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi
Amb el llibre Les hores vives el poeta del Bages (Súria, 1947) Josep Fàbrega i Selva ha resultat el guanyador de la vintinovena edició del premi que organitza l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà d'Alcoi. Un jurat integrat per Manuel Bellver, Olga Gargallo, Begonya Mezquita, Josep Mir i Manel Rodríguez-Castelló va triar aquest poemari d'entre un total de 29 obres que hi van concursar. El premi, que té una dotació de 1.500 euros, serà publicat per l'editorial valenciana Denes en la seua col·lecció de poesia Edicions de la Guerra.
Les hores vives –curiosament i de manera fortuïta, segon revelacions del mateix autor, aquest títol coincideix amb el que el poeta alcoià Joan Valls i Jordà va editar en 1978– és una profunda reflexió sobre el pas del temps organitzada seguint les hores canòniques (maitines, laudes, prima, tertia, sexta, nona, vespres i completes), en cada una de les quals es despleguen quatre veus: la primera composta per tres tankas, la segona per divuit decasíl·labs amb rimes assonants en els versos parells, la tercera per tres haikús i la quarta per un sonet. Balanç vital i indagació sobre les limitacions de l'expressió poètica, sobre el pas de les hores, l'absència de futur i les circumstàncies que envolten la vocació literària de l'autor, Les hores vives és un llibre magníficament construït sobre un to, sovint amarg, que mai no decau i que demostra el perfecte domini del llenguatge poètic de l'autor des d'unes estructures intrínsecament dificultoses pel seu caràcter tancat. Aquestes són, a parer del jurat, algunes de les qualitats del treball de Josep Fàbrega.
El poeta de Súria i resident a Calders (Moianès) Josep Fàbrega i Selva és autor d'una ja extensa obra poètica que ha merescut, entre d'altres, premis com el Ciutat de Terrassa o el Miquel Martí i Pol. A banda d'uns quants llibres encara inèdits guardonats, l'autor ha publicat Postals de Calders (2004), Camins d'hivern (2008), Sis dies d'agost (2009), D'aquí estant (no) es veu la mar (2010), Bages (2010), Parlo d'Aloma (2010), L'altra veu (2011).
El llibre serà presentat a finals de març a Alcoi en una cerimònia pública on també es lliuraran els XVIII Premis Joan Valls i Jordà Per l'Ús i Promoció del Català.
89. Pau Casals estava molt
orgullós de la seva llengua i a la vegada era un ciutadà del
món.
Marta Casals Istomin
Viol·loncelista. Vídua de Pau
Casals