InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 614 (dimarts 28/02/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Quim Gibert - Tots aquests tremolins
 
 
 
 
5) Germà Capdevila - Sense senyal (internacional)
 
 
 
 
 
10) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
Tots aquests tremolins
 
Tots aquests dois és el títol d'una cançó de Guillem d'Efak (1929-95), que ara mateix figura a la cartellera teatral de Barcelona com a nom d'un espectacle-homenatge al cantautor mallorquí d'origen africà. Si un muntatge d'aquestes característiques, que combina el documental amb la música i la narració, ha arribat als escenaris és perquè Efak va ser un personatge excepcional. Bartomeu Mestre, el seu biògraf, diu que Guillem d'Efak va viure en permanent acte de rebel·lia: «feia por, perquè ell no en tenia gens (...) Defugí l'alienació col·lectiva d'un poble colonitzat que, distret per l'enlluernament del consumisme i de la competitivitat, accepta resignadament la submissió». L'excepcionalitat del personatge, interpretat magistralment en el Círcol Maldà per Pep Tosar, rau en la seva capacitat de seducció (lliurepensador; pedagog provocador; imprudent; humanista... ) i de reinventar-se (guia turístic, miner, peó de verema; xòuman, dramaturg... ). Juan Carlos Olivares, crític, diu que Efak és un artista quixot contra els molins de la mediocritat, l'avorriment, l'acomodament de l'art rutinari, l'agressivitat de la incomprensió del seu entorn: «Un solitari ben acompanyat». Albert Pla Nualart, lingüista, rebla el clau qualificant l'espectacle de meravella: «ens allarga la memòria cultural submergint-nos en la màgia del teatre pur. Aneu-hi!». Pla Nualart afegeix que doi, en mallorquí, és disbarat.
 
De teatre en teatre, aquests dies també és possible contemplar Canigó de gira per comarques. Igual que Efak, que va recórrer a les arrels més pregones de la cultura popular per qüestionar el present, Jacint Verdaguer escriu el poema èpic a finals del segle XIX, en una Catalunya «descatalanitzada per l'acció de l'Estat liberal i uniformador», segons Narcís Garolera, catedràtic de literatura catalana. Lluís Soler, l'actor que recita Canigó, diu: «Verdaguer s'enamora de la llengua, per això la rescata, la cuida i la fa gran, i n'és el pioner, a la Renaixença. La llengua és la pàtria, d'alguna manera». Soler afirma que el bon vers serveix per veure com de meravellosa és una llengua: «Canigó és una immensa partitura de passió per la llengua i per una terra». El periodista Xavier Grasset assenyala que els pobles sense estat basteixen la seva pàtria a través de la literatura: «Mn. Cinto converteix la muntanya, el paisatge, el Pirineu, en signe perenne, símbol indestructible». I és que amb Verdaguer quelcom transcendeix la literatura i es converteix en civilització. L'obra del poeta ha passat a conformar la manera com els catalanoparlants ens concebem a nosaltres mateixos. Ha estat tant seductor l'imaginari verdaguià, que malgrat ser veí del carrer Jacinto Benavente de Fraga (i donar aquesta adreça per als enviaments postals), de vegades m'arriben trameses amb el nom de carrer Jacint Verdaguer, que el carter em deixa puntualment a la bústia.
 
Així i tot, l'esdevenidor de la Franja de Ponent es força semblant a la d'un vaixell que navega en un mar hostil. Són justament els tremolins que produeix aquest tràngol l'element que pot alimentar l'ànima de qualsevol franjolí que es desviu per forjar un destí en català. Hi tenim dret.
 
Justament per això el Casal Jaume I de Fraga promou el matí de dissabte 17 de març, a Fraga (Palau Montcada, St. Josep de Calassanç 12), la primera edició de la jornada sobre Llengua i seducció, amb la participació de l'escriptor Francesc Serés, l'assagista Josep Maria Prim, l'activista Diego Gómez i l'hebraista Tessa Calders. Durant la resta del cap de setmana hi ha presentacions de llibres i visites a la Fraga vella i a paratges comarcals.
 
«Un tren xiulant/ i foradant la fosca./ Un nin que canta/ quan ningú l'escolta./ Com me batega el pols./ Tots aquests dois me fan pensar en tu.»
 
Quim Gibert, psicòleg i coautor de Removent consciències
 
2)
 
Publicat en VilaWeb diumenge 19 de febrer del 2012
 

L'editorial Tres i Quatre proposa la fòrmula de micromecenatge per finançar 'Viatge pel meu país'

Fa cinquanta anys que Joan Fuster publicava 'Nosaltres els valencians' (Edicions 62), una de les seves obres de referència, de la qual s'acaba d'inaugurar una exposició commemorativa a la Universitat de València. Però el mateix 1962, és menys conegut, també va publicar amb l'editorial Destino 'El País Valenciano', una exploració del país estructurada en vuit itineraris, una extensa obra de més de 500 pàgines. Ara, que també fa vint anys de la mort de Joan Fuster i noranta del seu naixement, l'escriptor Joan Garí ha volgut rememorar aquest viatge fent les vuit rutes que va marcar Fuster, per veure com ha canviat el país en aquests cinquanta anys. 'Viatge pel meu país', de quatre-centes pàgines, inclou cent trenta fotografies de Joan Antoni Vicent i un pròleg de Manuel Vicent.

L'obra apareixerà aquest mes de març, però l'editorial Tres i Quatre ha volgut assajar el micromecenatge per a aquest projecte, a través de Verkami. Són els darrers dies que es pot participar en el cofinançament, que ja ha rebut aportacions per més del 50% del que es demana.

És un projecte que Garí va començar fa tres anys. Ha costat de fer. 'Crec que amb el meu text i les fotografies de Josep Antoni Vicent serà un llibre impactant', comenta. 'El llibre és un homenatge a Fuster, però també va més enllà perquè feia molt de temps que volia fer un exercici sobre un viatge pel País Valencià, i vaig pensar que aprofitar era un exercici molt interessant utilitzar com a canemàs el llibre de Joan Fuster, per fer una espècie de palimsest i escriure als marges del que havia escrit ell.'

'Aquest projecte també m'ha permès de rellegir Fuster. Després de vint anys de la seva mort encara podem dialogar amb els seus llibres.' El llibre apareixerà aquest mes de març.

'Hi ha paisatges que gairebé no han canviat, per exemple, Morella o el Misteri d'Elx o la Muixeranga d'Algemesí, això ens dóna confiança, que no estem completament destrossats. Però també ens hem trobat el paisatge de la desolació. La costa ha canviat completament. L'albufera pateix molta pressió. I ens trobem fenòmens com el turisme, que a l'any 1962 gairebé no es donava.'

Per a Joan Garí (Borriana, 1965) aquest 'Viatge pel meu país' no és el primer llibre de viatges que publica. El seu darrer llibre, 'Història d'Amèrica' (Acontravent) ja és un relat de viatges (i més coses, diu). Garí també ha escrit poesia ('Poema d'amor en dos temps', 'Física dels límits'), dietaris ('Les hores fecundes', 'Senyals de fum') i novel•la ('On dormen les estrelles', 'La balena blanca').
 
3)
 
 
Empar Moliner
 

L'ARA publicava aquest cap de setmana que "El govern valencià no permetrà el senyal de TV3 fins que «es respecti» el nom de Comunitat Valenciana". Per permetre l'emissió de TV3 al País Valencià, s'han de respectar "la denominació, la cultura i aquelles senyes d'identitat previstes a l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana". Perdó. He escrit País Valencià, i donat que l'ARA ja es podrà comprar en paper a la terra del meu avi, diré, doncs, Comunitat Valenciana, no fos cas que aquesta columna fos eliminada de cada un dels diaris del quiosc. I fa molt mal efecte comprar un diari i trobar-te'l amb el sudoku fet i amb el cupó retallat.

Trobo molt bé que, per emetre a la Comunitat Valenciana, haguem de dir-ne Comunitat Valenciana. És com aquells pares que van batejar el nen amb el nom de Kike amb k i es queixaven quan algú els preguntava si era Enrique. Doncs Kike. No crec que la Generalitat Valenciana, per cert, trobés bé dir-ne Komunitat Valenciana, però sí que em sembla que veuria amb molt bons ulls que ens deixéssim d'orgues i en diguéssim directament Comunidad Valenciana.

Però el govern valencià faria bé de comprovar si la BBC i Al-Jazira, que a la terra de Rita Barberá es poden veure per satèl·lit, també respecten l'Estatut. ¿Fan servir el nom de Comunitat Valenciana quan informen de les diverses qüestions desagradables relacionades, per exemple, amb el Bigotes? I ja que parlem del Bigotes. Donat que és un personatge del qual es parlarà força temps a la televisió, ¿no haurien de marcar-nos, també, unes directrius a l'hora d'anomenar-lo? Em sembla tan poc respectuós dir País Valencià com dir el Bigotes, francament. Si el País Valencià és la Comunidad Valenciana, el Bigotes s'hauria de dir el Caballero del Mostacho.
 
4)
 
Publicat en VilaWeb dijous 16 de febrer del 2012

TV3 tancarà les emissions per satèl·lit l'1 de maig

Des del 1997 oferien el canal TV3CAT a Amèrica i a Europa via satèl·lit

TV3 tancarà les emissions l'1 de maig vinent, segons que ha fet saber la televisió avui en un comunicat. Les emissions per satèl·lit, que es van posar en marxa el 1997 i a través de les quals s'emetia el canal TV3CAT, permetia de sintonitzar TV3 a Europa i a Amèrica mitjançant els satèl·lits Astra i Hispasat i també a les zones del país on no arribava el desplegament de la TDT. A partir del maig TV3CAT només es podrà sintonitzar per internet i a les plataformes per cable dins de l'estat espanyol.

El problema és que en altres estats europeus o americans on hi havia plataformes per cable que rebotaven el senyal del TV3CAT a partir de l'1 de maig es quedaran sense senyal.

Televisió de Catalunya informa que el canal mantindrà les emissions per internet i que farà una aposta, sense especificar encara quina, perquè es pugui sintonitzar a tot el món a través de televisors connectats i altres dispositius. 'En les pròximes setmanes es donarà tota la informació necessària sobre què s'ha de fer i amb quins dispositius es pot sintonitzar el canal per internet', diu el comunicat emès avui.

En aquest article us expliquem com afectarà l'apagada de l'emissió per satèl·lit de TV3.
 
 
5)
 
Publicat a
 
 
 
Germà Capdevila
 

Primer van deixar sense senyal els valencians, i ens vam limitar a posar-nos les mans al cap i abocar la nostra indignació en 140 caràcters. Ara deixen sense TV3 desenes de milers de catalans de l'exterior, i amb prou feines arrufarem el nas i aixecarem les celles tot dient “quina vergonya”, abans de prémer el botó del comandament a distància per esbrinar qui és el nominat de la setmana a Gran hermano.

Catalunya és un país amb una enorme diàspora, de milions de persones si comptem els descendents de catalans que hom pot trobar a cada racó del planeta, amb una presència destacada a l'Amèrica Llatina, amb intel·lectuals, artistes, científics i fins i tot presidents de sang catalana, però també a la resta del món. La darrera gran onada emigratòria, la de la postguerra, va viure durant dècades rebent notícies de Catalunya amb comptagotes. A finals dels anys setanta del segle XX, una petita revolució va sacsejar els catalans de l'exterior: el nou diari Avui arribava amb notícies fresques amb només... 21 dies de retard!

Als anys noranta, però, tot va canviar, amb l'arribada del senyal internacional de TV3. Els avis van enganxar-se literalment a la pantalla, tot devorant la programació sencera. Qui no podia pagar-se la quota del cable o del satèl·lit, anava cada dia al Casal Català a veure el Telenotícies.

Ara, la crisi serveix d'excusa per anul·lar la projecció exterior de Catalunya. Suprimir delegacions, buidar de contingut polític les que resten, i ara eliminar el senyal internacional de TV3 a partir de l'1 de maig d'enguany.

“Tranquils, es podrà mirar per la web!”, argumenten des de les còmodes poltrones de Barcelona, davant dels seus ordinadors connectats amb banda ampla. Haurien de saber aquests executius que a moltes regions del món les connexions a internet són penoses, i fan impossible un streaming de vídeo mitjanament decent. D'altra banda, milers d'avis no tenen ni tan sols ordinador, i el senyal internacional de TV3 és una finestra que cada dia s'obre màgicament a les seves pantalles per esborrar els milers de quilòmetres que els separen de la seva terra estimada, de la seva cultura i la seva llengua.

Primer van ser els valencians, ara els catalans de la diàspora. Ves que un dia no ens quedem nosaltres sense TV3, i ja serà tard per reaccionar.

 

6)
 
Publicat en directe.cat dijous 16 de febrer del 2012

Nou èxit del PP, que impedeix queTV3 es vegi al món

La diàspora catalana tindrà mes difícil veure TV3, gràcies a la croada del PP contra Catalunya

El PP vol eradicar la imatge de Catalunya al món impedint l'emissió de TV3 per satèl·lit. A partir de l'1 de maig d'aquest any, la televisió pública catalana desapareixerà del panorama televisiu internacional. Els populars s'apunten així una altra victòria en la croada empresa contra Catalunya. TV3 es podrà seguir veient al món a través d'internet, però el tancament de TV3CAT afectarà un gran nombre de catalans que viuen arreu del planeta i que veuen la televisió pública catalana com un dels pocs contactes amb casa seva.
 
7)
 
Publicat en la web de Plataforma per la llengua divendres 17 de febrer del 2012
 

Coincidint amb la presentació de l'InformeCAT 2012, avui aprofitem per llançar una nova campanya per donar a conèixer el nostre nou concepte: l'ONG del català, i que creiem que us sorprendrà. Veieu l'espot en el següent enllaç.

Una ONG?

Efectivament: la Plataforma per la Llengua és una organització no governamental, amb ambició i de referència en l'àmbit de la llengua. Com a ONG, necessitem disposar de recursos econòmics propis per assolir els nostres objectius. Aquests recursos els hem d'obtenir bàsicament dels nostres socis.

Per això iniciem aquesta nova campanya en la qual el missatge principal és destacar el nostre caràcter no-governamental. La idea creativa de la campanya és que la nostra entitat s'inspira en la publicitat d'altres ONG, ja que no tenim recursos suficients per crear la nostra pròpia publicitat. Hi ha moltes ONG que fan la feina en àmbits tan variats com els drets humans, la salut o la cooperació internacional. Però la nostra llengua comuna, el català, també és una causa justa i mereix els nostres esforços. Per això també necessita una ONG.

Vols col·laborar amb nosaltres?

  • Pots fer-te soci aquí.

  • Pots fer un donatiu puntual aquí.
 
8)
 
Publicat a
 

El català guanya terreny

Un informe de Plataforma per la Llengua conclou que el català ha deixat de ser un idioma minoritari

El nombre de parlants ha crescut un 6% en set anys

Un dia després que el president de la Generalitat, Artur Mas, declarés en el diari Le Monde que “Catalunya podria ser un estat de la UE”, la Plataforma per la Llengua, entitat que s'autodefineix com l'“ONG del català”, va presentar ahir l'Informe Cat del 2012, un estudi sustentat en una cinquantena de xifres que ve a demostrar que la llengua catalana està guanyant terreny. Alguns dels ítems recollits en l'informe –el català és la 27a llengua del món en pes econòmic, és la 14a més parlada de la UE, ha incorporat 500.000 nous parlants (un 6%) en els últims set anys, el nombre de lectors de diaris en català ha crescut un 30% l'últim any...– confirmen el bon estat de salut del català.

Amb les dades a la mà, Josep Anton Fernàndez, membre de l'executiva de Plataforma per la Llengua, va voler deixar molt clar ahir que ja és hora de desterrar la idea que el català és una llengua residual. “No hem de lluitar per la seva supervivència perquè no som una llengua minoritària. Som una llengua europea de dimensió mitjana, com l'holandès o l'hongarès, i el repte és assolir el seu benestar”, va subratllar Fernàndez.

L'estudi presentat ahir, i que neix amb la voluntat d'actualitzar-se i possiblement ampliar-se cada any, recull 50 dades extretes de diversos informes. L'objectiu últim, segons va remarcar el director de Plataforma per la Llengua, Daniel Mundet, és esdevenir un “termòmetre per valorar la situació de la llengua en els diferents sectors”.

Aquest primer Informe Cat s'ha estructurat a l'entorn de vuit àmbits: dades sociolingüístiques, cultura i mitjans de comunicació, empresa i consum, acollida lingüística, ensenyament, justícia, oficialitat i reconeixement, i internet i noves tecnologies. En la majoria dels àmbits la millora és evident. N'hi ha algun, com és el cas de les noves tecnologies –el català és la 8a llengua més activa a internet– en què l'avenç és espectacular. Però també hi ha rèmores en sectors com ara la justícia, en què en els últims cinc anys el nombre de sentències redactades en català ha disminuït del 20% al 14 %.

Coincidint amb la presentació de l'informe, la Plataforma per la Llengua, que actualment té 3.000 socis, va llançar ahir una nova campanya publicitària. Es tracta d'un breu vídeo amb temàtica marinera amb el qual demanen suport als ciutadans de Catalunya per acabar de situar el català en el nivell de benestar òptim que li pertoca. Mundet va rebutjar el concepte de bilingüisme. “A Catalunya es parlen 250 llengües; el gran repte és convertir el català en la nostra llengua comuna.”

14 per cent de les sentències dictades a Catalunya es redacten en català.
 
500.000 nous parlants ha guanyat la llengua catalana en els últims set anys.
 
3 per cent de les pel·lícules s'ofereixen en català.

El nombre de lectors de diaris en català creix un 30% en un any

Tot i que el 24% dels espectadors asseguren que prefereixen mirar pel·lícules al cinema doblades o subtitulades en llengua catalana, l'enquesta La dieta cultural dels catalans, de l'any 2010, mostra que només el 3,1% de les sessions de cinema a Catalunya van ser en llengua catalana.

De baixa al jutjat i lluny d'Europa

Poques sentències

No és nou, però sí que sorprèn que l'àmbit de la justícia sigui pràcticament l'únic en què el català, en lloc d'avançar, recula. L'ús escrit del català per part dels jutges i magistrats va de baixa. Tant és així, que en els últims cinc anys, el nombre de sentències redactades en català ha disminuït del 20% al 14%. L'any 2010 el 85,5% de les sentències van ser en castellà, una tendència que ja ve de l'any 2005, quan el nombre de sentències en català havia augmentat lleugerament. La presència del català és encara més ridícula al Tribunal Superior de Justícia (TSJC), un òrgan que aspira a ser l'última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya. Els magistrats del TSJC només redacten un 1,5% de les sentències en llengua catalana. Però no és només un tema de jutges i magistrats; tot i que el 88% del personal de l'administració de justícia admet tenir coneixements de català, només un 3% de les demandes són en català.

Res d'oficialitat

Un altre dels àmbits en què encara hi ha molta feina a fer és el de l'oficialitat i el reconeixement de la llengua. L'informe destaca que, ara per ara, tot i ser la 14a llengua més parlada de la UE, el català encara no és oficial a Europa. Per tal que ho fos, caldria que l'Estat espanyol en demanés el reconeixement, però mai no ho ha fet. El reconeixement del català també està pendent al Parlament espanyol. El Congrés dels Diputats és l'únic Parlament d'un estat de la Unió Europea que no permet l'ús d'una llengua pròpia de l'estat amb tants parlants com la catalana. Hi ha tot un marc legal que dificulta també l'ús del català. L'estudi de la Plataforma per la Llengua fa referència a 500 lleis que imposen o fan un tractament clarament afavoridor del castellà respecte a les altres llengües. Aproximadament 300 d'aquestes lleis afecten directament les empreses, especiament pel que fa a l'etiquetatge, la documentació, els tràmits i els rètols.

Només un 3% del cinema és en català

Els diaris en català han guanyat 220.000 nous lectors en l'últim any. Això vol dir un increment del 30%, fet que ha situat el nombre de lectors de diaris en català en gairebé un milió de persones. Amb aquesta espectacular pujada, motivada per l'increment i la diversificació de l'oferta de capçaleres, els lectors de diaris catalans sumen més de 976.000 persones, una quantitat mai assolida amb anterioritat. Segons el baròmetre de la comunicació i la cultura, els dos diaris en català més llegits són les edicions en català de La Vanguardia i El Periódico. El Punt Avui ocupa el tercer lloc, seguit, en quart lloc, per l'Ara.
 
9)
 
Publicat en la web de Plataforma per la llengua dimarts 31 de gener del 2012
La Plataforma per la Llengua inicia una col·laboració amb l'Associació Amical Viquipèdia amb l'objectiu de difondre la versió en català i animar la ciutadania a llegir i escriure articles en català a l'enciclopèdia electrònica. Hi ha més de 360.000 articles en català a la Viquipèdia, que converteixen la nostra llengua en la 13a de l'enciclopèdia. A més, els articles en català estan valorats entre els de més qualitat. L'acord de col·laboració es basa en mantenir relacions estretes entre totes dues entitats per sumar esforços per fer créixer el català a Internet.

Des de la Plataforma per la llengua animem a tots els associats i simpatitzants a fer créixer el gruix d'articles a la Viquipèdia en català i a començar a escriure-hi articles. Qui vulgui començar a escriure a la Viquipèdia i no sàpiga per on començar, es pot posar en contacte amb l'Associació Amical Viquipèdia enviant un correu-e a amical@wikimedia.cat, tot posant al títol: Vull començar a escriure a la Viquipèdia. Rebrà una resposta on se l'ajudarà a llençar-s'hi. Qui vulgui començar pel seu compte, a la mateixa Viquipèdia pot trobar-hi la informació que necessita a la pàgina d'ajuda.

Sens dubte la Viquipèdia en català ha estat un èxit a Internet. Després de l'anglès, el català va ser la primera llengua en tenir articles, i actualment en té gairebé el mateix nombre que el xinès i més que el noruec o el suec. A més a més, és l'única llengua que està per davant de l'anglès en el rànquing del grau de desenvolupament dels 1.000 articles fonamentals.

No n'hi ha prou, però, amb fer un bon paper: la majoria dels catalanoparlants saben també castellà, per la qual cosa els lectors o clientsde la Viquipèdia en català sempre tenen l'opció d'anar a la botiga del costat. Per tal de tenir èxit, la Viquipèdia en català intenta oferir més i millors serveis que la botiga del costat.

La Viquipèdia és un fenomen de masses pel que fa a l'impacte, però és un fenomen extraordinàriament minoritari pel que fa al nombre de gent que hi participa com a editor. Aquest detall és el que permet d'anar molt més enllà d'on no ha anat mai ningú. A la Viquipèdia hi ha una oportunitat real per passar de fer "només" un bon paper a enlluernar el món. A primer cop d'ull sembla que no hi ha res a fer davant de llengües que tenen centenars de milions de parlants, però això no és pas cert.

Actualment hi ha 4 versions lingüístiques de la Viquipèdia amb més d'un milió d'articles: anglès, alemany, francès i neerlandès, i 10 versions que en tenen entre 330.000 i un milió, entre les quals s'hi compta el català. És realista, doncs, pensar que el català podria ésser entre les primeres?

La Viquipèdia l'escriuen voluntaris. Les estadístiques d'octubre de 2011 diuen que la Viquipèdia en català va tenir 449 viquipedistes actius (més de 5 contribucions mensuals) i 84 de molt actius (els que fan més de 3 edicions al dia). Si es compara amb l'edició en neerlandès, amb més d'un milió d'articles, es pot veure que ells en tenen 1.422 d'actius i 239 de molt actius. És per això que si el català vol situar-se en aquesta primera divisió caldria més viquipedistes en català.

Fins ara la Viquipèdia ha crescut per inèrcia. Una petita proporció de lectors s'adonen que també hi poden escriure i s'hi llencen. D'aquests, alguns troben que els agrada i ho continuen fent amb més o menys regularitat. Durant els primers anys ha crescut en nombre d'articles i editors, però s'ha arribat a un punt en què hi ha gent que ja hi porta molts anys i que, com és normal, baixa el ritme o se'n cansa. En les dos darrers anys, en la majoria de llengües, el nombre de viquipedistes que abandonen el projecte ha igualat, o fins i tot superat lleugerament, el dels nous viquipedistes que comencen.

Aquest declivi no és pas perquè la feina ja estigui enllestida. A la Viquipèdia en anglès, que té més de 3 milions d'articles, encara hi ha més de 8 milions d'"enllaços en vermell" (articles per iniciar), per la qual cosa encara queda feina per anys, i més encara a la Viquipèdia en català, on hi ha uns 360.000 articles i en general estan menys desenvolupats que en anglès.

Per tot això, a la Viquipèdia en català va crear l'associació Amical Viquipèdia, que cerca vies per engrescar la gent a escriure. El seu objectiu principal per als propers anys és incrementar el nombre de viquipedistes actius i molt actius per tal de situar la viquipèdia en català entre les primers llengües del món. Per fer-ho, hi ha col·laboracions amb escoles, universitats, associacions i entitats culturals. Per ajudar-los a començar a escriure, s'organitzen cursets d'edició, edició de llibres i fulletons explicatius i creació d'eines que faciliten les traduccions.

Ara la Plataforma per la Llengua i l'Associació Amical Viquipèdia inicien una col·laboració per facilitar que els associats, col·laboradors i seguidors de la Plataforma per la Llengua que vulguin puguin participar en aquest projecte contribueixin a donar aquest gran salt endavant.

 
10)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 37).
 
 

86. La supervivència del català depèn bàsicament dels parlants. La llengua materna és la nostra arrel i, si s'asseca l'arrel, s'asseca el tronc.

 

Carles Casajuana

Ambaixador espanyol a Londres i escriptor

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací