Butlletí número 605 (dilluns 13/02/2012) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
9) Barcelona : Preparació per al Nivell D de
català
10) 500 raons per parlar català, de
David Pagès i Cassú
1)
2)
Nota de premsa d'Acció Cultural del País
Valencià
PRESENTADA LA MANIFESTACIÓ EN FAVOR DE TV3 DEL DIA 18, A
CASTELLÓ DE LA PLANA
Els convocants es congratulen de
l’aprovació per unanimitat per part de la Diputació d’una declaració instant el
govern central a donar suport al projecte de llei de "Televisió sense
fronteres"
Acció
Cultural del País Valencià i la plataforma Sense
Senyal han presentat a la Llotja del Cànem la manifestació que
organitzen en favor del retorn del senyal de TV3, i que tindrà lloc a Castelló
de la Plana el
proper dissabte, dia 18. La manifestació eixirà a les 18 hores des de
la Plaça de
la
Independència (La Farola), i recorrerà els carrers
cèntrics de la ciutat fins arribar a la plaça Major.
La roda de premsa ha
estat protagonitzada per l’escriptor Joan Francesc Mira, membre de
la Junta
Directiva d’Acció Cultural; l’actor de l’Alqueria Blanca, Josep
Manuel Cassany; el cantant del grup Obrint Pas, Xavi Sarrià; el secretari
d’Acció Cultural, Toni Gisbert; i els castellonencs Maria Nebot i Toni Vizcarro,
de la plataforma Sense Senyal.
Gisbert ha remarcat les dues vies obertes
per al retorn del senyal de TV3: per una banda, la via judicial, ja que Acció
Cultural té recorreguda al Suprem “l’ordre de tancament donada per
la
Generalitat de Camps, ja que entenem que no tenia competències
per intervenir en una freqüència televisiva que no li havia estat atorgada”; i
per l’altra, i com a via principal, l’aprovació al Congrés dels Diputats de
la Iniciativa
Legislativa Popular, que va aplegar més de 650.000 signatures i
va ser aprobada la seua admissió a tràmit, amb la qual cosa ha esdevingut
projecte de llei. En aquest sentit, ha destacat la importància de l’aprovació
per unanimitat en la
Diputació de Castelló d’una moció sobre el tema, que
acorda:
“Primer: Instar el Govern central a donar suport al
projecte de llei impulsat per la Iniciativa Legislativa
Popular “Televisió sense fronteres”, per tal de garantir les emissions de totes
les televisions realitzades totalment o parcial en la nostra llengua pròpia en
el conjunt del domini lingüístic
Segon: Instar el Consell a arribar a un
acord de reciprocitat amb la Generalitat de Catalunya pel que
fa a les emissions de TV3 i els altres Canals públics catalans i Canal 9 i la
resta de canals públics valencians, que permeta que tots siguen rebuts en el
conjunt del territorio valencià i català”.
Acció Cultural està
fent arribar aquesta moció al conjunt dels ajuntaments valencians, per a la seua
aprovació.
Més enllà d’aquest suport institucional, Acció Cultural i
Sense Senyal pensen que, en acomplir-se l’any del tancament, cal també reiterar
el suport popular a aquesta reivindicació, i per això han convocat una
manifestació que tindrà lloc a Castelló el dissabte 18 de febrer, aniversari del
tancament, i que eixirà des de la
Plaça de la Independència (La Farola) a les 18 hores, per
recorrer els carrers cèntrics de la ciutat, fins arribar a la plaça
Major.
---------------------------
Publicat a
La Diputació de Castelló insta Rajoy a aprovar la
ILP al Congrés dels Diputats
El secretari d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Toni
Gisbert, va destacar ahir la “importància” de l'aprovació per unanimitat a la
Diputació de Castelló d'una moció que insta el govern espanyol a donar suport al
projecte de llei impulsat per la iniciativa legislativa popular Televisió Sense
Fronteres al Congrés.
La moció, que també commina el govern valencià a arribar a un
acord de reciprocitat amb la Generalitat de Catalunya per a la recepció dels
canals de la televisió catalana i la valenciana a tots dos territoris, està sent
enviada als ajuntaments valencians perquè se sumen a la seua aprovació.
Mentrestant, el clamor ciutadà pel retorn de TV3 al País
Valencià es manifestarà el 18 de febrer a Castelló de la Plana en complir-se
l'any del tancament. “Cal reiterar el suport popular”, van expressar Gisbert i
membres de la plataforma Sense Senyal en la presentació de la marxa
reivindicativa.
3)
Publicat en VilaWeb divendres 3 de febrer
del 2012
Primer de tot cal dir que des de Softcatalà volem analitzar a fons la
traducció al català del sistema operatiu d'Apple. Tanmateix, per la informació
que ja en tenim, hi veiem aspectes positius i negatius.
Quant als
aspectes positius, cal felicitar Apple perquè finalment hagi fet cas d'una
reclamació de fa molts anys dels usuaris catalanoparlants. Igualment, la gestió
de llengües del Mac OSX és millor que no la de Windows, i molt semblant a la de
GNU/Linux. Això incidirà positivament en una visualització més gran entre els
usuaris del català en la informàtica i dels continguts en català a
internet.
Tanmateix, i com a aspectes negatius, veiem que Apple no ha
seguit el model de llengua que té el català en la informàtica. Un model
plenament funcional sobre el qual el català no es pot permetre que hi hagi
dubtes i que és seguit per Microsoft, Google, Facebook i moltes iniciatives de
programari lliure, entre més. Hem constatat que Apple respecta els models de
llengua del francès, l'italià o l'espanyol. En canvi, en el cas del català
l’infringeix, i segueix un model que sembla copiat de l'espanyol, incoherent i
fins tot incorrecte. No sabem si és per desconeixement del model català, per
mimetisme amb l'espanyol o per la desorientació que poden haver causat les
darreres instruccions contradictòries del Termcat.
A Softcatalà ens
preocupa molt que això pugui dinamitar el model de llengua que el català ha
bastit en l'àmbit de les TIC aquesta darrera dècada. Esperem que les versions
següents convergeixin amb el model actual, més enllà de solucions concretes i
específiques del món Mac.
4)
Publicat en el blog Alírica dijous 2 de
febrer del 2012
Teresa Amat
Resposta, enviada i no publicada, a Magí Camps (La
Vanguardia) i Albert Pla Nualart (Ara)
Aquests dies, Magí Camps a
La Vanguardia i Albert Pla Nualart a l’Ara, ens han explicat per
què la majoria de mitjans han optat per nòria en comptes de sínia
per a la roda de fira (com en diu el Diec2) o roda (com diu el
Termcat, amb sínia com a sinònim complementari.). Justifiquen l’ús del
manlleu del castellà per establir una especialització: sínia per al giny
que extreu aigua i nòria per a l’atracció (especialització fruit de l’«ús
popular», Pla N. dixit). Tot i que aquí caldria definir bé aquest «ús popular»,
hi estaria d’acord amb alguns matisos, i potser si a partir d’ara em trobo la
nòria en un text la deixaré rodar tranquil·la, com tantes coses entre la llengua
viva i la normativa no sempre prou enraonada que els correctors ens anem trobant
i (re)plantejant cada dia. Sovint les raons que ens empesquem els lingüistes per
mirar d’apamar tot aquest món, a vegades fascinant, a vegades ple de tedi, tenen
una base en bona part tan irracional, és a dir, sentimental, com la que tenen
les fonts que han fet brollar l’«ús popular». Així, si bé potser deixaré que
rodi la meva hipotètica nòria de segona mà, em sembla que no la faré rodar
motu proprio perquè faré exactament el que diu Pla Nualart que fem (per
les mateixes raons sentimentals però totalment legítimes): «dient-ne nòria i no
roda de fira, donem per bo el que dèiem de petits…» A veure si em sé explicar:
no, jo de petita no havia dit mai nòria. Quan vaig anar al Tibidabo amb mon
pare, de paquet en una Vespa vermella, arribant a casa ell va dir a la mare:
«hem pujat a la talaia i a la roda; sí, dona, la sínia aquella!». (Sí, me’n
recordo com si fos ara, què voleu.) Anys més tard, vaig descobrir una roda més
gran veient El tercer home, i en vaig continuar dient sínia. I doncs, què
passa? Tres coses, a parer meu. Primera: el meu «de petits» queda més lluny que
el de Pla i Camps. Segona: em vaig criar al camp, entre regadiu i secà, i veia
cada dos per tres el pobre matxo de casa donant voltes a la sínia amb les
ulleres posades (per als urbanites joves: no era masclista, pobret, i no duia
ulleres de sol). Jo no vaig aprendre que sínia venia de noria
perquè de petita no sabia què era una noria però sabia què era una sínia.
Ergo: probablement els de la generació posterior a la meva no tenien «de petits»
ni punyetera idea de què eren la sínia i la noria primigènies. I per això
van aprendre a dir nòria del que per a ells només era una gran roda amb
cistelles que girava amb gent a dins en un parc d’atraccions.
Que a què
treu cap tot això? Doncs res; només volia dir que, molt a grans trets, estaria
aproximadament d’acord amb els plantejaments de Camps i Pla Nualart si no fos
que em sap molt greu que la sínia estigui ja a punt d’ensorrar-se per sempre
entre terrossos. I de passada voldria apuntar que tot això ens planteja, un cop
més, la qüestió apassionant de la definició, l’acotació, la fixació, l’abast i
tot el que vulgueu de la noció «ús popular». I, ja que hi som, de les nocions
«abans», «ara» i «quan érem petits». Fascinant. I després direm que els diaris
només parlen de la crisi.
5)
Publicat en el diari ARA dissabte 4 de febrer
del
2012
Sebastià Alzamora
Tal com explicava ahir Pere Antoni Pons a l'ARA,
es commemora enguany el 150è aniversari del naixement del lingüista Antoni M.
Alcover, mossèn Alcover per als amics. Això és festa grossa i de precepte per a
la llengua catalana, a la qual aquest colós de Manacor va dedicar els esforços
de tota una vida. Uns esforços homèrics, d'acord amb l'empenta i la convicció
extraordinàries que mossèn Alcover dedicava a les coses en què creia. I en la
seva llengua, que és la nostra, hi tenia una fe tan de pedra picada com la que
professava per les Sagrades Escriptures.
Una manera excel·lent d'acostar-se a la figura i
l'obra d'Alcover és llegir els textos que li va dedicar un altre homenot
baleàric de la llengua i la cultura catalanes: el filòleg i editor Francesc de
Borja Moll, deixeble de mossèn Alcover i continuador de la tasca ingent del
Diccionari català-valència-balear (l' Alcover-Moll , com se'l
coneix familiarment), que Alcover va iniciar contra totes les adversitats
imaginables, però que no va poder completar perquè la mort se'l va endur molt
abans de veure realitzat el seu projecte. Moll va dedicar al seu mestre una
biografia ( Un home de combat ), i també en parla extensament al primer
volum de les seves memòries ( Els meus primers trenta anys , una lectura,
d'altra banda, deliciosa). A través de les pàgines de Moll es dibuixa el retrat
d'un home tan savi com tenaç, un cas únic pel que fa a la capacitat de conciliar
pensament i acció, i un personatge que podia arribar a ser realment explosiu en
la defensa a peu i a cavall de les seves conviccions.
A més de tirar endavant el projecte del DCBV,
mossèn Alcover també va idear i organitzar l'any 1906 el I Congrés Internacional
de la Llengua Catalana i va exercir de folklorista exemplar en la feina de
recopilació i transcripció de les Rondaies mallorquines , una obra cabdal
no tan sols per la quantitat i la qualitat del material recollit, sinó també per
la prosa francament enlluernadora amb què mossèn Alcover va fixar el text de les
rondalles: una exhibició de força, vivacitat i riquesa lingüística i narrativa
digna d'un Rabelais, que causa encara avui en el lector un sentiment de profunda
alegria pel fet de parlar una llengua capaç de produir tresors d'aquesta
envergadura.
No tan sols els illencs, doncs, sinó tots els
parlants del català, devem reconeixement i homenatge a Antoni M. Alcover. Per
això és desitjable que les institucions catalanes s'impliquin també seriosament
en la commemoració d'aquest aniversari. Pel que fa als actuals governants de les
Balears, Pons també recordava que alguns sectors del PP han intentat manipular
la figura de mossèn Alcover per fer-lo aparèixer com una mena de blavero
contrari a la unitat de la llengua. Aquesta pretensió és tan ridícula que es
desactiva per si sola. Però si ell aixequés el cap i els sentís dir aquestes
cosotes, segur que els engegaria amb vehemència a porgar fum, al crit de
"capsigranys!"
6)
Article publicat en EL PUNT AVUI dissabte
4 de gener del 2012
Ferran Suay
El Sr. Ruiz Gallardón, nou
ministre de Justícia del govern espanyol, ha fet unes declaracions ben
aclaridores. Concretament ha tancat la porta a l'ús del català, l'èuscar o el
gallec als tribunals, amb el sòlid argument que allò que cal és fer ús del
“privilegi” de la “llengua comuna” que és “oficial a tot l'Estat”.
És bo que ens deixen les
coses tan clares. Perquè ja que la llengua anomenada 'comuna' (per cert, sabran
ells quina és la cambra que nosaltres anomenem 'el comú'?) és la dels
castellans, el senyor ministre deixa ben clar a qui correspon el privilegi. I
està bé que per una vegada el citen pel seu nom —privilegi— en comptes
d'intoxicar parlant d'uns drets lingüístics que només tenen intenció de
respectar quan s'apliquen als castellans. En canvi, per a tots els altres, per
als ciutadans no castellans que vivim sota les lleis espanyoles, i que
subvencionem (generosament i a la força) l'estat espanyol, ens reserven l'única
llei que respecten sempre: la de l'embut.
Ras i curt, això vol dir que
si jo he d'afrontar un procés judicial, em concediran el privilegi d'haver
d'expressar-me en la seua llengua. Així, per si no fóra prou la immensa
quantitat d'arguments que tenim per afirmar que l'expressió 'justícia espanyola'
és un oxímoron, ara n'afegim un altre: el ministre creu que el meu dret a
defensar-me en l'idioma que més bé domine és lletra morta; i que ho hauria de
fer en l'idioma que més dominen ells. Molt just i molt equitatiu, sí senyor! Ben
propi d'un ministre espanyol de justícia.
I ja he dit que això és bo.
És bo que ens ho diguen així de claret, que ens consideren ciutadans de segona a
l'hora d'exercir els drets, malgrat el fet que som de primera quan toca pagar.
Que els latifundistes andalusos cobren subsidis trets dels impostos abusius que
paguen els nostres llauradors. Que les ambaixades espanyoles es decoren amb un
excés propi dels palaus de les mili i una nits, a expenses que el nostre jovent
haja d'anar amb mantes a instituts sense calefacció. Que regalen diners a la
fanàtica i obscurantista església catòlica, mentre en falten per atendre els
nostres malalts.
I mentrestant, el senyor
ministre pot mirar d'engalipar-nos amb el conte que conéixer una llengua que ens
han imposat a garrotades i que fa tres segles que malda per assassinar la
nostra, és un privilegi. Doncs mira, ja que és un privilegi, jo hi vull
renunciar. No és això el que es pot fer amb els privilegis?
El missatge està ben clar.
Ells saben perfectament qui són espanyols (ells) i qui no ho som (nosaltres). I
així, legislen i govern per a ells. La justícia és per a ells. I, tot plegat, em
podria semblar molt bé. L'única objecció que tinc és que vull que s'ho paguen
ells. Vull que deixen de subvencionar el seu estil ranci i caspós, i els seus
tics absolutistes (monarquia inclosa) amb els nostres diners. I l'única manera
de fer-nos respectar, l'única forma de deixar de pagar-los manutenció i vicis és
tenir un estat propi. No sé si cal que ens ho diguen més alt, però estic
convençut que ja no cal que ens ho diguen més clar.
7)
Notícia ublicada en la web de la Xarxa Vives
d'universitats dilluns 30 de gener del 2012
120 persones van assistir a la Jornada matinal «Què fem amb la llengua en
l’ensenyament? Eines per a la seguretat i l’assertivitat en la docència de
matèries en valencià» que va tenir lloc dissabte, 28 de gener, a l’edifici
Octubre
Centre de Cultura Contemporània.
La jornada, que va cobrir totes les places
d’assistència, s’adreçava al professorat d’Educació Secundària Obligatòria i
Batxillerat que imparteix matèries en valencià en qualsevol assignatura i pretén
oferir instruments pràctics de suport en els dos sentits que més solen preocupar
els docents. D’una banda, tècniques i habilitats assertives i comunicatives, tan
importants per a transmetre els continguts com els continguts mateixos. De
l’altra, el bagatge lingüístic fonamental que assegura la qualitat lingüística
d’una manera pràctica i centrada en les solucions.
La Jornada va començar a les 9 h amb la recollida
de documentació i unes paraules de benvinguda a càrrec de Juli Peretó, delegat
de l’Institut d’Estudis Catalana i Josep Vicent Boira, director del Servei de
Política Lingüística de la Universitat de València (UV). A continuació, va
tenir lloc la ponència El que diem i el que transmetrem a càrrec de
Ferran Suay, professor de Psicobiologia de la UV qui va trobar la Jornada «molt
dinàmica, amb forta participació dels assistents». En paraules de Suay, a la
Jornada «s’hi van tractar temes que captaren l’atenció dels participants perquè
formaven part de les seues necessitats quotidianes com a docents de diverses
matèries». Seguidament, Enric Ramiro, professor de Valencià a l’IES Guadassuar,
va dur a terme la ponència Quan la Sin-ta-xi no és un mot oriental: una
visió educativa optimista que va acabar amb una pausa per als assistents. A
continuació, va tindre lloc la ponència Per fi, una gramàtica sense
gramàtica: la Gramàtica zero, a càrrec de Francesc Esteve, cap de l’Àrea de
Terminologia i Llenguatge Científic a la UV. En acabar va tindre lloc un debat
general amb els ponents moderat per Juli Peretó. Els assistents inscrits van
rebre un exemplar del llibre Gramàtica zero: el millor ús amb la mínima
gramàtica. Vegeu el programa complet.
D’acord amb Esteve, amb la Jornada «hem pogut
comprovar que la Gramàtica zero ja és un element utilitzat a les aules
o per aquells que volen acreditar oficialment el coneixement lingüístic i també
per al públic general, que vol millorar la correcció i l’adequació dels seus
escrits o intervencions formals». A més, Esteve apunta que «més del 60% dels
professors participants a la Jornada ho eren d’altres assignatures diferents de
la de Valencià» i també que, malgrat oferir la Gramàtica zero com a
regal als assistents, molts ja l’havien comprada, dues dades que en paraules
d’Esteve «confirmen l’èxit d’aquesta edició».
Per la seua banda, el professor Ramiro es va
sorprendre per l’èxit d’assistència i va trobar molt positiu el conjunt
d’intervencions en quant a qualitat i quantitat, doncs «van deixar el sostre
molt alt». Al seu torn, Peretó va considerar que «el més remarcable d’aquesta
activitat és que ofereix una oportunitat de trobada a més d’un bon nombre de
professors que ensenyen en valencià (no sols de Valencià), que poden
compartir experiències i aprendre noves maneres positives d’incrementar l’ús del
valencià, més enllà de l’àmbit escolar».
La jornada ha estat organitzada per la Delegació del Rector per a
la Incorporació a la Universitat (Universitat de València), el Servei de Política
Lingüística (UV), l’Institut d’Estudis
Catalans, la Unitat de Cultura Científica – Càtedra de Divulgació de la
Ciència (UV), la Xarxa Vives d’Universitats i Octubre Centre de Cultura
Contemporània.
-------------------
Notícia publicada en EL PUNT AVUI dissabte
4 de gener del 2012
Publicat en VilaWeb dimarts 31 de gener
del 2012
La xarxa d'amics vol contribuir a finançar
l'entitat
Escola Valenciana ha
presentat al Principat la campanya 'Amics
i amigues d'escola valenciana', que s'adreça a tothom qui vulgui contribuir
a defensar l'ensenyament en català que proposa l'entitat, que vol ser
autosuficient, econòmicament independent i tenir més capacitat de resposta. El
president de l'entitat, Vicent Moreno, va presentar la campanya a la seu
d'Òmnium Cultural a Barcelona, acompanyat de Muriel Casals. A l'acte també hi
van ser presents el president d'Unescocat i portaveu de Somescola.cat, Miquel
Àngel Essomba, i el cantant d'Obrint Pas Xavi Sarrià.
Com que les institucions han retallat el suport econòmic a les
entitats sense ànim de lucre, Escola Valenciana es vol reinventar i cercar vies
de finançament diferents. Proposa, per exemple, una aportació de seixanta euros
anuals al públic en general, i de trenta als estudiants. Un 40% de la quota es
destinarà a actuacions a la comarca d'origen del contribuent i el 60% restant a
les activats que la Federació Escola Valenciana organitza a tot el País
Valencià. De la quantitat total, se'n pot desgravar un 25% en la declaració de
la renda. A més els amics d'Escola Valenciana tindran alguns beneficis, com ara
descomptes en els concerts de la Gira-Festival Itinerant de Música en Valencià o
promocions de materials educatius.
La iniciativa ve acompanyada d'un vídeo
de difusió en què apareixen unes quantes personalitats: Els escriptors Ferran
Torrent i Joan Francesc Mira, els músics Xavier Sarrià (Obrint Pas) i Neus
Berenguer (Orxata Sound System), els actors Rebeca Valls i Carles Alberola, el
futbolista Oleguer Presas, el director de VilaWeb, Vicent Partal, i la
presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals; a més del president d'Escola
Valenciana, Vicent Moreno, i els presidents anteriors de l'entitat, Josep
Chaqués, Carme Miquel, Vicent Romans i Diego Gómez.
Barcelona : Preparació per al Nivell D
de català
Referència:122208
Dies: Del 17 de febrer al 25 de maig.
Dimarts i divendres. De 17:30 a 20:30
Lloc: Col·legi de Llicenciats
Total hores: 100
Preu: col·legiats, 330,00 euros; no
col·legiats, 390,00 euros
Places: 19
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
35).
77. Esper sols que
sobrevisquin les paraules.
Rafel Caria
Poeta i activista cultural alguerès
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací