Ramon Sangles i
Moles,
Vull morir d'amor,
Editorial
Claret,
Barcelona
2012.
El deler d'amor en temps de
crisi
Ramon Sangles, escriptor i director de la
revista Llengua Nacional, ens
presenta mitjançant l'obra Vull morir
d'amor una faceta fins ara nova –i, per tant, desconeguda del públic lector–
del seu món espiritual i, doncs, també de la seva personalitat literària.
L'autor, dedicat fins ara exclusivament a temes relacionats bàsicament amb el
bon ús i la difusió de la llengua, a través d'aquest nou llibre ens ofereix una
descripció, una anàlisi i una reflexió sobre el tema amorós vist des de totes
les seves cares: la del desig, la de la dolçor, la del dolor, la dels perills,
la de la percepció espiritual i epitelial...
Si fins ara l'única gran dèria coneguda de Ramon Sangles havia estat la llengua catalana, amb aquesta obra l'autor ens obre la porta a aquesta força transformadora que és el centre de tots els seus neguits i que es transmuta en el remei capaç de guarir tots els problemes, siguin personals o col·lectius; potser fins i tot els lingüístics! És com si, parafrasejant Ramon Llull en el Llibre d'Amic e Amat, hagués arribat a la conclusió del gran beat: “Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor.”
L'obra, amb un joc brillant en què es combina la realitat i la ficció, constitueix un despullament literari de l'autor, no solament del seu vessant espiritual i amorós, sinó també d'alguns aspectes de la seva vida i formació personals. Així, l'autor, a títol de presentació, ens informa: “Sempre m'ha agradat passejar pel bosc; a més, durant anys hi he fet de pastor de vaques, d'ovelles, de cavalls, de cabres i de cabrits; no us n'estranyeu: observant i conduint el bestiar he entès millor el gènere humà, i en la calma del bosc i en la ufana de la natura se m'han obert els ulls a la tècnica i a les seves contradiccions [...]. Era tot just un sagalot quan en el frondós bosc descobria el moll de la incertesa, de l'inesperat i de la novetat.”
Amb aquesta carta de presentació, ja es veu a venir que no ens trobem davant un llibre qualsevol, davant un llibre per a passar amablement l'estona tirant floretes amoroses a la bona gent. Aquest és un llibre que comporta una certa exigència, pensat per als qui són capaços de trescar per corriols espirituals i literaris, tocant sempre, però, de peus a terra. L'autor, amb una prosa que combina la bellesa literària amb la riquesa de l'expressivitat popular, sap arribar a la fibra del lector i evocar-li sensacions i emocions amagades, però inextingibles: “Sols podem dir que, mentre tinguem vida, tot és un joc d'amor, amb la sola diferència que sabem que el guanyador serà qui no defalleix en la cursa d'estimar i més estimar. Jo t'escolto bocabadat, delícia meva i plaer meu, i em refresques l'ànima i el cos, i em xucles l'enteniment per a fer-me'l més potent, més apte per a raonar amb clarividència bon punt aparegui la foscor o els voltors maldin per fer-me caure en la concupiscència. Mentrestant, m'adono que fins i tot una corrua de caderneres, de pardals, de pinsans, de perdius, de pigots, de gralles, de verdums..., s'han anat atansant discretament al voltant nostre deixant anar una melodiosa cantarella que no ens destorba pas, ans endolceix el nostre rés matinal.”
És un amor total i ple, que no rebutja la
carnalitat, a vegades llunyana, però sempre desitjada, i que l'autor sap elevar
a la condició transcendent sense trair-ne l'essència: “Nosaltres dos, quan ens
declarem l'amor fem vibrar tot el cos, i sovint l'extenuem fent l'amor; direm
més: tant en les paraules com en els fets, hi ha un plus que traspassa la
frontera de la nostra limitació humana, i sentim la responsabilitat de ser adob
amorós que fa reverdir la userda dels camps, que fa cantar el gall entre el
cloqueig de les gallines...”
Una obra, doncs, per a gaudir-ne, per a
assaborir-la a poc a poc i recuperar les sempre agradables i regeneradores
sensacions que proporciona la capacitat d'estimar, d'estar disposat a sentir la
“receptivitat de la pell” i a seguir tresqueres de vegades també “argelagoses” de la
relació amorosa.
Marcel
Fité
L'oposició volia que el govern rebutgés la reforma de la Llei de la Funció Pública, però el PP s'hi ha negat · Entitats i sindicats reivindiquen el català a les Illes
Desenes de persones han assistit al ple d'avui a Palma per defensar la llengua, en el marc de la campanya 'A Mallorca, en català'. El ple debatia avui una proposta dels partits de l'oposició perquè l'ajuntament es mostrés contrari a la reforma de la Llei de la Funció Pública (pdf), que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística. Durant el debat, entitats, sindicats i representants de la campanya 'A Mallorca, en català' han intervingut per defensar la llengua, i desenes de persones han omplert la sala amb cartells reivindicant el català.
El PP ha defensat el canvi de topònim de la ciutat imposat al novembre, quan va acordar la forma espanyola del nom, Palma de Mallorca. També ha defensat que els passats premis literaris Ciutat de Palma fossin per a obres en català i en castellà. Finalment, s'ha oposat a la proposta dels altres grups i ha donat suport a la reforma de la Llei de la Funció Pública.
La campanya 'A Mallorca en català' va ser engegada al setembre per l'organització Endavant-OSAN i de retruc per tota l'esquerra independentista de Mallorca, arran de l'ofensiva contra la llengua per part de les institucions balears. Des d'aleshores han estat múltiples les accions en defensa del català; les últimes, les al·legacions contra la reforma de llei de la funció pública recollides per l'Obra Cultural Balear, o el boicot als premis Ciutat de Palma, que va ser tot un èxit i va evidenciar el rebuig del món literari a la política de Bauzá.
ANTONI ROYO I MANUEL CARCELLER, DISTINGITS
AMB EL PREMI SOCARRAT MAJOR 2012
Manuel Carceller i Antoni Royo,
representants d'Acció Cultural i activistes de llarga trajectòria, han estat
distingits amb el premi Socarrat Major 2012, que atorga l'associació cultural
Socarrats, de Vila-real. El sopar de lliurament del guardó se celebrarà als
salons del restaurant El Molí, el dissabte 11 de febrer. El parlament
introductori anirà a càrrec de l'escriptor Joan Francesc
Mira.
En anys anteriors, han estat premiats
escriptors com Isabel Clara Simó o Enric Valor, músics com Maria del Mar Bonet,
Pasqualet de Vila-real o Raimon, entitats com la UJI o l'Institut d'Estudis
Catalans o filòlegs com Vicent Pitarch. En paraules de la presidenta de l'AC
Socarrats, Maribel Castillo, “s'ha valorat per damunt de tot la immensa
dedicació i generositat que Manuel Carceller i Antoni Royo han mostrat a l'hora
de treballar en qualsevol àmbit per la cultura, la llengua i pel País Valencià.
Un treball de base sovint poc reconegut però
imprescindible”.
Manuel Carceller Safont va nàixer a
Castelló el 21 de març de 1964-. És llicenciat en Filologia per la Universitat
de València i ha estat professor de valencià i membre de la Junta Qualificadora
d'Ensenyament en valencià. Ocupa des de fa 10 anys el càrrec de delegat a
Vila-real d'Acció Cultural, com a coordinador del Casal que l'entitat té en
aquesta població. Especialista en estudis sobre la basílica del Lledó, ha
guanyat en diferents ocasions els premis que convoca la Confraria del Lledó pels
seus estudis sobre el segle XIX, uns treballs que ha reunit en un llibre que
està a punt de publicar-se. Recentment, ha coordinat un llibre sobre les festes
populars de Castelló. És col.laborador dels diaris Mediterráneo, Levante de
Castelló i el Mundo-Castelló al Dia, on ha publicat estudis sobre tradicions
castellonenques i sobre les festes de la Magdalena, així com també sobre
pirotècnia.
Antoni Royo Pérez va nàixer a Castelló
el 8 d'octubre de 1954. És llicenciat en Filosofia i Lletres, secció d'Història,
per la Universitat de València. Des de l'any 1977 treballa com a delegat a
Castelló d'Acció Cultural del País Valencià. Va col.laborar amb els Aplecs de la
Plana que van tenir lloc a Vila-real els anys setantes del segle passat i
igualment en el programa radiofònic “Nosaltres els Valencians”, de Ràdio Popular
de la Plana. Amb el pseudònim de "Jordi Querol" ha publicat diferents novel.les
de temàtica històrica, policiaca i de ciència-ficció, així com una biografia de
Joan Baptista Basset, el líder maulet de la Guerra de Sucessió. És col.laborador
dels diaris Mediterráneo i Levante de Castelló en temes de pirotècnia durant les
Festes de la Magdalena.
Vila-real, 30 de gener de 2012
74. El català va avançant
i el país va avançant.
Jordi Carbonell
Filòleg i
polític