Aquest 2012 és un aniversari múltiple en
l'univers fusterià: 90 anys del seu naixement, 20 de la seua mort, 50 de la
publicació de Nosaltres, els
valencians i 50, també, de la publicació del seu llibre de viatges El País Valenciano.
Per a commemorar aquest any,
3i4 està preparant un nou
viatge pel País Valencià. Un itinerari que ressegueix els passos de
Per tal de poder fer realitat aquest
projecte, s’obre la porta a tothom a participar-hi, mitjançant la via del
micromecenatge. (Podeu consultar les bases ací).
Creu que cal fer ús del "privilegi" de la "llengua comuna" que és "oficial a tot l'Estat"
El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha tancat la porta aquest dimecres a l'ús del català, el basc i el gallec als òrgans supraautonòmics de la Justícia. Segons Gallardón, aquesta possibilitat comportaria despeses de traducció que haurien d'assumir o bé les persones que impulsin els escrits o bé les CA on es parla la llengua cooficial. Tot plegat, ha dit, té una "difícil solució" i per tant el millor és que es faci ús del "privilegi" de tenir una "llengua comuna" que "és oficial a tot l'Estat" i a la qual cal recórrer en aquest tipus de casos.
En la seva compareixença al Congrés dels Diputats, el ministre ha assegurat que la possibilitat de poder utilitzar qualsevol de les llengües cooficials per poder adreçar-se als "òrgans nacionals ens plantejaria en aquests moments un problema de difícil solució", perquè caldria determinar qui es faria càrrec dels costos de la traducció. "Si fem que les pagui el litigant seria una norma molt poc eficaç", ha dit abans d'apuntar que una de les possibilitats passaria perquè les paguessin les CA "que tenen l'obligació de promoure el desenvolupament d'aquesta llengua".
El ministre ha assegurat que les llengües cooficials "enriqueixen l'Estat", però ha apuntat també que els ciutadans tenen el "privilegi" de tenir una llengua comuna que "parlem tots els espanyols i que és oficial a tot l'Estat". És a aquesta llengua, ha apuntat, "que hem d'acudir en els casos on ens interelacionem els que no tenim la sort de dominar aquestes llengües i la resta".
Els consells autonòmics de Justícia no poden fer nomenaments.
En la seva compareixença al Congrés dels Diputats, Gallardón també ha recordat que el TC ja es va pronunciar sobre els consells autonòmics de Justícia a la seva sentència de l'Estatut, i va dir "molt clarament" que ha d'existir "unitat jurisdiccional". La sentència, ha recordat Gallardón, va dir "amb rotunditat" que els consells autonòmics de Justícia "no poden ser òrgans de govern del poder judicial", és a dir, que "no podran tenir competències en matèria de nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari, perquè això queda reservat directament al CPGJ". Per tant, segons Gallardón, cal buscar "fórmules adequades" per donar resposta a la "sempre convenient proximitat de la Justícia als ciutadans". El ministre també ha apuntat que els acords respecte a l'oficina judicial i en matèria de traspassos s'abordaran bilateralment amb les CA.
Bozal ha comentat que al ministre el preocupen més els costos que suposaria que no pas l'ús del català. "Hi hem de treballar", ha afegit la consellera.
Finalment, la titular de Justícia ha afegit que aquesta és "una
vella reivindicació", i una de les primeres que ja va posar damunt la taula al
predecessor de Gallardón, el socialista Francisco Caamaño, i ha remarcat que
l'exministre no va voler acceptar.
L'agent, de rang caporal, l'hauria colpejat amb una
porra i amb les mans mentre li cridava "polaco de merda" després
d'haver-li exigit que se li dirigís en castellà
El jove advocat fiscalista D. T. es dirigia aquest divendres al migdia a agafar un vol a Madrid, com cada setmana, per cursar el màster que hi estudia. Després que a l'aeroport del Prat el fessin creuar dues vegades el detector de metalls –tot i que no havia fet soroll el primer cop–, dos agents de la guàrdia civil se li van acostar i li van preguntar en castellà si tenia cap problema. Ell va respondre que no en català, el que li va comportar el calvari que hores més tard va denunciar. La reacció d'un dels agents –de rang caporal, com va comprovar més tard– va ser "burlesca i agressiva", segons ha explicat D. T. a ARA.cat, i li va reclamar que li parlés en castellà. En no rebre resposta –D. T. afirma que pretenia evitar problemes per no fer tard– hauria estat traslladat a una petita sala propera on no hi havia ningú més. Durant el trajecte i ja a dintre, el jove va canviar-se al castellà per col·laborar, però ja hauria estat massa tard.
Un cop dins l'habitació, amb només una cadira i una taula, D.T. recorda que li van fer treure les sabates i la jaqueta i el caporal li va pegar un fort cop a la cuixa amb una porra o un altre objecte metàl·lic que el va fer caure i li va adormir la cama durant una hora. Segons el denunciant, llavors l'agent el va tirar a la cadira i allí el va colpejar cinc vegades amb la mà estesa –per no deixar marca– mentre li cridava "polaco de merda" i "parla ara en català si tens collons". Mentre, el jove agent s'ho mirava "perplex". Després de les agressions, el van fer sortir de la sala i, en veure que trucava a emergències per denunciar la situació, van decidir denunciar-lo ells per insults i per no voler-se identificar. D. T., que no va voler firmar el document, va exigir enmig d'un atac d'ansietat conèixer els números de placa dels agents i tenir una còpia de la seva denúncia –els coneixements com a advocat li ho recomanaven aquestes i altres actuacions–, tot i que només hauria aconseguit això últim després de pressionar.
Un cop fora de l'espai internacional, va anar a buscar els Mossos de l'aeroport –que no podien creuar el detector en no ser territori amb competència seva–, qui el van atendre "exquisitament", li van recomanar denunciar i van reprovar els fets. També el van acompanyar al CAP més proper per fer-se la revisió mèdica que acredités les agressions.
Unes hores més tard i encara amb llàgrimes als ulls i una veu que s'entretalla, D. T. afirma que "va ser pitjor la vexació i l'abús de poder que l'agressió fisica". Ara, però, té ganes d'anar "fins al final" amb el cas i denunciar tant la denúncia falsa dels guàrdies civils com la violència i la retenció il·legal. Afirma que les càmeres poden demostrar que no va haver-hi cap actitud violenta per part seva i que sempre es va mostrar col·laborador i, per això, confia que es verifiqui la seva versió. L'únic motiu que s'explica per la situació patida i les agressions és la discriminacions lingüística per haver respost en català al mateix aeroport de Barcelona i és per això que vol publicitar el cas per denunciar que "encara ara al segle XXI" es viuen moments com aquest.
--------------------------------
L'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, ha anunciat al Twitter que presentarà una denúncia a la Comissió Europea per l'agressió d'un guàrdia civil a un advocat per parlar en català ahir a un control de passatgers de l'aeroport del Prat. L'advocat, barceloní i de 27 anys, va presentar una denúncia als mossos per haver estat vexat per dos guàrdies civils i haver rebut cops amb un objecte contundent a les cuixes i diversos cops al cap. Segons explica el diari El Punt Avui, l'agressió va acabar a l'oficina que els mossos d'esquadra tenen a la terminal T1 amb una denúncia contra els agents, amb número d'identificació U-80801-T i W-18153-L.
L'advocat agredit està disposat a no deixar passar l'agressió i anuncia que 'la setmana vinent, amb el meu advocat, formalitzaré una querella criminal contra els dos guàrdies'.
L'escrit de denúncia que va presentar ahir als mossos va acompanyat del comunicat mèdic del CAP Pujol i Capsada, del Prat de Llobregat, on es detalla les lesions sofertes: 'Eritema i lleu tumefacció al nivell de cara anterolateral (1/3 inferior) muscle esquerre, amb dolor a la palpació, molèsties a la palpació cara lateral esquerra del coll'.
-------------------------
Volien entrar a la delegació del govern espanyol per demanar explicacions per l'agressió d'un guàrdia civil a un ciutadà per parlar català
Diputats d'Esquerra i de Solidaritat s'han concentrat aquest matí davant la subdelegació del govern espanyol a Barcelona per mostrar el rebuig a l'agressió d'un guàrdia civil a un ciutadà per parlar català. Els diputats han volgut entrar a l'edifici per demanar explicacions, però la guàrdia civil els ha impedit el pas. El diputat al congrés espanyol per ERC Joan Tardà ha qualificat de 'lamentable' i 'inadmissible' que la delegació del govern espanyol no els hagi rebut.
A la concentració, hi han estat presents els diputats d'ERC al congrés espanyol, Alfred Bosch, Joan Tardà i Teresa Jordià, i els diputats al parlament Alfons Lopez-Tena, Uriel Bertran i Toni Strubell (SI) i Pere Bosch (ERC).
López-Tena s'ha dirigit als mitjans per demanar a la delegada del govern espanyol que investigui i sancioni els responsables de l'agressió i 'doni 'instruccions per tal que es respectin els drets lingüístics'.
Després de barrar-los el pas, els diputats s'han dirigit al registre de la delegació del govern espanyol, on han presentat una queixa per la vexació per part de la guàrdia civil a un ciutadà català. Concretament, ERC i SI denuncien 'les vexacions a ciutadans de Catalunya en l'exercici del seu dret a usar la llengua catalana amb els membres dels cossos i forces de seguretat de l'estat'. De la mateixa manera, ahir l'eurodiputat Ramon Tremosa va anunciar que presentaria una denúncia a la Comissió Europea pels mateixos fets, que van tenir lloc divendres a l'aeroport del Prat.
L'agredit, un advocat barceloní de 27 anys, va denunciar als mossos que havia estat vexat per dos guàrdies civil i que havia rebut cops amb un objecte contundent a les cuixes i diversos cops al cap mentre els agens li cridaven 'polaco de mierda' i li exigien que parlés en espanyol.
Hi intervindran:
Manuel Sanchis-Guarner Cabanilles, UV, fill de M. Sanchis Guarner.
Francesc Ferrer Escrivà, Editorial Denes.
Emili Casanova Herrero, prologuista, AVL, UV, exprofessor de la UCH CEU.
Vicent Gª Perales / Heike Soennecken, autors, professors de la UCH CEU.
Moderador: Juan José Bas, vicedegà de Comunicació Audiovisual UCH CEU.
El dimecres 8 de febrer de 2012, a les 12.30 hores.
Aula Magna. Edifici ‘Beato Luis Campos Górriz’. C/ Lluís Vives, 1. Alfara del Patriarca.
http://dl.dropbox.com/u/48432590/cartell_pdf.pdf
73. Catalunya serà si la
llengua és. Perquè la llengua és una forma d’entendre aquest país. La nostra ha
estat una llengua molt maltractada, però ha estat una llengua molt potent. En
l’àmbit familiar, en l’àmbit treballador, en les empreses, però no hem
aconseguit convertir-la en una llengua de prestigi. Però això no ha estat culpa
dels de fora, sinó nostra. No hem tingut capacitat col·lectiva ni intel·lectual
per fer implicar més els catalans en la seva llengua. A Catalunya s’ha de parlar
sempre, sempre en català, excepte, per descomptat, quan hi ha una persona de pas
que no l’entén i tu pots parlar la seva llengua. Però amb la gent que viu aquí,
és a dir, quan vas a comprar, quan puges en un tren, has de parlar en català,
perquè fent-ho no només defenses la llengua, sinó que també defenses la nostra
identitat.
Eudald Carbonell
Arqueòleg