El jove advocat fiscalista D. T. es dirigia aquest divendres al migdia a agafar un vol a Madrid, com cada setmana, per cursar el màster que hi estudia. Després que a l'aeroport del Prat el fessin creuar dues vegades el detector de metalls –tot i que no havia fet soroll el primer cop–, dos agents de la guàrdia civil se li van acostar i li van preguntar en castellà si tenia cap problema. Ell va respondre que no en català, el que li va comportar el calvari que hores més tard va denunciar. La reacció d'un dels agents –de rang caporal, com va comprovar més tard– va ser "burlesca i agressiva", segons ha explicat D. T. a ARA.cat, i li va reclamar que li parlés en castellà. En no rebre resposta –D. T. afirma que pretenia evitar problemes per no fer tard– hauria estat traslladat a una petita sala propera on no hi havia ningú més. Durant el trajecte i ja a dintre, el jove va canviar-se al castellà per col·laborar, però ja hauria estat massa tard.

Un cop dins l'habitació, amb només una cadira i una taula, D.T. recorda que li van fer treure les sabates i la jaqueta i el caporal li va pegar un fort cop a la cuixa amb una porra o un altre objecte metàl·lic que el va fer caure i li va adormir la cama durant una hora. Segons el denunciant, llavors l'agent el va tirar a la cadira i allí el va colpejar cinc vegades amb la mà estesa –per no deixar marca– mentre li cridava "polaco de merda" i "parla ara en català si tens collons". Mentre, el jove agent s'ho mirava "perplex". Després de les agressions, el van fer sortir de la sala i, en veure que trucava a emergències per denunciar la situació, van decidir denunciar-lo ells per insults i per no voler-se identificar. D. T., que no va voler firmar el document, va exigir enmig d'un atac d'ansietat conèixer els números de placa dels agents i tenir una còpia de la seva denúncia –els coneixements com a advocat li ho recomanaven aquestes i altres actuacions–, tot i que només hauria aconseguit això últim després de pressionar.

Un cop fora de l'espai internacional, va anar a buscar els Mossos de l'aeroport –que no podien creuar el detector en no ser territori amb competència seva–, qui el van atendre "exquisitament", li van recomanar denunciar i van reprovar els fets. També el van acompanyar al CAP més proper per fer-se la revisió mèdica que acredités les agressions.

Unes hores més tard i encara amb llàgrimes als ulls i una veu que s'entretalla, D. T. afirma que "va ser pitjor la vexació i l'abús de poder que l'agressió fisica". Ara, però, té ganes d'anar "fins al final" amb el cas i denunciar tant la denúncia falsa dels guàrdies civils com la violència i la retenció il·legal. Afirma que les càmeres poden demostrar que no va haver-hi cap actitud violenta per part seva i que sempre es va mostrar col·laborador i, per això, confia que es verifiqui la seva versió. L'únic motiu que s'explica per la situació patida i les agressions és la discriminacions lingüística per haver respost en català al mateix aeroport de Barcelona i és per això que vol publicitar el cas per denunciar que "encara ara al segle XXI" es viuen moments com aquest.

--------------------------------