InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 598 (dimarts 31/01/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
 
 
 
 
 
7) 43a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana
 
 
 
10) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Publicat en VilaWeb divendres 20 de gener del 2012
 
 
 
Quan van sortir les bases del Premi Ciutat de Palma d'aquest any i vam veure que s'havia inclòs un premi en llengua castellana, em vaig reunir amb el Miquel Bezares, vicepresident de l'AELC, per definir quines accions podíem fer plegats el PEN i l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana). Alguna cosa havíem de fer, no ja pels Premis Ciutat de Palma, que en el context que vivim són gairebé una anècdota, sinó per com el govern arracona el català en tots els àmbits de la cultura i de la societat. El govern desprestigia la llengua catalana per tenir content un sector espanyolista, feixista, de Mallorca.

El govern Bauzá comet un crim contra la nostra cultura. I demanem que els polítics vagin plegats i denunciïn en institucions internacionals aquesta massacre. I nosaltres vam creure que en una situació com la que vivim, els escriptors ja és hora que fem sentir la nostra veu, la nostra opinió. Cal plantar cara a la destrossa lingüística.

Ja fa mesos vam fer públic un manifest de rebuig als Premis Ciutat de Palma al qual s'hi han adherit tres-cents cinquanta escriptors de tots els territoris de parla catalana. A més, molts escriptors han rebutjar ser jurat del premi enguany, com és el cas de la Teresa Pous, que el va guanyar l'any passat.

Aquest vespre, coincidint amb el lliurament dels Premis Ciutat de Palma, hem organitzat una festa alternativa amb música, poesia, cava… Quaranta escriptors participaran en una lectura de textos. Vindran no només escriptors soní també editors, llibreters, polítics… que d'aquesta manera també rebutgen els premis.

I a partir de demà seguirem plantant cara. De motius no ens en falten: la Setmana del Llibre en Català a Palma, que cada any se celebra al febrer, de moment s'ha suspès. Hem de seguir convidant tothom que faci sonar la veu i que els escriptors utilitzin el do de la paraula.


Antònia Vicens, vicepresidenta del PEN, és una de les responsables de l'acte alternatiu dels escriptors mallorquins al Premi Ciutat de Palma
 
2)

Lectura reivindicativa 'per uns premis Ciutat de Palma de prestigi i en català'

El PEN Català, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i l'Obra Cultural Balear fan un acte de protesta per la desvirtuació del certamen literari

Més de tres-cents cinquanta autors i entitats van signar l'octubre passat un manifest en defensa del prestigi dels Premis Ciutat de Palma i contra la decisió municipal d'introduir el castellà en la convocatòria d'enguany. Avui el PEN Català, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i l'Obra Cultural Balear faran una lectura reivindicativa de textos literaris oberta a la participació. A les vuit del vespre, a Ca n'Alcover – Espai de Cultura.

'Som més de tres-cents cinquanta els autors i les entitats que hem expressat, d'aquesta manera, la defensa de la nostra identitat i de la nostra literatura. Però volem fer-nos sentir encara més fort', diuen els organitzadors. Amb l'acte d'avui afirmen que volen expressar 'el rebuig a les agressions de què són objecte la llengua, la cultura i la literatura catalanes a Palma i, en general, a les Illes'.

En el manifest, els autors i les entitats signants recorden que 'els premis literaris Ciutat de Palma, instituïts per l'ajuntament de la ciutat l'any 1955, des de l'any 1979, i des que tenim autogovern, s'han dedicat a premiar obres de creació literària en llengua catalana'. Consideren 'inadmissible, ara, la convocatòria d'uns guardons bilingües, en una decisió presa de manera unilateral i sense ni tan sols consultar i escoltar els autors, perquè representa una involució de caràcter cultural injustificable i arbitrària que només pot comportar desprestigi i desafecció'. Per tot això, denuncien 'el menyspreu i la indiferència envers la llengua pròpia que demostra l'equip de govern de la ciutat de Palma amb mesures com aquesta'.

 

3)
 
Publicat en VilaWeb dissabte 21 de gener del 2012
http://www.vilaweb.cat/noticia/3974079/20120121/lexit-boicot-premis-ciutat-palma-evidencia-rebuig-mon-literari-politica-bauza.html

L'èxit del boicot als Premis Ciutat de Palma evidencia el rebuig del món literari a la política de Bauzá

Al final dels Premis Ciutat de Palma quatre joves van intentar desplegar una pancarta en defensa del català
 
Ahir (20 de gener del 2012), diada de Sant Sebastià, es recordarà a Palma perquè el món literari va plantar cara a la política lingüística del govern Bauzá. Mentre el Teatre Principal no s'omplia per celebrar els Premis Ciutat de Palma, una de les vetllades literàries de l'any, can Alcover, seu de la Obra Cultural Balear, estava ple de gom a gom, unes cinc-centes persones (escriptors, lectors, polítics, llibreters…), que feien pinya al voltant de quaranta d'autors que van llegir poemes i proses (vídeo). L'evidència del rebuig també es va fer sentir dins del Teatre Principal: durant el discurs (bilingüe) del batlle Mateu Isern, quatre joves van travessar tota la platea i van provar de desplegar una pancarta que deia 'En català' i a sota #ésPalma. La policia no els va permetre desplegar-la i els van desallotjar de mala manera (vídeo).
 
Un d'aquests joves és Amadeu Corbera, que va explicar els fets a VilaWeb: 'La nostra intenció era fer una protesta pacífica desplegant la pancarta, però no ens ho han permès i hem patit un placatge contundent i desmesurat per part dels membres de seguretat. Nosaltres hem volgut mostrar que els mallorquins estem disposats a anar fins on calgui per defensar la llengua catalana. Aquesta acció nostra és complementària a la que han organitzat els escriptors. El govern Bauzá ha de saber que la lluita és des de dins de la societat mallorquina i que arribarem on calgui.' Es dóna el cas que Amadeu Corbera, que és musicòleg, l'any passat va guanyar una beca de recerca dels Premis Ciutat de Palma.

L'escriptor
Biel Mesquida, que va participar en la lectura a Can Alcover, comentava: 'Et puc dir que el món literari català era a can Alcover ahir al vespre. Érem uns setanta escriptors (i cal tenir en compte les tres-centes cinquanta adhesions al manifest). Són molts. Hem fet pinya i això és important, perquè el món dels escriptors és el que representa més a les clares la veu i la identitat d'un poble.

Més de tres-cents cinquanta autors i entitats van signar l'octubre passat un manifest en defensa del prestigi dels Premis Ciutat de Palma i contra la decisió municipal d'introduir l'espanyol en la convocatòria d'enguany. Ahir el
PEN Català, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i l'Obra Cultural Balear van fer una lectura reivindicativa a la mateixa hora que es lliuraven els premis, un acte de boicot per visibilitzar el rebuig a la política del govern Bauzá.

Enguany, el Premi Ciutat de Palma de novel·la ha estat pel menorquí
Josep Maria Quintana per l'obra 'Ningú no pot enganyar els morts'. El premi de poesia ha estat per a Jordi Julià. Quintana, que va fer un discurs moderat, tanmateix, va criticar el conflicte lingüístic i va dir que tot i que no renunciava al premi, donaria els diners a l'Obra Cultural de Menorca i a Acció Cultural de Menorca.

 

4)
 
 
Butlletí de la Secretaria de Política Lingüística

Número 83, 19 de gener de 2012

 
5)
 
Publicat en Nació digital.cat divendres 20 de gener del 2012
http://www.naciodigital.cat/noticia/38940/gramatica/practica/nouvinguts
 
Gramàtica pràctica per a nouvinguts
 
 
Tres professors de català han escrit la Gramàtica pràctica del català (ed Teide), un llibre que es dirigeix a alumnes adults volen aprendre el català i que no el tenen com a primera llengua. Juntament amb Núria Bastons i Cristina Bernadó, el professor de la Universitat de Vic Llorenç Comajoan és coautor d'un manual de 360 pàgines que es complementa amb 400 exercicis. Segons Comajoan, "amb cada explicació gramatical, hem tingut molt en compte que l'alumne té una primera llengua que no és necessàriament el castellà ni cap altra llengua romànica, hem pensat més aviat en un alumne que tingui el rus, el xinès o qualsevol altra llengua, per exemple". També ha destacat la voluntat del manual per ser "una gramàtica pedagògica".

Després d'anys d'experiència dedicats a impartir classes a adults que tenien el català com a segona llengua, Núria Bastons, Cristina Bernadó i Llorenç Comajoan, professors de català de l'Escola Oficial d'Idiomes Vall d'Hebron, del Consorci per la Normalització Lingüística de Badalona-Sant Adrià i de la Universitat de Vic respectivament, van decidir elaborar una gramàtica que, a diferència dels manuals publicats fins al moment, tingués "exercicis i fos pedagògica". El procés de preparació ha durat més de cinc anys.

Fragmentada segons la complexitat

L'originalitat de la gramàtica, segons apunta Llorenç Comajoan, un dels coautors, és que "hem fragmentat els temes gramaticals per ordre de complexitat i hem dissenyat 400 exercicis que tenen relació amb cadascun dels temes" amb la intenció de "no explicar-ho tot de cop", apunta.

A diferència de les gramàtiques catalanes tradicionals que descriuen la llengua, "nosaltres hem volgut explicar quan es fa servir un concepte concret, per què i quina diferència hi ha amb un altre element similar". A més, Comajoan assenyala que"sovint has de saber quan no has de fer servir una cosa que es fa servir en la teva primera llengua però no en el català que estem aprenent".

Per tot això, "el llibre parteix del fet que la persona que el llegirà té una primera llegua que no ha de ser el castellà necessàriament ni una llengua romànica", però que està alfabetitzat. La gramàtica cobreix els nivells A1-B2 del Marc Europeu Comé de Referència que correspondria al nivell inicial i intermedi.

La Gramàtica pràctica del català s'estructura en cinc blocs (noms i adjectius, determinants, pronoms, verbs, adverbis, preposicions, conjuncions i connectors) i un total de 87 unitats. Comajoan explica que s'ha intentat "segmentar bé els temes perquè l'alumne entengui els aspectes gramaticals abans de produir-los". A més,la gramàtica disposa de quatre annexos en línia.

Tanmateix, el professor assenyala que, "precisament, el fet de fragmentar els temes gramaticals per fer-los pedagògics" ha estat la tasca més complicada. De fet, els professors es preguntaven: "com podem fer-ho més mengívol perquè l'alumne entengui el tema gramatical i no s'atabali?". A més, elaborar exercicis perquè els alumnes "entenguessin primer allò que estàvem ensenyant i després poguessin produir" també ha estat "força complicat". En aquest sentit, "ha estat difícil trobar els exercicis, fer-los en llengua propera i utilitzar situacions quotidianes".

Valorar la gramàtica

Comajoan explica que després que la gramàtica a l'aula hagi passat per una època tabú gràcies a diferents corrents que estan relacionats amb un ensenyament purament comunicatiu de la llengua, "ara s'està tornant a valorar la gramàtica, però veient-la d'una altra manera, que té a veure amb utilitzar la gramàtica com una eina que et serveix per reflexionar, que t'ajuda a aprendre la llengua i que, fins i tot et dóna millor autoestima", puntualitza.

Pel que fa a les il·lustracions, Llorenç Comajoan assenyala que "no són triades a l'atzar". Segons l'autor, les il·lustracions ajuden a entendre els aspectes gramaticals i no són d'acompanyament "o per omplir el buit".
 
 
6)
 
Publicat en VilaWeb dissabte 21 de gener del 2012
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/213179
 
Martin Schulz, un president catalanista del Parlament Europeu
 
Ramon Tremosa
 
7)
43a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana
 
 
En la nostra cultura popular el foc simbolitza que tenim una llengua viva i alhora que ens mantenim compromesos a difondre-la i defensar-la per damunt de tot. Aquest és el sentit que donem tant a les fogueres de sant Joan com al Correllengua, per exemple. Tinguem en compte que la lleialtat a la llengua del país és una de les constants que identifiquen el nostre excursionisme, el qual, com a mostra, va instituir la festa de la Flama de la llengua catalana, l'any 1968, en homenatge a Pompeu Fabra, lingüista savi i excursionista exemplar, que va dur a terme l'obra monumental de reglamentar el català
contemporani, la qual al País Valencià es consolidava gràcies a les Normes de Castelló, l'any 1932.
 
Cada any, pels volts del 20 de febrer, en memòria del naixement de Pompeu Fabra, recuperem aquesta festa, a través de la Renovació de la Flama de la llengua. Enguany el CENTRE EXCURSIONISTA DE CASTELLÓ ha estat l'encarregat d'organitzar la 43a Renovació de la Flama, un encàrrec que ha rebut de la FEEC i que considera un honor, el qual vol compartir amb el conjunt de les organitzacions excursionistes valencianes. Així doncs, convidem tota la família excursionista, tant del nord com del sud de l'Ebre, així com de les Illes, que ens acompanye a encendre la Flama de la llengua a Prada (Conflent) i a dipositar-la a Montserrat.
 
PROGRAMA
 
1 de febrer
11.00h Universitat Jaume I. Recepció de la Flama, presidida pel rector de l'UJI. A la sala de Premsa, parlaments del president del CE de Castelló, d'Àlex Tejedor, estudiant, i del rector de l'UJI.
19.00h A la Casa de les Normes (Casa Matutano) de Castelló, recepció institucional de la Flama per part de l'Ajuntament. Parlaments del president del Centre Excursionista i del Sr. Alcalde. Tot seguit, inauguració de l'exposició sobre les Normes, que romandrà oberta fins al dia 19.
 
3 – 5 de febrer
Pujada de la Flama al cim de Penyagolosa, dins la 53a Pujada a peu de Castelló a Penyagolosa, pel CE de Castelló.
 
3, divendres, 8.00h
Eixida de l'excursió. Itinerari: Castelló – Borriol –la Bassa de les Oronetes – les Useres.
 
4, dissabte, 8.00h
Continuació de l'excursió. Itinerari: les Useres – Sant Miquel de les Torroselles – Xodos – el Pla de la Creu – el santuari de Sant Joan de Penyagolosa.
 
5, diumenge, 9.00h
Pujada de la Flama al pic del Penyagolosa, duta pel CE de Castelló, acompanyat pel CE d'Alcoi, el Grup de Muntanya Viarany, el CE Castell de Rebollet, el CE de Pedreguer, l'Associació Cultural La Fontanella i PAS: Amics del Camí. Parlaments d'homenatge a Pompeu Fabra i a l'excursionisme.
 
8 de febrer
19.00h Recepció de la Flama pel CE de Benicàssim. A la Casa de Cultura, parlaments dels presidents del CE de Castelló i del CE de Benicàssim, i conferència de V. Pitarch: «Atiem la flama de la llengua i la cultura, l'esport i la natura».
 
9 de febrer
19.30h Inauguració del cicle “Pels camins de la natura”, en col·laboració amb la plataforma Castelló per la llengua. A la Llotja del Cànem (seu de l'UJI a la ciutat), conferència de Rafael López-Monné: «La seducció dels camins: història i natura».
 
10 de febrer
10.00h La Flama a Alcoi. Portada per escolars i pel CE d'Alcoi, la Flama visitarà els centres educatius de la capital de l'Alcoià.
11.00h La Flama a Benlloc. Homenatge escolar per part del CRA el Trescaire. Recepció oficial a l'Ajuntament: parlaments del president del CE de Castelló i del Sr. Alcalde.
20.00h La Flama a Benicarló. A la seu social de la Penya Setrill, recepció de la Flama, amb parlaments dels presidents del CE de Castelló i de la Penya Setrill, i conferència de V. Pitarch: «Atiem la flama de la llengua i la cultura, l'esport i la natura».
 
11 de febrer
9.00h Recepció de la Flama de la llengua a la Cova de les Meravelles, per part de l'Espèleo Club Castelló, del Club Espeleològic de Vila-real i de l'Interclub Espeleològic de Castelló. Acollida de la Flama a la boca de la cavitat i lectura del fragment de Tombatossals que descriu la vida de l'heroi a la cova. Travessa subterrània de la Flama fins arribar a la xemeneia, a través de la qual eixirà de la cova.
10.00h A Alcoi recepció de la Flama. Acte institucional a l'Ajuntament, amb parlaments del Sr. Alcalde, dels presidents dels CE de Castelló i d'Alcoi, i de V. Pitarch. Homenatge a Rafel Sellés, amb la intervenció de Francesc-Xavier Blay i Meseguer.
12.00h Al cementeri d'Alcoi el seguici de la Flama ret un homenatge a Ovidi Montllor.
 
12 de febrer
8.00h Excursió amb la Flama al Montcabrer, compartida pel CE d'Alcoi, el Centre Cultural Castellut i el CE d'Ontinyent.
8.00h Excursió amb la Flama al Garbí, organitzada pel Grup de Muntanya Viarany.
8.00h Pujada de la Flama al Tossal del Rei, acompanyada per la Penya Setrill, de Benicarló, el CE Refalgarí, de la Sénia, l'Agrupació Excursionista d'Alcanar, el CE Serra d'Irta, de Peníscola i l'Associació Cultural Matarranya. Homenatge a Desideri Lombarte.
8.30h La Font d'en Carròs. Excursió amb la Flama al cim de les Covatelles, compartida pel CE Castell de Rebollet, l'Associació Cultural Ramoneta de Vilaragut, el CE de Pedreguer, la Fundació Casal Jaume I Safor-Valldigna, l'Associació Cultural Casa Clara, de Potries, i el Grup Muntanya Valldigna.
9.00h Pujada de la Flama al Bartolo, duta pel Centre Excursionista de Benicàssim. Eixida des de la font del Senyor. Al cim del Bartolo, lectura d'un manifest per la Flama. Dinar de germanor.
13.00h La Font d'en Carròs. Al recinte de la muralla, recepció de la Flama per representants del CE Castell de Rebollet, l'Associació Cultural Ramoneta de Vilaragut, el CE de Pedreguer, la Fundació Casal Jaume I Safor-Valldigna, l' Associació Cultural Casa Clara, de Potries, i el Grup Muntanya Valldigna. Lectura del “Manifest per la llengua”.
 
14 de febrer
19.00h A la seu social del CE de València, recepció de la Flama, parlaments dels presidents del CE de Castelló i del CE de València; conferència de V. Pitarch: «L'excursionisme davant el país: la cultura i el paisatge». Hi participa també el Grup de Muntanya Viarany. Tot seguit, la Flama és traslladada a la Societat Coral el Micalet. Recepció, amb parlaments dels presidents del CE de Castelló i del Micalet. En aquesta societat la Flama restarà en exposició permanent.
 
15 de febrer
10.20h La Flama a Benassal. Conferència a la Secció d'Educació Secundària. Conferència al Col·legi Públic Alcalde Fabregat. Portada pels alumnes dels dos centres i acompanyada pel Club de Muntanya Benassal i l'Associació Cultural Maestrat Viu, la Flama fa l'itinerari Carles Salvador fins al monument al Mestre. Recepció oficial per part de l'Ajuntament, amb parlaments del president del CE de Castelló i del Sr. Alcalde. Lectura de poemes per part de l'estudiantat. Homenatge escolar i excursionista a Carles Salvador.
 
16 de febrer
19.30h A la Llotja del Cànem (seu de l'UJI a la ciutat), conferència d'Enric Faura: «Un excursionisme possible per al segle XXI».
 
17 de febrer
19h–21h La Flama a Vila-real. En aparèixer el seguici de la Flama a la plaça Major, benvinguda per part de la dolçaina (Pasqualet de Vila-real). Recepció de la Flama per les autoritats municipals, al saló de plens: presentació, salutació de la presidenta del CE de Vila-real, intervencions del president del CE de Castelló i del Sr. Alcalde. A la plaça Major, salutació pel dolçainer i tabaleter, danses populars a càrrec del Grup de Danses el Raval i actuació d'un grup de música tradicional. Organitzadors: CE de Castelló, CE de Vila-real i Associació Cultural Socarrats. Patrocinador: Il·lm. Ajuntament de Vila-real.
 
19 de febrer
6.00h Eixida, de Castelló, amb autocar, per traslladar la Flama a la basílica de Montserrat.
10.30h Inici de la marxa amb la Flama, precedida dels dolçainers i tabalaters de l'Agrupació Musical DIT. Benvinguda del pare abat, Josep M. Soler. Missa i ofrena. Encesa i renovació de la Flama a la llàntia de l'atri de la basílica, amb parlaments del pare abat i del president del CE de Castelló. A la sala d'actes, intervencions de V. Pitarch, del pare Josep Miquel Bausset, de Vicent Partal («50 anys de Nosaltres els valencians») i del president del CE de Castelló. Interpretació musical a càrrec de Pep Martí (cant d'estil) i del Cor Veus Atrevides.
 
 
El Centre Excursionista de Castelló, la Flama de la llengua i del país
 
21 de desembre de 1932: A la seu de la Societat Castellonenca de Cultura, proclamació de les Normes de Castelló, la versió valenciana de la normativització, obra de l'Institut d'Estudis Catalans, que va conduir Pompeu Fabra. Un dels promotors de les Normes, Gaetà Huguet Segarra, fundaria l'any següent, el Centre Excursionista Castellonenc, un precedent de l'actual.
 
21 d'octubre de 1962: el Centre Excursionista de Castelló organitza, conjuntament amb la Joventut del Rat Penat, el III Aplec de la Joventut del País Valencià.
 
Agost de 1968: el Centre Excursionista de Castelló dedica la XIII Acampada Social de Penyagolosa en homenatge a Pompeu Fabra, que va demostrar que «per damunt de les imposicions administratives [...] només hi havia un sol poble, una sola llengua i unes soles idees expressades per eixa llengua: el català del Principat, de les Illes, del País Valencià» (Crida del Centre Excursionista a la XIII Acampada).
 
Juny de 1973: en la crida a les fogueres de sant Joan, el Centre Excursionista de Castelló proclama que hi participa «renovant en aquest acte una tradició del nostre poble, encenent les fogueres la vespra de la Diada de Sant Joan. Des de Salses fins a Guardamar, el Rosselló, el Principat, el País Valencià i les Illes –en tot l'àmbit dels nostres Països– es celebra aquesta tradicional festa».
 
13-26 de setembre de 1976: Castelló de la Plana i Vila-real acullen les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, l'única ocasió en què van baixar a terres valencianes.
 
25 d'abril de 1982: a la plaça de Bous, de Castelló, commemoració formidable del 50è aniversari de les Normes de Castelló.
Joan Fuster, parlament a Prada, davant la tomba de Pompeu Fabra,
 
el 7 de juliol de 1963: «També al País Valencià ha guanyat Pompeu Fabra la seua batalla», la de les Normes.
 
Organitzadors
 
Centre Excursionista de Castelló
Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
 
Col·laboradors
 
Ajuntament de Castelló
Ajuntament de Vila-real
Fundació Huguet
Universitat Jaume I
Institut d'Estudis Catalans
Abadia de Montserrat
Ajuntament d'Alcoi
Ajuntament de Prada
 
Participants
 
Ajuntament de Benassal
Ajuntament de Benlloc
Agrupació Excursionista d'Alcanar
Associació d'Amics i Amigues de la Universitat Catalana de Prada
Associació Cultural Casa Clara, Potries
Associació Cultural Castelló per la Llengua
Associació Cultural la Fontanella, Costur
Associació Cultural Maestrat Viu
Associació Cultural Matarranya
Associació Cultural Ramoneta de Vilaragut, la Font d'en Carròs
Associació Cultural Socarrats, Vila-real
Casal del Conflent
Centre Excursionista Castell de Rebollet, la Font d'en Carròs
Centre Cultural Castellut, Castalla
Centre Excursionista d'Alcoi
Centre Excursionista de Benicàssim
Centre Excursionista d'Ontinyent
Centre Excursionista de Pedreguer
Centre Excursionista Refalgarí, la Sénia
Centre Excursionista Serra d'Irta, Peníscola
Centre Excursionista de València
Centre Excursionista de Vila-real
Club Espeleològic de Vila-real
Club de Muntanya Benassal
Col·legi Públic Alcalde Fabregat, Benassal
Col·legi Rural Agrupat el Trescaire, Benlloc
Espèleo Club Castelló
Fundació Casal Jaume I Safor-Valldigna
Grup Muntanya Valldigna, Simat de la Valldigna
Grup de Muntanya Viarany
Grup Pirinenc Excursionista Nord Català
Interclub Espeleològic de Castelló
PAS: Amics del Camí
Penya Setrill, Benicarló
Secció d'Educació Secundària, Benassal
Societat Coral el Micalet, València
Unió Excursionista de Sabadell
 
 
Informació actualitzada
 
 
8)
 
Publicat en el diari ARA dimarts 24 de gener del 2012
 
 
Una periodista xinesa i un italià, exemples d'integració
 
 

Preguntar en català a les rodes de premsa de Pep Guardiola no és estrany. De fet, en totes les compareixences del tècnic davant dels mitjans de comunicació Guardiola acostuma a contestar preguntes en català, castellà, anglès i fins i tot en italià. L'esforç de l'entrenador per adreçar-se al periodista en la llengua de la pregunta també es dóna a la inversa. I diumenge en vam tenir una nova prova. La periodista xinesa del portal QQ.com Lara Zheng va preguntar a Guardiola en català en la roda de premsa posterior al partit contra el Màlaga. "Vaig arribar al setembre a Catalunya i vaig començar a estudiar català. Diumenge va ser el segon cop que li vaig preguntar a Guardiola en català i ho vaig fer sobre l'any nou xinès", explica Zheng. La periodista, que està apuntada als cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística -està "al nivell bàsic 2"-, descriu com es prepara les preguntes. "Els companys de premsa m'ajuden. Jo els hi pregunto, perquè encara no sé si la frase és gramaticalment correcta o no. Així m'asseguro que Guardiola m'entén", diu. De fet, Lara Zheng es va presentar al servei de premsa del Barça durant la gira que el club va fer a Pequín i els va dir que ben aviat vindria cap a Catalunya. "Vaig anar a la roda de premsa de Rosell amb l'empresa xinesa Tencent i no parlava català. Em vaig sentir malament", reconeix la periodista. Lara Zheng assegura que aprendre català l'ajuda a seguir el dia a dia del Barça. "Per exemple, m'agrada veure el programa Crackòvia [TV3], però fins ara només un amic meu sabia català i havia d'esperar que ell arribés per entendre què deien", comenta. Des que diumenge va fer la pregunta a Guardiola, Zheng està sorpresa per la repercussió: "Centenars de persones m'afegeixen al Facebook i em donen les gràcies per l'esforç. Estic molt contenta".

L'exemple de la "immersió"

Francesco Canale, de Sky Sport Italia, és el primer cas amb què es va trobar Guardiola. Canale va arribar a Barcelona ara fa un any i cinc mesos i, després de més de mig any en terres catalanes preguntant a Guardiola en castellà, en la prèvia d'un partit contra el València de la temporada passada es va animar amb el català. "Guardiola es va sorprendre molt, em va aixecar el dit polze i em va dir que ho havia fet molt bé. Va valorar molt el meu esforç", diu Canale, que, com que ja feia temps que estudiava català, no va haver de demanar ajuda. "Jo sempre he intentat llançar-me, sóc una mica boig", diu rient. El mateix periodista assegura que el fet que la gent valori que pregunti en català l'anima a esforçar-se més. "La llengua a Catalunya és molt important. Al principi em va sorprendre la repercussió, però ara ho entenc i m'agrada que la gent valori el que faig", explica. De fet, Pep Guardiola en una altra roda de premsa el va posar com a exemple de la immersió lingüística.

Francesco Canale ha aprovat el nivell bàsic de català i al febrer començarà l'intermedi, que espera aprovar al juny. "Una persona que viu en un país ha d'entendre i parlar-ne la llengua", destaca, i afegeix: "Darrere de la llengua d'un país hi ha la manera d'entendre de la gent, la cultura... És important aprendre-la".

 
9)
 
Publicat en tribuna.cat dijous 19 de gener del 2012
http://www.tribuna.cat/cronica/illes-balears/les-protestes-a-bauza-es-multipliquen-19-01-2012.html
 
Les protestes a Bauzá es multipliquen
 
L'oposició a la política lingüística de Bauzá s'estén. Als dubtes mostrats públicament per membres de la vella guàrdia –són significatius els casos de Gabriel Cañellas i Joan Huguet -, es va afegir ahir el pronunciament inequívoc de la Universitat, màxima entitat consultiva, segons l'Estatut, en matèria de llengua.
 
La UIB també ha presentat al·legacions, i s'afegeix així als milers de persones i entitats que ho han fet.

La crispació social provocada pel tàndem Bauzá-Delgado ja és un fet. Amb pocs dies de diferència, s'han repetit les xiulades contra el batle de Palma, Mateo Isern, en l'acte de presentació de les Festes de Sant Sebastià.

Però l'apoteosi ha arribat amb les celebracions ahir de la revetla de Sant Antoni, festa grossa a nombrosos pobles de Mallorca, amb els atacs contra la llengua com a tema omnipresent de les ximbombades. I amb la sonora xiulada contra el president i contra els membres del seu govern a Sa Pobla. Ni el fet d'anar acompanyats de Biel Serra, batle que s'ha posicionat contra la reforma de la Llei de la Funció Pública, va poder evitar l'escridassada contra un govern que sembla haver perdut els papers.

La convocatòria, feta a través de Facebook i amb participació molt majoritària de ciutadans poblers, va ser tot un èxit. Encara més, es va convertir en el protagonista indiscutible de la festa i va arrossegar la resta de participants en una xiulada que va esdevenir multitudinària. Les gloses crítiques cantades a ple pulmó, els crits de "A Sa Pobla en català" i les pancartes reivindicatives varen ser l'expressió de l'afartament social contra una classe política que ha trencat totes les normes, escrites i no escrites, que havien anat definint l'autonomia. Tot això retransmès en directe per IB3. Vist l'actual panorama, caracteritzat per l'autisme polític i per l'allunyament de la realitat, no està clar que això faci recapacitar Bauzá i companyia. Les mobilitzacions, per tant, hauran de continuar.
 
 
10)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 32).
 

70. Deixant de banda les institucions de govern, la responsabilitat dels cristians de carrer és parlar correctament la llengua i usar-la en les converses amb tots els ciutadans de Catalunya. No creiem que sigui cap manca de respecte als castellanoparlants: al revés, és una forma d'ajudar-los a integrar-se al país.

 

Jaume Camprodon

Bisbe de Girona (1973-2001)

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací