Estenem fantasies i
els somnis als balcons. I, mentre la vespra dels Reis es vessen il·lusions i es
crida fortuna, arribava a tota la geografia de la nostra història i cultura
(Occitània i Nàpols, Catalunya i Balears, de València a l'Alguer), i, encara, a
Almoines (
La singular forma almoinera (també, Vila-Real), de serp enroscada, no és casual. Demonitzat el pobre rèptil per la caiguda original dels innocents primers pares, seductora, sota la figuera de l'Edén, era, no obstant, signe fàl·lic i fecundador. A més, guardava les fonts de vida i d'immortalitat i els tresors més fabulosos, per tant, vaticinava riquesa i prosperitat.
La casca és senyal de la resistència a la desfeta d'Almansa, a l'assimilació. Ha desafiat al “roscón” castellà, d'origen fiancés, portat pel botxí Felipe V, que volgué imposar-lo; ho va atènyer als dictatorials anys setanta. Encara, una encisadora nit es combreguen casques per la pervivència, captivar la bona ventura i els dons d'uns saturnals “reis” ben nostres: “Senyor rei, ja estic ací; la palla i les garrofes per al seu rossí/ i els joguets i els casques per a mi”.
Com a estudiant de lingüística en aquest mateix edifici i sense generalitzar, puc parlar de la meva experiència personal sobre uns quants encontres i desencontres amb estudiants d'Erasmus, i també d'intercanvi extra europeu o d'àmbit espanyol. M'he trobat alumnes d'àmbit espanyol que ja han arribat parlant el català, perquè a la seva universitat d'origen els el van ensenyar. També m'he trobat alumnes estrangers que parlen català. Cal dir que els Serveis Lingüístics de la universitat ofereixen un cursos introductoris i gratuïts de català i, que a més, s'encarreguen d'informar a tots els estudiants sobre l'existència d'això que en diem llengua catalana. Continuant amb els perfils, m'he trobat alumnes, tant espanyols com estrangers, que no parlen el català però que en tenen un coneixement passiu, fet que no els representa cap problema per assistir a classes on s'imparteix la matèria en català. I a l'altre extrem, m'he trobat alumnes que malgrat la informació i els oferiments que la UB aparentment fa i dóna, arriben a la universitat no només sense saber un borrall de català, sinó amb una actitud totalment negativa i bel·ligerant en contra de la llengua i del seu ús en la seva presència. És obvi que algú els ha inculcat aquests prejudicis i aquesta normalitat anormal de la llengua. Segurament hem estat nosaltres mateixos.
Per què la UB no anuncia cursos de català en igualtat de condicions que els cursos d'espanyol? Per què els Serveis Lingüístics, que abans eren a l'edifici central de Pl. Universitat, ara els tenen “desterrats” en unes oficines al barri de Sants? No ho sé. És clar que també cal arribar fins al fons de la qüestió, i és que molts dels alumnes nouvinguts que fan el pas d'acollir-se als cursos d'iniciació de llengua catalana no continuen, i no ho fan perquè el català és una llengua no necessària ni per viure a Barcelona, ni per estudiar a la UB. Un estudiant que vingui a passar uns mesos a la UB pot anar fent la viu-viu i matricular-se només a assignatures que s'imparteixen en castellà. I si es matricula en alguna assignatura en català, sempre pot fer allò d'aixecar la mà i fer canviar la llengua del professor, per bé que cal dir que aquesta mena de malentesos lingüístics cada cop passen menys, si és que encara passen. En tres anys que fa que hi sóc, he viscut aquesta situació una vegada. A més, aquí cal afegir l'actitud dels mateixos estudiants catalanoparlants de soca-rel, els quals es passen al castellà al primer indici de contacte amb un no nadiu. Tot plegat esperona ben poc a aprendre el català.
Que això passi a la facultat de filologia, que és on hi hauria d'haver una sensibilitat especial envers les llengües, és greu. No em vull ni imaginar què deu passar a les altres facultats.
M'agradaria veure, al costat del cartell de cursos d'espanyol, un de cursos de català en igualtat de condicions. Però perquè això pugui passar, perquè aquests cursos tinguin un sentit, perquè tinguin èxit, perquè els alumnes que hi van no tinguin la sensació que ja en tenen prou amb un curs introductori, o que fins i tot pensin que no els cal, hem de fer un canvi d'actitud. El català ha de deixar de ser la llengua per comunicar-se només amb els de tota la vida, amb els de la tribu. El català ha de ser una llengua de comunicació entre els que som d'aquí, però també per integrar els nouvinguts i els no tan nouvinguts. Si ets catalanoparlant, parla sempre en català, no jutgis el teu interlocutor abans de ni tan sols establir-hi una conversa. Confia en la perícia i la intel·ligència del teu interlocutor, que si no t'entén, ja t'ho farà saber. Fes que el català sigui necessari mantenint-nos-hi sempre. Allibera't! Sigues lliure! Parla sempre en català!
David Valls
Plataforma per la Llengua
Carrefour ha eliminat el català a les caixes de pagament ràpid dels seus comerços del País Valencià arran d'una campanya de grups espanyolistes que es queixaven que hi hagués el català i no el valencià. Carrefour ha respost a la campanya dient que lamentaven “les molèsties ocasionades” i que s'ha eliminat “l'elecció del català en les torres de pagament d'Scan&Go i Caixes d'Autopagament”.
Per acabar-ho d'adobar, Carrefour diu que “en un futur s'afegiran totes les llengües autonòmiques” i que llavors “hi haurà el valencià”. Davant aquesta decisió no es descarten accions contràries a la compra en aquesta marca de centre comercial per part de grups, entitats i associacions de consumidors valencianistes.
L'editorial d'Alzira, ha fet arribar als domicilis de l'ampli sector de mestres i professors, la seua darrera publicació de la revista difusora de la literatura en el seu més ampli concepte.
L'illa de l'estació d'Hivern, arriba puntual abans de l'inici del segon trimestre del curs escolar 2011 - 2012 i ho fa, amb un reportatge sobre el seu darrer llibre publicat en la col·lecció “Grans Obres Bromera” relacionat amb els paisatges fortificats. Una divulgació de la grandesa i la diversitat del patrimoni valencià i del significat d'aquesta arquitectura militar i defensiva.
Tot seguit, ocupa les pàgines de l'esmentada revista, el darrer llibre de Ferran Torrent, Ombres en la nit. Un treball on es reflecteix l'odi i la venjança del post-Holocaust. Un thriller amb element de novel·la d'espionatge i una novel·la amb fons històric.
La revista d'Hivern, informa sobre la publicació d'una col·lecció per a primers lectors. Un conjunt de contes senzills i emotius, vinculats a éssers i situacions de la infància, perquè els xiquets comencen a estimar els libres. Es tracta de Lletra Gran, una col·lecció editada en dues versions, una en majúscules i una altra amb lletra lligada.
Les pàgines centrals les ocupa una entrevista reportatjada feta a Enric Lluch, on es mostra la forma de treball d'aquest autor valencià que desplega un ventall ampli de recursos lingüístics, entre els quals destaquen molts refranys i frases fetes que ell mateix encunya.
Es tanca el recull de 30 pàgines de L'illa, amb la crònica dels darrers premis Bromera, fita important per a aquest projecte que s'autoqualifica com a d'humil, però arrelat a la realitat de la cultura catalana feta al País Valencià.
61. Em permeto pensar que,
ja que tenim tants i tan bons especialistes que estudien i ens ensenyen el
català, com ho podem fer perquè tots els ciutadans -i els polítics amb ells,
fins i tot els nacionalistes- a més valorin i estimin la llengua com un bé
essencial i prioritari que no pot admetre ni la mandra ni la pusil·lanimitat
col·lectives si hom vol que sobrevisqui amb
dignitat.
Jaume Cabré
Escriptor. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
2010