InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 588 (dijous 12/01/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1) Eugeni S. Reig - i/o
 
2) J. Leonardo Giménez - Tindre un bon pesebre
 
3) Màrius Serra - Nomcosar?
 
4) Núria Puyuelo - De les pedres en fem pans
 
5) Nivell D de català al Laboratori de Lletres
 
6) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
7) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Article publicat en EL PUNT dilluns 2 de gener del 2012
 

i/o

Eugeni S. Reig

 

L'altre dia vaig veure en un ascensor un avís que deia –en valencià, això sí– “prohibit pujar i/o baixar més de tres persones”. Quan vaig llegir l'avís em vaig quedar pensant sobre quin significat podia tindre. Deu voler dir, vaig pensar, que està prohibit, o bé pujar, o bé baixar, o bé fer les dues coses simultàniament. Però ¿és possible pujar i baixar alhora? Puc, això sí, pujar primer i baixar immediatament després. I, en acabant, si vull fer-ho, puc tornar a pujar i tot seguit tornar a baixar i repetir eixes operacions totes les voltes que vulga. Però sempre, cada volta, o bé pujaré, o bé baixaré. És completament impossible fer les dues coses a la volta. Aleshores ¿quin sentit té escriure “i/o”? La resposta és ben senzilla: és un calc de l'anglés “and/or”. Eixa expressió es va originar en la lògica matemàtica per a assenyalar l'anomenada disjunció inclusiva. Del llenguatge especialitzat de la lògica matemàtica va passar a l'anglés del carrer. El conjunt format per les conjuncions “i/o” –com el de les conjuncions angleses “and/or”– és, gramaticalment, una coordinació de dos coordinadors. La qüestió és que això és completament impossible en la nostra llengua. En valencià, la conjunció “i” té sempre un valor semàntic de suma o de combinació. Si diem “all i oli” el que diem és “all+oli”, és a dir, “all combinat amb oli”. La conjunció “o”, en canvi, té un valor semàntic de disjunció o d'alternança. Si preguntem “¿què t'estimes més, anar al camp o a la platja?”, el que fem és demanar al nostre interlocutor que trie una de les dues opcions. Nosaltres no podem dir “pujar i/o baixar”, hem de dir imprescindiblement “pujar o baixar”.
 
 

2)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 30 de desembre del 2011
La setmana passada escrivia sobre la terminologia nadalenca de la nostra llengua i també de dos vocables molt nostrats, encara que sembla que no són generals en la llengua comuna: «Jesuset» i «pesebre». Sobre el primer ja em vaig estendre, però sobre el segon sí que vullc insistir. Un pesebre, tradicionalment, en valencià, i també en alguns llocs de sud de Catalunya i en la Franja de Ponent, és un receptacle d'obra o de fusta, fix, on mengen els remugants grans (bovins i equins) estabulats. És a dir, la menjadora d'estos.

El terme «pessebre», com a representació del naixement de Jesús, no és d'ús tradicional en la major part del territori valencià, ni en les comarques catalanes al sud de Tarragona ciutat, ni a les Balears, a pesar del que diuen alguns diccionaris. Eugeni S. Reig en Valencià en perill d'extinció definix molt bé el terme en el sentit que sempre li hem donat els valencians, alhora que reivindica el vocable «betlem», en comptes de «pessebre», per a la mencionada simulació bíblica. Ací, ara mateix, en estos dies, tot el món diu «betlem».

Tornant al mot «pesebre», amb una «s» (sonora), també fa referència a l'habitacle o lloc que conté l'esmentada menjadora, també dit «estable». Els significats usuals del vocable, per a nosaltres i altres «perifèrics», no els arreplega el DIEC2, però sí, com ja assenyalí, Ferrer Pastor i Valor, a més de Reig, així com el DCVB i el DGLV de la RACV. També ho suggerix així el GDLC de l'Enciclopèdia Catalana. I sor Isabel de Villena i altres clàssics l'usaven fa més de cinc segles.

També n'hi ha el sentit figurat: «tindre un bon pesebre», equivalent a «tindre béns, patrimoni», «tindre un bon passar». En la «Rondalla de rondalles» (1767-68), de Lluís Galiana apareix este passatge: «Mon pare vol que'm case amb ton germà per tindre bon pesebre a la vellea"». Com que el DIEC2, la bíblia de la ortodòxia lingüística, no inclou esta accepció de «pesebre», els seus apòstols i els acòlits d'ací no poden usar eixos sentits figurats, tan essencialment valencians. Seria una heretgia.

jesusleonardo.gimenez@gmail.com
 
 
3)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI dijous 5 de gener del 2012
 
Motacions
 

Nomcosar?

per Màrius Serra

 

Fa anys que rebo els regals de rodamots.com, la distribuïdora verbal que el lingüista Jordi Palou mena a la xarxa. Cada missatge conté una expressió i les seves circumstàncies: definició, etimologia, un passatge que n'il·lustra l'ús i enllaços. Fa unes setmanes el rodamotaire Palou va enviar el verb nomcosar, definit dom “donar nom a una cosa” i acollit a una etimologia clara: “De nom, del llatí nomen, mateix significat, i cosa, del llatí causa, ‘causa; assumpte, afer'; de la segona accepció es va convertir, ja en llatí vulgar, en sinònim de res, ‘cosa'”. El passatge que n'il·lustra l'ús és de Biel Mesquida i fa així: “Si sols tingués un nom/ enrevoltat de totes les coses/ només un sol mot/ per designar-les/ passaria el nom per cada cosa/ fins a nomcosar-la”. Un dels enllaços ens en dóna la clau. Xavier Rull proclama: “Inventeu paraules, que és sa”. Mesquida és un difusor de salut verbal. El seu doll, cada cop més intensificat per l'activitat blogaire a la Plagueta de Bord, conté moltes gotes de neologia. A les Illes el verb nòmer (dir-se, anomenar-se) és ben viu. En un món en el qual et poden demanar Què noms? i tu respondre Jo nom Màrius, no tindria nom que si et demanen Què fas? no poguessis respondre Nomcòs.

 
 
4)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/489800-de-les-pedres-en-fem-pans.html
 
De les pedres en fem pans
 
Núria Puyuelo
 
Dimarts llegia al diari que Rajoy exhibeix gasiveria cap a Catalunya. El mot gasiveria, així com gasiu, sempre m'ha agradat. Tot indica que la paraula prové d'un derivat del llatí gaza (‘tresor'), que deriva del grec gaza i del persa gaza (‘tresor reial'). Probablement el mot va passar a designar ‘guardiola' i, per personificació, ‘el qui guarda amb afany els diners'. Normalment els parlants fan servir l'adjectiu avar (que té formes equivalents en les altres llengües romàniques: avaro, en castellà; avare, en francès; avaro, en italià, i avarento, en portuguès) o, més aviat, utilitzen el barbarisme tacanyo (que per cert, sí que és correcta la forma tacany,-a). També tenim l'adjectiu agarrat, però s'usa sobretot al País Valencià. Com que de gasius els catalans ho som força (o això diuen), tenim altres sinònims per referir-nos a la gent que va amb compte a l'hora de gastar els diners. També podem dir que són garrepes, avariciosos, rancis, coquins, taquins i escanya-rals. Bastant més col·loquials, i escatològiques, són les formes cagadur, cagamiques, cagalatxa, arraix i rata.

De gasius sempre n'hi ha hagut i per això, de frases fetes que parlen d'aquest estereotip que ens endossen, els catalans en tenim diverses, més aviat poc respectuoses: “l'avar, a on té el tresor, té el cor”; “l'avar no té cor ni ventre”; “l'avar ric, no té parent ni amic”, i “l'amor, del neci fa savi i de l'avar lliberal”.

 

5)
Nivell D de català al Laboratori de Lletres

 

És un curs semipresencial per adquirir els coneixements superiors de la llengua catalana, orals i escrits, amb el valor afegit de la preparació per obtenir el certificat oficial del nivell D de català.

 

 

Objectius del curs:

 

·       Adquirir el grau superior de competència oral i escrita en llengua catalana.

·       Preparar-se per aprovar l'examen del nivell D de català de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat.

 

Continguts:

 

·        Terminologia dels continguts d'aquest curs

·        El sistema lingüístic: fonètica i ortografia, morfologia i sintaxi, lèxic i terminologia

·        El procés de l'escriptura

·        L'expressió oral

·        Marc sociolingüístic i històric de la llengua

·        Llengua i literatura

·        Recursos lingüístics

·        Gestió de l'examen: tràmits i entrenament

 

Durada:

 

Curs quadrimestral, 60 hores (24 hores presencials + 36 on line)

 

Dates:

 

Del 2 de febrer al 17 de maig

 

Professors:

 

Joan Tudela i Rosó Herrera

 

La seu i les aules del Laboratori de Lletres es troben al número 67 del carrer Sant Pere Mitjà de Barcelona, a la vora de l'Arc de Triomf. El telèfon és el 628 916 706. L'adreça electrònica és info@laboratoridelletres.com. Al web mateix es pot formalitzar la inscripció al curs: www.laboratoridelletres.com.

 

 
6)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 30).
 
 

60. Cal seguir impulsant i estimulant l'ús del català als jutjats.

 

Francisco Caamaño

Ministre de Justícia del Govern espanyol

 

 

 

7)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - bufa
 
2) Albert Jané - Els quatre tractaments del català
 
3) Antoni Llull Martí - Pàmfils i místics
 
4) Pau Vidal - Fer salat
 
5) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Adagis. Lletra F)
 
6) Articles d'Albert Pla Nualart
 
7) Josep Daniel Climent - 79è aniversari de les Normes de Castelló
 
8) Entrevista a Vicent Usó
 
9) Ramon Sangles i Moles - La bellesa en l'expressivitat
 
10) Joan Tudela - Comunicació escrita: la gramàtica en general
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2012 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací