El periodista Rafel Nadal (Girona, 1954), ex-director del Periódico de Catalunya i germà del polític Joaquim Nadal (Twitter), ha guanyat el 44è Premi Josep Pla de prosa que convoca l'editorial Destino. L'obra, 'Quan érem feliços', de to memorialístic, és una successió de proses curtes que rememora records d'infantesa i joventut. El guanyador ha explicat: 'El primer record, la primera imatge que tinc de la meva vida és una vegada que em vaig quedar una nit sol, tancat a la pastisseria Puig de Girona. Devia ser pels volts de Nadal, perquè la pastissertia era plena de torrons i a l'aparador hi havia motius del tió. Amb aquest primer record comença aquesta història real, que podríem dir que és una novel·la autobiogràfica.'

Explica Nadal: 'El llibre narra les peripècies d'una família de dotze germans a la Catalunya de la postguerra i dels anys seixanta i sentanta: el barri vell de Girona, la platja de la Fosca, el mes de setembre a pagès, els cinc anys d'internat... Vull fer una aproximació a la vida de la burgesia de província.'

Continua: 'Un dels temes d'interès del llibre és que volia retratar aquesta burgesia que s'ha anat estingint i diluint en les classes mitjanes del país. La petita burgesia ha anat desapareixent, però ho ha fet d'una manera lenta i natural, d'una manera volguda fins i tot. I una part de la meva generació ha participat en aquesta extinció. Però això no és incompatible amb sentir nostàlgia d'aquell món que ja no hi és.'

Es tracta d'un relat completament autobiogràfic o hi introdueix elements de ficció? 'És un relat autobiogràfic, diu, però no té una voluntat historicista. He tocat el que havia de tocar al servei de la narració.'

L'obra té un interès extraliterari perquè els Nadal Farreras són una família important de Girona i el seu germà, Joaquim Nadal, en va ser batlle del 1979 al 2002, a més de conseller en l'època del tripartit i alt dirigent del PSC. Sobre aquest interès extraliterari Rafel Nadal comenta: He explicat la història sense cap mania, però no he fet xafarderia familiar. Pretenc anar més enllà de la meva família, explicar una època. És clar que tenir germans coneguts provoca en la història algunes tensions, però no m'hi he detingut, només són el paisatge.'

'Quan ets dotze germans a casa, tens unes normes rígides de funcionament en els àpats, per exemple, però després tens molts espais de llibertat, en els quals vas descobrint altres coses que passen en la societat, en una època, el franquisme, on ens havien amagat la guerra i moltes altres coses. Vivíem en el sí d'una família extremadament religiosa, de l'Opus… Però aquests espais de llibertat suposen el descobriment del sexe, de la política, i d'una fugida al final a París per fer de corresponsal dels primers diaris on vaig col·laborar. I aquí s'acabaria el llibre si no fos per la mort del meu germà Toni, que ens va marcar i que ocupa un gruix important del llibre.'

'Explico el relat des d'una mirada infantil, ingènua a voltes, rebel altres vegades, gairebé sempre feliç, fins que un dia arriba una tramuntanada que ens tomba, quan el nostre germà Toni s'ofega a la platja de la Fosca.'

L'any passat, Rafel Nadal va publicar el llibre 'Els mandarins. Pujol, Maragall, Montilla, de la Rosa, Prenafeta i la família reial entre d'alt' (Columna), una galeria de retrats de personatges on dóna la seva visió personal d'unes figures poderoses amb qui ha passat estones llargues i intenses.

Ara amb aquest nou llibre Nadal vol fer un pas més en el camp de la literatura: 'Tenia moltes ganes de llançar-me al món de la literatura. Amb 'Els mandarins' vaig fer una primera aproximació literària, però ara volia fer una obra més ambiciosa. I vaig pensar que pots donar més força al text si escrius sobre un tema que coneixes bé i que t'és proper.'

Sobre el pas del periodisme a la literatura, explica: 'En els darrers anys, penso que el periodisme és massa rígid, que li falta una mica de literatura. En el futur s'haurien d'acostar el periodisme i la literatura. En Periodisme s'haurien de publicar històries amb context, profunditat psicològica dels protagonistes, etc.'

I ha acabat dient: ''Espero que els meus pares i germans rebran amb bon humor el fet que els hagi utilitzat per narrar aquesta història, sense que els hi hagi explicat gaire. Alguns n'han llegit uns fragments, però cap d'ells l'ha llegit sencera encara.'