Tota eixa terminologia és més o menys uniforme en la
nostra llengua, però quan arribem al Cristo, de xiquet, i al pesebre, on es diu
que va nàixer, ja comença la diversitat onomàstica. Al Jesús xiquet (o infant),
"el niño Jesús", en castellà, tradicionalment se li ha dit el Jesuset, però en
alguns llocs, i en alguns diccionaris, se li diu Infant. Jo de menudet tenia a
prop dos jesusets, un en cada una de les còmodes de les meues àvies, que li
déiem així, el Jesuset, i res més. Eixe vocable en alguns diccionaris només fa
referència a un vestit llarg de xiquets de bolquers, però en el DCVB sí
que té el significat del nom de Jesús en diminutiu. En el DIEC2 no
apareix com a entrada, en cap significat. Si que hi inclou, com també el SALT,
"pessebre", sols com a "representació del naixement de Jesús", un sentit al qual
els valencians denominem, majoritàriament, "betlem", com assenyala Eugeni S.
Reig en Valencià en perill d'extinció. El pesebre, amb
una "s" (sonora), en la nostra parla, tradicionalment és "la menjadora dels
remugants grans (bovins, cavalls, ases, muls)", com semblantment ho definixen
Ferrer Pastor, Enric Valor, l'esmentat Reig i el DCVB.
Bon Nadal, a vostés, i que els Reis deixen al maleïts
mercats especuladors bona cosa de carbó.
4)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI
dijous 29 de desembre del
2011
Motacions
Lamparetes?
per Màrius
Serra
Lamparetes és el títol del darrer disc dels Antònia Font, un dels millors de
l'any. Els Oliver, Debon, Roca i Manresa sempre s'han mostrat àvids d'aplicar
tota mena de mutacions als mots que canten, i d'aquí que ara es despengin amb un
extraordinari “me sobren paraules” en plena època de desverbalització. La seva
tria paraulera defuig l'ortodòncia verbal. Les lletres inclouen un tou de
neologismes, manlleus, anglicismes, castellanismes i barbarismes diversos com
Il·les Baleares. Una opció conscient que els fontians masteguen amb sorprenent
genuïtat, malgrat les constants transgressions, començant pel títol. L'any 1998
vaig topar amb una lampareta. Vaig
publicar a Proa el llibre de contes La
vida normal. El primer, “Transcripció”, reprodueix la transcripció d'un
somni estroncat traumàticament. La lampareta que tenia a la tauleta de nit es va
afluixar i em va caure al cap. Naturalment, aquella lampareta té molt de
protagonisme al text, fins al punt que la vaig portar a la Central el dia de la
presentació del llibre. Doncs bé, en repassar les proves vaig veure que el
corrector hi havia posat lampadeta.
Abans que no agafés un cobriment de cor vaig esmenar l'esmena i al final va
sortir llumet. Llumets? No!
Lamparetes!
Article publicat en el blog
PUNYETERA LLENGUA dilluns 19 de novembre del
2011
Sí, ho hem aconseguit! Bé, segurament ha sigut casualitat però tant és.
Capdavant ja surt a la versió electrònica del DIEC2; vull dir que ja hi surt si el
busquem directament per capdavant. Fins fa poc, com denunciava al post del 27 de juliol, les paraules que sempre
s'utilitzen integrades en locucions només les hi trobaves si escrivies la
locució sencera (o si canviaves les condicions de cerca, com s'indicava en un
comentari). Si et limitaves a escriure al cercador capdavant,
babalà o corre-cuita, no sortia res, cosa que podia induir a
creure que aquestes paraules no eren correctes.
Doncs bé, com em va fer saber el sempre amatent Vigilant del Far, que ja ho havia fet notar molt abans que jo,
el problema s'ha solucionat. És realment encoratjador pensar que l'IEC,
en aquest cas, ha sigut receptiu a facilitar la feina als usuaris i millorar una
eina que, al cap i a la fi, paguem entre tots.
I, ja posats a fer, jo li demanaria una altra cosa. Ja fa temps
que té penjat a la web el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana
(CTILC), una base de
dades amb textos diversos escrits del 1832 al 1988, a partir de la qual s'està
elaborant el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (ja en vaig
parlar amb motiu de les pipes,
recordeu?). És un corpus que tothom pot consultar a través d'un
formulari de cerca complex (va dirigit a especialistes) que permet buscar una
paraula i veure quins autors l'han fet servir i en quin context. La cerca es pot
filtrar per data i autor, per exemple, però la gran i sorprenent mancança
d'aquesta eina és que no permet buscar grups de paraules, cosa que la limita
enormement.
Bé, almenys jo no me n'he sortit (si algú sap com fer-ho,
sisplau, que m'ho digui). Això aniria molt bé per extreure'n informació
sintàctica: per saber qui i quan ha utilitzat certes expressions i estructures.
En definitiva, per ajudar a prendre decisions sobre usos que encara no són
normatius ni estan recollits enlloc.
Ves per on, ja sé què demanaré als Reis. A veure si són
generosos.
Article publicat en el diari EL PUNT
AVUI dimarts 20 de desembre del 2011
Núria Puyuelo
Les festes de Nadal no s'escapen de les
interferències del castellà i si no vegem-ne alguns exemples. Hi ha gent que
“felicita els Nadals”, fent un calc literal de las Navidades castellanes.
En català, sempre ens referim al Nadal en singular, excepte quan fem referència
a diferents anys (“fa dos Nadals que no neva”).
A hores d'ara, ben segur que molts de vosaltres
ja heu decorat la casa. Potser heu penjat una garlanda (i no una
guirnalda) a la porta o bé heu omplert l'arbre de Nadal de cintes o
serrellets de Nadal (i no d'espumillón). Segurament, sobre la taula
descansa una ponsètia o flor de Nadal (i no de Pasqua). El dia 24, nit de Nadal
(res de la Nitbona), farem cagar el tió (i no “farem cagar el cagatió”) i
l'endemà, el dia de Nadal, menjarem neules (i no barquets) i torró de
crema o de rovell d'ou (i no de yema).
Quan arribi la nit de Cap d'Any (i no la
Nitvella) repartirem bosses de cotilló (i no cotillón), plenes de
serpentines i confeti de colors, i celebrarem la revetlla (i no la
verbena) de Cap d'Any. Menjarem dotze grans de raïm o el raïm (i no “els
raïms”) per donar la benvinguda al 2012. El dia 5 de gener, anirem a veure els
Reis a la cavalcada (i no a la cabalgata o la cabalgada). I
l'endemà, havent dinat, menjarem el tortell de Reis, perquè el rosco
se'ns posaria malament. Bon Nadal (i no feliç Nadal ni feliç Barcelona, com
felicita l'Ajuntament de la ciutat) i feliç any nou.
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
29).
56. La salut del català a
la Catalunya
del Nord, la veig molt bé. L'ús social hi ha augmentat molt darrerament. La
progressió és molt forta i molta de la gent nova que arriba al Departament
aprenen el català. En aquest moment, a tot el Departament hi ha 20.000 persones
que l'aprenen. El català és un factor
d'integració.
Christian Bourquin
President del Consell General
dels Pirineus Orientals
8)
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací