Butlletí número 582 (dimarts 03/01/2012) - Continguts triats i enviats
per Eugeni S. Reig
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al butlletí
InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any
2012 és de 25 euros.
Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana podeu llegir tots
els butlletins tant d'InfoMigjorn com d'InfoMigjorn Cap de
Setmana que s'han enviat fins ara en l'enllaç:
Sumari
1) Presentació a València del
llibre 500 raons per parlar català de David Pagès i Cassú
2) El TERMCAT.cat es torna a
renovar
8) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
1)
Presentació a València del llibre
500 raons per parlar català de David Pagès i
Cassú
Acció
Cultural del País Valencià i CCG
Edicions
es complauen a convidar-vos a la presentació del
llibre
de David Pagès i Cassú
500 raons per parlar
català
L'acte tindrà lloc el proper dimarts 3 de gener, a les 19 h, a l'Aula 1 d'Octubre Centre de Cultura Contemporània (Carrer
de Sant Ferran, 12) de València.
Hi intervindran: Eugeni S. Reig, lexicògraf; Santi Vallés
Casanoves, assagista i filòleg i David Pagès i Cassú,
autor del llibre.
El TERMCAT.cat es torna a
renovar
Coincidint amb el primer aniversari del rellançament del web corporatiu,
la plataforma termcat.cat s'ha renovat per acostar-se
encara més a les necessitats dels usuaris.
Des
d'ara, la pàgina inicial prioritza l'accés directe a la cerca dels serveis
terminològics (Cercaterm, Neoloteca, Diccionaris en Línia. Biblioteca en Línia i
Terminologia Oberta). També dóna més relleu a l'apartat Actualitat, que inclou,
entre d'altres, el nou espai En primera persona, per recollir les experiències
terminològiques dels usuaris i especialistes del TERMCAT i fer visible el
treball en xarxa i l'impacte final dels serveis
prestats.
Durant
aquest any, la plataforma ha rebut 1.116.000 visites i ha tingut més de 6
milions de pàgines vistes. Més de 2.800 usuaris s'hi han registrat i per mitjà
de la Bústia de suggeriments hem rebut més de 500 comentaris, que han estat
atesos des de les diverses àrees de treball del Centre. D'altra banda, s'ha
reforçat la presència del TERMCAT a la xarxa amb l'obertura de dos canals propis
a Twitter i Youtube.
Font: http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/201/
4)
Article publicat en EL PUNT AVUI dimarts
27 de desembre del 2011
Ferran Suay
Ara que ens trobem en Nadal, els xiquets
valencians estan de sort: podran vore UNA pel·lícula en la seua llengua. Només
en un cine i només en unes poques sessions, però per uns moments podran
sentir-se iguals als xiquets castellans que SEMPRE poden vore TOTES les
pel·lícules en el seu idioma. Quina sort, no?
Aquesta vegada serà gràcies
a Escola Valenciana, com unes altres ho ha estat gràcies a Acció Cultural o a la
Universitat de València. MAI no ha estat gràcies a la Generalitat. Ni una sola
vegada s'ha interessat per facilitar el cinema en la seua llengua a les
criatures (o als adults) valencians. Als castellans, sí. Ho fan cada dia. En el
100% de les sales de cinema. En el 100% dels canals de televisió.
Imaginem, només per un
moment, que les famílies castellanoparlants que viuen en territori valencià no
tingueren accés a cinema en el seu idioma. Quant de temps tardarien les
autoritats polítiques valencianes a ser qualificades d'antiespanyoles,
inquisidores, nazis i no sé quantes coses més? Què tardaria la justícia
espanyola a intervindre sumàriament i obligar institucions i empreses a
respectar els drets inalienables dels ciutadans? Perdó, volia dir 'els drets
inalienables dels castellans'.
Ens ho han de dir més clar?
Com han de fer perquè comprenguem d'una vegada que ens consideren ciutadans de
segona? Què més poden fer perquè caiguem en el compte que els nostres drets són
lletra morta i els seus són irrenunciables i sagrats?
Doncs això, que podem estar
contents perquè les nostres criatures, per un dia, podran somiar que són iguals
a les altres, les de les famílies que opten per la llengua dels
castellans.
Bon Nadal, i que continuem
somiant que l'any que ve assolirem una certa igualtat amb els nostres
conciutadans de llengua castellana. Com si visquérem en un estat de dret. Com si
les lleis vigents hagueren de ser respectades per tothom, i no només per
nosaltres.
5)
Article publicat en el diari digital
L'INFORMATIU dimarts 27 de desembre del 2011
Joan-Carles
Girbés
L'últim informe sobre l'estat de la llengua catalana elaborat
per l'IEC palesa dues dades remarcables. D'una banda, que tenim un idioma amb 10
milions de parlants (en el top hundred mundial!); i, de l'altra, que el
País Valencià és l'únic territori on el seu ús recula. Els autors d'aquest
estudi afirmen que la causa d'aquest retrocés és “una política lingüística
pretesament igualitarista que no prioritza la llengua històrica i
territorial”. I ara, a més, ens engalipen amb l'anglés com a excusa per fer
retrocedir els evidents avanços del valencià en l'àmbit educatiu, on es formen
les generacions futures.
L'estudi esmentat constata que l'oferta
mediàtica i de productes culturals en català és clarament minoritària i
precària. Des que el molt honorable que ara seu a la banqueta ens va tancar TV3
(quatre canals que incloïen el Club Súper3), les opcions de veure
programació infantil en la nostra llengua es redueixen a les sèries de saldo que
(encara) es pot permetre NouDos i a l'oferta que trobem a la carta a Internet. I
si costa escoltar dibuixos animats en valencià, fer aquests dies un regal als
menuts en la llengua pròpia ratlla l'acte heroic. Malament anem quan la
pretensió de comprar una targeta de felicitació en valencià, un peluix que diga
“Vols jugar?” o un trenet amb cançons adaptades ha de ser també un acte
reivindicatiu, nacionalista o resistent i no un símbol de normalitat i
coherència amb el territori i amb la llengua dels xiquets
receptors.
És cansat fer valenciana pàtria de cada detall
insignificant. Ells (ells!) ho saben, i per això fan passos endavant en la
política de terra cremada amb un somriure burleta als llavis i un posat de
petulant arrogància. Per combatre aquest context reaccionari cal acció,
propostes, compromís, cooperació, difusió, vertebració, sinergia. I sí,
militància també (encara, malgrat tot). Si escorcollem a la xarxa (la nova
salvapàtries), podem trobar una oferta acceptable de regals en valencià.
Permeteu-me unes línies de publicitat gratuïta. Gràcies a l'acord amb Escola
Valenciana, encara és possible veure Floquet de Neu (avui és
l'últim dia!) als Ocine Aqua de València. A la web Productes de la Terra o en la d'Alday, entre altres, trobareu també jocs infantils en la nostra llengua. I,
per descomptat, sempre podeu recórrer als llibres, perquè
l'oferta editorial en valencià és miraculosament àmplia, diversa i de gran
qualitat.
I encara n'hi ha regals que no costen un cèntim:
tinguem cura de la nostra llengua i esborrem del vocabulari festiu expressions
com “Feliços Nadals”, “Villansicos”, “Nitvella” o “Reis Mags” i
acomiadem el 2011 promovent i practicant les formes normatives “Bon Nadal”,
“Nadales”, “Cap d'any” o “Reis d'Orient”. Aquest ja serà un regal
suficient per a les nostres maltractades oïdes.
Doncs això: Bon any!
6)
Article publicat en elSingulardigital.cat dimarts 27 de desembre del
2011
"No som febles, sinó que
la nostra feblesa rau només en el fet que no sabem que som
forts"
Víctor
Alexandre
En un dels meus llibres cito l'escena de la pel·lícula “Rebel sense
causa” –el títol original és “Rebel sense una causa”–, en què Jim, el personatge
interpretat per James Dean, demana al seu pare, el senyor Stark, que s'atreveixi
a rebatre la seva mare, una dona dominant i castradora. En Jim vol sentir-se
orgullós del seu progenitor i el sacseja fins a fer-lo caure tot pregant-li que,
ni que sigui per una vegada a la vida, tingui valor i la contradigui. Però
l'home és incapaç de fer-ho perquè és un covard i tota la seva vida s'ha
humiliat davant la seva dona. Per això en Jim se n'avergonyeix i es juga la vida
contínuament, per demostrar-se que no és com el seu pare.
Es tracta d'una
escena especialment colpidora que tensa l'espectador i que el fa adonar-se de
les nefastes conseqüències que té la submissió quan s'erigeix en referent. És
una escena, a més, en què el senyor Stark constitueix per si mateix una
magnífica metàfora de Catalunya i del seu comportament davant Espanya. He escrit
un munt de vegades que no som febles, sinó que la nostra feblesa rau només en el
fet que no sabem que som forts, i això ens condemna a viure amb una permanent
tremolor de cames. Ens fa pànic dir “no”. És un mot que ens crema els llavis i
som incapaços d'etzibar-lo a aquells que pretenen humiliar-nos. Ara mateix, en
el tema de la Llei del Cinema, el govern de Catalunya ens n'està donant una
magnífica mostra amb el seu comportament davant les companyies cinematogràfiques
nord-americanes i Fedicine, federació de distribuïdors radicada a Madrid amb
mentalitat espanyolista i espanyolitzadora.
Cal remarcar, tanmateix, que
la situació humiliant en què es troba la llengua catalana als cinemes del país
no és responsabilitat d'un únic partit, sinó de tots. Des de la mort d'en Franco
–és a dir, durant gairebé quaranta anys– no hi ha hagut la més mínima voluntat
de normalitzar la presència de la llengua pròpia de Catalunya en aquest àmbit,
ans al contrari la marginació s'ha acceptat com una fatalitat del destí i s'ha
optat per la resignació cristiana endolcida per les engrunes que ens han llançat
perquè deixéssim de fer el ploricó. No es pot esperar dignitat quan no hi ha
autoestima i no hi pot haver autoestima quan no hi ha sentit de la pròpia
existència. És cert que l'anomenada llei del cinema va ser impulsada per
Esquerra, però fixem-nos també que només la va plantejar en els darrers mesos de
la seva estada al govern, quan veia que ja no hi tornaria i amb una
materialització real a partir del 2017. Del 2017! I la prova és que no hi va
haver temps de fer-ne el reglament. I, és clar, sense reglament, la llei no es
podia aplicar. En definitiva, una comèdia electoralista sense cap més objectiu
que erosionar CiU traspassant-li allò que el tripartit –igual que CiU– mai no va
voler fer. I ara, com era d'esperar –això tampoc no és cap novetat–, CiU,
doctorada en la gestió d'engrunes, ens diu que l'equitat que comporta que el 50%
de les còpies de les pellícules estiguin doblades al català ens la pintarem a
l'oli i que de les 800 o 900 pellícules que s'exhibeixin el 2012 a Catalunya
només 25 tindran algunes còpies en català. En altres paraules, hem arribat a una
segona generació postfranquista i encara ens regim per les normes que aquell
règim va dictar.
Convindrà que el govern de Catalunya reflexioni sobre
això, encara que només sigui perquè la història no l'avergonyeixi en el futur.
Les amenaces del gremi de no estrenar les pellícules nord-americanes a
Catalunya són falses. Rotundament falses i només un nadó se les creuria, perquè
mai a la vida, mai, renunciaran a un volum d'ingressos infinitament superior al
cost –insignificant– del doblatge en català. I encara que, posats a delirar,
gosessin complir les seves ridícules amenaces, el sentit comú els faria tornar
amb la cua entre cames. On s'ha vist que sigui el producte el que marca les
normes del mercat al qual vol accedir? On s'ha vist que un venedor exigeixi al
client que s'agenolli abans de comprar-li el gènere i pagar-lo? Són aquests els
principis del nostre Departament de Cultura? Deixar que ens tractin com una
colònia bananera? Són aquests els principis del govern de Catalunya, humiliar el
país amb la seva pusillanimitat?
Sembla increïble tanta basarda.
Catalunya és un mercat de set milions i mig de persones –set milions i mig– i
qui vulgui entrar-hi per vendre-hi els seus invents s'ha d'ajustar a les normes,
i les normes les dictem nosaltres a través del nostre govern. No pas una colla
d'empresaris espanyolistes ni quatre magnats des dels seus despatxos de
Hollywood o Nova York. Si els agraden bé i si no també. O no és aquest
l'adreçador pel qual passen els empresaris catalans quan volen vendre els seus
productes en altres països? Per què no s'informa la Generalitat dels requisits
que es veuen obligats a complir els productors catalans per intentar estrenar
els seus films als Estats Units? Si ho fa, veurà que la penetració és
pràcticament impossible. Impossible. I mentrestant nosaltres, aquí, els llepem
els peus. Realment increïble i vergonyós. Una mica més d'autoestima, senyors! No
hi ha ningú, entre els nostres dirigents, amb una mica de dignitat nacional? No
hi ha ningú al govern de Catalunya que no tingui la síndrome del senyor
Stark?
7)
Publicat en tribuna.cat dimecres 21 de
desembre del 2011
L'entitat lamenta l'actitud d'ajuntaments com el de
Meliana, que han amortitzat la plaça del tècnic de promoció del valencià, o de
la Generalitat Valenciana, que ha mermat la figura dels traductors de
valencià.
Escola Valenciana ha denunciat atacs injustificats a la promoció de la
llengua pròpia des de les administracions. En un comunicat emès aquesta setmana,
l'entitat ha alertat que la societat es troba davant "un perill real de retrocés
en l'ús social del valencià si les institucions enceten una dinàmica de retallar
en matèria de normalització lingüística".
Escola Valenciana ha explicat
que aquest mes de desembre és especialment important donat que és quan es
decideixen els pressupostos de les corporacions municipals i també de la
Generalitat: "Ens preocupen actituds com les de l'ajuntament de Meliana, però no
és un cas aïllat. A la ja anunciada retallada dels dobladors en valencia a RTVV
li va seguir la retallada en traductors de valencià de la
Generalitat".
Escola Valenciana ha anunciat que realitzarà una bateria de reunions amb
els diferents partits polítics amb l'objecte de posar en valor el manteniment de
les propostes i càrrecs vinculades amb la promoció del valencià. "Tot allò que
s'ha anat aconseguint al llarg dels darrers 30 anys no ho podem llançar ara en
pocs mesos", han destacat.
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
28).
54. Si
morís el català, el paisatge del Principat esdevindria cendrós i aspre.
Òbviament, hom hi continuaria trobant un conjunt d'habitants amb ambicions de
benestar ben legítimes; no obstant, sense el lligam fonamental que suposa
l'idioma propi del país, hom hi veuria un conjunt d'indrets familiars, però
irremeiablement incomplets. Semblant a un imperi de cartró pedra, s'oferiria a
la nostra vista una aparició similar a la Perpinyà contemporània. Esborrada la
llengua, s'extingiria el nostre "demos"
de referència.
Agustí Bordas
Conseller principal de
polítiques del Govern Federal
Canadenc
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací