Núvol
es
proposa cobrir aquells esdeveniments i actes culturals, novetats editorials,
exposicions o concerts, estrenes teatrals, etc. que els diaris convencionals han
deixat de tractar per falta de paper o simplement perquè no formen part de la
cultura mainstream o no són un
producte d'un gran grup. Núvol es
nodrirà de les aportacions de moltes persones que ja fan coses a la xarxa a
títol individual, sigui a través d'un blog o d'un compte de twitter, sigui en
newsletters o plataformes col·lectives o en pàgines temàtiques. I ho farà amb
l'objectiu d'aplegar amb criteri tots aquests esforços, que sovint queden
dispersos, per tal de sumar i contribuir a crear una massa crítica important. Núvol no quedarà reclosa en l'àmbit
cultural català, sinó que ha d'estar alerta al que es cou a l'estranger i
d'obrir finestres a altres publicacions digitals de fora a través de links o
intercanvis amb altres publicacions. La nostra voluntat és generar un discurs
lúcid al voltant del que passa i ens passa, i de donar als nostres continguts
una sortida més enllà del dia a dia, publicant documents (contes, conferències,
cròniques, teatre, videos, dibuixos i vinyetes, cançons, espais radiofònics,
etc) que es puguin llegir, contemplar, escoltar o simplement consultar al Núvol.
Per
què Núvol?
Núvol
és
una paraula que es troba en la intersecció entre la tecnologia i la poesia. És
prou lírica per remetre'ns a l'art, i alhora tecnològicament evocadora, ara que
el cloud computing ha convertit la
paraula Núvol en una metàfora d'Internet. No pretenem assemblar-nos al núvol
teocràtic i condescendent d'Amazon o Google, sinó més aviat a un núvol volcànic,
expressió tel·lúrica de les forces més amagades d'un país i d'una gent.
En
quin context sorgeix www.nuvol.com?
La
comercialització del llibre digital al nostre país ha estat marcada per la por a
la pirateria. Els grans grups editorials radicats a Barcelona (Planeta, Random
House, Grup 62) han projectat plataformes o portals de venda d'ebooks amb la
voluntat de prevenir més que no pas d'obrir en el mercat una finestra que
transformarà la indústria editorial futura. S'ha fet una revolució preventiva, i
per tant fallida, que el consumidor ha ignorat o rebutjat sense contemplacions,
perquè no li aportava res de nou: els ebooks són pràcticament tan cars com els
títols homònims en format paper i s'han d'adquirir a través del portal d'una
llibreria. Les editorials compten encara que durant molts anys el paper serà la
pota principal del seu negoci i que l'e-commerce pot esperar i per tant no es
poden permetre ara com ara d'alienar el gremi de llibreters. El desembarcament
de Amazon.es i Google Books a l'estat espanyol representa per a l'ecosistema
editorial una amenaça tan imminent com incerta. Els autors i els agents
literaris s'han posat a la defensiva i han estat reticents a cedir drets
digitals, a l'espera de veure com evolucionen els mercats. La realitat és que
serà difícil de conciliar a la llarga la fidelitat als llibreters i
distribuïdors convencionals per una banda i l'emergència d'un nou format, el de l'ebook o ePub,
que no només va guanyant terreny sinó que en molts casos serà una via de
salvació per donar sortida editorial a gèneres menystinguts per la indústria:
poesia, teatre, assaig, tesis doctorals, edició de correspondències epistolars,
etc.. Només un editor que cregui que pot fer sostenible un segell digital serà
capaç d'acompanyar de veritat la revolució digital anys a venir. Ara mateix, la
literatura catalana necessita la creació d'un espai virtual, un núvol digital, on hi trobin lloc
expressions literàries que han estat descatalogades o seran bandejades dels
programes editorials dels grans grups. Més enllà de la magnífica plataforma
digital de Google o Amazon, és indispensable que la literatura catalana tingui
un núvol autòcton, un espai de trobada i intercanvi, una àgora virtual on els
lectors sàpiguen que hi trobaran títols catalans al seu
abast.
Tots
som conscients que el mercat de llibre en paper serà encara molt preponderant
durant uns quants anys i que plantejar-se un segell digital a hores d'ara no és
un projecte fàcilment sostenible. www.nuvol.com
no té entre els seus targets prioritaris el mercat de llibreries. Per tant, no
es presenta com una proposta bel·ligerant contra les editorials ja existents,
sinó com una plataforma alternativa, que en molts casos pot acabar fent un
servei als editors de paper. De quina manera? Contractant uns textos que els
havien passat per alt, fixant aquests textos i servint-los finalment ben
presentats en un document que els permeti fer-ne una edició en paper, prou
rendible si en saben fer una bona promoció. www.nuvol.com
podria en cada cas conservar els drets digitals (o no) i cedir els drets de
llibreria/club/quiosc a l'editor convencional.
www.nuvol.com
no és únicament un espai on publicar, penjar, exhibir, o vendre títols editats
en format ePub. Ha de ser també una capçalera digital on es faci un seguiment de
l'activitat editorial i literària en tot l'àmbit dels Països Catalans que
inclogui l'activitat poètica i les estrenes teatrals del país, les exposicions
d'art i de fotografia o les novetats musicals o editorials, sigui a través de
links amb altres webs o blogs, sigui a partir de la producció de material de
pròpia creació de l'equip de col.laboradors que mantindran viva la pàgina
www.nuvol.com.
En definitiva, una capçalera on podran confluir, degudament seleccionats i
editats, documents de factura periodística i interès informatiu.
Núvol
ha de ser també amb el temps un arxiu de documents digitals d'interès. Vídeos,
fotografies, vinyetes, podcasts, degudament triats i seleccionats per un equip
editorial que després el pugui posar a l'abast del públic. Hi haurà material que
serà de lliure accés, si els seus autors ho creuen oportú, i d'altres als quals
s'haurà de pagar, si els autors volen percebre royalties en concepte de drets
d'autor.
La
capçalera digital Núvol es definirà
com un observatori de tot allò que es cou al país en l'àmbit cultural. Creiem en
l'hibridatge de públics i estem convençuts que la millor manera d'oxigenar-nos
tots plegats és creant una plataforma que faciliti la trobada entre lectors de
sectors diferents que ara mateix viuen en compartiments poc comunicats. L'humor
hi tindrà un espai destacat. Convidarem humoristes i vinyetistes a donar el seu
punt de vista sobre la vida cultural i política del país.
Qui
forma part de l'equip de redacció de
Núvol?
Som un equip petit, que pot anar creixent a mida que els col·laboradors
comparteixin la filosofia del projecte. Els editors de Núvol convidarem, de manera
selectiva, autors, lectors,
blocaires, llibreters, etc de tot el territori català perquè ens facin arribar
documents, siguin textos literaris propis o textos de caire periodístic que ens
ajudin a enriquir la informació de la vida cultural del país. Ells mateixos es
podran registrar com a usuaris a la nostra web i penjar-hi un text
espontàniament, que anirà a parar a la carpeta vermella, titulada De incognito. A aquesta carpeta vermella
només hi poden accedir els editors de Núvol. Un cop un dels nostres editors
hagi llegit el document enviat, el corregirà i l'editarà i previ consens amb
l'autor del text, el dipositarà a l'urna taronja, titulada in vitro. Aquesta urna ja és pública, i
hi poden entrar tots els usuaris registrats i llegir el document, que ja tindrà
format Pdf. Fins i tot l'usuari se'l podrà descarregar i llegir-lo al seu
ordinador, si ho desitja. En
aquells casos que el text sigui prou interessant per a ser publicat, l'editor en
farà un ePub o ebook i el penjarà a l'urna verda, l'Aquarium. Aquest és més o menys el
mètode de relació amb els usuaris de la web que vulguin participar/publicar a Núvol.
Aquest
model de relació editor/autor permet una fase intermèdia d'exposició pública
entre la submissió de l'original i la publicació definitiva. Aquest període
intermedi permet a tercers de llegir-ho,
compartir-ho, opinar, puntualitzar, assenyalar errors o millores. Es tracta,
doncs, de compartir la informació durant un període de latència (que poden ser
minuts, hores o dies, segons la urgència del que es documenti) abans de donar-la
per definitiva. Compartir informació,
doncs, a diferència de les grans
capçaleres digitals adscrites als grans grups, (elpais.com, lavanguardia.com,
etc) que imparteixen informació.
Volem
fer un projecte descentralitzat, on hi càpiguen notícies de tot l'àmbit dels
Països Catalans. Tindrem corresponsals a totes les comarques i intentarem captar
l'atenció i la participació de la gent més jove. Núvol no és doncs únicament una capçalera
digital, ni un catàleg d'ebooks. No és tan sols un blog de blogs o un segell
editorial digital, sinó un projecte transversal i veritablement nou a la xarxa:
un núvol, un espai de trobada, un punt de càrrega i descàrrega de continguts i
un mercat obert per tots aquells que vulguin participar en la cultura catalana
d'avui.
Núvol. Un diari de
les arts i la cultura.
Núvol no és un
contenidor de blogs, sinó que es concep com una publicació d'actualització
diària, que s'alimentarà de diverses fonts. Per una banda, els bloguers, ja que
cada un d'ells, des del seu blog, podrà aportar-hi un gra de sorra des del seu
camp específic. En segon lloc, totes aquelles entitats, siguin teatres,
galeries, museus, biblioteques, etc que vulguin penjar a la nostra web el seu
calendari d'activitats, funcions, conferències, clubs de lectura, exposicions,
xerrades, etc. Cal insistir en el fet que són els organitazdors o gestors d'un
acte cultural han de ser els primers interessats a penjar la informació a Núvol. Per si encara no hi heu caigut,
NUVOL és un acrònim anglès que vol dir Network Updaters Volunteering OnLine. En
tercer lloc, hi haurà informacions que aportarà l'editor i l'equip de redacció
de Núvol, que ha de generar
informacions pròpies, però també captar links interessants amb altres webs
nacionals i internacionals. Finalment hi haurà continguts que vindran donats per
la serialització de materials que coneixem en paper i que es poden adaptar al
medi digital. Per aquests darrers continguts caldrà obtenir permís o drets de
l'editor o dels autors. Per exemple, la serialització del Costumari de l'Amades o la publicació
per capítols d'un assaig o una novel·la que estigui a punt de sortir al mercat o
que vulguem recuperar. Finalment hi ha una altra font d'informació que
degudament filtrada pot ser molt interessant: les dades obertes. I aquí entrem
sobretot en el terreny de les hemeroteques, en avançat estat de digitalització,
que ens permetrà espigolar materials antics susceptibles de tenir una nova vida.
Què diferencia
Núvol dels altres diaris de la
catosfera? Els continguts de Núvol no
es poden servir com si es tractés d'un diari convencional. La majoria de mitjans
digitals catalans tenen en comú dues característiques. La primera és que són
generalistes i s'han concebut a imatge i semblança dels diaris analògics, amb
les respectives seccions de Política, Societat, Cultura, Esports, etc. La segona
característica és que a l'hora de batejar-se la majoria insisteixen d'una manera
sospitosa en l'adjectiu Digital: NacióDigital, Singular Digital, Liberal
Digital, Intocable Digital, etc. S'entén que l'edició online de La Vanguardia o El País es diguin Vanguardia Digital o
El País Digital, perquè s'han de diferenciar de les seves respectives edicions
de paper. Però les capçaleres digitals no necessiten fer aquesta diferenciació.
De tota manera, la fan perquè voldrien ser com un diari de paper i organitzen
els continguts amb el mateix patró que els diaris que hem comprat al quiosc. Núvol es proposa d'explorar les noves
possibilitats que ofereix el medi digital a l'hora de compartir la
informació.
Núvol aplegarà la
informació en nínxols, que no seran tan temàtics com comunitaris. Allà on hi
hagi una comunitat creada on s'hi cultivi l'art o el pensament, hi pararem
atenció creant una vegueria. I en direm vegueries perquè a Núvol els catalans hi podrem tenir tot
allò que ens és negat a la terra. Cada vegueria tindrà el seu coordinador,
vocals, bloguers i col·laboradors. Vet aquí les vegueries que anirem desplegant
gradualment:
L'APUNTADOR. Teatre. Dansa.
Nova dramatúrgia catalana. Cartellera teatral. Crítica.Publicació de textos
inèdits i de clàssics del teatre universal.
CALÀNDRIA. Poesia i
cançó. Es farà ressò de la comunitat que s'ha creat al voltant de l'Horiginal,
del col·lectiu que s'ha aplegat al voltant de la revista Paper de vidre. Pararà
atenció als Festivals de Música on actuen els nous cantautors catalans o els
grups de música indie. Calàndria és el nom d'un ocell.
BE
NEGRE. Humor.
Vinyetes diàries. Ens agradaria comptar amb la complicitat del col·lectiu Web
negre. Comentaris a programes d'humor, com Polònia. Podcast de Minoria absoluta.
La foto setmanal de l'Enric Jardí. La vinyeta ocuparà una part destacada de la
pàgina d'inici. Els comentaris del col.lectiu Al carrer. Recuperar els poetes
satírics, Pitarra, Guerau, Carner, Sagarra, Pere IV, etc.
PUNT DE
LLIBRE. Novetats
editorials. Ressenyes. Entrevistes. Traducció. Xafarderies món editorial. Llibre
digital, molta atenció a la digitalització. Activitats de Biblioteques. Clubs de
lectura virtuals.
HOMO
FABRA. Llengua.
Converses filològiques. En aquesta secció m'agradaria comptar amb la vostra
complicitat per generar un punt de trobada per a tots aquells que viuen la
llengua. No som una espècie en extinció, sinó simplement més evolucionada. IEC.
Seguir l'actualitat d'InfoMigjorn i d'InfoZèfir. Recuperació i serialització de
Dubtes de català, de David Paloma o del Tinc un dubte, de Rudolf Ortega. Les
perles cultivades de Ramon Solsona. Verbàlia de Màrius Serra. Rodamots, de Jordi
Palou. Lingüista de guàrdia de Pau Vidal. Ens agradaria fer-nos ressò de la
investigació paremiològica que estan fent des del blog www.diccitionari.blogspot.com Joan
Puigmalet, Marc Cortés, David Gálvez, Víctor Pàmies. Serialització comentada
dels articles de Joan Solà. Firmes convidades de renom, sèniors joves com Badia
i Margarit. Josep Maria Espinàs, amb el seu llibre d'Etimologies inventades. O
catalanòfils estrangers que hi diguin la seva. En l'àmbit més literari,
recuperar el debat sobre El malentès del
Noucentisme, de Toutain i Pericay, etc. S'admeten
suggeriments.
CASTAFIORE. Òpera. Liceu.
Seccions. Avui tinc Liceu. L'endemà de l'estrena. Història i anècdotes del
Liceu. Blogs de Jaume Radigales, Albert Galceran, Pere Andreu Jariod. Comentaris
de Benet Armengou, Quim Torra, Salvador Oliva, etc. Buscar corresponsals a
capitals estrangeres, ja que l'òpera és un circuit reduït però internacional.
Links amb notícies d'òpera d'altres diaris de fora. Hashtags les nits d'estrena.
Concurs de contes ambientats a l'òpera. Comentaris oberts al programa Òpera amb
texans. Sorteig d'entrades. Atenció als Amics de l'òpera de Sabadell.
GALERIES. Fotografia.
Pintura. Exposicions i Museus. Videoartistes i tot el que tingui a veure amb la
digitalització d'aquest art. Press, Pause, Play. O The external world,
d'O'Reilly.
COSTUMARI. L'Amades.
Festes populars. Gastronomia popular segons calendari. Castellers. Gegants i
capgrossos, Pastorets. La Passió. La Patum, La Dansa de la Mort, de Verges, etc.
Calendari lunar.
Hi ha altres
seccions plantejades, però no es podran posar en marxa fins més endavant, si el
que tenim ara entre mans agrada i progressa.
Per resumir, Núvol és un observatori català global. Les nostres informacions se centraran en aquells esdeveniments que sigui imprescindible de ressenyar, però no tant per donar la primera notícia com si fóssim La Vanguardia o l'Ara, sinó més aviat per comentar, matisar, complementar, contextualitzar, analitzar, etc. Som la nata del caputxino. També farem un seguiment d'aquells actes o esdeveniments que queden sempre fora del radar dels grans diaris: La Schubertíada de Vilabertran, el festival de poesia de Sant Cugat, la programació de teatre del Cercle Catòlic de Gràcia, etc. I finalment, treballarem al servei de comunitats que ja existeixen al món real i que estan poc representades als mitjans perquè són minoritàries o perquè no tenen un motor econòmic prou potent al darrere. I finalment, les nostres armes seran els recursos multimèdia, aquells que s'escapen al format dels diaris analògics: podcasts, vídeos, descàrregues de llibres, etc.
La majoria de topònims tornen a aparèixer en català · Encara manca eliminar algunes traduccions esperpèntiques
Google Espanya va comunicar ahir a la Generalitat de Catalunya que la fallada tècnica causant de la sobtada i matussera traducció espanyola dels topònims catalans ja s'havia resolt. I el secretari de comunicació, Josep Martí, ho féu públic amb un piulet a Twitter.
La redacció de VilaWeb en féu una comprovació ràpida i, efectivament, molts dels topònims equivocats ja s'han esmenat --en la majoria de versions i a tot el país, no tan sols al Principat. Tot amb tot, encara s'han de resoldre algunes de les traduccions esperpèntiques que van encendre la polèmica.
Cal tenir en compte, tanmateix, que, segons la versió de Google Maps que fem servir, hi pot aparèixer 'calle' en comptes de 'carrer', especialment al País Valencià i a les Illes. Però, a diferència de fa uns quants dies, el nom del carrer ja no es presenta amb una traducció aberrant.
La causa del problema de Google Maps
Ivan Twose, director de l'empresa d'aplicacions de mapes i navegació CompeGPS, ja va sospitar fa un any que podia esclatar una polèmica com la de les estranyes traduccions a l'espanyol dels topònims catalans de Google Maps. D'antuvi, Google va atribuir l'error al seu proveïdor principal de dades cartogràfiques d'Europa, la companyia neerlandesa TeleAtlas, però després va assumir-ne la responsabilitat. Com va explicar Twose a l'Internauta (veu), l'error es pot repartir entre totes dues empreses.
Twose va rebre a principi de 2011 l'última actualització de les dades cartogràfiques de TeleAtlas, del qual també és client, i es va adonar que, als territoris de parla catalana, la companyia neerlandesa hi havia introduït un canvi enorme: els noms de carrers i places hi apareixien traduïts literalment a l'espanyol, contràriament a les versions anteriors i contra allò que disposa la llei. L'adreça de la seu de CompeGPS, per exemple, va passar de 'carrer d'en Draper', d'Arenys de Mar, a 'calle del Trapero'.
Per Twose, l'explicació més plausible d'aquest nyap és que algú devia decidir a TeleAtlas que calia afegir la versió espanyola dels topònims catalans als mapes del nostre país, i fer-ne la versió principal. A CompeGPS se'n van adonar i van modificar els programes de manera agafessin les dades de la versió secundària, la catalana. Però no a Google Maps, que quan va actualitzar l'última versió de TeleAtlas, va publicar tot de traduccions ridícules de topònims catalans.
53. El primer dia a
l'escola la nena va descobrir que hi havia una quarta llengua (ja en coneixia
tres), el català, que no sabia que existia. Durant les primeres sis setmanes
anava a l'escola plorant cada dia. El va aprendre en tres mesos. Però quan
tornava a casa i em deia coses en català, no l'entenia i això ens fustrava a
totes dues. Aleshores vaig decidir que si em volia quedar a viure a Barcelona
havia d'aprendre el català. No només per entendre la meva filla, sinó perquè
era, a més, una mostra de respecte cap a la ciutat i la seva
gent.
Benedicte Bodard
Immigrant francesa