Número 82, 16 de desembre del 2011
Ells ho diuen així: 'L'objectiu de la web és dotar-se d'un
vehicle de comunicació literària amb la intenció d'obrir vies de diàleg en una
triple direcció: entre els propis autors; amb els lectors, així com amb la resta
d'autors, associacions literàries i institucions del país. I relacionar-se amb
la 'societat civil', amb la qual El POnt Cooperativa de Lletres se sent
compromesa.'
La portada de la web també glossa l'origen del nom: 'La
funció principal d'un pont no és altra que unir allò que està separat superant
un obstacle. Aquest pont que nosaltres tractem de fer respecta al màxim el
simbolisme d'aquesta definició; unir i salvar obstacles és el que ens ha mogut a
crear El Pont Cooperativa de Lletres. Sota aquesta “marca” ens agrupem una
quarantena d'escriptors de les comarques del nord valencià.' Aquesta és tota una
declaració d'intencions que amb el temps va teixint complicitats i es va
consolidant.'
El 25 de setembre del 2010 es va celebrar la primera
assemblea d'El Pont Cooperativa de Lletres a l'Aula Museu Carles Salvador de la
Mola de Benassal.
La revista Espai del Llibre publica el número
14
Amb aquest objectiu,
s'han planificat un conjunt d'actuacions centrades en els col·lectius que
treballen en l'àmbit de l'esport (monitors i entrenadors esportius
professionals, principalment) que ja s'han començat a dur a terme durant aquest
darrer trimestre de l'any i que s'allargaran fins al 2012: promoció del
Voluntariat per la llengua en l'àmbit de l'esport, realització i anàlisi d'una
enquesta d'usos lingüístics adreçada a monitors d'activitats esportives, difusió
de les eines i recursos per aprendre i practicar català entre el centres i clubs
esportius, etc.
L'acció s'inscriu dins
de la celebració de l'Any Europeu del Voluntariat.
No, el senyor Camps demana perdó per haver parlat en valencià a la sala on se'l jutja per suborn. Gran prodigi aquest! No el de demanar perdó, sinó que el senyor Camps haja parlat inicialment en la llengua del seu poble, i no en la seua.Conec molta gent que, en una situació d'estrés, els eixiria espontàniament expressar-se en català, fins i tot si pretenien fer-ho en un altre idioma. És normal quan es tracta de la llengua en què has aprés a viure, o en la que t'expresses habitualment. Cap dels dos no és el cas d'en Camps. En les comptades ocasions en què s'ha dignat usar l'idioma que l'estatut d'autonomia considera el propi dels valencians, Paco Camps ha fet gala d'una fonètica empobrida i forastera, i d'una expressivitat més mediocre (encara) que la que afecta quan parla en espanyol, que delata sense cap mena de dubte que la seua llengua habitual és el castellà.
Per tant, això d'expressar-se en valencià i demanar perdó de seguida, no ho podem entendre com un error involuntari, sinó com una estratègia programada. La pregunta és: què dimonis volia transmetre amb aquest numeret? Que ell és molt valencià? Probablement, d'acord amb el seu codi habitual de submissió abjecta als amos castellans, el que volia expressar és que no sols és molt valencià sinó també molt educat i simpàtic. Perquè ja se sap, vist des de Madrid, els valencians només podem ser educats i simpàtics quan abandonem la nostra llengua. Ells, en canvi, poden ser monolingüement educats, tant si estan a casa seua com si venen a la nostra. Sempre en espanyol?, cap problema!
Ja sé que tot plegat, l'espectacle d'aquest senyor d'aspecte pusil·lànime (no hi ha vestit capaç de dissimular això), que ha deshonrat barroerament el càrrec de president de la Generalitat, és tan patètic que difícilment pot embrutar-se més. M'irrita, però, especialment que munte ara aquest numeret de la valenciania, precisament ell, que és tan subordinat que probablement fins i tot quan s'agenolla, tant si ho fa per a resar com per qualsevol altre quefer igualment legítim, s'assegura que el seu cap assenyala cap al Madrid de les seues servituds. No oblidem que fins i tot la seua dimissió (tan esperada i desitjada) la va ofrenar a Espanya i al seu partit, sense ni esmentar el poble valencià que evidentment no és motiu de preocupació per a ell.
Disculpant-se per parlar valencià, l'homenet Camps afegeix encara un altre insult als valencians. Seguint la tradició tan ben representada per la batlessa de Torrent, Maria José Català (es veu que per a ostentar un càrrec del PP cal tenir un nom castellà i un cognom valencià), que considera un defecte ser valencianoparlant (vegeu-ho, si voleu, a: http://www.youtube.com/watch?v=fO9omI-60So&feature=share), el senyor Camps demana perdó per usar el valencià en una sala de justícia valenciana, en què es jutja un expresident de la Generalitat valenciana. Es pot arribar a ser més indigne? Algú s'imagina a Merkel o a Sarkozy excusant-se per parlar el seu idioma? Queda clar, doncs, que la pusil·lanimitat no es només el principal atribut de l'aspecte físic d'aquest personatget d'òpera bufa: és l'essència mateixa de la seua personalitat. Tant de bo el puguem oblidar prompte.
50. Parlar una llengua té
també relació amb la manera de viure que tenen les persones que parlen aquesta
llengua. És una ampliació automàtica de l'horitzó de la pròpia vida, una manera
d'entendre la situació del món una vegada has après la
llengua.
Ursula Biemann
Artista
visual