Butlletí número 575 (dimecres 21/12/2011) - Continguts triats i enviats
per Eugeni S. Reig
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a
l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça
electrònica on voleu rebre’l.
El preu de la subscripció al butlletí
InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any
2011 és de 25 euros.
El preu de la subscripció al butlletí
InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any
2012 és de 25
euros.
Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana podeu llegir tots
els butlletins tant d'InfoMigjorn com d'InfoMigjorn Cap de
Setmana que s'han enviat fins ara en l'enllaç:
1) Pere Ortís - Queixa que cal
escoltar
5) Editorial Moll acaba
de publicar Llànties de foc de Joan
Mascaró
7) La creativitat lingüística a Pop lletrat. Lletres
sentides
10) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
1)
Queixa que cal escoltar
Pere
Ortís
En el prestigiós, i
valent, val a dir-ho, butlletí InfoMigjorn, que ens envia assíduament
de València el senyor Reig, el senyor Pau Vidal exposa una queixa perquè, en la
seva traducció Humans que m’he
trobat, sembla que el corrector del llenguatge l’hi ha fet un munt de supressions de mots ben
correctes, per altres de totalment gratuïts, innecessaris o ja barbarismes
declarats, com és ara “tio” substituint paio; entre altres li ha substituït
l’entranyable canalla, per nens. (En
pla de correccions, jo d’aquest títol del llibre en trauria el reflexiu “m’he
trobat”; sempre hem conjugat el
verb trobar en transitiu: He trobat un volet, he trobat un bitlleter,
hi ha trobat la mort, la humanitat que he trobat. Cal considerar serenament
si el reflexiu no és el calc del castella “me hallé”. Bé que són diferents les
expressions: No trobar-se bé, venia amb
la il·lusió de jugar i em trobo que plou).
Arran d’alguna
publicació meva, he fet la mateixa amarga experiència que ha fet el senyor
Vidal. És digna d’estudi aquesta passió que samarrega algun corrector de textos
per potinejar el llibre d’altri; com una secreta pruïja per estampar-hi la
pròpia grapa, perquè consti endavant, eh.
Quan vaig publicar la meva
novel·la La petja incerta, per
l’editorial Pòrtic, un senyor tocat i posat era el corrector de l’editorial i em
rebé absolutament convençut que jo, com que venia d’Amèrica i d’anys
d’estar-m’hi, no sabia català, mentre que qui sí que en sabia era ell, i força que en sabia. “Hi ha
moltes, moltes faltes al teu llibre”, m’engalzà, quan ja n’havia llegit una bona
part. Per descomptat que vaig restar anorreat. I me’l vaig creure, davant
l’imponent senyor no hi tenia altre remei.
Primer hi va fer una ràpida
correcció i, en haver-la revisat jo, encara la vaig trobar prou bé. Però per
raons bèsties, perquè el llibre feia tard per sortir abans del Dia del Llibre,
vam decidir amb l’editor que no calia que jo hi fes la revisió final, tenint tan
bon corrector –el qual es veu que es digué ara és la meva! El llibre va veure la
llum pública poc abans de Sant Jordi i, en tenir-lo jo a les mans, l’hauria
rebatut a la paret. Ja a la primera pàgina m’havia suprimit un paragraf que era
elemental per a captar l’orientació que prenia l’obra. Aquesta sortia farcida de
faltes d’impremta i sembla que el corrector no s’hi fixava gens, en aquest aspecte,
tan sols atent a veure com hi deixava la grapa personal.
Em va suprimir el verb esquerar, segurament perquè ell no
l’havia sentit mai. Jo vaig escriure, en ocasió d’un avortament: El pobre fillet no s’ha esquerat fins a
membre de família... i ell corregí: “El pobre fillet no s’ha esperat fins a
membre de família...” Es veu que la teoria és aquesta: Jo això ho desconec, no
ho he dit mai, per tan, fora!!
Al començament d’un capítol
em suprimí el substantiu donat i amb
motiu d’aquesta supressió tot el capítol anava coix i va haver d’escriure un
nyap que ni la seva padrina l’entenia. Donat és un pobre home que no sap on caure mort i
es dóna a una institució religiosa per fer-hi les
feines humils de la netja, la porteria, etc., paraula ben viva a l’Urgell,
abans. Esquerar i donat són presents a tots els
diccionaris catalans. Per descomptat que va suprimir donat i, al seu lloc, el nyap que dic,
indesxifrable.
Em va suprimir el
bonic adjectiu llunyes i el substituí
per llunyanes. Jo vaig escriure: Anar-se’n a terres llunyes... I ell:
“Anar-se’n a terres llunyanes...” que llunyes també és als diccionris de la
llengua, i ho déiem quan jo era nen.
És a dir, tot el text
clivellat de faltes d’impremta, que era allò que li tocava corregir, però aquest
particular el deixava fred, com dic.
Lliçó final per als
qui tenen la malaltia d’escriure: No et
fiïs mai dels imponents que en saben sense voreres i estan ben disposats a
potinejar-te el llibre, perquè els satisfà alterar-lo i posar-hi la seva
marca.
Sortosament, en vam fer la segona edició amb Pagés Editors i la novel·la
tornà a veure la llum pública amb el seu text original, net i espontani com jo
el vaig fer, sense cap esguerracries de bona voluntat que en millorés estil i
text.
2)
Publicat en el diari ARA dilluns 12 de
desembre del 2011
El conseller es mostra favorable a la supressió del ministeri de Cultura
sempre que els recursos dedicats a la cultura "no
desapareguin"
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha plantejat una "nova
ofensiva" per la llengua catalana al costat del debat del pacte fiscal que posi
sobre la taula un "pacte simbòlic" en paral·lel al debat sobre la situació
econòmica. Per aconseguir-ho, Mascarell ha fixat una quinzena d'agendes
concretes que passen a nivell d'Estat, europeu i internacional, que es
desenvoluparan a partir del 2012 amb l'objectiu d'orientar-ho cap al tercer
congrés internacional sobre la llengua catalana, l'any 2014. Mascarell s'ha
mostrat partidari de suprimir el ministeri de Cultura sempre que els recursos
dedicats a la cultura "es reparteixin correctament" i "no
desapareguin".
3)
Publicat en EL PUNT AVUI dilluns 12 de
desembre del 2011
Ramón Ferrer assegura a Canal 9 que el valencià
ha de ser una prioritat en el decret de trilingüisme que projecta la Conselleria
d'Educació
El nou President de l'Acadèmia Valenciana
de la Llengua Ramón Ferrer ha acudit hui al plató del programa La
tertúlia de Canal 9 per a parlar sobre la institució i el seu recent
nomenament. Al plató ha corroborat el bon estat de salut del valencià. “De 0 a
10, l'estat de salut de la nostra llengua és d'un 7. Només un notable perquè hi
ha un greu problema. Per un costat està l'ús social i per un altre l'ensenyança.
Actualment hi ha un domini molt important de la llengua gràcies a l'ensenyança,
però este domini no es correspon amb el que se sent quan un va pel carrer, que
és molt de castellà”, ha expressat Ferrer
El president de l'AVL ha donat la culpa
d'aquesta diferenciació a la poca importància que se li ha donat tradicionalment
al valencià. “Si la llengua és important, cal utilitzar-la en la mesura que siga
possible. I açò només pot aconseguir-se donant-li a l'idioma la importància que
realment té”.
Ferrer també ha parlat sobre el
trilingüisme que vol impulsar el govern valencià a l'ensenyament. “Ací cal
diferenciar entre la importància del valencià i la importància del trilingüisme.
Està clar que l'aprenentatge de l'anglés és important, però no es pot concedir
una quota o importància del 33% a cada idioma perquè el valencià ha estat sempre
en inferioritat respecte al castellà. El valencià hauria de tindre una prioritat
en eixe trilingüisme”.
4)
Publicat en el diari Levante-EMV dilluns
12 de desembre del 2011
Francesc de P.
Burguera
Pense que caldria fer esment de la presa de possessió del nou president
de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramón Ferrer, al Palau de la
Generalitat, el passat 2 de desembre, amb la presència del president Alberto
Fabra. Ramón Ferrer, en el seu discurs, instà a abandonar «discusions estèrils»
i a treballar «en la mateixa direcció» pel valencià. Alfons García, en la seua
crònica de l'acte publicat en aquestes pàgines de Levante-EMV, després
d'advertir que l´Acadèmia, des de la seua creació, és un complexe nus
d'equilibris, passa a preguntar-se si la balança no començarà a decantar-se.
Vejam. El nou president qualficà com una «prioritat» mantenir «relacions
d'extrema cordialitat amb les històriques entitats valencianistes» com la Real
Acadèmia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat, que rebutgen la unitat de la
llengua i defensen les Normes del Puig. I allí estaven, en el Palau de la
Generalitat, els màxims representants d'ambdues entitats, Vicent Simó Santonja i
Enric Esteve. (Convé recordar que el nou president de l'Acadèmia Valenciana de
la Llengua, Ramon Ferrer, prové de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana que,
com és ben sabut, rebutja la unitat de la llengua i defensa les Normes del
Puig). Cert és que Ramón Ferrer se'n va recordar de la «indispensable»
col·laboració amb les universitats valencianes, amb la de Barcelona, la Xarxa de
Lluís Vives i l'Institut Ramón Llull. Però es deixà notar l'absència de mencions
a l'Institut Universitari de Filología Valenciana, a Escola Valenciana, a Acció
Cultural del País Valencià i a l'Institut d'Estudis Catalans. I també a la llei
d'Ús i Ensenyament del Valencià.
Va cridar l'atenció, en aquest acte, la quantitat de
representació oficial en comparança amb el gris acte vespertí de fa cinc anys. I
així tenim a la vicepresidenta del Consell, Paula Sánchez de León, i els
consellers Lola Johnson, Serafí Castellano així com Rafael Blasco i Alejandro
Font de Mora. No son molt aficionats aquesta gent a deixar-se veure en actes de
la nostra llengua i la nostra cultura. A no ser que… ves tú a saber! Per part de
l'oposició van acodir Enric Morera per Compromís i Juan Soto pel PSPV. I per les
institucions autonòmiques, Santiago Grisolía, José Cholbi i Rafael Climent. Pel
que fa a les universitats, Vicent Climent per la Jaume I de Castelló, a més dels
vicerrectors de les de València i Alacant.
Per la seua part, el president de la Generalitat, Alberto
Fabra, en la seua intervenció, en valencià per cert, es va desfer en elogis a la
Real Acadèmia de Cultura Valenciana, recordà la vinculació amb aquesta de Ramón
Ferrer des de fa 28 anys, i la va etiquetar «com una de les institucions més
valorades i significatives pera els valencians». I acabà reivindicant «l'esperit
d'unitat» de les Normes de Castelló.
Però el que cal tenir en compte, per acabar-ho
d'arrodonir, és el que el nou president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua,
llança en aquesta declaració d'intencions: «Si els acadèmics forem capaços de
postergar definitivament qualsevol aspecte conflictiu relacionat amb el valencià
i aconseguirem incrementar el seu us normal i oficial, l'existència de
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua haurà valgut la pena». ¡Bingo! El nou
president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha llançat aquesta declaració
d'intencions. ¡Ja té feina! Si aconsegueix que Lo Rat Penat, la Real Acadèmia de
Cultura Valenciana i altres institucións, asociacions i opcions polítiques,
abandonen les idees llençades pels que durant la transició van voler utilitzar
la llengua com instrument per a confondre als ciutadans i ciutadanes d'aquest
país, donat que es trobaven incapaços d'oferir al nostre poble un projecte de
futur interesant i adequat al que eren els països del nostre entorn, si això ho
aconsegueix el nou president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramón
Ferrer, mereixerà el reconeixement de tot aquest poble nostre, de tots els
valencians i totes les valencianes. I també, des d´allà dalt, don Teodor
Llorente, patriarca de la Renaixença, assistirà satisfet al veure com es tracta
la seua llengua.
fburguera@ono.com
5)
Editorial
Moll acaba de publicar, dins de la col·lecció
Tomir,
Llànties de foc
de les escriptures i saviesa del
món
de Joan Mascaró
L'obra que el reconegut orientalista mallorquí va
publicar en anglès el 1958 i en català el 1986 en traducció d' Elisabet Abeyà.
Introbable d'un temps ençà, ara en fem la segona edició, tot coincidint
amb la producció del documental homònim que ja va passar per IB3 TV aquest estiu i que serà emès pel
C33 divendres dia 23 de desembre dins el programa El
documental.
Llànties de foc, que ens acosta a la figura
d'aquest veritable català universal, pren el nom de l'obra que reeditem perquè
segurament és la que d'una manera més completa encarna la seva aspiració de
mostrar al lector que en totes les confessions hi batega una actitud positiva de
l'home en relació a la divinitat i als altres homes, de la qual se'n deriva una
aplicació pràctica vàlida per a totes les nacions i totes les creences. Un
precedent, en aquest cas moral, de la mundialització que vivim a hores
d'ara.
El dia 14 del mes que som podeu assistir a la presentació
del llibre i preestrena del documental que tindrà lloc a l'Espai Mallorca
(C/Carme, 55 - BARCELONA) a les 18.30, amb la presència de
Jordi Ambrós,
cap de Coproducció de Documentals de TV3; Josep Massot i
Muntaner, historiador i assagista ; Xesc Moll,
director de l’editorial Moll ; Óscar Pujol, doctor en Sànscrit
per la Banaras Hindu University i autor del Diccionari Sànscrit-Català,
i els autors del documental Sílvia Ventayol i Nofre
Moyà.
6)
David Valls i Botet
Ara, mentre llegiu aquestes ratlles, feu una prova. Agafeu un paper,
poseu-lo a la taula, seieu davant del paper i escriviu-hi els números de l’1 al
5. Ara, us aixequeu i aneu a l’altre cantó de la taula, seieu, i hi torneu a
escriure els números de l’1 al 5. Si aquest experiment tan senzill ha sortit bé,
tindreu que heu escrit els números d’esquerra a dreta, tant des d’un cantó de la
taula com de l’altre. Si ens mirem el paper des d’un cantó, tindrem del dret el
número 1 a l’esquerra, i de cap per avall, el número 1 a la dreta, que és el que
hem escrit des de l’altre cantó de la taula. Si fem fer aquest experiment a un
parlant d’hebreu o d’àrab, tindrem l’exemple capgirat al nostre, ja que ells
començaran a escriure els números per la dreta, la seva dreta, és clar.
Si dic: passa’m el llapis que és a la dreta de la goma
d’esborrar poden passar tres coses: la primera és que encertis el llapis al qual
em refereixo, la segona és que no l’encertis, i la tercera és que dubtis i em
demanis de si parlem de la meva dreta o de la teva dreta.
No trobeu que tot plegat és una mica embolicat i confús?
Doncs bé, a Austràlia hi ha unes ètnies autòctones que viuen en
zones desèrtiques i que els cal tenir la qüestió de l’orientació espaial ben
resolta, perquè sinó es perden i perdre’s és la diferència entre poder-ho
explicar o no. Si tornem a l’experiment del paper, obtindrem uns resultats
diferents i tot plegat rau en la llengua que parlen. Continuant amb l’experiment
del paper, una persona d’una d’aquestes ètnies, començarà a escriure els números
posem per cas des de l’esquerra, però quan s’aixequi i faci el tomb a la taula,
a diferència de nosaltres (tant els que escrivim d’esquerra a dreta, com els de
dreta a esquerra), tornarà a escriure els números, en aquest cas, començant per
la dreta. Així doncs, es miri des d’on es miri, el número 1 (o el 5) sempre
seran al mateix cantó, per tant, independentment de la nostra posició sempre
sabrem on és l’1 o qualsevol dels números restants.
Aquestes llengües sempre prenen de referència punts cardinals i
aquests sempre són al mateix lloc perquè no es mouen. Això implica que si et
demanen el llapis que és al costat de la goma d’esborrar, et demanaran el llapis
que és a l’oest de la goma i això no té pèrdua per a ningú, sempre que sapiguem
on tenim el nord, cosa que els obliga, a aquesta gent, a no perdre’l mai i això
sempre és bo en tots els sentits.
Posem-nos ara en una zona àrida, amb pocs punts de referència,
com podria ser el desert. Imagineu-vos que us diuen, quan veieu un arbre,
passeu-hi per la dreta. Com sabem quina és la dreta de l’arbre? Venint des d’on?
I si em desoriento, quina dreta és la bona, la meva, la de l’arbre? Ara, si ens
diuen: quan vegis l’arbre, passa-hi per l’oest. Llavors segur que no ens perdem!
I així fan amb tots els objectes que els envolten i n’han de dir la posició.
La gran desgràcia d’aquestes ètnies és que la colonització
d’Austràlia per part dels europeus ha fet i està fent que de les 150 llengües
autòctones que encara es parlen, només un 10% tinguin una transmissió de pares a
fills que els garanteix la pervivència per a unes quantes generacions més; la
resta tenen els dies comptats. Algunes d’aquestes llengües que es perden són les
que utilitzen aquest sistema tan particular d’orientació, i s’estan perdent en
favor de l’anglès, el qual utilitza un sistema d’orientació esquerra-dreta; això
vol dir que aquesta bona gent no només tenen la pena d’haver perdut la seva
llengua original, sinó que aquest fet provoca que es perdin per les seves terres
ancestrals.
Aquest és un exemple claríssim de l’adaptació de l’espècie
humana i de la llengua per poder sobreviure en un medi hostil, com és ara un
desert. És un exemple que ens diu que les llengües van més enllà del fet de la
simple comunicació i això ens fa plantejar si el pensament condiciona la llengua
o la llengua condiciona el pensament. Però és que perdent aquestes llengües, i
de fet qualsevol llengua, perdem molt més que un simple sistema de dir les
mateixes coses però amb paraules diferents: perdem tota una base de coneixement,
d’adaptació a l’entorn i de veure el món. I això no ens ho podem permetre.
7)
La creativitat lingüística a Pop
lletrat. Lletres sentides
S’acaba
de publicar, amb el número de desembre de la revista Enderrock, el DVD
Pop lletrat. Lletres sentides, que inclou cinc
càpsules audiovisuals en les quals Màrius Serra dialoga amb Cris Juanico, Feliu
Ventura, Quim Vila, Carles Sanjosé (Sanjosex) i Xarim Aresté (Very Pomelo) sobre
l’ús del llenguatge i la neologia en les seves creacions
musicals.
La idea
original nasqué el mes d’abril d’enguany arran de la conferència de Màrius
Serra, amb la col•laboració d’Els Amics de les Arts, en l’acte de celebració del
25è aniversari del TERMCAT. Posteriorment, de la mà del Grup Enderrock es va
ampliar l’abast del projecte amb la participació d’altres grups musicals
procedents de diversos indrets del territori lingüístic. La iniciativa, que
vincula la creació musical amb la vitalitat lingüística, es va adherir a l’Any
de la Paraula Viva, impulsat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis
Catalans amb motiu de la celebració del seu centenari. El projecte ha tingut
també la col•laboració de Linguamón, la Direcció General de Política
Lingüística, el Departament d’Ensenyament i Òmnium
Cultural.
Publicat en tribuna.cat dimecres 7 de
desembre del 2011
"L'actual responsabilitat de TV3 i de Televisió de Catalunya
respecte al futur immediat del català i de la presència de l'audio-visual català
en els seus territoris històrics i sobretot a internet és molt més gran que no
abans".
El professor de comunicació de la UPF, Josep Gifreu, ha sentenciat a un
article publicat a El Temps la imperiosa necessitat de supervivència de
l'actual model de televisió pública catalana.
"Al costat del
sistema escolar i l'adopció de la immersió lingüística, el model català públic
de l'àudio-visual ha estat sens dubte l'altre factor d'èxit en el camí cap a la
normalització del català i de la cultura catalana" ha informat el
professor.
A l'article TVC, la televisió nacional, Gifreu ha
insistit en què cal recordar que el Parlament i la Generalitat de Catalunya
"han tractat sempre" la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals "amb cura, respecte i responsabilitat" i li han
encomanat "la missió central de vertebrar l'espai àudio-visual
català".
En aquest aspecte, l'autor de l'article ha subratllat que la sensibilitat
catalanista "ha inspirat i propiciat l'adopció de polítiques, mesures i
recursos per a fer de TV3 el nucli i referent del sistema audio-visual català i
en català" i que "això val per a la Catalunya estricta però
també per a tot l'espai del català": "Un espai que avui
incorpora nous reptes".
Per aquest darrer motiu, Josep Gifreu
ha sentenciat que l'actual responsabilitat de TV3 i de Televisió de Catalunya
(TVC) "respecte al futur immediat del català i de la presència de
l'àudio-visual català en els seus territoris i sobretot a internet és molt més
gran que no abans".
"Des del catalanisme ─ha
conclòs─, amb els matissos que es vulgui, la potenciació de la princiapl
eina i plataforma de visibilitat en el món d'avui a través de les xarxes i de
les pantalles, com és TV3 i TVC, continua essent una estratègia de país
prioritària".
Publicat en tribuna.cat dilluns 12 de
desembre del 2011
"Ni la situació econòmica ni la política són
favorables. Però una cosa no ens pot fer perdre
l'altra".
L'expresident del Parlament català, Ernest Benach, ha lamentat que posar
en risc "l'equilibri que s'ha anat aconseguint en els darrers anys quan
sembla que encara hi ha solucions, és un autèntic drama" tot i que ha
acceptat que "és obvi" que la CCMA "no pot quedar al
marge de les mesures d'austeritat": "Personalment em sembla
perfecte que hi hagi una alternativa privada i potent al país. És més, crec que
es indispensable".
A l'article
Si J.R. aixequés el cap Benach ha dit que "
la
millor defensa" que podem fer del català avui és que "
formi
part de la normalitat audiovisual de la societat del segle XXI" i s'ha
preguntat per què a Catalunya "
és tan difícil fer determinats debats al
nostre país, amb tranquil·litat, serenor i generositat?". L'autor de
l'article ha sentenciat que TV-3 i Catalunya Ràdio
"
són indispensables" per entendre la Catalunya del futur i ha
conclòs que en la societat de la informació i el coneixement hi ha factors que
"
són més importants que abans" perquè "
abans tenien una
repercussió ínfima en l'economia, i ara la fan ballar com volen".
Doncs bé ─ha continuat─, un sistema propi de
mitjans de comunicació públics, que vetlli per la llengua del país, que treballi
per la qualitat de la televisió i la ràdio, que vertebri la indústria
audiovisual del país és qüestió de supervivència. Negar-ho [...] és negar
l'essència de la nació".
Finalment, l'expresident del Parlament
ha lamentat les decisions de l'actual executiu en aquesta matèria:
"Tancar avui dos canals significa tancar un múltiplex, i per tant la
reciprocitat amb el País Valencià i les Illes serà una quimera i un autèntic
desastre. Que TV-3 es vegi al País Valencià o a les Illes implica augmentar
audiències i obrir mercat a la publicitat [...]. Tancar el canal HD és no
entendre res de res, entre altres coses perquè la inversió per fer emissions
d'alta qualitat ja està feta, i perquè d'aquí dos anys tota la televisió serà en
HD".
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
26).
47. Hi ha molt prejudici
sobre l’ús del català en el hip-hop, però les coses estan canviant. És una
llengua tan vàlida com les altres.
Badr Benkeurrom
Jove que va guanyar un accèssit
del premi MC, Rapeja en Català
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací