Butlletí número 573 (dilluns 19/12/2011) - Continguts triats i enviats
per Eugeni S. Reig
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a
l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça
electrònica on voleu rebre’l.
El preu de la subscripció al butlletí
InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any
2011 és de 25 euros.
El preu de la subscripció al butlletí
InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any
2012 és de 25
euros.
Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana podeu llegir tots
els butlletins tant d'InfoMigjorn com d'InfoMigjorn Cap de
Setmana que s'han enviat fins ara en l'enllaç:
7) Jornada en memòria de Ramon
Amigó
8) Acte d'inauguració de la 2a edició (2011-2012) del màster
d'Ensenyament de Català per a l'Acolliment
Lingüístic
10) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
1)
Article publicat en el diari digital L'INFORMATIU dimecres 7
de desembre del 2011
Carla González Collantes
Tan cert és que el valencià no és català (i que
els catalans “mos” volen furtar la paella) com que és una llengua
totalment diferent d’altres llengües romàniques: no s’entén gens ni mica i és
molt difícil d’aprendre. És precisament per això últim que quan torne a València
per passar el cap de setmana o les vacances, molt sovint no m’entenen quan
demane “una barra de pa, per favor”, “un quilo de tomaques, per favor” o
“un tallat, per favor”. Però jo, com que sóc una maleducada, insistisc:
“una barra de pa, per favor”, “un quilo de tomaques, per favor”, “un tallat,
per favor”. Ja se sap que els que parlem valencià, els que tenim aquest
defecte, ho fem només per emprenyar i per dur la contraria. Tota la culpa és
dels nostres pares, que no sols ens parlaven valencià a casa, sinó que també ens
van matricular en la línia amb l’únic objectiu de fer-nos infeliços i
ignorants.
És també perquè el valencià és tan i tan difícil
que la immensa majoria dels polítics valencians (del PP, no per casualitat) ni
l’entenen, ni el parlen, ni el llegeixen, ni l’escriuen. D’exemples, en tenim
més d’un, com ara aquest o aquest altre. Però
no és culpa seua! A més, tenen coses molt més importants a fer que aprendre la
llengua pròpia dels valencians. Prou feina tenen ja llegint el Tirant lo
Blanc, la breu obra de teatre escrita per l’iranià Ausiàs March el
1910, o la Bíblia, poemari publicat recentment pel xinés Toni Cucarella.
No els demanem més, que no donen l’abast!
Prou queixes, doncs. El PP sap molt bé què ens convé a
“todos los valencianos”. Confiem-hi a ull clucs! Recordem que és gràcies
a ells que tenim “grandes eventos”, una de les taxes més altes d’atur de
tot l’Estat espanyol, acudits sobre el cas Gürtel (per allò de riure per
no plorar...), Terra Mítica (que tants beneficis ha donat), l’aeroport de
Castelló (sense avions, però aeroport al cap i a la fi), una televisió pública,
de qualitat i en valencià... Ai, no, això últim no ho tenim. Però... I què?
Podem presumir de moltes altres coses, com ara de ser una de les comunitats
autònomes més riques i amb menys dèficit, perquè els “nostres” governants
han sabut fer les coses ben fetes i
tal. Com? Que això tampoc no és veritat? Espereu-vos, que
Canal 9 ho repetirà unes quantes vegades més i ja tindrem el problema
solucionat.
Però tornant al tema de la llengua... Ho tornaré a dir per si
ha quedat algun dubte (i no perquè pense que les mentides, a força de
repetir-les, es tornen veritats): el valencià, que no és català, és una llengua
molt difícil. Així doncs, no demanem als valencians que el parlen, i encara
menys als polítics, que prou feina tenen
ja.
Isabel-Clara Simó
Potser no som prou conscients que la llengua catalana no sols
continua en perill sinó que està en màxim perill: al País Valencià, tancant
espais informatius, com TV3 o advocant per un ensenyament trilingüe, que
significa, en la pràctica, la marginació del català; a les Illes, on el català,
segons les noves normatives del govern del PP, tindrà un paper marginal; i al
Principat, on, arran de les darreres sentències i del triomf esclatant del PP
arreu de l'Estat hi haurà un increment de queixes, magnificades per alguns
mitjans i que, sense tenir en compte que són molt minoritàries, es presentaran
com un obstacle per a l'educació de “tothom” i un atemptat a la llibertat (!).
Per cert: els castellanoparlants no són un 50%: són el 100% dels catalans,
perquè el castellà és llengua obligatòria a Catalunya; ho dic per si a algun
amant de la llibertat se li havia oblidat.
Ara mateix, Escola Valenciana, l'estupenda línia en valencià
que ha tingut uns èxits pedagògics sense parangó, es veu amenaçada. Han fet
públic un manifest en què reclamen tres punts: deixar de perseguir i
marginalitzar la llengua a l'ensenyament; incrementar, doncs, l'ensenyament
públic, de qualitat en la llengua dels valencians. El segon punt és que s'admeti
que l'àrea lingüística del català comprèn les Illes, el Principat, Andorra, la
Franja, el País Valencià, etc., sense embuts. I el tercer, que la unitat de la
llengua no estigui reconeguda, com ho és, en àmbits estrictament acadèmics, sinó
que sigui divulgada arreu. Ara fa 79 anys de les Normes de Castelló, on gent del
nord i del sud, insulars i peninsulars van acordar aquesta unitat.
El blaverisme més agressiu ja no existeix, per raons
generacionals, si bé l'espanyolisme se'n serveix amb una violència inusitada i
sense arguments. L'anticatalanisme és fomentat des del poder. I la llengua,
considerada un artefacte inútil que només defensen un grapat de fanàtics. Com fa
quaranta anys...
La llengua que està en perill és la llengua de tots els
catalans, del sud i del nord. I, com deia Fuster, si no la defensem nosaltres,
no vindrà ningú a defensar-la. És imprescindible que escoltem els altres
parlants del català i que en fem causa comuna.
Publicat en VilaWeb dimecres 7 de desembre
del 2011
La mesura s'aplica a partir d'avui amb 'L'abella
Maia', 'Pekola' i 'Zeke i el seu pad màgic' · Ho han presentat el conseller
Císcar i el director de RTVV
El conseller d'Educació,
José Císcar, i el director de la Radiotelevisió Valenciana (RTVV), José
López Jaraba, han anunciat que Canal 9 emetrà dibuixos animats
en versió original anglesa, subtitulats en català. Concretament, la canalla
haurà de seguir 'L'abella Maia', 'Pekola' i 'Zeke i el seu pad màgic' amb
aquesta modalitat a partir d'avui mateix.
Císcar i López Jaraba han justificat la decisió
pel 'cost mínim' de la iniciativa, perquè s'aprofiten recursos existents a Canal
9. Segons el conseller, tan sols s'ha hagut de fer la traducció i la
subtitulació al català, 'amb un cost de 23.000 euros'. Císcar ha diu que es
pretén que els nens 'puguin compaginar l'anglès amb la lectura en valencià' de
manera que 'es familiaritzin amb la llengua anglesa'.
4)
Manuel Cuyàs
Avui que és la Mare de Déu Torronera i
que a Arenys de Mar és la Mare de Déu Fumadora, o sigui avui que és el dia en
què tradicionalment començava el cicle nadalenc, jo proclamo que si al carrer, a
les botigues, a la ràdio, per la televisió o pel Twitter haig d'anar sentint o
llegint “els Nadals” o simplement “el Nadal”, desconnecto ara mateix de tot i de
tothom i no torno a parar orelles fins passat Reis.
Des de quan a Catalunya hem dit “el
Nadal” o, encara pitjor, “els Nadals”? Mira que la cançó és clara: “Ara ve
Nadal...” No “el Nadal” ni “els Nadals”, “Nadal”.
L'altre dia denunciava aquesta manera de
dir en una reunió, i algú que encara no sé si parlava seriosament o em volia
prendre el pèl es va pensar que jo era un anticlerical contrari a les festes de
Nadal que advocava per substituir “el Nadal” i els “Bons Nadals” que ell creia
correctíssims, per “les festes” i les “bones festes”.
Representa que Nadal és l'època de l'any
en què donem més corda a la tradició, a tot allò que per anys i generacions que
passin es manté inamovible. Destapem la capsa de les figures, i sant Josep ens
dóna un disgust si ha perdut un braç. Tastem l'escudella, i hi volem trobar
l'exacte gust de cada any. Encetem els torrons i han de ser els de sempre, amb
tantes ametlles i amb tanta mel. Doncs bé, no sé què passa però quan arriben
aquestes dates tallem braços i mànigues a la gramàtica i al nom que sempre han
tingut les coses amb la més gran tranquil·litat. També hi ha els que diuen “Nit
Bona” i “Nit Vella”. Els deixarem córrer per no posar-nos nerviosos, però abans
direm que entre els que fan anar la tradició oral en doina jo hi reconec alguns
que després s'indignen amb els que no fan tió i confien els regals al Papa Noel,
que és un estranger, un barbarisme cultural.
He explicat l'anècdota molts cops, però
és que m'agrada tant que no em cansaria de repetir-la. Fa uns anys per aquestes
dates una presentadora de televisió va preguntar a Pasqual Maragall si era cert
que passaria “els Nadals” a l'Argentina amb la seva filla. El president i nét
del poeta va respondre amb la naturalitat de qui posseeix el geni de la llengua:
“Bé, només aquest, eh?”
5)
Article publicat en indirecte.cat dimecres
7 de desembre del 2011
Joan Lladonet
Aquesta és una qüestió que ha de preocupar molt la comunitat educativa,
ja que una part de l’alumnat, sense haver-ho triat (ja que haurà estat una
caparrudesa dels pares i/o mares) es veurà abocat a tenir dificultats per a
obtenir el Graduat en acabar els estudis d’educació secundària
obligatòria.
Per començar hem de saber que la comunitat educativa està
formada per tres elements (alumnes, pares/mares i mestres). Tots tres estan
d’acord que l’escola hauria de suposar un lloc de formació per als tres
elements, especialment per als i per a les alumnes que són l’estament que ha
d’aconseguir formar-se durant un període llarg de la seva vida i que al final
d’aquesta etapa se li ha de certificar que l’ha aconseguida. No es pot oblidar
que l’element expert i tècnic en educació, formació i instrucció és el
professorat. Aquest és l’encarregat de preparar, dirigir, coordinar i facilitar
totes les tasques que suposen l’ensenyament – aprenentatge de l’alumnat i que
quan faci falta canviarà la metodologia o el sistema d’ensenyament en benefici
d’aquest; serà el qui aconsellarà les famílies perquè col·laborin en la
facilitació de les tasques que han de realitzar els infants per a aconseguir els
objectius proposats.
Una vegada que queda clara aquesta qüestió, faré una
breu anàlisi de la llengua utilitzada al primer ensenyament i durant tot el
període escolar obligatori. Per començar s’ha d’aclarir que el professorat és i
ha estat sempre conscient que a la Llei de Normalització Lingüística de 1986 es
parla de poder triar la llengua del primer ensenyament i també és conscient que
a la mateixa Llei es manifesta que en acabar els estudis obligatoris ha de
dominar el català i el castellà correctament i d’una manera semblant, de tal
manera que pugui viure en qualsevol de les dues llengües. Aquest professorat duu
més de 30 anys de pràctica per a saber com s’havia de fer per aprendre bé les
dues llengües (entendre-les, parlar-les, llegir-les, escriure-les, amb un domini
adequat de l’ortografia, la morfologia, la sintaxi, el lèxic, la fonètica,
etc.). Després d’emprar diferents metodologies i ajudats pels estudis sobre el
bilingüisme, que asseguren que una llengua no s’aprèn si l’aprenent no dedica a
practicar-la quasi una quarta part del seu temps vital, es va comprovar que la
llengua catalana no s’aprenia si no era la llengua del primer ensenyament i la
de la resta d’ensenyaments fins a acabar el període obligatori.
Les
escoles que han duit a la pràctica aquest tipus d’ensenyament han aconseguit que
l’alumnat, en acabar l’ESO, dominàs el català i el castellà. He conegut alumnes
de 17 anys que havien assistit a alguna escola concertada on només s’ensenyava
el català com a assignatura que no t’entenien el català quan els parlaves.
Desconeixien l’habilitat d’entendre que és la primera que s’ha d’aprendre en el
camí d’assolir una llengua. És per això que la part tècnica i especialitzada de
l’escola (el professorat) va aconsellar i aconsella que no es triï la llengua
del primer ensenyament ni dels restants.
S’ha de tenir en compte que
durant un llarg període de temps, el professorat de llengua catalana ha estat
molt condescendent amb el seu alumnat, ja que ha entès i ha comprès la situació
en què es trobaven els i les alumnes i ha arribat a aprovar-ne molts que no
estaven en condicions de fer-ho. També s’ha tingut molta comprensió amb
l’alumnat immigrant que si arribava a l’edat de l’ESO, el professorat l’aprovava
si demostrava que havia posat interès en l’aprenentatge. També sembla que hi ha
hagut certs centres que no tenien massa interès en la llengua catalana, que
aprovaven l’alumnat sense la preparació adient. Qui s’ha dedicat més de 40 anys
a aquesta professió, sap que ordres d’aquest tipus existeixen.
El fet que
ara un jutge, que no coneix cap d’aquestes raons, digui a una família que pot
triar la llengua del seu primer aprenentatge és una cosa lògica i normal. Allò
que no és lògic és que una família dugui aquesta qüestió als tribunals. Si ara
la Conselleria d’Educació, amb una bena als ulls i amb la consigna de fer mal al
català, autoritza a elegir la llengua del primer ensenyament, tria molt difícil
de dur a terme i difícilment viable, el que és més segur és que prepara dins
cada escola en què això ocorri una línia o un grup d’infants que en acabar l’ESO
no dominaran la llengua catalana, i que, per tant, no podran aconseguir el
Graduat d’ESO. Sobre aquesta qüestió, crec que és molt necessari reflexionar i
prendre decisions assenyades, ja que el domini de la llengua catalana s’ha
d’exigir per a poder aconseguir el títol corresponent. No sé si m’heu entès,
encara que ho he intentat.
6)
Article publicat en el diari Levante-EMV
divendres 9 de desembre del 2011
Francesc Felipe
La presentació de l'Abella Maia en versió anglesa subtitulada en valencià
va ser definida, en declaracions del director general de Ràdio Televisió
Valenciana, José Luis Jaraba, com a una fita en la història de la Televisió
Valenciana. La veritat és que tot el món pensa que podrien clarament haver triat
una altra sèrie d'animació per fer la presentació en societat. Primera, perquè
és una sèrie pràcticament retro o vintage; segona, perquè és una sèrie poc
anglesa ja que realment és un producte de Nippon Animation al Japó per a les
cadenes ZDF (Alemanya) i ORF (Àustria) amb una banda sonora txeca, i tercera, i
més important, la versió anglesa té un nivell pensat per a xiquets angloparlants
i no adaptat per a xiquets que encara ni entenen ni parlen la llengua anglesa a
eixe nivell. Aprendre realment, aprendran poc.
Que quede clar que no em sembla mala idea que se puguen
emetre en versió original subtitulada en valencià algunes sèries infantils o
juvenils a Televisió Valenciana. Al contrari, pense que és un fet positiu. Però
siguem seriosos. Tots els lectors i lectores tenen un comandament de televisió o
un aparell de TDT a casa on poden seleccionar idioma i subtítols. Per tant,
¿quina és la novetat? La novetat és que, després de 23 anys, RTVV carrega una
volta més contra el doblatge valencià en ares d'un plurilingüisme que, atenció!,
sembla que només existirà a TVV. Però, sincerament, ¿no deuria ser un pacte de
totes les cadenes estatals apostar pel plurilingüisme i no només en anglés, sinó
en qualsevol de les llengües de l'Estat i de la Unió Europea? ¿O el
plurilingüisme és un invent només per als valencians? És obvi que la gran
majoria dels valencians estem completament d'acord i volem que tots puguem
parlar en valencià, en castellà, en anglés, i en una segona llengua estrangera,
però a més de bones intencions cal un poc de rigor per aconseguir-ho.
Les dos versions, la doblada al valencià i la
subtitulada, són perfectament compatibles. Però a més de compatibles són
necessàries ja que de fet els xiquets i les xiquetes comencen a llegir a partir
dels 5 o 6 anys i no tindria sentit emetre només una versió amb subtítols tal
com sembla que s'ha anunciat. Senzillament, perquè alguns dels seus espectadors
els demanaran als pares que canvien, per favor, a Disney Channel o a Clan TVE
perquè encara no saben llegir en valencià o no amb prou rapidesa per a llegir
subtítols, ni tenen prou nivell per entendre l'anglés. El més sorprenent de
l´assumpte és que han començat subtitulant una sèrie que a més ja estava en
versió doblada al valencià fa 20 anys, enlloc de començar amb una nova sèrie
moderna, d´èxit i realment adaptada a l´aprenentage de l'anglés.
El resultat serà òbviament menys audiència als programes
infantils de TVV si no es canvia el plantejament.
Jornada en memòria de Ramon
Amigó
Data: dimarts 20 de desembre de 2011
Lloc: Sala de
Graus del Campus Catalunya, Universitat Rovira i Virgili (Av. Catalunya, 35,
Tarragona)
Programa:
19:00h Inauguració de l'acte
19:05h
Eugeni Perea: Perfil humà i intel·lectual de Ramon Amigó
19:45h Joan
Anton Rabella: Ramon Amigó: un mestratge en onomàstica
20:25h Pere
Navarro: Ramon Amigó i els estudis onomàstics a les comarques meridionals del
Principat de Catalunya
L'acte és obert a tothom.
Ramon Amigó (Reus
1925), traspassat recentment, al setembre del 2011, era una de les màximes
autoritats en onomàstica i toponímia catalanes. Autodidacta, va arribar a tenir
una informació sobre la matèria com cap professor universitari. Havia impartit
sessions sobre onomàstica a la URV. El Departament de Filologia Catalana, amb
qui Amigó estava vinculat per raons geogràfiques i personals, té el deute
d'honorar la seva memòria i fer conèixer a la comunitat universitària el valor
de les seves aportacions.
Acte
d'inauguració de la 2a edició (2011-2012) del màster d'Ensenyament de Català per
a l'Acolliment Lingüístic
http://filcat.uab.cat/mecal"Acolliment i llengua: del
primer pas al sentit de pertinença"
A càrrec de: Isidor Martí, director
de la càtedra Linguamón-UOC de Multilingüisme i president de la Secció
Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans
Dia: 21 de desembre
Hora:
18 h
Lloc: Sala de Juntes (G5/012) de la Facultat de Ciències de l'Educació
de la UAB
(divendres 16 de desembre del
2011)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
26).
45. No hi ha poble sense
cultura ni cultura sense llengua.
Ben
Artista
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací