Butlletí número 572 (dijous 15/12/2011) - Continguts triats i enviats per
Eugeni S. Reig
1) Eugeni S. Reig - Fer
la figuereta i "fer el pi"
5) El SEPC davant la
sentència del TSJIB contra el model d'immersió
lingüística
7) ACTE DE LLIURAMENT DEL 31é PREMI
DE NARRATIVA JUVENIL ENRIC VALOR
8) 500 raons per parlar català, de
David Pagès i Cassú
9) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Article publicat en EL PUNT dilluns 5
de desembre del 2011
Fer la figuereta i "fer el
pi"
Eugeni S. Reig
L'expressió
fer la figuereta significa col·locar el propi cos en posició vertical i
invertida, de manera que el cap quede a la part de baix i els peus a la part de
dalt. També por ser amb les cames una mica obertes. En castellà, per a denominar
aquesta manera de posar el cos, s'usa la locució hacer el
pino.
El DIEC, en l'entrada figuereta, diu: «fer la figuereta:
Posar-se de
mans en terra i cames enlaire.» Aquesta mateixa definició ja apareixia
el Diccionari General de la Llengua
Catalana de Pompeu Fabra de l'any 1932. El DVal i el
diccionari del SALT3 també la
incorporen.
Malgrat que aquesta locució és encara ben viva en els
diferents parlars valencians i malgrat les definicions dels diccionaris, ben
antigues com hem vist, actualment, en moltes escoles valencianes, els mestres
ensenyen als xiquets que açò s'anomena fer el pi, calc del castellà
completament innecessari. La llengua castellana empra el nom del citat arbre en
moltes més expressions com ara en pino o hacer pinitos, que
nosaltres construïm de manera completament diferent. Si els ensenyants, en lloc
de transmetre als jóvens les paraules i les expressions pròpies del nostre
valencià tradicional –per sort encara ben viu– els transmeten un lèxic postís i
acastellanat, no complixen amb la seua obligació. En lloc d'ensenyar,
desensenyen.
2)
Article publicat en el Levante-EMV
divendres 2 de desembre del 2011
J. Leonardo Giménez
Cal anar molt a espai de no trabucar un "cauce" castellà per
un llit valencià normal i corrent, cosa que, per les noves tecnologies, ocorre
més del compte. I tot a causa d'aplicar massa arreu els traductors automàtics, i
també per deixar-se sendes velles per novelles. A pesar que els programes
informàtics de traducció van perfeccionant-se, encara succeïx que, segons quina
siga la frase o estructura lingüística, poden traduir el mot castellà "cauce"
per "llit" a seques. Com que este vocable, en la primera accepció, fa referència
al moble que s'usa per a dormir o per a altres menesters en què cal estar ben
desperts i despertes, la traducció de "cauce" per "llit" provoca interpretacions
jocoses i equívoques. En frases com "El consenso se materializará dentro de los
cauces establecidos", un intèrpret automàtic pot traduir "El consens es
materialitzarà dins dels llits establits". I tant!
Fa uns quants anys, per raó de càrrec municipal, m'arribà
una notificació d'un organisme superior en què informava de la concessió d'una
subvenció per a "Neteja de vores de camins, barrancs i llits". Li la vaig mostar
al company de corporació encarregat d'eixes faenes i va estar un mes fent conya
de com trobaria els llits. I és que eixe vocable, quan no és sinònim de tàlem o
de jaç, ha d'anar acompanyat d'algun complement o qualificatiu, "llit del riu",
"llit fluvial", "llit de pedra (fonament)", "llit d'escala", "llit de brossa",
etc.
La solució per a evitar alguns equívocs seria no
provocar-los, i que "cauce" no es traduïra automàticament per "llit", perquè per
al sentit fluvial d'eixa paraula castellana en tenim també altres ben nostrades
i genuïnes com "caixer", inclosa en eixe sentit en el mateix SALT i en la
majoria de diccionaris; i assenyalada expressament, per risc de desaparició, per
Eugeni S. Reig en Valencià en perill d'extinció. I
també tenim el modisme "eixir-se'n de mare", quan es desborda un riu. I en
alguns pobles també es diu "caixa" a tota la cavitat entre marge i marge de
rius, rambles o barrancs. Els que som de vora riu hem sentit moltes vegades "ve
riuada, però l'aigua encara no se n'ha eixit de la caixa".
3)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI
dijous 8 de desembre del
2012
Motacions
per Màrius
Serra
A Artesa de Segre encara
recorden el joc del catxo. Era una mena de sorteig que barrejava els jocs de
cartes i els números de tómbola. En comptes de números acolorits els jugadors
adquirien cartes d'una baralla fins que algú en tenia tres del mateix coll o bé
tres reis. Els guanyadors s'enduien torrons, moscatell o cava, que llavors
encara anomenaven xampany. Lògicament, si et tocava alguna cosa al joc del catxo
deies que havies catxat. Una expressió que avui no pots deixar anar enlloc de
Ponent sense aixecar suspicàcies o rialletes, perquè el sentit del verb catxar
que s'ha imposat és clarament sexual. Catxar a Ponent és com cardar a Olot, fins
al punt que podríem parafrasejar el famós “qui no carda a Olot no carda enlloc”
amb un “qui no catxa a Ponent no és intel·ligent”. Que el verb catxar pugui
tenir una relació etimològica amb alguna cosa semblant a treure la rifa resulta
d'una gran justícia poètica. Llàstima que catxo també vulgui dir “inclinat a
terra, ajupit” i catxar “cedir sota la pressió d'un pes posat al damunt”. La
prosa s'imposa encara més si un jove ponentí corre per Barcelona i sent com un
catalanoparlant autòcton diu coses com ara “aquesta tia mola catxo”.
Publicat en directe.cat dissabte 10 de
desembre del 2011
El mitjà que emet íntegrament en català
va posar punt i final a les seves emissions ahir a la nit després que el Consell
de Mallorca n'ordenés el tancament
Ràdio Televisió de Mallorca (RTVM) va
posar punt final aquest divendres a les seves emissions i va realitzar el darrer
informatiu després de sis anys de vida. El Consell de Malloca que presideix
Maria Salom (PP) ha ordenat el tancament del mitjà públic -i que emet
íntegrament en català- atesa 'la insostenibilitat de la situació de l'ens a
nivell econòmic i financer i l'escassetat de recursos de què disposa el
Consell'. El tancament culmina un cop finalitzat el procés de negociació de
l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que deixa al carrer 115 treballadors.
La televisió es va quedar sense senyal a les 24 hores, mentre que la ràdio ho va
fer a les 21 hores.
La ràdio i televisió públiques de l'illa de Mallorca, l'únic ens públic
mallorquí íntegrament en català, va tancar aquest divendres sis anys de
trajectòria informativa. El darrer informatiu de TV de Mallorca es va emetre a
les vuit del vespre.
Segons han expressat els professionals de TV
Mallorca, 'arriba un dels moments més durs, que és el final de la producció
pròpia'. 'Acaba així un servei públic que va començar l'any 2006 i que ha ofert
als espectadors una informació plural i propera, gràcies a l'esforç humà de la
redacció, la xarxa de corresponsalies i diferents productes que han elaborat
programes de qualitat amb un compromís molt clar: fer una televisió pública,
austera, al servei del ciutadà, plural i compromesa amb Mallorca', manifestava
en un comunicat.
El Consell de Mallorca ha acordat la clausura 'seguint
la política d'austeritat marcada per la institució insular' amb l'objectiu de
'prioritzar els recursos i disminuir el deute'. Segons remarca, 'des de la
creació de RTVM, el Consell acumula 20,8 milions d'euros de capital subscrits
amb deute amb els bancs'.
En conseqüència, 'seguint un criteri de
responsabilitat', el Consell conclou que 'no es pot mantenir en funcionament la
Radio i Televisió de Mallorca, perquè suposaria duplicar el deute durant els 4
anys de legislatura'.
Una plantilla de 115
professionals
El Consell de Mallorca va anunciar a finals de
juliol la seva intenció d'aplicar un ERO que afecta 115 treballadors amb una
indemnització mínima de 20 dies per any treballat. El Comitè d'Empresa de RTVM i
els sindicats SPIB, STEI, CCOO i UGT, presents a l'ens, van exigir la dimissió
de la Directora General de Treball i Salut Laboral, Juana Maria Camps Bosch, per
'la manca de neutralitat en la tramitació i resolució de l'ERO que autoritza
l'acomiadament de tota la plantilla de l'empresa'. Segons assegura, es va
'vulnerar el principi d'igualtat d'armes entre les parts en conflicte i el
principi d'imparcialitat en haver donat il·legalment i extemporàniament
l'oportunitat a l'smpresa d'esmenar els defectes detectats a la seva
sol·licitud'.
Oposició d'entitats i grups
professionals
Entitats destacades de les Illes, com l'Obra
Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua, subratllen que es clausuren
'uns mitjans de comunicació que han complert amb escreix la seva funció de
servei públic, han fet la seva programació íntegrament en català i han afavorit
la integració social i cultural dels nouvinguts'.
De la seva banda,
segons el Grup de Periodista Ramon Barnils (GPRB), el tancament de Televisió de
Mallorca i Ona Mallorca 'coarta la llibertat d'informació dels mallorquins i
suprimeix una eina bàsica per explicar què passa a l'illa amb mitjans públics
propis'. Així, remarca que aquests mitjans 'fan, amb independència informativa,
un servei públic necessari molt important per l'illa'.
A banda, es va
constituir una plataforma d'entitats i organitzacions de la societat civil
mallorquina per donar suport a la continuïtat de RTVM. Així, durant aquests
mesos s'han convocat concentracions i protestes per denunciar-ne el
tancament.
La plataforma remarca que el mitjà és 'un servei públic que
ofereix una informació de proximitat, amb criteris de transparència,
objectivitat, imparcialitat i en la llengua pròpia de Mallorca' i considera que
el tancament és 'un atac a la llibertat d'expressió i d'informació, als creadors
culturals, a la recuperació de la memòria històrica, a la llengua catalana, a la
cohesió social i a les indústries audiovisuals i als treballadors que hi fan
feina'.
El SEPC davant la sentència
del TSJIB contra el model d'immersió lingüística
Davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les
Illes Balears contra el model d'immersió lingüística en català, del proppassat
22 de novembre, des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans emetem les
següents consideracions:
1. La sentència susdita declara nul l'ús preferent de la
llengua catalana en l'ensenyament a les Illes Balears i Pitiüses. Així mateix,
reconeix el “dret” dels pares o tutors legals de poder triar escolaritzar en
espanyol els seus fills a l'educació infantil i el primer cicle d'educació
primària. Això implica la fi del model d'immersió lingüística, l'ostracisme de
la llengua catalana en l'ensenyament i la segregació dels alumnes per raó de
llengua durant les primeres etapes escolars, especialment importants en la
socialització dels individus.
2. Anàlogament a les sentències del Tribunal Suprem espanyol
dels dies 9, 13 i 16 de desembre de 2010 i del 19 de maig de 2011, s'hi
estableix el model de
conjunción
lingüística. Entenem doncs que la problemàtica sorgida de
la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut principatí, del mes
juny de 2010, s'estén més enllà de les fronteres de la Comunitat Autònoma de
Catalunya i acabarà afectant el model educatiu de tots els territoris de parla
catalana sota domini espanyol.
3. El fonament argüit en la sentència que tractam és la
inadequació de l'article 6 i de l'apartat 4t de la Disposició Derogatòria Única
del Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació general dels
ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària
obligatòria a les Illes Balears, a les següents normes de rang
superior:
La Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística
a les Illes Balears.
La Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de
juny, contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
4. Tot plegat agreuja la ja prou fràgil situació de la llengua
catalana en territori insular i posa en risc la cohesió social illenca. Així
mateix compromet el dret de mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs
a una educació plena en la llengua pròpia del país, i a un model educatiu que
tracti els infants en peu d'igualtat.
5. Constatam, finalment, que l'única via per salvar el model
d'immersió lingüística en català és per una banda, de forma immediata, el seu
blindatge legal; i de l'altra, per possibilitar-ne la seva pervivència, la
consecució d'un marc educatiu català, inherent a la creació
d'un Estat propi pels Països Catalans, única garantia de respecte dels drets
fonamentals que com a poble ens pertoquen, i de supervivència del model d'escola
catalana, que defensam.
Per tot això volem comunicar:
La determinació i compromís ferri del Sindicat d'Estudiants
dels Països Catalans d'arribar fins a les darreres conseqüències en la defensa
democràtica del model d'escola catalana.
El nostre suport incondicional a tota la comunitat
educativa, especialment als professionals, perquè es mantenguin ferms en la
defensa del català com a única llengua vehicular; així com la nostra crida a tot
l'alumnat dels Països Catalans a impossibilitar per tots els mitjans pacífics
l'acatament de les sentències judicials contra la nostra
llengua.
La nostra crida a teixir una estratègia unitària d'abast
nacional per part de la societat catalana, a través del món associatiu, les
forces sindicals i els partits, encapçalada per la Federació Llull, per salvar
el model d'escola catalana.
El nostre suport incondicional a qualsevol iniciativa
política -ja vengui de la classe política o de la societat civil- que tengui com
a objectiu el manteniment de la llengua catalana com a única llengua vehicular
de l'ensenyament. Recomanam per això, la presentació al Parlament de les Illes
Balears d'una iniciativa legislativa que blindi temporalment el sistema
d'immersió. Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
4 de desembre de 2011
http://www.sepc.cat/continguts/contingut/sentenciaTSJIB.php
Dissabte 17 de desembre del 2011 a Crevillent
LA GRANYONADA DE CREVILLENT i presentació del llibre
Des del rovellet de l'ou
d'Elx de Joan-Carles Martí i Casanova a
càrrec dels professor crevillent Vicent-Josep Pérez i Navarro i Maria Jesús
Navarro i Garcia.
A MENJAR GRANYONS I FIGATELLS.
7)
L'ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent us convidem als següents
actes al voltant del Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor:
DISSABTE
17 DE DESEMBRE DE 2011
A les 20:30 hores, al Centre
Cultural de Picanya.
ACTE DE LLIURAMENT DEL 31é PREMI DE
NARRATIVA JUVENIL ENRIC VALOR
Amb l'actuació de Vol de Núvol, i una degustació del seu espectacle
EN RIC RAP RONDALLES: EL
MUSICAL
A continuació, a la Sala d'exposicions se servirà un COCKTAIL DE
LLIURAMENT DEL PREMI.
Entrada lliure.
Si has participat en el premi, visita les Preguntes més freqüents
L'any passat l'obra guanyadora va ser
Els papers àrabs, d'Ivan Carbonell, on conta com
uns estudiants troben una carta
xifrada que parla d'un misteriós tresor àrab. A partir d'ahí, connectaran amb
una història de bruixeria perduda a través dels segles i dels arxius. Per
seguir-ne la pista, la colla de joves haurà de desxifrar antics manuscrits.
Vigilats per un misteriós professor, s'arriscaran a cercar un tresor tan
perillós com intens és el sabor del primer
bes.
8)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
25).
44. Parlo català perquè
realment crec que és el que s'hauria de fer, vivint aquí. No ho considero gens
extraordinari per part meva. És clar que tant bascos com catalans estem
sensibilitzats pel problema de la llengua. Encara que, de fet, aprendre euskera
és més difícil que aprendre català. Aquí a Barcelona he tingut amics que m'han
ajudat a perdre la por de començar a
parlar.
Txiki Begiristain
Secretari Tècnic del FCBarcelona
(2003-2010)
9)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig -
botiga
2) Albert Jané - Com s'ha d'escriure
li
3) Antoni Llull Martí - Vaixell i
vaixella
4) Pau Vidal - Fadrí /
ina
5) Pere Ortís - La parla de l'Urgell
(Adagis. Lletra B)
6) David Vila i Ros - Els noms dels
dies
7) Articles d'Albert Pla
Nualart
8) Josep-Daniel Climent - 60 anys de l'Exposició del Diccionari Català-Valencià-Balear a València
9) Ramon Sangles i Moles - Saber dir les coses
correctament
10) Joan Tudela - Comunicació escrita: la claredat
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any
2011 és de 25 euros.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any
2012 és de 25 euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací