El TERMCAT publica un diccionari multilingüe en línia de la sida
El TERMCAT posa a disposició dels usuaris un diccionari multilingüe de la sida. El recull, consultable des del web www.termcat.cat, s’ha elaborat en el marc de la Xarxa Panllatina de Terminologia (Realiter), creada per iniciativa de la Unió Llatina amb l’objectiu afavorir el desenvolupament de les llengües romàniques. La coordinació del projecte ha anat a càrrec del TERMCAT, que ha facilitat la nomenclatura de partida en català, castellà, francès i anglès, procedent de la Terminologia de la sida, diccionari elaborat l’any 2005 pel TERMCAT en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya.
L’obra recull més de 400 termes relatius a la infecció pel VIH i la sida, que s’utilitzen habitualment en l’àmbit assistencial. S’hi poden trobar termes relacionats amb les característiques biològiques del VIH (limfòcit T CD4, retrovirus), amb aspectes epidemiològics i clínics de la infecció pel VIH i la sida (criteri de sida, grup de transmissió, monitoratge, seropositiu) o amb el tractament de la malaltia (antiretroviral, compliment, malalt no progressor). A més de la denominació i la definició catalanes, cada terme presenta les denominacions equivalents en sis llengües romàniques (castellà, francès, gallec, italià, portuguès i romanès), amb els indicadors de categoria gramatical corresponents, i també en anglès.
L’obra s’integra en la col·lecció Diccionaris en Línia, que aplega reculls de terminologia sobre diversos àmbits d’especialitat, com ara la Terminologia dels videojocs o el Diccionari dels mercats financers. La interfície utilitzada permet consultar les fitxes a partir de l’índex alfabètic de cada llengua o bé fer una cerca en el quadre de diàleg, tant d'una denominació com d'una acció terapèutica.
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/
4)
Marina Guardiola i Bufí ha
obtingut el IV Premi Helena Jubany
Amunt de
la mataronina Marina Guardiola i
Bufí ha guanyat el IV Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a
ser explicats, lliurat aquest vespre a Mataró.
L’alcalde de Mataró, Joan Mora, ha presidit l’acte de
lliurament del premi, que ha estat conduït pel periodista d’m1tv Pep Andreu.
Hi ha intervingut en primer lloc Joaquim Fernàndez, primer tinent
d’alcalde i president de l’IMAC, que ha obert l’acte recordant l’Helena Jubany que de petita ell havia
conegut i considerant que el premi que s’estava atorgant, únic en la seva
modalitat, és un valor de la ciutat de Mataró que calia potenciar.
Tot seguit
Joan Jubany i Itxart,
president de l’Associació Cultural
Helena Jubany i Lorente, s’ha dolgut que 10 anys després de l’assassinat
de l’Helena el cas encara està per resoldre perquè tant la justicia com la
policia han desistit de trobar els culpables. Després ha glossat el perquè i el
sentit del premi, que ha dit que era fet a mida de l’Helena, que vivia
intensament la literatura, estimava els llibres i li agradava explicar contes a
la gent, grans i petits. I ha remarcat que d’aquí venia la singularitat d’aquest
guardó literari que premia una narració curta creada per llegir i compartir, per
explicar, per ser escoltada.
Roser Trilla, professora de Llengua i Literatura de
l’Institut Alexandre Satorras de Mataró, com a portaveu del jurat, n’h allegit
despés l’acta: “El jurat”, ha dit Roser
Trilla, “ha acordat atorgar el IV Premi Helena Jubany a l’obra de
Marina Guardiola i Bufí per la progessió de l’argument i el ritme qque
dóna a l’acció amb un vocabulari i girs lingüístics encertats que recullen
diversitat de parlars; pels trets d’oralitat que acompanyen tot el text
implicant-hi el lector/escoltant; i per la plasticitat d’un llenguatge que, amb
un aire naïf, evoca tot un seguit d’imatges”.
Després d’això, Marina Guardiola, l’autora de l’obra
guardonada, arribada expressament de París on viu, ha recollit el premi.
Despés d’això, Llorenç Soldevila,
professor de la Universitat de Vic i membre del jurat, ha llegit llegit, captant
en tot moment l’atenció dels assistents, fragments de l’obra
premiada.
Finalment, el Sr. Joan Mora, Alcalde de Mataró ha clos
l’acte, fent costat als organitzadors del premi i congratulant-se que a la
ciutat hi hagi iniciatives com aquesta.
És previst que l’edició d’Amunt surti a la llum a final de
febrer de 2010.
L’Associació Cultural Helena Jubany i
Lorente ha instituït aquest premi, que convoca cada any, amb el desig de
mantenir viu el record de l’Helena i encomanar el seu gust pel llibre, la
creació literària i l’activitat de narrar de viva veu històries i
contes.
L’Helena Jubany va ser assassinada, ara
fa deu anys, el dia 2 de desembre de 2001 i encara avui, la policia i la
justícia no han sabut aclarir l’autoria de la seva mort i han desistit
d’identificar i trobar els culpables.
Joan Jubany i Itxart
President
de l’Associació Cultural Helena Jubany i Lorente
http://helena.jubany.cat/associacio/
Mataró, 2
de desembre de 2011
El substantiu almogàver, com ja saben els lectors, designa unes tropes originàries de la corona d'Aragó que a l'Edat Mitjana eren utilitzades entre d'altres funcions bèl·liques, per fer operacions de ràtzia en territori enemic. Devien tenir empenta aquells personatges i segurament per allà on passaven deixarien senyals i records, bons o dolents, segons per a qui, per uns quants anys.
Aprofitant aquesta imatge aguerrida, però, també els valors positius que sens dubte posseirien aquells soldats de fortuna, com la solidaritat i la fidelitat recíproca, fa uns anys començàrem a utilitzar el substantiu almogàver per designar aquelles persones que per la llengua pròpia, és a dir, pel català, ho feien tot i, sense exagerar, posaven en joc la seua integritat física i fins i tot, si m'ho permeteu, diré que també la vida.
Tenim molt que agrair a aquella gent. En moments difícils, les actituds de resistència per salvaguardar el patrimoni comú poden acabar essent decisives. Però, a la llarga, resistir no és prou. Si ens limitem a capejar, amb tota seguretat no farem altra cosa que prolongar l'agonia. Per evitar que un edifici se'n vinga avall, amés d'apuntalar-lo en els primers moments, hem de reconstruir aquelles parts danyades i fins i tot bastir-ne d'altres de nou per tal d'eixamplar les seues estances i fer-les més confortables.
La situació del català com a llengua d'una comunitat de més de deu milions de persones, és molt delicada. ¡Què us haig de dir! Però, no a tots els territoris la seua pervivència experimenta les mateixes dificultats. Al País Valencià és amb tota seguretat on el panorama és més fosc. Ni el grau de consciència cívica al voltant de l'ús de la llengua pròpia, el valencià, anem a dir-ho així, per no alçar més polseguera, gaudeix de la fermesa i sensibilitat mínimes necessàries, ni el mitjans de comunicació serveixen per a res (¡Canal 9, ai, Canal 9!), ni l'administració pública se'n surt del menfotisme característic, quant no és un instrument de destrucció de la consciència col·lectiva. Sols l'escola, malgrat tot, i gràcies als mestres almogàvers, és un puntal que evita l'ensorrament total de l'edifici. Això, i un nodrit nombre de famílies que per un cert grau de convenciment o fins i tot, perquè ho han fet així tota la vida, continuen educant les noves generacions de la saga pròpia amb la llengua dels avantpassats.
La llengua pròpia dels valencians, el valencià si voleu donar-li aquest nom, és cosa de tots els valencians. Dels que la tenim per herència quasi biològica per haver nascut al si de famílies de parla valenciana, dels que tenen el castellà com a llengua familiar per haver nascut de famílies de parla castellana, i també dels que han arribat ací parlant romanès, búlgar, àrab, anglès o alemany. Hem de fer que tothom la conega, l'entenga i l'estime. Si no és així, sempre hi haurà excusa per no utilitzar-la per raons de fals pragmatisme: com el castellà l'entenem tots, serà millor que parlem en castellà (o que ho escrivim, o que cantem o que sopem en castellà).
Hem de superar l'estadi en què la llengua és sols cosa de quatre almogàvers. Fins i tot hem de deixar d'identificar la llengua, que és un instrument de transmissió de coneixements i de comunicació social, útil i necessària per a tota la comunitat, amb l'eix del programa polític dels grups nacionalistes. La comunitat la formem molta més gent que els militants, simpatitzants o votants de partits nacionalistes, amb o sense coalicions electorals. La llengua és més que política. És filosofia, història, agricultura, mecànica, medicina i física quàntica, i de totes les matèries i ciències que existeixen. Perquè és la manera de viure i de veure el món una comunitat de persones.
La llengua és de tots i tots tenim el dret a usar-la i l'obligació de cuidar-la i protegir-la.
41. La invitació a
Expolangues visualitza que el català no és una llengua en desús sinó vigent i de
modernitat.
Jaume Bartumeu
President del Govern
d’Andorra