I en aquests moments de crisi econòmica, però també
cultural i lingüística, pel qüestionament de l'ensenyament en català a les
escoles de Catalunya, cal reforçar més que mai la necessitat de disposar d'un
espai comunicatiu català, que potenciï la utilitat, la necessitat i la
normalitat de l'ús de la llengua catalana.
La funció que
desenvolupen els mitjans de comunicació públics en el nostre País no és la
mateixa que la que fan en altres països que ens envolten com poden ser Espanya,
França, Itàlia o Portugal on compleixen una funció informativa i instructiva
molt important, però que també poden fer, amb més o menys encert i
imparcialitat, altres mitjans de comunicació privats d'acord amb els interessos
econòmics de cada grup.
Els nostres mitjans de comunicació, a més de la funció
informativa i instructiva, desenvolupen una funció encara més important de
cohesió nacional i lingüística, mantenint, afavorint i potenciant referents
culturals, nacional i lingüístics com no ho pot fer cap altre
mitjà.
El paper de TV3 com a entitat normalitzadora de
la llengua catalana és tan important com el paper de l'escola catalana,
s'alimenten mútuament, no podem pretendre convertir les escoles en unes illes
lingüístiques, els nostres alumnes, però també la ciutadania necessiten tenir
referents culturals que usin la nostra llengua amb normalitat, necessiten que la
nostra televisió els ajudi a consolidar l'ús de la llengua.
És
cert que bona part de la ciutadania entén les retallades i accepta que
cal fer sacrificis, però no fins al punt de desmuntar els mitjans de comunicació
públics, perquè aquesta dràstica reducció afectarà la qualitat i quantitat dels
programes. La llengua catalana no es pot permetre perdre cap canal en català
perquè ha de competir, amb un mínim de dignitat, amb els centenars de canals que
hi ha en llengua espanyola, francesa i en moltes altres
llengües.
El senyor Francesc Homs va dir que rebaixaran dos canals
de televisió, però que es mantindrà el mateix nivell de català, com es pot fer
això? Que ens expliquin com es pot mantenir la mateixa presència del català amb
dos canals menys. Si ara n'hi ha 6 i en treuen dos, sis menys dos fan quatre, no
fan sis per més qualitat que tinguin. En aquest cas la qualitat no pot suplir la
quantitat de català a la televisió.
Si algú ha de
retallar els mitjans de comunicació en català que siguin els ministres
espanyols, que siguin el PP o el PSOE que, des de fa temps, treballen per a la
minorització del català i per a la substitució lingüística del català pel
castellà, però de cap manera no ho hem de fer els catalans, ans al contrari, ens
hem d'unir per evitar-ho, perquè com va dir el president Pujol el manteniment de
la llengua catalana a l'escola, a l'administració i als mitjans de comunicació
han de marcar les línies vermelles que ningú no pot trepitjar.
El
paper dels mitjans de comunicació públics en la construcció nacional de
Catalunya és indiscutible i cal que continuïn liderant la programació
audiovisual per consolidar l'espai comunicatiu català. Ens hi juguem el futur de
la nostra llengua i de la nostra identitat.
4)
Publicat en indirecte.cat dimarts 29 de novembre del
2011
Joan Lladonet
Les orientacions unitaristes, centralistes i centralitzadores del PP
tenen en el seu punt de mira les “altres llengües” (sembla que l'èuscar no els
amoïna massa), però els seus torpedes i míssils apunten cap a tres indrets que
creuen suficientment desprotegits per intentar destruir-los. Apunten cap a
Galícia, el País Valencià i les Illes Balears, que són tres reductes que varen
aparèixer vestits de blau en el mapa electoral. D'aquí la seva seguretat, d'aquí
la seva tranquil·litat; creuen que tindran molta gent al seu favor si produeixen
una massacre.
Després d'haver preparat el terreny, han minat i debilitat
el seu enemic amb l'artilleria i la guerra psicològica, i han aconseguit situar
la infanteria en els punts estratègics i neuràlgics de poder de cada un
d'aquests indrets. A les Illes Balears han hagut d'utilitzar personal extern i
gent forastera, ajudats per gent de la terra de tota la vida (o bé amb un
desconeixement total de la seva identitat, o bé totalment descastada), perquè
poguessin potejar la cultura i la llengua indígenes sense miraments (tant els és
canviar el nom mil·lenari d'algunes ciutats com suprimir la segona festa de
Nadal de tota la vida). Però la seva arma principal és la provocació d'un
terratrèmol artificial, quan han suprimit el requisit de conèixer el català per
part de l'Administració, és a dir, de les persones funcionàries i polítiques que
la formen. Aquesta és una arma letal, perquè saben que si eliminen la necessitat
del coneixement d'una llengua, extingeixen les ganes d'aprendre-la i
d'estudiar-la.
A Galícia i al País Valencià ja ho han aconseguit; han
eliminat aquest requisit; i a les Illes Balears es troben en camí de fer-ho, i
ho duran a terme perquè tenen majoria absoluta al Parlament, majoria guanyada a
unes eleccions, però aquí ve la qüestió que vull exposar, perquè els lectors
puguin tenir una opinió formada i fonamentada. En el títol d'aquest article, he
posat que continuen amb la repressió, perquè no obligar els funcionaris a
conèixer la llengua pròpia i oficial d'aquest país fa més mal que si la
prohibissin, i també he dit que trepitgen la Llei i això és el que posaré a la
vostra consideració:
L'Estatut d'Autonomia de Galícia, a l'article 5,
diu:
-
A lingua propia de Galicia é o galego.
-
Os idiomas galego e castelán son oficiais en Galicia e
todos teñen o dereito de os coñecer e de os usar.
-
Os poderes públicos de Galicia garantirán o uso normal
e oficial dos dous idiomas e potenciarán o emprego do galego en tódolos planos
da vida pública, cultural e informativa, e disporán os medios necesarios para
facilita-lo seu coñecemento.
-
Ninguén poderá ser discriminado por causa da
lingua.
Posen el gallec per damunt del castellà en reconèixer que és
llengua pròpia i atorguen els mateixos drets d'usar els dos idiomes, però, a
més, el Govern ha de garantir el seu ús normal en la vida pública i no es pot
discriminar ningú per la seva llengua. Queda molt clar que és impossible, que
amb uns jutges neutrals no es condemni qualsevol Govern que hagi eliminat la
condició de requisit del gallec per part dels funcionaris.
L'Estatut d'Autonomia del País Valencià, a l'article sext
diu:
1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el
valencià.
2. L'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat
Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat.
Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del, i en,
idioma valencià.
3. La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial
de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d'assegurar-ne
el seu coneixement.
4. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la
seua llengua.
5. S'atorgarà especial protecció i respecte a la
recuperació del valencià.
I a l'article 9, en el segon paràgraf de l'apartat 2
diu:
Així mateix, els ciutadans valencians tindran dret a
dirigir-se a l'Administració de la Comunitat Valenciana en qualsevol de les
seues dos llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua
utilitzada.
Més clar, aigua; incompleixen l'article 6è i l'article
9è. Com és possible que qualsevol valencià es pugui adreçar a l'Administració en
la seva llengua i obtenir resposta en la mateixa si no s'ha obligat els
funcionaris a conèixer-la? I aquí no hi ha ni trucs ni baldufes. No es pot dir
que quan alguna persona parli en valencià, en cercaran una que li pugui
contestar i així la faran esperar fins que trobin la que parla en castellà. No.
Els articles de la Llei hi són perquè es compleixin sense dilació en el temps. A
més, qualsevol funcionari d'una oficina o d'una escola ha de poder assistir a
una reunió interna amb els altres funcionaris i llavors també haurà d'atendre
els companys en la llengua que usin. Per tant, han trepitjat també la
Llei.
L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, a l'article
4, titulat la llengua pròpia, diu:
1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears,
tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma
oficial.
2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la, i ningú
no podrà ser discriminat per causa de l'idioma.
3. Les institucions
de les Illes Balears garantiran l'ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran
les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions
que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets
dels ciutadans de les Illes Balears.
I a l'article 14.3, podem llegir:
Els
ciutadans de les Illes Balears tindran dret a dirigir-se a l'Administració de la
Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre
resposta en la mateixa llengua utilitzada.
Què us ha semblat?
Infringeixen o no aquests governs del PP la Constitució (Estatut) de cada
Comunitat? Per tant, el que s'ha de fer és dur-los a tots els tribunals i
institucions que tinguin atribucions sobre el tema, que existeixin en l'àmbit
territorial, estatal, europeu o mundial. Se'ls ha de desemmascarar i se'ls ha de
demostrar que no ha existit cap dictadura que hagi volgut reprimir tant la
població indígena com fan ells. A partir de l'actuació de les minories no
alienades s'ha d'anar conscienciant la resta de la població.
5)
Article publicat en el diari digital L'INFORMATIU
dijous 1 de desembre del 2011